MONESTIR DE SANT JOAN DE LA PENYA. La joia del romànic aragonès.

El Monestir de Sant Joan de la Penya és un dels exemples més notables del romànic de la Península Ibèrica i una visita inexcusable si es recorre la província d’Osca. Entre tan bells paratges pirinencs i prepirinencs, com la fenomenal Vall d’Ordesa o els no menys interessants Mallos de Riglos, val la pena dedicar una mica de temps també a les belleses culturals que la regió alberga, com la ciutat de Jaca o aquest interessantíssim cenobi.

Sant Joan de la Penya es localitza a la comarca d’Osca de la Jacetania, la capital de la qual, Jaca, no dista més de 30 minuts del monestir. Una bona opció és dormir a la pròpia població de Jaca, a fi de gaudir del seu patrimoni cultural i gastronòmic i aprofitar per fer una excursió de mig dia al Monestir de Sant Joan de la Penya.

MONESTER DE SANT JOAN DE LA PENYA. BREU HISTÒRIA.

Són dos els cenobis que es van construir a Sant Joan de la Penya. El Monestir Vell que data del segle XI, que és el més interessant, i el Monestir Nou, de finals del segle XVII encara que totalment en ruïnes i que ha estat rehabilitat per tal de donar cabuda als Centres d’Interpretació del Regne d’Aragó i del monestir de Sant Joan de la Penya.

Com dic, el més important dels cenobis i veritable joia del romànic mundial és el Monestir Vell de Sant Joan de la Penya. Va ser Sancho Garcés III, conegut com Sancho el Major, Rei de Pamplona però Senyor també d’una amplíssima zona que comprenia part de Castella, Àlaba o les comarques oscenses de Sobrarbe o la Ribagorça entre d’altres, qui va manar erigir el Monestir Vell on ja hauria existit, però, un cenobi anterior.

Ramiro I, considerat Primer Rei d’Aragó i successor de Sancho Garcés III, va ampliar aquelles primitives dependències monacals, encara que bona part de les construccions que han arribat al nostre temps es deuen a l’època de Sancho I, fill de Ramiro I i nét de Sancho Garcés III.

Sant Joan de la Penya va gaudir des dels seus inicis dels favors reals. Segons llegim al Centre d’Interpretació de Sant Joan de la Penya, situat al Monestir Nou, malgrat seguir una observança  gens ortodoxa de la Regla de Sant Benet. Sembla que el bon viure, el bon menjar i altres pecats capitals es donaven amb més o menys intensitat en tan venerable lloc.

Malgrat això, bona part dels nobles de les comarques aragoneses optaven per ser enterrats a Sant Joan de la Penya. Fins i tot posteriorment, es va acabar construint el neoclàssic Panteó Reial que va donar sepultura a bona part dels monarques aragonesos.

No obstant això, el Monestir de Sant Joan de la Penya va ser víctima de dues importants incendis. El primer, el 1494, de menor envergadura i del qual el cenobi es va recuperar amb menor o major rapidesa. No obstant això, després de l’incendi de 1675 els monjos van acabar per abandonar el Monestir Vell construint un nou cenobi, barroc, a la part alta del turó, en un bonic prat conegut com Pla de San Indalencio. És el conegut com Monestir Nou.

Aquest Monestir Nou de Sant Joan de la Penya va ser abandonat després de la desamortització de Mendizábal, el 1835. El pas del temps no va trigar a fer efecte en aquest cenobi abandonat trobant-se en un estat lamentable al cap de no gaires anys. La rehabilitació duta a terme en els últims temps ha servit per donar aixopluc al Centre d’Interpretació del Regne d’Aragó i al Centre d’Interpretació del Monestir de Sant Joan de la Penya.

VISITA AL MONESTIR DE SANT JOAN DE LA PENYA.

