MUSEU CERRALBO DE MADRID. L’esplendor de l’aritocràcia madrilenya del segle XIX.

El Museu Cerralbo de Madrid és un dels més desconeguts de la capital d’Espanya i no obstant això, val molt la pena. Tot i que ja havíem estat diverses vegades a Madrid, mai havíem tingut l’oportunitat de visitar-lo de manera que en aquesta ocasió vam aprofitar una escala de 10 hores a la capital d’Espanya (l’enllaç entre un vol procedent de Panamà i el proper amb destinació a Barcelona) per visitar el Museu Cerralbo de Madrid i, de passada, el proper Temple de Debod, que sí que ja coneixíem.

VISITA AL MUSEU CERRALBO DE MADRID.

El Museu Cerralbo de Madrid es localitza al carrer Ventura Rodríguez a tres minuts de la Plaça Espanya (metro Plaça Espanya). Es tracta d’un palauet manat construir a finals del segle XIX per Enrique d’Aguilera i Gamboa, XXIII Marqués de Cerralbo a més de molts altres títols.

Personatge il.lustradíssim i destacat col·leccionista, el Marquès de Cerralbo es va distingir com a important polític carlista a partir de l’últim terç del segle XIX. No parlarem molt de la seva carrera política, tot i que sí del meravellós palauet que va llegar a l’Estat després de la seva mort el 1922.

Tot i que la façana del Museu Cerralbo de Madrid ens pot fer indicar que es tracti d’un edifici residencial més o menys important, res ens pot fer suposar sobre la bellesa i exuberància de les seves estades interiors. Si en les façanes ens trobem amb un estil eclèctic, el seu interior està ple de decoració barroca, fins i tot rococó, veritablement sorprenent atès que es tracta d’un edifici erigit quan aquest estil artístic ja no estava per a res en voga.

En les diferents dependències del Museu Cerralbo de Madrid sembla que no hi hagi espai per a ficar cap objecte més. I no és d’estranyar doncs el Marquès de Cerralbo va llegar, al costat del seu palauet, ni més ni menys de 50.000 objectes d’art de tota mena: escultures, pintures, marbres, rellotges, tapissos, mobles, miralls, peces d’importància arqueològica.

Encara que durant alguns anys el Museu Cerralbo de Madrid va estar tancat per reformes, a partir de 2010 va ser reobert al públic amb una molt bona acollida i la veritat és que es tracta d’un espai que val molt la pena recórrer.

Com explicava, tot tipus d’obres estan exposades en aquest Museu Cerralbo de Madrid. Entre l’obra pictòrica trobem representats alguns dels més importants mestres de la pintura espanyola, inclosos Madrazo, El Greco, Alonso Cano o Zurbarán. També la pintura italiana està representada amb obres d’artistes de la talla de Tintoretto, per exemple.

No obstant això, més que les diferents col·leccions en particular, el que més crida l’atenció en aquest Museu Cerralbo de Madrid és la decoració de les diferents estances, de naturalesa eminentment palatina i que un podria suposar pròpies d’algun petit palau reial. Poc han d’envejar el menjador de gala (que disposa, fins i tot, d’un balcó on es situava l’orquestra), el saló de ball o la sala de bany amb les situades en diverses de les estances règies que hem anat visitant en els diferents palaus que hem conegut per Europa i que fan referència a l’època d’esplendor del barroc.

També és especialment admirable l’escala principal o Escala d’Honor que permet l’accés a la primera planta, d’estil més aviat neoclàssic i amb profusió de marbres i aranyes i amb decoració a força de bustos d’inspiració romana.

En fi, que la visita al Museu Cerralbo de Madrid, que no es demora més enllà d’una hora, val moltíssim la pena i va justificar, per si sola, que sortíssim de l’aeroport en aquesta escala de 10 hores a la capital d’Espanya.

UN COP D’ULL AL TEMPLO DE DEBOD ABANS DE TORNAR A L’AEROPORT.

Abans de tornar a l’aeroport, encara vam tenir temps d’acostar-nos al Temple de Debod, que es localitza a l’oest de la mateixa plaça d’Espanya, a menys de 10 minuts caminant del Museu Cerralbo de Madrid.

Es tracta d’un temple de l’antic Egipte transportat peça per peça, des del seu lloc d’origen. Es tracta d’un regal del país del Nil a l’Estat Espanyol com a agraïment a l’ajuda prestada durant els treballs que es van dur a terme per tal de salvar els temples de Núbia que havien de quedar negats amb la construcció de la presa d’Assuan. Principalment, el temple d’Abu Simbel. Per aquest mateix motiu al Museu Metropolità de Nova York pot visitar-se el Temple de Dendur, que com el de Debod, va ser salvat de les aigües i regalat a un altre dels països cooperants en aquelles ingents tasques de salvament.