ELS PALAUS REIALS MÉS BONICS DEL MÓN.

Descobrir alguns dels Palaus Reials més bonics del món és el repte que ens hem proposat aquest mes junt amb el Florencio Moreno, el meu amic blocaire i experimentat viatger, autor del bloc Fmanega pel món.

Des de l’inici de les civilitzacions, els màxims dignataris de gairebé tots els grans imperis (però també dels més petits territoris) han semblat tenir dues obsessions: la primera, demostrar que el motiu del seu regnat no era altre que el de la designació divina; el segon, que ja que havien de carregar amb tan alta responsabilitat, millor era fer-ho envoltat d’un entorn el més luxós possible.
Així va ser, per exemple, a Babilònia, a Assíria (fastuosos eren els baixos relleus dels palaus de Ninive o Khorsabad), a l’Egipte dels faraons o a Pèrsia (com observem en el que queda de la vella Persépolis com a màxim testimoni d’aquells temps).

No obstant això, per aquest post ens situarem en els últims 700 anys. Aquesta vegada no parlarem d’arqueologia si no d’alguns dels Palaus Reials més bonics del món que segueixen en peu i que són visitables pel comú dels viatgers. Alguns d’ells, molt pocs, continuen exercint, almenys en determinades ocasions, les funcions de residència real. Molts altres han estat museïtzats, entre altres coses perquè les monarquies que els van construir van ser abolides en el seu moment.

Però tots i cada un d’ells tenen un comú denominador: el luxe. Particularment, entre els Palaus Reials pertanyents a les monarquies europees, l’amor per l’absolutisme i el despotisme va córrer parell a la seva obsessió pel més desmesurat dels fastos. Va ser, especialment durant el barroc, l’època daurada (i mai millor dit) dels grans palaus reals europeus. Temps en què poc importaven les vicissituds i misèries passades pel poble pla per tal que els monarques poguessin alimentar el seu desmesurat ego i la seva obstinació per l’opulència. Una mica menys ostentosos resulten els Palaus Reials asiàtics, per exemple, encara que, en la majoria d’ocasions, no són menys refinats.

Sense més dilació us deixo amb 15 dels Palaus Reials més bonics del món.

15 DELS PALAUS REIALS MÉS BONICS DEL MÓN

PALAU DE VERSALLES, FRANÇA

El Palau de Versalles, situat a menys de 30 quilòmetres del centre de París, és el paradigma dels grans Palaus Reials europeus. Lluís XIV, màxim exponent de les monarquies absolutistes europees, va ser qui va manar construir, durant l’últim terç del segle XVII, aquest extraordinari complex. No obstant això, el seu antecessor Luís XIV ja havia erigit allà un petit pavelló de caça.

Tant la residència reial en si mateixa com els enormes jardins dissenyats per Le Notre i els petits pavellons disposats al llarg del parc són llegendaris i mirall per a molts dels Palaus Reals que els monarques europeus van voler imitar en els següents dos-cents anys. La Galeria dels Miralls és la més famosa de les estances de Versalles i, potser, de tots els Palaus Reials europeus. Es tracta d’una llarga galeria, de 73 metres de llarg, que ocupa tota la façana oest del palau. Però totes i cadascuna de les càmeres dels Apartaments Reials gaudeixen d’una recargadísima i exuberant decoració a base d’estucs, daurats, querubins, rellotges, frescos i porcellanes.

licencia creative commons

PALAU REIAL DE MADRID, ESPANYA

També conegut com Palau d’Orient, es tracta del més gran dels Palaus Reials d’Europa Occidental. Es va iniciar en 1738, és a dir més de 60 anys més tard que el Palau de Versalles a qui sembla prendre com a model. En realitat, el seu promotor, Felip V, que es va convertir en el primer Borbó a regnar a Espanya, havia nascut precisament a Versalles.

Des Felip V i particularment des Carles III, que va ser el primer Rei d’Espanya que el va habitar de forma contínua, tots els monarques espanyols fins a l’arribada de la Segona República van residir en aquesta fastuosa residència.

