NAMUR. Visitar Namur, capital de Valònia.

Namur és la capital de la regió belga de Valònia i la següent etapa del nostre recorregut per Bèlgica. Després d’haver visitat Tournai, Mons i Dinant, tres poblacions de grandària més aviat reduïda, de seguida ens adonem que Namur és una ciutat bastant més important, amb àmplies zones comercials i amb un ambient de carrer que no hem trobats en les anteriors, totes elles més tranquil·les.

Malgrat tot no és Namur la més populosa de les poblacions de Valònia, doncs Lieja, amb gairebé dos-cents mil habitants, pràcticament dobla el nombre d’habitants de la capital.

Namur se situa en la confluència de dos rius: el Mosa i el Sambre. I just on les aigües del Sambre desemboquen en les del Mosa localitzem el més imponents dels edificis que cal veure a Namur i del que posteriorment parlarem: la Ciutadella.

BREU HISTÒRIA DE NAMUR

Tot i que la importància de Namur es dispara durant l’Edat Mitjana se sap de l’existència d’assentaments tant celtes com romans molts segles abans. Els merovingis, d’origen germànic, que van arribar a controlar gran part de les actuals Alemanya, Suïssa, França i Bèlgica van ser els qui van construir la ciutadella just en el monticle rocós situat a la confluència del Mosa i el Sambre.

Els Comtes de Flandes es fan amb la ciutat de Namur a mitjan segle XIII, encara que posteriorment la plaça va caure a mans borgonyeses, franceses i holandeses (gràcies a l’annexió per part de Guillem III). No van acabar aquí les vicissituds territorials de Namur que en els segles venidors acabaria passant per mans austríaques i franceses abans que, en virtut de la derrota final de Napoleó a la Batalla de Waterloo de la qual en parlarem en el seu moment, Bèlgica és novament incorporada al Regne dels Països Baixos, pas previ a la plena independència de Bèlgica aconseguida en 1830. En altres paraules, gairebé totes les grans potències europees han posat els seus peus a Namur durant els últims 500 anys.

Com ja vam veure a la ciutat de Dinant, Namur va ser també assetjada pels alemanys tant durant la Primera com durant la Segona Guerra Mundial. Els danys ocasionats a la ciutat van ser múltiples i les seves víctimes es compten per milers. No obstant això, amb la victòria aliada, Namur va tornar a mans belgues.

VISITAR NAMUR EN 1 DIA.

LA CIUTAT VELLA ENTRE LA PLAÇA D’ARMES I SAINT AUBAIN

Deixem l’equipatge a Hotel Les Tanneurs, el millor establiment on ens hem allotjat durant aquest viatge i comencem a recórrer la ciutat. En cinc minuts de passeig ens plantem a la Plaça d’Armes de Namur, que representa el que podríem anomenar el centre històric de la població. És aquí on es troba el bell edifici del Palau de Congressos que antigament va ser seu de la borsa. Es tracta d’una construcció que recorda a les del nord d’Europa, tant a les flamenques com a les holandeses.

Si passem per un arc que s’obre a l’extrem dret del Palau arribem de seguida al Beffroi de Namur. És a dir, al campanar civil de la població. Com els de Tournai o Mons, també el de Namur forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat, tot i que aquesta vegada no està permès pujar-hi. Es tracta d’un campanar d’aspecte molt més massís que els que hem vist aquests dies. Va ser construït a finals del segle XIV tot i que l’aspecte actual ens recorda que va ser remodelat al XVI. Sembla que fa les funcions de centre juvenil, encara que en aquestes dates prenadalenques roman tancat.

Tornem a la Plaça d’Armes per a meravellar-nos de l’extraordinari ambient nadalenc que hi, a tres setmanes del Nadal. Són molts els mercats nadalencs que visitarem aquests dies a Valònia, però els de Namur es troben entre els més atractius. Predominen les paradetes d’artesania local i, particularment, els de menjar tradicional. El vi calent sembla ser l’estrella en aquest tipus de mercats per sobre, fins i tot, de la preuada cervesa belga. El marc és incomparable, amb el bonic edifici de l’antiga borsa just davant.

Per cert, just davant del Palau de Congressos ens topem amb dues figures que passen per ser quelcom així com dos emblemes de la població de Namur, DJoseph i François, protagonistes de part de l’obra del caricaturista Jean Legrand, natural de Namur.

A pocs metres de la plaça d’Armes trobem una altra petita plaça, anomenada Plaça del Teatre, per ser aquí on s’ubica el bonic teatre de Namur, de mitjans del segle XIX. Una pena que no puguem visitar el seu interior, del qual sabem que és bastant sumptuós. També aquí s’han disposades algunes casetes nadalenques que serveixen vi calent i que quan es fa fosc, comprovarem que s’omplen de vilatans disposats a gaudir de l’ambient.

Tots els carrers que circumden la Plaça d’Armes, en particular els que porten fins a la plaça de Sant Auban, tenen un marcat caràcter comercial. Diversos d’ells, a més, són vianants, el que redunda en que el passeig sigui especialment agradable en aquesta zona. Moltes de les botigues d’aquests petites carrerons que conformen el que vindria a ser la ciutat antiga, tenen els seus aparadors construïts enterament en fusta, el que ens recorda altres latituds. És un espai francament agradable, amb diversos comerços interessants, particularment pel que fa a la gastronomia. Formatgeries i xocolateries estan entre les nostres botigues favorites, però la veritat és que la varietat de negocis és evident.

