MONESTIRS CISTERCENCS. 10 exemples de l’Orde del Cister per tota Europa.

Els monestirs cistercencs suposen un dels millors exemples existents d’Art medieval europeu, gairebé sempre gòtic, encara que molts d’ells van començar a construir-se fins i tot abans de l’adveniment d’aquest estil artístic.

En aquest post us explicarem una mica sobre la història del Cister i us parlarem d’alguns dels més bells monestirs cistercencs que hem tingut l’oportunitat de conèixer durant el nostre viatges.

L’ORDE DEL CISTER. ELS ORÍGENS.

L’Orde del Cister sorgeix a la fi del segle XI com a resposta a la deriva a la qual havien arribat moltes de les ordes monàstiques existents, cada vegada més allunyades de la paraula de Déu i més preocupades en gaudir dels plaers terrenals.

Es tractava, per als nous postulants, d’apropar-se a una vida molt més ascètica i espiritual que els acostés a la professada pels primers cristians.

Després d’un primer intent fracassat de fundar, per part de Roberto de Molesmes, una abadia que s’acostés més a la paraula de Déu, en 1098 acaba per originar l’Abadia de Citeaux, A la comuna francesa de Saint-Nicolas-les- Cietaux, que acabarà per actuar de casa mare de totes les altres i que, 900 anys més tard, segueix en actiu gràcies a una comunitat d’una trentena de monjos.

La nova Orde del Cister professava una observança extrema de la Regla de Sant Benet i tenia com a màxim a lema el coneguda Ora et labora. És a dir, pregar i treballar. Durant el següent segle, la nova orde es va expandir de forma exponencial i van començar a sorgir desenes de nous monestirs cistercencs per tota Europa. Primer per França. Però de seguida per tot el continent. Des del nord fins al sud, des d’occident fins orient, l’orde del Cister es va establir a la pràctica totalitat de les nacions europees de l’Edat Mitjana gràcies als 762 cenobis que van arribar a fundar-se.

Cadascuna de les grans abadies o monestirs cistercencs mare creaven una mena de monestirs subordinats. Al seu torn, aquests cenobis actuaven com casa mare de nous monestirs formant, tot això, un sorprenent eixam de ramificacions que arribaven a tots els racons de la Cristiandat. En aquest sentit, emergeix la figura de Bernat de Claravall, un dels monjos més importants de la història de l’Orde del Cister i dinamitzador de la mateixa, que va arribar a fundar fins a 68 monestirs ell solet.

El poder de l’orde del Cister va augmentar de forma progressiva durant més de dos segles tot i que el model va entrar en declivi a mitjan segle XIV. Després de moltes vicissituds, el Cister va ser fins i tot suprimit en moltes nacions europees com ara Anglaterra o Alemanya. Per no parlar de les confiscacions i desamortitzacions dutes a terme a França i Espanya durant els segles XVIII i XIX respectivament. No obstant això, malgrat les múltiples dificultats esdevingudes i les crisis vocacionals existents a Europa, són diversos els Monestirs del Cister que segueixen actius avui en dia, testimonis d’un passat que, probablement, mai torni.

L’ARQUITECTURA DELS MONESTIRS CISTERCENCS.

Els primers monestirs cistercencs fundats van ser d’allò més senzill. Molts d’ells estaven construïts únicament en fusta. Amb el progressiu avanç de l’orde, la pedra va anar substituint la fusta i van començar a construir-se els primers cenobis amb aquest material, en l’estil arquitectònic imperant en aquell moment: el romànic.

És per això que en diversos dels Monestirs del Cister visitats trobem una part del mateix construït en estil romànic. No obstant això, és el gòtic l’estil imperant en la major part d’ells, tal com veurem en els cenobis seleccionats. Es tracta, en tot cas, d’un art desproveït de tot tipus d’ornaments superflus, el que es correspon amb l’observança estricta de la regla de Sant Benet que promulgava la rigorositat i la pobresa. Una senzillesa, això sí, no exempta de bellesa.

El pla de gairebé tots els Monestirs del Cister és similar, amb un claustre al voltant del qual es disposaven la pràctica totalitat d’estancses monàstiques com ara una Sala Capitular (on els monjos es reunien per tal de discutir els temes d’importància per al cenobi), un refectori (gairebé sempre amb un lavatori just davant i sobresortint del claustre), una cuina (al costat del refectori), un locutori (dels pocs llocs on als monjos se’ls permetia parlar), un calefactori (l’única zona on protegir-se durant el fred hivern) o un scriptorium (dedicat al copiat d’obres religioses). Generalment, els dormitoris es localitzaven al primer pis.

Per la seva banda, l’església es disposava adossada al claustre, però just a l’altre costat del refectori, orientada d’est a oest i amb la capçalera a l’est.

Encara que amb lleugeres modificacions, la majoria de monestirs del Cister es disposaven de la forma assenyalada. Cada un, per descomptat, amb les seves particularitats.