Es tracta, novament, d’una altra ostentosa residència on el barroc és l’estil principal encara que en algunes ocasions barrejat amb un aire classicista. Entre la seva esplendorosa decoració destaca la famosa col·lecció de rellotges, una de les millors del món, construïda expressament per al delit de Ferran VI, gran aficionat a aquest tipus d’artefactes. Porcellanes, tapissos, una important col·lecció pictòrica amb Caravaggios i Rubens inclosos o uns frescos d’exquisida elaboració formen part de la decoració del Palau Reial.
Actualment, l’edifici està destinat a la celebració de recepcions oficials.

licencia creative commons

PALAU REIAL DE CASERTA, ITÀLIA

Coneguda com la Reggia de Caserta, el Palau Reial dels Reis de Nàpols i les dues Sicilies és un altre dels més bonics palaus reials europeus, encara que un dels més desconeguts.
Probablement Carles VII de Nàpols (i V de Sicília) enyorava els seus temps de Madrid, on havia nascut el 1716 com a tercer fill home de Felip V, quan va ser destinat a Nàpols per assumir el regnat d’aquelles terres que pertanyien als Borbó. Allí va romandre el que també és conegut com El millor alcalde de Madrid, fins que el 1759 tornaria a la Península Ibèrica per assumir el tron espanyol com Carles III.

La qüestió és que si alguna cosa va tenir clar Carles VII de Nàpols és que calia construir una residència d’acord amb la grandesa que s’atribuia. No és estrany, per tant, que Versalles i Madrid fossin els models elegits per alçar un dels més extraordinaris palaus reials construïts a Europa. Novament, el fast i la pompa són la norma per aquest enorme complex, tot i que l’arquitecte escollit, Vanvitelli, conjuga la pompa del barroc amb conceptes ja corresponents al neoclassicisme. No és estrany, ja que els anys passaven i les modes avançaven.

Sense ser tan excepcionals com els de Versalles, tampoc els jardins de la Reggia de Caserta es queden curts en esplendor. Una preciosa perspectiva amb bonics estanys allargats, belles fonts i una paisatgística cascada són el més bell de la decoració del parc. En aquest post podeu llegir més sobre la Règia de Caserta.

PALAU DA PENA, SINTRA, PORTUGAL

Res té a veure al Palau da Pena lusità, pròxim a la ciutat de Lisboa, amb els tres palaus anteriors. Ens trobem en temps del Romanticisme i Ferran II de Portugal, d’origen alemany, tenia en ment els nous aires que venien de Centreeuropa. Per això, va encarregar a Ludwig Von Eschewege, arquitecte també alemany, un palau en forma de castell, que trenca amb els estàndards del moment i on la improvisació sembla ser la norma.

El Palau da Pena, construït a la part alta d’un turó, sembla una simfonia de colors i estils, amb els seus merlets medievals, les seves torrasses neogòtiques o les seves portes arabitzants. Una arquitectura eclèctica que a ningú deixaria indiferent.

PALAU DE PETERHOF, SANT PETERBURG, RÚSSIA

Situat a uns 30 quilòmetres de Sant Petersburg, el Peterhof és també un dels Palaus Reials més bonics del món. Tornem als temps del barroc, ja que aquest palau va ser construït a partir de principis del segle XVIII en temps de Pere el Gran.

Tot i la bellesa del conjunt format per jardins i palau, les seves dimensions són molt més modestes que les de Versalles o Madrid. I també, que els del Palau d’Hivern de Moscou. I és que el Peterhof es tractava, simplement, del Palau d’Estiu que Pere el Gran feia servir durant els mesos estivals.

En realitat, Peterhof només disposa d’una trentena d’habitacions. Això sí, primorosament decorades amb estucs, pintures, porcellanes i querubins, com no podria ser d’una altra manera.

