La necròpolis etrusca de Cerveteri (o, més ben dit, la necròpolis de Bantidaccia a Cerveteri) és un dels més fabulosos jaciments arqueològics d’Europa i, desafortunadament, un dels més desconeguts.

Probablement sigui perquè els etruscs, el poble responsable de la necròpolis de Cerveteri i també de la de Tarquinia, semblen haver passat de puntetes per la història. O, almenys, si es compara amb l’Antiga Roma o la Grècia Clàssica. Per que, després de visitar les dues necròpolis i diversos museus etruscs durant el meu últim viatge a Itàlia (com l’excepcional Museu Etrusc de Vila Giulia), no tinc cap dubte que aquesta va ser una civilització avançadíssima tant pel fa referència a la seva pròpia organització com al refinament del que feien gala al dia a dia (com ens mostren les valuoses pintures trobades en Tarquinia o la moltíssima ceràmica trobada al llarg i ample de l’antiga Etruria, que és el nom que rep la regió on va florir aquesta cultura).

IMG_1496
IMG_1471

QUI VAN SER ELS ETRUSCS.

Abans de parlar-vos de la necròpolis etrusca de Cerveteri deixeu-me que us dóni de quatre pinzellades dels veritables protagonistes d’aquell període històric i d’aquella civilització. És a dir, els etruscs.

No se sap amb exactitud d’on era originari aquest poble, encara que les teories més plausibles el situen com un poble autòcton del centre-nord de la Península Itàlica, particularment de la zona que avui correspondria a la Toscana. També sembla que aquesta cultura etrusca podria haver-se nodrit de certs grups ètnics vinguts des de terres més llunyanes, potser procedents d’Àsia Menor.

La veritat és que els assentaments etruscs van formar una mena de confederació de 12 poblacions, de les que Tarquinia i Cerveteri serien dues d’elles. L’origen l’hem de trobar sobre el segle XI aC i els moments de màxima expansió, sobre els segles VII i VI, quan els etruscs van colonitzar àmplies zones d’Úmbria i el Lazio i fins i tot, alguns enclavaments més al sud, ja a la Campània.

Se sap que es tractava d’una cultura certament avançada, amant del bon viure i del bon menjar, com ens mostra, especialment, la nombrosa iconografia trobada a les diferents necrópolis etrusques, com les de Cerveteri i Tarquinia.
Els
etruscs van acabar per ser assimilats per la puixant Roma, entre els segles III i IV. En realitat, bona part de la cultura romana es nodreix de l’etrusca, inclosos alguns dels seus ritus i part del seu panteó diví.

IMG_1466
IMG_1484

LA NECRÒPOLIS DE CERVETERI.

Cerveteri és una ciutat costanera situada a la regió del Laci, a uns 50 quilòmetres de Roma, en direcció nord. A uns 5 quilòmetres de la població es localitza la fabulosa necròpoli de Banditaccia que, juntament amb la de Tarquinia, forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat i que sovint és coneguda, simplement, com necròpoli de Cerveteri.

En els últims anys, la necròpolis etrusca de Cerveteri ha estat condicionada de manera que és possible passejar entre les moltes desenes de túmuls sense haver-se d’obrir pas davant la mala herba, com fins fa pocs anys succeïa. No obstant això, la naturalesa creix aquí salvatge i sembla voler fagocitar novament els espais que l’home modern ha condicionat.

La necròpolis de Cerveteri és la més gran de tot l’arc mediterrani amb una àrea que ocupava unes quatre-centes hectàrees. L’espai disposat per al visitant ocupa unes deu i està construïda en toba. És a dir, en roca volcànica. No obstant això, no hauríem de parlar estrictament de construcció, ja que es tracta d’un conjunt d’edificacions tallades directament a la mateixa roca, aprofitant que la toba és un material fàcilment modelable.

Bastants de les construccions són túmuls de base circular, de mesura variable, encara que alguns tenen un diàmetre de diverses desenes de metres i una alçada de, almenys, vuit o deu, calculant a ull. La mala herba colonitza el teulat dels túmuls, que es disposa en forma de petita cupuleta.

Necrópolis de Cerveteri
Necrópolis de Cerveteri
Necrópolis de Cerveteri

En cada un d’aquests túmuls es disposen entre una i quatre tombes o panteons del tipus hipogeu. Encara que l’estructura sigui diferent de les unes a les altres, el més habitual és que disposin d’un corredor inicial de diversos metres de longitud, anomenat dromos, seguit d’un espai comú des del qual es distribueixen una o més habitacions on es situarien els cossos jacents. Molt sovint, a totes les habitacions trobem dues tombes, una per a cada membre de la parella. La de la dona presenta una decoració triangular a la capçalera.