10 EXEMPLES DE MONESTIRS CISTERCENCS

MONESTIR DE POBLET

El Monestir de Poblet és el més important dels monestirs cistercencs d’Espanya. Situat a la comarca tarragonina de l’Alt Camp es tracta d’un cenobi que, després de més de vuit segles d’història, persisteix viu gràcies a una comunitat d’una trentena de monjos que segueixen amb el clàssic ora et labora.

Es tracta d’un monestir que va gaudir del favor reial de la casa catalana des de la seva fundació, fins a tal punt que diversos dels Comtes de Barcelona i, posteriorment, Reis de Catalunya estan enterrats en el cenobi. Inclosos Pere el Cerimoniós i Jaume I el Conqueridor.

El claustre és preciós, així com la sala capitular o el refectori, que segueix en actiu de la mateixa manera que l’scriptorium que només es pot visualitzar des de l’exterior. És possible allotjar-se al mateix cenobi.

MONESTIR DE SANTES CREUS

Un altre dels monestirs cistercencs més importants d’Espanya i que, com l’anterior, forma part de la Ruta del Cister de les comarques tarragonines. També el de Santes Creus va ser un monestir que va gaudir dels favors reals. És per això que a l’església del cenobi poden visitar-se els bells sepulcres de Jaume el Just i Blanca d’Anjou.

Com l’anterior, es tracta d’un monestir cistercenc gòtic, perfectament conservat i que presenta un bellíssim claustre al voltant del qual s’habiliten les diferents estances.

MONESTIR DE VALLBONA DE LES MONGES

Es tracta d’un dels pocs monestirs cistercencs femenins existents a Espanya que segueixen en actiu i tanca la tríada de la Ruta del Cister del camp de Tarragona. El Monestir de Vallbona de les Monges és una mica més senzill que els anteriors però no exempt de bellesa. La comunitat va ser fundada a mitjans del segle XII i també va gaudir dels favors de Ramon Berenguer IV, qui va cedir els terrenys necessaris per alçar el cenobi.

Alguns reis de la corona catalano-aragonesa es van allotjar aquí, com Alfons II el Cast o Jaume el Conqueridor, testimoni de la importància que va obtenir aquest lloc de l’Orde del Cister durant l’edat mitjana.

ABADIA DE FONTFREDA

Precisament el monestir cistercenc de Fontfreda, al sud de França, va actuar com casa mare del Monestir de Poblet. Es tracta, per tant, d’una abadia una mica anterior a les catalanes. Va ser fundada el 1093 tot i que fins el 1145 no és incorporada a l’Orde del Cister.

La seva història no està exempta de vicissituds diverses. Per exemple, durant l’època del catarisme va esdevenir un dels baluards davant de la croada albigesa. Aquesta posició li va ocasionar no pocs beneficis doncs part de les terres expropiades als càtars van ser cedides a l’Abadia de Fontfreda.

Encara que l’Abadia no roman activa el seu estat de conservació és bo. Entre les dependències visitables destaquen la bella església, amb una nau altíssima de 20 metres i amb uns colorits vitralls molt posteriors, ja que la regla de Sant Benet només permetia l’ús de vitralls translúcids. Bellíssim és, també, el claustre. La seva construcció correspon al final del romànic com podem observar pels arcs de mig punt que suporten les columnes decorades amb capitells florals. No obstant això, les modificacions posteriors, ja en època del gòtic li van conferir la morfologia actual, amb els timpans apuntats on s’enquadren els conjunts de 4 arcs de mig punt i els tres ulls de bou oberts en el mateix.

MONESTIR DE MAULBRONN

El de Maulbronn és un dels diversos monestirs cistercencs que l’Orde del Cister va deixar com a testimoni del seu pas per Alemanya. Es tractava d’un dels més importants monestirs d’aquest orde a tot Europa, motiu que li ha valgut ser inclòs en la llista del Patrimoni de la Humanitat.

En aquest monestir podem visitar gran quantitat de diferents edificis, no només els dedicat a la pròpia vida monàstica, sinó també antics molins, graners o la vella fleca. A més, conserva les dependències usades pels monjos cistercencs però també les pròpies dels germans llecs o conversos, que no estaven obligats a obeir tots els preceptes de la regla de Sant Benet però que eren els encarregats de les tasques més dures. Tot això, envoltat d’una muralla.

El Monestir de Maulbronn està construït en una època de transició del romànic al gòtic pel que coexisteixen aquests dos estils arquitectònics. Una de les obres més destacades d’aquest cenobi és el bellíssim cor conservat a l’església, construït en fusta de roure durant els segles XIV i XV.

MONESTIR DE BEBENHAUSEN

En el seu temps, l’Abadia de Bebenhausen va ser una de les més riques que l’Orde del Cister va tenir a Alemanya. Va ser fundada uns anys més tard que Maulbronn, sobre 1180, i el seu estil és, igualment, un compendi del pas del romànic al gòtic.

En el seu moment de major esplendor, aquest monestir cistercenc dominava unes 30.000 hectàrees de terreny, fet que ens indica que la riquesa d’aquest no es circumscrivia, únicament, a l’àmbit del místic.

