PALAU DE FONTAINEBLEAU. El Palau Renaixentista dels Reis de França.

El Palau de Fontainebleau suposa una excel·lent excursió d’un dia des de París que, habitualment, queda sacrificada per la visita al més famós Palau de Versalles. I, en realitat, després de cinc viatges a París mai havia tingut l’oportunitat de recórrer el Palau de Fontainebleau.

Aquest cop, però, sí que ha estat possible incloure aquesta visita dins del meu recorregut de 5 dies per França, de manera que arribem a Fontainebleau a mitja tarda, després d’haver passat el matí a la bonica població medieval de Provins, que també se situa en el departament francès de Sena i Marne.

EL PALAU DE FONTAINEBLEAU. BREU HISTÒRIA.

La història del Palau de Fontainebleau es remunta al segle XII quan un vell castell era usat com vedat privat de caça per als monarques del moment. Eren temps de Luis VI. Per descomptat, no té res a veure l’edifici palatí actual amb aquell castell, però la veritat és que es comú llegir indistintament sobre el Palau o Castell de Fontainebleau, que en realitat és la denominació que té en francès, probablement recordant aquells primers segles en què el que hi havia era, precisament, un castell.

El Palau de Fontainebleau que podem visitar a l’actualitat i que forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat, correspon a una obra de temps de Francesc I. Es tracta del monarca considerat com a introductor del renaixement a França, a més de promotor i mecenes d’alguns dels artistes més involucrats amb aquesta revolució artística. Entre ells, el propi Leonardo da Vinci, que va anar a França davant la crida del monarca i va romandre al país gal fins a la data de la seva mort. A Francesc I se’l relaciona amb els castells del Loira, inclòs la seva obra més famosa, el Castell de Chambord. No obstant això, sovint s’obvia que també es tracta del gran promotor del Palau de Fontainebleau, la seva obra magna.

El Palau de Fontainebleau és, com diem, una obra renaixentista-manierista, de principis del segle XVI. Els primers patis, estances i galeries construïdes en temps de Francesc I i Enric II es van seguir de noves construccions promogudes en els segles successius, inclosa la remodelació dels jardins amb la inclusió d’un gran canal de més de 1.000 metres de longitud. En aquest palau van néixer i van viure diversos dels monarques francesos, inclosos Felip IV, Enric III i Lluís XIII. A més, Fontainebleau va ser escenari d’alguns dels passatges més importants de la història d’Europa, inclòs l’edicte de Fontainebleau, on s’estipulava al catolicisme com única religió legal a França.

Amb Lluís XIV, el Rei Sol, la cort reial es desplaça al nou Palau de Versalles, dissenyat a l’estil dels grans palaus barrocs europeus. No obstant això, el palau segueix acollint importants hostes reals, inclosos monarques arribats des de les diferents cases reials europees.

Com va passar amb moltes altres possessions reials, el Palau de Fontainebleau va caure en decadència després de la Revolució Francesa. No obstant això, després de la pujada al poder de Napoleó Bonaparte, el palau recupera part del seu vell esplendor. En aquest Palau de Fontainebleau podrem visitar la Cambra de la Abdicació, en lloc on Napoleó va cedir el poder just abans de marxar a l’exili.

VISITA AL PALAU DE FONTAINEBLEAU.

La visita al Palau de Fontainebleau té una durada a partir de les dues hores. Cal tenir en compte que hem de guardar una mica de temps per recórrer els jardins del palau que, encara que no són tan espectaculars com els de Versalles, també mereixen la pena.

Durant la visita tindrem l’oportunitat de visitar els Grans Apartaments, inclosa la Gran Capella i el Museu de Napoleó I. És possible realitzar altres visites, com alguns recorreguts guiats o la que inclou la visita al Teatre Imperial, construït en època de Napoleó III.

Comencem el recorregut pel Palau de Fontainebleau pel que es coneix com Museu de Napoleó I. Encara que Napoleó no va acabar bé els seus dies, és evident que l’aura d’heroi nacional envolta a la seva figura en tots els espais que el recorden, ja sigui aquí a França (la seva tomba a l’església dels Invàlids de París és un clar exemple però també aquest Palau de Fontainebleau) o a Valònia (com hem vist al memorial 1815 de Waterloo). En aquest museu trobarem vestits, documents, ceràmiques o mobiliari que fan referència a Napoleó Bonaparte. També un curiós llit de campanya, que era la utilitzada per l’Emperador durant les seves campanyes militars.

No obstant això, el més destacat de la visita és el recorregut per les diferents galeries i apartaments. La Galeria de Francesc I, per exemple, es considerada una de les obres mestres del Renaixement a França. La fusta i els estucs són el material principal que es va usar per al disseny d’una de les més belles estances del palau. L’espai exalta la monarquia i al propi Francec I.

No menys interessant resulta la Galeria de Diana, encara que hem de conformar-nos a observar-la des de la distància. Es tracta d’una llarga galeria que va exercir les funcions de biblioteca a partir de temps de Napoleó III. Molt menys recarregada que les biblioteques barroques monàstiques centreeuropees, ens recorda bastant a la del Monestir de l’Escorial. Potser és pels frescos de les voltes de mig punt que tanquen l’estança. També espectacular resulta la Sala de Ball, acabada en temps d’Enric II, fill de Francesc I.

Altres espais que tenen el seu interès són la Galeria dels Cérvols i les diferents capelles del palau, com la Capella de la Trinitat, del segle XVII i amb bells frescos a la volta o les dues capelles de Sant Sadurní, l’alta i la baixa. Major opulència és la que presenten els Grans Apartaments. Aquí són diverses les estances que podrem visitar, entre les que destaquen, l’avantcambra, la càmera de cerimònies, la sala del consell o la sala del tron. Finalment, encara que menys impressionant, també tindrem l’oportunitat de visitar la Sala de la Abdicació. Com explicàvem, va ser aquí on Napoleó va signar la seva renúncia, es va acomiadar de la seva guàrdia real i va partir a l’exili.

ELS JARDINS DE FONTAINEBLEAU.

Després de visitar el Palau de Fontainebleau és moment de passejar pels jardins del palau. Es tracta de grans extensions de terreny, incloses algunes fonts, estanys amb carpes, parterres i arbredes. És un espai agradable i on no és inhabitual que els vilatans acudeixin a ells per tal de passejar sense més, tenint en compte que l’accés no requereix d’entrada alguna.

No es tracta, en qualsevol cas, d’uns jardins a l’altura dels de Versalles o del Palau Reial de Caserta, per exemple, però sí d’una zona molt agradable per al passeig.

Al final, la visita al Palau i Jardins de Fontainebleau ens ha ocupat unes dues hores i mitja. És cert que no hem visitat algunes dependències com el Teatre Imperial, que requereix d’un bitllet específic, o el Museu xinès, pel que també cal pagar a part. També és veritat que, sent realment bell, el palau empal·lideix davant del de Versalles. No obstant això, ens sembla una visita d’allò més que interessant ja sigui per a realitzar-la en un tour d’un dia des de París o com a parada d’un recorregut pel centre-nord de França.