Segons sembla, els hipogeus de la necròpolis etrusca de Cervetri farien referència a l’habitatge que haurien ocupat en vida els propietaris del mateix. És a dir, s’haurien dissenyat a imatge i semblança de la llar comú dels etruscos, testimoni de la importància que aquesta societat donava al més enllà. No obstant això, també sembla evident que tals túmuls haurien estat dissenyats per a famílies representants de l’alta societat etrusca.

Algunes d’aquestes tombes són de tals dimensions que requereixen una o més columnes que sustentin l’espai. La decoració, almenys el que ens ha arribat, és bastant escassa. És aquesta una diferència bastant important en relació a la necròpoli de Tarquinia, de la qual us parlaré en una altra ocasió, que està bellísimament decorada amb frescs que reflecteixen la vida dels etruscs i que són, en realitat, un testimoni essencial que ha permès tenir coneixements sobre la vida quotidiana d’aquesta civilització.

Són desenes i desenes les tombes i túmuls que es reparteixen a la part visitable de la necròpoli de Cerveteri. L’espai és francament sorprenent. Més encara si es té en compte el poc conegudes que són si ho comparem amb altres jaciments italians com, per exemple, el de la ciutat de Pompeia.

A una segona fase constructiva correspon un altre tipus de tombes. En aquesta ocasió sí que es tracta de construccions edificades amb enormes carreus de toba disposats en llargs edificis, anomenats daus, en els quals s’han situat diverses tombes, una cada tres o quatre metres. L’interior, però, és relativament semblant a les tombes que hem vist en els túmuls, quedant sovint per sota del nivell del sòl i havent estat, també, excavat a la toba.

Comentava que la decoració interior de les tombes de la necròpolis etrusca de Cerveteri és més aviat escassa. L’excepció la trobem en la que és coneguda com Tomba dels Relleus. Sembla que els artesans etruscs van donar aquí curs a la imaginació. Després de l’habitual doms s’arriba a la sala on es distribueixen un bon nombre de nínxols. Tant les parets de la tomba com la columna central que la sosté estan bellament decorades amb frescos i relleus construïts a força d’estuc i que representen objectes de la vida quotidiana dels etruscs, com ara les armes que utilitzaven per a la caça. Es tracta d’un hipogeu del segle IV aC. És a dir, dels últims que es van edificar en aquest enorme cementiri, ja que la necròpoli de Cerveteri data d’entre el segle IX aC fins al III aC.

Necrópolis de Cerveteri

La durada de la visita a necròpolis de Ceveteri dura una hora i mitja aproximadament. L’espai és vast però les tombes condicionades per a la visita són només un parell de desenes. D’elles, en almenys sis o set s’ha disposat un sistema d’àudio i llum que dóna inici a l’entrar a la mateixa, en l’idioma del visitant (hi ha vuit idiomes disponibles, inclòs l’espanyol). La veritat és que s’agraeix perquè les explicacions fan molt més fàcil entendre allò que s’està visitant. A més, sembla que aquest sistema s’estigui implantant en diversos hipogeus més.

Igualment, s’ha disposat una sala on cada hora es projecta un audiovisual que té una durada d’uns 15 minuts. Part del mateix es projecta en tres dimensions però la veritat és que el documental queda una mica per sota de les expectatives.

Si voleu completar els vostres coneixements sobre Etruria i els etruscs, una bona idea és visitar el fenomenal Museu Etrusc de Vila Giulia, a Roma. Aquí trobareu tota mena d’explicacions sobre aquesta civilització així com multitud d’objectes utilitzats en la vida comuna dels etruscs.

Necrópolis de Cerveteri
Necrópolis de Cerveteri

COM ARRIBAR A LA NECRÒPOLIS ETRUSCA DE CERVETERI

Transport públic. Cal prendre el tren a Roma Termini fins a l’estació Marina di Cerveteri (direcció Pisa, Grosseto o Civitavecchia). Un cop arribats a Marina di Cerveteri cal agafar l’autobús (línies D o G) fins a la necròpolis etrusca.

