MONESTIR DE SANTA MARIA DE L’ESTANY. L’esplendor del romànic català al Moianès.

El Monestir de Santa Maria de l’Estany, a la comarca del Moianès, és un dels millors exemples del romànic català.

Ja fa més de 900 anys que en aquest lloc es va establir una primitiva comunitat procedent de Vic, adscrita a la Regla de Sant Agustí. Aquell primitiu cenobi, que va fer les seves primeres arrels en la llunyana data de 1080, va progressar amb relativa rapidesa gràcies al fet que va ser dotat, des de gairebé un primer moment, amb nombroses possessions que s’estenien per tot el territori català, a més de rebre un bon nombre de llegats. Així mateix, Santa Maria de l’Estany va crear diverses filials de manera que la seva importància i influència es va estendre amb rapidesa.

En aquest context, les primitives dependències monacals van haver de ser ampliades des de principis de segle XII, al mateix temps que es va construir una nova església que va ser consagrada en la primerenca data de 1133.

El Monestir de Santa Maria de l’Estany va adquirir la categoria d’Abadia i la comunitat va créixer fins a albergar a un parell de dotzenes de monjos durant els segles següents. No obstant això i a causa d’una negligent política expansionista en intentar adquirir el propi terme d’Oló on que se situava el monestir, el cenobi va entrar en decadència a la fi del segle XIV fins al punt de ser destruït el 1395.

Tot i que la comunitat monàstica va tornar anys més tard a Santa Maria de l’Estany, la importància del monestir ja mai va tornar a ser la mateixa, sent finalment secularitzat en 1592.

El llegat artístic del Monestir de Santa Maria de l’Estany és, però, enorme. Forma part d’aquesta dotzena de monuments romànics imprescindibles de Catalunya, enorme orgull del territori. Es tracta, a més, de l’atractiu turístic més important del Moianès, la comarca més jove de Catalunya, ja que va ser creada el 2015.

L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE L’ESTANY.

Abans de visitar el claustre, veritable joia del romànic català, val la pena fer una ullada a l’església del conjunt. Parlem d’un temple consagrat el 1133, dissenyat en l’estil romànic imperant al segle XII, tot i que ha sofert diverses remodelacions posteriors.

Es tracta d’una església amb planta de creu llatina i tancada amb volta de mig punt que es sustenta gràcies a l’ajuda de tres arcs torals i amb un campanar que s’alça en la intersecció entre el transsepte i la nau. Un absis tanca la nau per l’oest, mentre sengles absidioles s’obren des de cada un dels costats del transsepte.

La façana principal és molt senzilla amb una porta en arc sobre dovelles i una finestra en forma d’òcul com a úniques ornamentacions. Més interessant és la façana posterior, l’oriental, amb els tres absis, una finestra decorada amb sengles columnes que sustenten una arquivolta en cadascuna d’elles i diferents ornamentacions de tipus escacat i que recorden alguns dels monuments que hem conegut a Jaca. La decoració d’aquestes tres finestres es repeteix, per cert, a l’interior de l’església.

EL CLAUSTRE DEL MONESTIR DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE L’ESTANY.

El claustre del Monestir de Santa Maria de l’Estany suposa la veritable joia del cenobi així com un dels moments culminants de l’art romànic català. El claustre es comença a construir a mitjan segle XII per la seva galeria nord que és la que dóna a l’església. Cadascuna de les 4 ales està formada per 9 columnes bessones que sustenten 10 arcs de mig punt en cada costat.

Les columnes, de llis fust, es disposen sobre bases decorades de diferents formes i sustenten els riquíssims capitells troncopiramidals ornamentats de forma exquisida.

El programa iconogràfic està desenvolupat amb un virtuosisme que ratlla el sublim. Sense cap dificultat distingim alguns dels passatges més coneguts de l’Antic i del Nou Testament. Entre els més bells capitells destaquen els que representen la Creació d’Adam i Eva, el Pecat Original, la Nativitat, l’Adoració dels Reis Mags o les Noces de Canà. No menys excepcionals resulten el Baptisme de Jesús, la Fugida a Egipte, l’Entrada de Jesús a Jerusalem, el Sant Sopar o el Calvari. La veritat és que l’extensíssim programa iconogràfic ens has recordat molt al que hem tingut l’oportunitat de conèixer recentment a l’aragonès Monestir de Sant Joan de la Penya, una altra de les obres més importants del romànic de la Península Ibèrica.

No menys espectacular resulta l’ala est del claustre, amb profusió d’escenes profanes tot i que també trobem alguns motius religiosos i bastants de geomètrics i florals. Cèlebre és el capitell que representa una dona que s’està pentinant o un altre amb una escena on un bou toca un instrument.

Potser una mica menys interessants resulten les ales oest i sud. Aquesta va ser l’última a ser desenvolupada, a la fi del segle XIII i inicis del XIV. Motius geomètrics i vegetals, però també heràldics i un curiós bestiari és el que predominen en aquests dos passadissos.

La veritat és que el claustre del Monestir de Santa Maria de l’Estany és un dels més bells que hem tingut l’oportunitat de visitar i el que justifica, per si sol, la visita d’aquest cenobi.

DORMIR EN UNA IURTA PROP DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE L’ESTANY.

Quan vam estar indagant sobre les possibilitats d’allotjament al Moianès, la comarca on s’ubica Santa Maria de l’Estany, ens vam adonar de l’existència d’un lloc veritablement original. Es tracta, ni més ni menys, que una iurta, el típic habitatge nòmada de les estepes kazakhs o de Mongòlia.

Aquesta iurta s’ubica en els terrenys d’una petita explotació vinícola, anomenada Vins Colltor, portada amb molt de mim per una parella de britànics establerts a casa nostra fa ja algunes dècades. A més de produir unes 8000 ampolles a l’any, Mark i la seva dona regenten aquest petit negoci d’hostaleria que consta d’una masia on lloguen habitacions en règim de Bed and breakfast i aquesta preciosa iurta que sembla treta de l’estepa mongola però que se situa en la comarca del Moianès.

No falten detalls en aquesta bonica tenda circular que suposa un espai francament confortable alhora que original. A nosaltres ens van acomodar en dos llits, una de matrimoni i una altra per en Marc. No obstant això, fins a 6 persones poden ser ubicades en aquesta iurta. A l’espai interior es disposa també una taula, així com un bagul ple de jocs infantils.

Els lavabos, amb dutxa inclosa, es disposen en un espai de fusta adjacent. També al pati que envolta la iurta es localitza una barbacoa de la qual poden fer ús els hostes. Nosaltres vam optar per baixar al poble i comprar el riquíssim formatge i embotit que es produeix en aquestes terres de la Catalunya Central.

Tot i que la iurta disposa d’una petita piscina particular es pot fer ús de l’existent en la pròpia masia, bastant més gran i agradable i que no dista més de 50 m de la iurta.

La veritat és que dormir en aquesta iurta de Vins Colltor va ser una experiència fenomenal i que recomanem. Tant en Marc com nosaltres vam sortir encantats i no ens importaria repetir en una altra ocasió.