Visitar el Vaticà i, concretament, la Basílica de Sant Pere i els Museus Vaticans resulta gairebé obligat si es recorre per primera vegada la ciutat de Roma.
L’Estat de la Ciutat del Vaticà, que així s’anomena de forma oficial, és el país més petit del món, amb una superfície menor a mig quilòmetre quadrat. En aquest sentit, un podria pensar que l’hereu dels Estats Pontificis (així es va denominar l’estat que ha donat lloc a la Ciutat del Vaticà, entre els anys 751 i el 1870) es recorre en poc més de mitja hora. I així seria en gairebé qualsevol territori del món, ja que de cap a cap la Ciutat del Vaticà és separada només per uns pocs centenars de metres.
No obstant això, visitar el Vaticà requerirà d’un dia sencer per poc que es vulgui conèixer amb un mínim de profunditat seus dos llocs imprescindibles: la Basílica de Sant Pere i els Museus Vaticans. Una visita la del Vaticà, a més, que requerirà de la seva dosi de paciència ja que les cues per visitar els dos llocs solen ser interminables. O almenys així ho hem viscut nosaltres en les dues ocasions que hem visitat tant la Basílica com els Museus Vaticans.
Per sort, actualment hi ha la possibilitat de comprar un bitllet que permet visitar el Vaticà sense cues. Qui vulgui pagar uns euros de més per tal d’estalviar-se la més que possible hora de cua disposa d’aquesta possibilitat.
PERÒ…¿QUE ÉS LA CIUTAT DEL VATICÀ?
Abans d’explicar-vos sobre la visita als Museus Vaticans permeteu-me quatre paraules sobre què és la Ciutat del Vaticà i d’on procedeix el seu estatus d’Estat independent.
L’Estat de la Ciutat del Vaticà té el seu origen en els Estats Pontificis fundats l’any 751. Vagi per davant que m’ha costat bastant entendre aquesta història i que, potser, pot ser inexacta en algunes qüestions. El tema és què l’església cristiana va anar acumulant un bon nombre de possessions al llarg i ample d’Europa des dels primers anys de la cristiandat. Roma, en qualsevol cas, no gaudia durant els primers set segles de la nostra era de cap títol de sobirania política sobre aquelles possessions.
Després de la caiguda de l’Imperi Romà d’occident, diferents potències van ocupar la península italiana. Els últims d’ells, els llombards a mitjan segle VII que es van fer amb Ravenna i van reclamar també fer-se amb la sobirania del llavors Ducat de Roma, dominat pel Papa.
El Sant Pare, en aquell moment Esteve II, va demanar auxili a bizantins i francs, sent aquests últims, comandats per Pipí el Breu, els que realment van auxiliar les tropes papals fins al punt de derrotar els llombards, que es van veure obligats a cedir a Roma fins a 22 ciutats que es van afegir al Ducat Romà.
Va ser aquest el germen dels aleshores incipients Estats Pontificis. Durant força temps i particularment a partir del període de Carlemany, aquests van ser alguna cosa així com un estat vassall del Regne Franc. Posteriorment i després de la caiguda de l’Imperi Carolingi, els Estats Vaticans van passar a estar sota control del Sacre Imperi Romà Germànic.
Donem un gran salt en el temps fins arribar a 1870, any de la Unificació Italiana, que és quan els Estats Pontificis són integrats en la recentment creada República Italiana. Són els anys on el papat, des de Pius IX, s’autoproclama Presoner al Vaticà. El 1900, finalment, es procedeix a la definitiva dissolució dels Estats Pontificis.
I, llavors, quan es constitueix l’Estat de la Ciutat del Vaticà? Doncs curiosament va ser el dictador italià Benito Mussolini qui torna la sobirania política a la Ciutat del Vaticà després dels Pactes de Laterà, on al seu torn, l’església reconeixia a Itàlia com a estat sobirà.
VISITA AL VATICÀ. ELS MUSEUS VATICANS.
La nostra visita al Vaticà es va centrar en els seus dos punts de màxim interès: la Basílica de Sant Pere i els Museus Vaticans. En aquest post us parlaré de la visita als Museus Vaticans, deixant la visita a la Basílica de Sant Pere per a una altra ocasió.
Havíem visitat els Museus Vaticans 10 anys abans i recordàvem haver fet unes cues bàrbares. També recordàvem haver promès no tornar-hi mai a fi d’evitar de tornar a perdre més d’una hora fent una cua de tal magnitud. I no obstant això, aquí estàvem de nou, des de les 8 i mitja del matí, abans de la seva obertura, esperant que arribés el nostre torn. Per sort actualment hi ha la possibilitat de visitar els Museus Vaticans sense cues, però això no era possible fa uns anys.