No només el Palau Real és d’impressió. També són excepcionals els seus jardins, tant l’inferior com el superior, plens de llacs, estanys, brolladors i unes precioses cascades que s’inspiren en les que Lluís XIV, el Rei Sol, s’havia fet construir per al seu castell de Marly. No és estrany que els jardins de Peterhof siguin coneguts com els de Versalles Rus.

PALAU DE BUCKINGHAM, LONDRES, REGNE UNIT

El Palau de Buckingham és el Palau Reial de Londres i, entre els que hem escollit, un dels pocs que segueix exercint les mateixes funcions per al que va ser adquirit. I és que, des de 1837, aquest palau construït per ordre del Duc de Buckingham a principis del segle XVIII, ve sent la residència oficial del Rei d’Anglaterra. O en aquest cas, de la Reina d’Anglaterra, Isabel II, que és qui l’habita durant l’hivern.

No obstant això, qui visiti Londres durant juliol i agost bé faria d’acostar-se fins aquest palau per comprovar la sumptuositat i pompa amb que viu la monarca britànica en ple segle XXI. Res estrany tenint en compte que Isabel II segueix desplaçant-se en cotxe de cavalls per a les diferents celebracions anuals.

El Palau de Buckingham compta amb 775 habitacions amb 58 dormitoris i 78 banys. A més, el palau conté una riquíssima col·lecció d’art, amb llenços de Caravaggio o Vermeer entre altres grans mestres de tots els temps.

L’estil decoratiu del palau s’allunya ja al dels seus homòlegs parisenc o madrileny, ja que ens trobem en ple neoclassicisme. No obstant això, no falta llustre en cap de les estances que poden visitar-se, inclòs el majestuós Saló del Tron.

PALAU DE SCHÖNBRUNN, VIENA, ÀUSTRIA

El de Schönbrunn és un altre dels Palaus Reials més bonics del món a més de ser un dels populars. Es tracta de la que era la mansió estival de la Casa d’Àustria, els Habsburg, que durant els mesos més càlids deixaven la seva residència habitual, el Hofburg vienès, per acostar-se al Palau de Schonbrunn, situat en el que avui són els ravals de la capital austríaca.

El Palau de Schönbrunn va ser iniciat a la fi del segle XVII per ordre de Leopold I. Però no és fins a temps de Maria Teresa, que va pujar al tron el 1745, quan aquest palau es converteix en residència estival dels Habsburg.

No és estrany que aquest palau sigui conegut com el Versalles vienès, el que demostra, un cop més, que va ser el model francès el mirall en què es van inspirar la majoria de Palaus Reials europeus. Tornem als temps del barroc, dels daurats, els estucs, els querubins i les pomposes làmpades. Tampoc falten en aquest palau una bellíssims jardins que recorden, en gran mesura, als versallescos.

PALAU DE DROTTNINGHOLM, ESTOCOLM, SUÈCIA.

I del palau estival dels Habsburg austríacs al Palau d’Estiu de la família reial sueca. Estem parlant del Palau de Drottninghom, situat a uns quinze quilòmetres del centre de la capital sueca i al que s’accedeix després d’un bonic trajecte en vaixell que transcorre per l’arxipèlag que envolta Estocolm.

Aquest palau té el seu origen en un altre alcàsser una mica anterior als que hem vist fins ara, ja que datava de mitjan el segle XVI. No obstant això aquell primer palau es va perdre després d’un incendi. Després d’acabar la Guerra dels Trenta anys, la monarquia sueca va sortir reforçada, de manera que es decideix reconstruir el palau però en un estil que rememorés als principals palaus de les dinasties més importants d’Europa. Es tractarà, doncs, d’un altre edifici a cavall entre el barroc i el neoclàssic, incloent també algunes estances d’evident influència rococó.