Una altra dels carrers més comercials és Rue de l’Ange, encara que aquesta no és peatonal. En aquest cas, la particularitat és que a Place de l’Ange, a meitat del carrer, s’ha disposat una petita pista de gel, aprofitant les baixes temperatures del període nadalenc. És aquesta una altra constant dels diferents mercats nadalencs valons, ja que també l’hem vist a Mons i posteriorment, ens en trobarem una a Lieja.

Passejant per les diferents carrerons de Namur prenem camí a la Catedral de Saint-Aubain, un altre dels edificis que cal veure a Namur. Abans, tanmateix, fem una parada en el camí per visitar la bonica església de Saint Loup, barroca i del primer terç del segle XVII. Saint Loup ens impressiona en diversos aspectes, com la bella decoració de les voltes, les curioses columnes marmòries i, particularment, els preciosos confessionaris de fusta que se situen a les parets dels passadissos i que estan profusament decorats en diferents estils, des del renaixentista fins al barroc. La façana barroca del temple, està inspirada en el Gesú de Roma, com és habitual a les esglésies jesuítiques.

Ara sí que arribem a la Catedral de Sant Aubain, el gran temple de Namur, que se situa a la plaça homònima, just davant del Palau Episcopal. Es tracta d’un temple barroc bastant impressionant, amb reminiscències italianitzants. La catedral va ser construïda a mitjan segle XVIII encara que just a sobre d’una església anterior, de la qual han subsistit alguns trets, com una de les torres de la vella església romànica. L’interior de la Catedral de Saint Aubain és espaiós, dominant els tons clars. La cúpula és, potser, el seu element més destacable encara que no podem deixar d’impressionar-nos amb un bellíssim púlpit de fusta.

En sortir de la Catedral prenem Rue Leliève per trobar-nos amb el Palau de Justícia i diverses de les dependències de la Universitat de Namur, una de les més importants de Bèlgica i que està controlada per l’ordre dels Jesuïtes.

LA CIUTADELLA, L’ALTRE GRAN MONUMENT QUE CAL VEURE A NAMUR

Ens hem deixat un últim monument per visitar al matí següent. Es tracta de la Ciutadella de Namur, erigida en un penyal situat en la confluència dels rius Sambre i Mosa.

Hi ha dues maneres de pujar a la Ciutadella: en cotxe i a peu. La veritat és que havíem pensat pujar amb cotxe però al final, al que vol la cosa, acabem pujant a peu. El dia és assolellat i en poc més de quinze minuts ens presentem a la base de la mateixa per a iniciar l’ascens. Abans, hem travessat la Rue Du Pont que passa per sobre del Riu Sambre.

La Ciutadella és un recinte de dimensions colossals que ha anat augmentant de mida a mesura que s’anaven afegint més i més construccions. No cal dir que, situada a la part alta d’un penyal que domina els dos rius que passen per Namur i la ciutat sencera, la seva situació estratègica és d’excepció. La Ciutadella es va convertir, al llarg dels anys, en el gran trofeu que a la pràctica gairebé assegurava el domini de la ciutat i de bona part de la regió a la potència que la conqueria.

Actualment són diversos els recorreguts que permeten recórrer la Ciutadella de Namur, que es comporta com un enorme parc públic alhora que s’ha convertit en seu de diversos museus, amb un centre de visitants, el Terra Nova, que permet entendre la història d‘aquest enclavament en els últims 2000 anys. També hi ha fins a 7 quilòmetres de recorreguts subterranis i un tren turístic que recorre els enclavaments més importants. Tot això està comprès en una única entrada, la Citadelle Pass.

No obstant això, nosaltres ens limitarem a donar una volta per la Ciutadella de Namur i a gaudir de les enormes vistes que des d’ella es contemplen. D’una banda, la que dóna al Riu Sambre, tenim vistes de la Ciutat Medieval. Podem reconèixer amb facilitat alguns dels monuments que cal veure a Namur i que ja hem visitat com la Catedral, Saint Loup o el Palau de Congressos. Pel costat que dóna al Riu Mosa, les vistes arriben fins al barri de Jambes.

Baixem de la Ciutadella pel costat contrari del que hem pujat. Precisament fins a l’Avinguda Baron de Moreau, a la vora del Mosa. Tornem al nostre allotjament, l’Hotel des Tanneurs, després de passar per davant del Parlament de Valònia, on recollim el cotxe per prendre rumb fins al nostre següent destí. Lieja, la ciutat més gran de Valònia i capital de les Ardenes, ens espera.

ON DORMIR A TOURNAI

Com explicava, és aquí a Tournai on hem gaudit del millor allotjament en el viatge a Valònia. Es tracta de l’HOTEL DES TANNEURS. La seva ubicació, a només 5 minuts a peu de la plaça d’Armes, és perfecta. Es tracta d’un conjunt de diverses edificacions antigues que s’han unit formant un bellíssim hotel. Decorat amb molta exquisidesa i amb tot luxe de detalls, tant els espais comuns com les habitacions. L’esmorzar és francament espectacular i la nostra habitació, una de les més espaioses que hem tingut mai, amb banyera d’hidromassatge inclosa, malgrat no ser de la més cares (alguna de les habitacions disposen, fins i tot, de sauna privada). L’hotel, per cert, gaudeix de pàrquing privat gratuït, la qual cosa també s’agraeix.
Si voleu gaudir d’un petit luxe durant el vostre viatge a Valònia, no dubteu a allotjar-vos a l’Hotel des Tanneurs. No us penedireu. Us deixo aquí l’enllaç a l’hotel.

I amb la descripció de l’hotel acabo aquest post amb els llocs més importants que cal veure a Namur, la capital de Valònia.