Malgrat tot, es facin les cues o es pagui el suplement per evitar-les, la visita als Museus Vaticans és un dels imprescindibles de Roma. Probablement estiguem parlant d’un dels 5 museus més importants del món. D’aquest tipus de museus, com el Louvre o el Metropolitan de Nova York, oberts a un bon nombre de disciplines artístiques més enllà de la mera pinacoteca
I és que els Museus Vaticans són això: un conjunt de museus. El seu origen es remunta a l’època en què el Papa Juli II va donar la seva col·lecció privada. Parlem de 1503. Per descomptat, les col·leccions s’han anat ampliant al llarg del temps fins al punt que en l’actualitat els Museus Vaticans tenen uns fons enormes que el converteixen en un dels més rics del món.
En els Museus Vaticans trobarem diferents tipus de col·leccions. Si al Museu Egipci podem conèixer un bon nombre d’escultures i sarcòfags procedents d’aquella civilització, al Museu Etrusc podrem visitar tot tipus d’obres que pertanyen a l’Antiga Etruria (tot i que si us agrada el etrusc no us perdeu el Museu de Vila Giulia de Roma).
Més espectacular, fins i tot, resulta el Museu Pio Clementino, que rep el nom dels seus fundadors, els Papes Clemente XIV i Pius VI i que alberga algunes de les més belles escultures gregues que han arribat als nostres dies. Per exemple Laocoont i els seus fills, atribuït a Agesandro, Polidor i Atenodor de Rodes i esculpit en un sol bloc. És una peça sublim.
Un dels moments més esperats de la visita als Museus Vaticans és el que suposa recórrer la seva estupenda Pinacoteca. Són 18 sales que ens mostren el millor de la pintura occidental des del gòtic fins a principis del segle XIX. Gairebé tots els grans de la pintura universal són aquí representats, inclosos Caravaggio (Davallament de la creu), Leonardo (amb un inacabat Sant Jeroni) o Rafael (amb la seva famosa Transfiguració).
No obstant això, entre tan ingent quantitat d’obres repartides en un bon nombre d’espais, les dues visites estrelles dels Museus Vaticans són, al cap i a la fi, dues estances: les estances de Rafael i la Capella Sixtina.
Les Estades de Rafael són 4 conjunts de càmeres papals la decoració de les quals va encarregar el Sant Pare Juli II a Rafael Sanzio. Representen un dels moments més importants de la Història de l’Art. Rafael va treballar en aquestes estances des de 1508 fins a 1520, encara que van ser els seus deixebles els qui van acabar la decoració en 1524. El fresc de l’Escola d’Atenes és potser el més conegut, encara que no menys espectaculars resulten L’expulsió d’Heliodoro del temple o L’alliberament de Sant Pere.
Al final del recorregut s’arriba al punt culminant de la visita als Museus Vaticans. Em refereixo a la visita a la famosa Capella Sixtina, pintada al fresc per Miquel Àngel, el geni renaixentista (no us perdeu la seva obra a Florència). Sixte IV va ser qui va ordenar restaurar i redecorar la Capella Magna vaticana i de qui pren el nom aquesta estança. És aquí on s’escull, en conclave, el nou Santa Pare que ha de dirigir els designis de l’Església després de la mort o renúncia de l’anterior.
En aquesta sala, tot i que també van deixar la seva empremta pintors de la talla de Botticelli o Pinturicchio, destaquen els treballs de Miquel Àngel qui va decorar completament la volta, amb un conjunt de frescos que estan entre els més famosos de la història i que representen un bon nombre d’escenes bíbliques representades per més de 300 personatges. Són gairebé 500 metres de pintura i amb passatges tan coneguts com la Creació d’Adam.
Finalment, a la paret del fons, a la paret est i darrere de l’altar, ens trobem amb una altra obra de dimensions colossals i no menys gloriós. Parlo del Judici Final, un altre fresc que ocupa uns 150 metres de paret i que va ocupar al geni de Miquel Àngel durant uns 5 anys, de 1536 a 1541. Àngels i dimonis, inferns i tenebres, el paradís, el bé i el mal, tot l’imaginari que fa referència al Judici Final és aquí representat.
És aquest el moment en què un acaba per oblidar-les gairebé dues hores que ha trigat a entrar al museu per culpa de les maleïdes cues als Museus Vaticans.
VISITAR ELS MUSEUS VATICANS SENSE CUES.
Hi ha la possibilitat d’entrar als Museus Vaticans sense cues. Es tracta de contractar una visita guiada en espanyol i que comprèn el recorregut pels Museus Vaticans, incloses les Estades de Rafael i la Capella Sixtina i, finalment, la visita a la Basílica de Sant Pere, que també es realitza saltant-se les cues. Podeu reservar en aquest enllaç amb un 20% de descompte sobre el preu oficial.