Cotxe propi o de lloguer. Si arribeu a primera hora del matí a l’aeroport de Fuimicino no és mala idea llogar un cotxe. Això evita haver d’entrar a Roma de manera que en 40 minuts s’arriba a la necròpolis etrusca de Cerveteri. En utilitzar cotxe privat és fàcil programar en un mateix dia aquesta visita juntament amb la de la necròpolis etrusca de Tarquinia, que es localitza cinquanta quilòmetres més al nord de la necròpoli de Cerveteri.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ITÀLIA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5.0 (0)

Comments:

10 thoughts on “CERVETERI. Necròpolis etrusca de Bantidaccia a Cerveteri.


Kris
4 de juliol de 2017

Me ha encantado este lugar del que nunca había escuchado hablar. Siempre me ha parecido fascinante la historia de los etruscos. Y aunque he visto alguna tumba y sarcófago de esa cultura, jamás había visto una necrópolis como esta. Apuntado queda.

    tomas
    27 de maig de 2019

    He estado allí el año pasado buscando las raíces pues ellos fueron primero que los latio-romano-grekos y que los grekos. Ellos dicen cervéteri que es Caere antigua e incluso K-il-s-ra, que es ofrenda dios de madreterra… Vimos los túmulos de la parte visitable pero hay otras partes similares también de túmulos y visitamos el pueblo con su museo en el castillo…

ipaelo (whattimesailing.com)
5 de juliol de 2017

Hola,

Siempre me sorprendes descubrimiento lugares que no tenía ni idea de que existían. Vaya pasada de tumbas y lo bien conservadas que están.

Si lo llego a saber no se me escapan la última vez que estuve en Roma porque teníamos coche de alquiler y podíamos parar sin problema.

La primera vez que tuve contacto con la civilización etrusca fue cuando visitamos una catacumba en Roma en mi viaje de fin de curso y se me quedaron grabadas las dos tumbas que vimos al final.

Me han recordado un poco a las tumbas de Micenas en Grecia.

Saludos Viajeros

    Jordi
    10 de juliol de 2017

    Es verdad que recuerdan mucho a las de Micenas. Yo jamás había visto nada etrusco, al menos a sabiendas; y la verdad es que me quedé impresionado. El lugar merece mucho la pena. Seguro que tienes otra oportunidad de conocerlo!
    Un abrazo y feliz semana!

Netikerty
5 de juliol de 2017

Menudo descubrimiento que me has hecho mas maravilloso!!! Con lo que me gustan a mí las ruinas y todo lo relacionado con las antiguas civilizaciones. Tengo muchas ganas de volver a Roma, y cuando lo haga seguro que va incluida una visita a la Necrópolis de Cerveteri. La necrópolis etrusca de Banditaccia

    Jordi
    10 de juliol de 2017

    Merece mucho la pena. Es un lugar muy desconocido en España. Tanto la necrópolis como los propios etruscos y está cerquita de Roma, a la que siempre apetece regresar.
    Un beso!

Fede Sanchez
6 de juliol de 2017

Espectacular. No había oído hablar jamás de este lugar y la verdad es que es pura magia.
Seguro que los etruscos eran mucho más avanzados de lo que pensamos.

    Jordi
    10 de juliol de 2017

    Así es Fede. En realidad, nosotros tampoco habíamos oído hablar de ellas hasta que preparamos el viaje. Y tanto Cerveteri como Tarquinia merecen mucho la pena y se pueden hacer en el mismo día.

Viajes y vivencias
9 de setembre de 2017

Pedazos de hipogeos! en el yacimiento en el que trabajo la necrópolis más antiguas también es de hipogeos, pero nada que ver las dimensiones, jeje. Cuando he ido a Italia he abandonado totalmente a los etruscos a favor de los romanos, va llegando el momento de poner remedio. Un abrazo!

Tomás Hernández Niz
30 de juliol de 2018

Los etruros son la cultura de Itálica. Los romanos eran latio-romano-grekos, señores de la guerra venidos de los micenos saqueadores que acabaron con las Culturas del Egeo. Son los herederos. los latioromano-grekos acabaron en unos 4 siglos con los etruros y con el Mundo… Los etruros vienen del egeo y anatolia y parte Trakia, quizás unidos a una parte antigua líbica de Itálica, villanoviana… pero son la verdadera cultura segada de Itálica… acabaron con ella y con sus tratados… Saludos. Tomás Hernández Niz, arquitecto e investigador. Hemos descubierto Atarantis que es Atlántida. Buscar Los atarantes de Tera.

Respon a ipaelo (whattimesailing.com) Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.