PALAU DE SANSSOUCI, POTSDAM, ALEMANIA

Potsdam, a pocs quilòmetres de Berlín, és una ciutat de palaus reals des que Frederic I de Brandenburg va decidir construir una residència de caça en la població. No obstant això, és a partir del segle XVIII quan Frederic II de Prússia converteix la ciutat en Residència Real.
D’aquella època són els palaus de Sanssouci i Nou. El Palau de Sanssouci és el Palau d’Estiu de Frederic II. Es tracta d’un conjunt de pavellons que representen un dels moments culminants de l’art rococó. És cert que el palau principal, situat a la part alta d’una terrassa, és molt més modest que palaus com el de Versalles, però això no li treu gens de bellesa i harmonia. Es tracta d’un edifici d’una sola planta, amb dues ales laterals, pintat gairebé del tot de color groc. La part central està culminada per una cúpula una mica rabassuda. L’interior és sumptuós, com correspon al moment i estil artístic triat, sense deixar cap espai orfe de decoració. Tons pastissos, molts daurats i frescos inspirats en la naturalesa són algunes de les seves senyes d’identitat.

No menys impressionants són els cuidats jardins, que alberguen un curiós Pavelló Xinès, una curiosa construcció que ens recorda les cases de te xineses. En aquest post podeu saber més sobre els diferents Palaus Reials de Postdam.

LA ALHAMBRA DE GRANADA, ESPANYA

Deixem els palaus barrocs i neoclàssics europeus per donar pas a una autèntica ciutat palatina andalusí. Ens referim a l’Alhambra de Granada, seu de la monarquia del Regne Nazarí de Granada o Emirat de Granada.

No té res a veure l’estil constructor de l’Alhambra amb el que fins ara hem vist. La guixeria és utilitzada per decorar una infinitat d’estances al més pur estil àrab, amb mocàrabs i filigranes per tot arreu.

El Palau dels Lleons, amb l’emblemàtica Font dels Lleons, és un dels punts culminants de l’Alhambra. Obra de Muhamed V i alçat durant l’últim quart del segle XIV suposa un dels punts culminants de l’art àrab a la Península Ibèrica. No menys impactant són la Sala dels Reis i la de Les dues germanes.

El desenvolupament de l’Alhambra va continuar després de la reconquesta cristiana. Així ho podem comprovar al Palau de Carles V, també integrant del conjunt. Es tracta d’un curiós palau renaixentista-manierista que destaca pel seu original pati porticat central, de planta circular i disposat a manera de doble claustre de columnes.

L’Alhambra de Granada no és només un dels Palaus Reials més bonics del món sinó que és també un dels monuments més bells d’Europa.

PALAU DE TOPKAPI, ISTANBUL, TURQUIA

Seguim amb l’art musulmà però camviem d’època per traslladar-nos a la Istanbul otomana. El Palau de Topkapi era el Palau dels Sultans i centre de l’imperi des que va ser erigit, en 1459, fins que en 1853 el Sultà Abdulmecid es trasllada un nou Palau Reial, Dolmabahce, que cap relació guardava amb la tradició otomana, sinó que es tractava d’un palau barroc-neoclàssic a l’estil europeu occidental.

El Palau de Topkapi és un palau construït a l’estil asiàtic. És a dir a la base d’un bon nombre de pavellons disposats al llarg de diferents patis. La decoració és summament refinada i amb profusió de rajoles ceràmiques una de les distincions de l’estil nacional otomà.

Les intrigues i conspiracions, reals o imaginades, es multipliquen en visitar l’harem de Topkapi, el lloc reservat únicament per al Sultà regent, amb la seva mare, germanes i, segons sempre ens van explicar, desenes de belles dones portades des dels quatre confins del Imperi. Entre els homes, només una enorme legió de castrats eunucs podien penetrar en tan privat lloc.

CIUTAT PROHIBIDA, PEKÍN, XINA

Relativament semblant al Palau de Topkapi otomà o a altres Palaus Reials asiàtics, també la Ciutat Prohibida és la conjunció d’un enorme nombre de pavellons de tot tipus distribuïts als llarg diversos patis.