El monestir va ser restaurat i ampliat en diverses ocasions. Fruit d’això és que part de la seva estructura està construïda amb els clàssics entaulats de fusta tan típics d’aquestes latituds. En concret, gairebé tot el primer pis té aquesta bella i original aparença externa.

ABADIA VILLERS LE VILLE

L’Abadia de Villers és un dels monestirs cistercencs propietat de l’Orre del Cister a territori Való. Va ser fundada a mitjan segle XII per monjos procedents de Claravall. Durant gairebé un segle l’abadia va estar expandint-se, arribant al seu moment de màxima esplendor a partir del segle XIV.

No obstant això, a partir del segle XVI i després de la Guerra de Flandes que va assolar el país, el cenobi va caure en decadència fins a ser abandonat el 1796, com molts altres monestirs cistercencs que van haver de tancar durant la Revolució Francesa.

Actualment, l’Abadia de Villers no és més que un meravellós mar de ruïnes romàntiques que val la pena descobrir si visiteu la regió més meridional de Bèlgica.

MONESTIR D’ALCOBAÇA

Es tracta del més bell dels representants de l’Orde del Cister a Portugal. Com tants altres monestirs cistercencs europeus, el d’Alcobaça va ser també fundat a mitjan segle XII. Alfons I de Portugal va prometre fundar un nou cenobi en cas de conquistar Santarem als musulmans. Així va succeir, de manera que el nou monestir va ser fundat i lliurat a l’Orde del Cister per a la seva custòdia. Amb això, el Rei s’assegurava la repoblació cristiana de la regió recentment conquistada.

La disposició del d’Alcobaça segueix l’habitual dels monestirs cistercencs. No obstant això, podem observar que, encara que el cenobi va ser alçat en temps del gòtic, part de la seva estructura correspon a èpoques posteriors. Per exemple, el segon pis del claustre ens remet ja a una estructura protorenaixentista. Així mateix, la façana occidental de l’església està clarament culminada amb dues torres barroques.

El Monestir d’Alcobaça va gaudir dels favors reals, fins a tal punt d’acollir les tombes reials de Don Pedro i Donya Inés de Castro, reis de Portugal. La magnificència d’Alcobaça eclipsa a la resta dels més de trenta monestirs cistercencs de Portugal; catorze d’ells, per cert, femenins.

ABADIA DE SEDLEC

No només per l’occident europeu es va expandir l’Orde del Cister, com es podria pensar. També l’Europa Oriental es va veure poblada, de seguida, de bells monestirs cistercencs. Un exemple és l’Abadia de Seldlec, a Bohèmia, actual República Txeca.

Van ser les filials alemanyes i austríaques les encarregades de fundar els nous monestirs de l’est d’Europa. En aquest sentit, Sedlec va ser fundat en 1153 i suposa un dels divuit monestirs cistercencs existents en Bohèmia durant el segle XIII. Els començaments van ser difícils en un país assolat per la misèria. No obstant això, la situació va donar un gir de 180 graus després del descobriment d’unes properes mines d’or, fins al punt que a partir de finals del segle XIII l’abat de Sedlec es converteix en prestatari dels mateixos reis de Bohèmia.

D’aquest moment de prosperitat és el nou monestir cistercenc, en estil gòtic, i inspirat en les catedrals franceses. Això sí, la sempre obediència estricta de l’Orde de Sant Benet no va semblar congratular a la nova burgesia desitjosa d’una església monàstica bastant més ostentosa que els rigors del Cister exigien.

Després de la revolució husita, les tornes van canviar severament fins al punt que Sedlec va ser desmantellat en 1421 i els monjos van haver de renunciar a l’abadia. Tot i que la congregació va tornar a principis del segle XVIII, l’església de Santa Bàrbara acabaria per convertir-se en temple parroquial de Kutna Hora. La remodelada església és tot el que ha quedat de la vella abadia cistercenca de Sedlec.

SANTA MARIA DE VALDEDIÓS

Aquest monestir cistercenc asturià va ser fundat a principis del segle XIII sota l’auspici real d’Alfons IX d’Aragó. El cenobi es va expandir durant tot el segle en seguir comptant amb els favors reals, aquest cop per part de Ferran III. No obstant això, a partir del segle XIV entra en decadència, encara que la vida monàstica va continuar fins a la Guerra d’Independència Espanyola, a principis del XIX i les conegudes desamortitzacions de la llei Mendizábal.

Durant els últims trenta anys han estat diversos els intents de que el monestir recobrés la seva funció. Tots ells han resultat infructuosos, almenys pel que fa referència als monjos cistercencs.

Potser és el claustre el més destacat de Santa Maria de Valdediós. Construït en diferents etapes que van des del segle XVI fins al segle XVIII, es tracta d’un pati de característiques renaixentistes, diferent de l’habitual.

I amb aquest cenobi tanquem aquesta llista de 10 monestirs cistercencs que hem tingut l’oportunitat de visitar. Alguns estan entre els més bells i importants entre els que va alçar l’Orde del Cister. D’altres són molts més senzills i vinguts a menys amb el pas del temps. Però tots i cada un d’ells tenen, darrere seu, la història que l’Orde del Cister ha imposat al llarg de gairebé nou segles.