Diferents són, però, les característiques pròpies d’aquesta autèntica ciutat imperial que suposa la Ciutat Prohibida. La primera és la simetria d’espai amb tot el conjunt distribuït al llarg d’un eix longitudinal. La segona, que l’enorme extensió del Palau Reial (fins 720.000 metres quadrats) no es correspon amb una gran alçada de les seves construccions que en general, no superen els dos o tres pisos d’altura.

El vermell és el color predominant en la quasi totalitat dels gairebé 1000 edificis que componen la Ciutat Prohibida. I gairebé sempre amb els característics teulades de teula de color groguenc. L’ús de la fusta com a material principal de la construcció, l’abundància de lacats, els bells ponts ornamentals, les decorades escales de marbre, els lleons daurats i una profusa decoració multicolor, converteixen la Ciutat Prohibida en un dels Palaus Reials més bonics del món.

La Ciutat Prohibida es va construir a principis del segle XV i va ser la seu del poder imperial xinès fins a 1912, quan amb l’abdicació de Puyi, l’últim emperador xinès, es posa fi a la dinastia Qing.

PALAU REIAL DE BANGKOK, TAILÀNDIA

El Palau Reial de Tailàndia és un enorme complex d’edificis que va esdevenir centre administratiu de la monarquia tailandesa així com residència oficial del monarca de torn des de la seva construcció a finals del segle XVIII fins a mitjans del segle XX.

El conjunt també es disposa en un bon nombre d’edificis distribuïts al llarg de diferents patis, construïts en l’estil tailandès. Aquí trobarem les característique teulades en cascada o les múltiples estupes daurades o multicolors que semblen buscar el cel.

Un dels llocs més interessants del complex del Palau Reial de Bangkok és el del What Phra Kaew, el temple que alberga el bell Buda Esmeralda i que és el més important entre els temples tailandesos del país.

Malauradament, encara que sí que és possible visitar el Saló del Tron, les diferents dependències del Palau Reial romanen tancades al comú dels visitants, de manera que no ens queda més que passejar pels bells patis del palau.

PALAU REIAL DE PHNOM PENH, CAMBODJA

El Palau Reial de Phnom Penh, encara que molt més senzill que el de Bangkok, té una certa semblança amb el seu homòleg tailandès. Digne hereu de les tradicions khmer, aquest complex va ser edificat a partir del 1860.

També aquí trobarem les típiques pagodes punxegudes i daurades o els clàssics pavellons culminats amb les teulades a dues aigües, però sovint caient en cascada. En total es tracta de nou edificis que abasten una superfície d’unes sis hectàrees amb diversos parterres i jardins.

Potser l’edifici més bell de tots és la Pagoda de Plata que conté un dels Buda més venerats del país.
Després de la reposició de la monarquia cambodjana, la família reial ha tornat al Palau Reial.

PALAU REIAL AL ALAM, MUSCAT, OMAN

És difícil considerar el Palau d’Al Alam, a Muscat, com un dels Palaus Reials més bonics del món. L’hermetisme sobre el seu interior és màxim i només vam tenir l’oportunitat de visitar-lo des de l’exterior i a certa distància. Però la veritat és que ens va semblar d’allò més original i d’un estil que no té res a veure amb cap dels diferents Palaus Reials visitats.

La seva façana de colors or, blau i blanc, amb una mena de columnes que s’obren en capitells és d’un estil impossible de classificar, encara que certament futurista. Sembla, però, allunyat de l’ostentació en què semblen banyar-se les diferents monarquies del Golf Pèrsic.

I fins aquí la nostra relació dels palaus que hem escollits per formar part d’aquesta relació de 15 dels millors Palaus Reials del Món. Sé que aquesta vegada ha estat una llista especialment carregosa. Prometo que la propera serà una mica més austera, amb menys pompa, luxe i ostentació.

Us deixo ara amb la llista que ens ha preparat Florencio al seu bloc de viatges Fmanega per el mundo.