Després de deixar el cotxe a l’aparcament situat al Pla de San Indalencio visitem, primerament, el que queda de les dependències del Monestir Nou. La veritat és que tant el Centre d’Interpretació del Regne d’Aragó com el Centre d’Interpretació del Monestir de Sant Joan de la Penya mereixen la pena ser recorreguts, encara que per això s’hagi de pagar un petit suplement.

Aquí aprendrem una mica sobre la formació del Regne d’Aragó així com sobre la vida monacal, particularment la portada a terme al Monestir Vell de Sant Joan de la Penya. Com ja he dit, sembla que massa sovint es tractava d’una vida certament relaxada no exempta de plaers no precisament celestials.

Després de visitar aquests dos centres d’interpretació prenem el bus gratuït que ens portarà fins el Monestir Vell, que es localitza uns deu minuts carretera avall. La veritat és que pot realitzar-se el trajecte a peu, però cal tenir en compte que, particularment de pujada, pot ser bastant dur ja que el pendent no és precisament suau.

Ens afegim a una visita guiada que té una durada d’uns 45 minuts.

Comencem la visita del Monestir de Sant Joan de la Penya per l’església preromànica inferior, de dues naus i que és una de les més importants exemples del preromànic aragonès. Diversos arcs de ferradura són testimoni de la naturalesa mossàrab del conjunt. Es tractaria, per tant, d’un romanent del temple ja existent quan Sancho Garcés va manar erigir el cenobi romànic.

Quelcom queda, encara que poc, de les pintures murals que decoraven els dos absis d’aquesta església inferior. Són les imatges de Sant Cosme i Sant Damià segons ens explica la guia, tot i que la veritat és que estan bastant deteriorades.

Al costat de l’església inferior se situa una sala més o menys diàfana, sustentada per arcs de mig punt, que és coneguda com a Sala de Concilis. Segons sembla es tractaria dels antics dormitoris monacals, però ja d’època romànica. És a dir, posterior a aquesta primitiva església mossàrab.

Després de la visita de la planta inferior, vam pugem a la superior, on ens trobem amb la bonica església romànica de Sant Joan de la Penya, que es va edificar just a sobre de la preromànica i va ser consagrada en 1094.

La nau d’aquest temple consta de tres trams separats per arcs faxcons. La capçalera està formada per tres absis semicirculars, una miqueta més gran el central, que es cobreixen amb voltes de quart d’esfera. Un conjunt d’arcs cecs sobre senzilles columnes i capitells recorren completament l’absis central i les dues absidioles laterals.

L’església s’obre a un pati conegut com Panteó dels Nobles per ser precisament això: una mena de cementiri, en forma de nínxols, que va ser utilitzat per la noblesa aragonesa del moment. Com dic, les tombes, en nombre de 22, estan disposades en forma de nínxols i encastades a la mateixa roca. Motius típics de la comarca, com l’escacat jaqués, els decoren, al costat de blasons, crismons i altres ornamentacions.

Tornem a l’església superior per passar a una altra sala, coneguda com la del Panteó Reial. Es tracta d’un apèndix afegit posteriorment i que, la veritat, no quadra molt amb l’estil general del cenobi. Ens trobem en temps de Carles III i l’estil triat va ser el neoclàssic. Per sort, aquest Panteó Reial queda una mica amagat i aconsegueix no desmerèixer el conjunt en general. La qüestió és que en aquest espai estan enterrats bona part dels Reis aragonesos, tot i que originàriament el que aquesta sala ocupava no era més que la sagristia del temple romànic. El trasllat es va realitzar al segle XVIII i com comentava l’estil artístic triat va ser el neoclàssic. Ramiro I, Sancho Ramírez i Pedro I, els tres primer Reis aragonesos i mecenes del monestir romànic jeuen en aquest panteó profús en marbres i estucs.

EL CLAUSTRE DE SANT JOAN DE LA PENYA, VERITABLE JOIA DEL MONESTIR.

El claustre de Sant Joan de la Penya és l’autèntica joia d’aquest cenobi. La Península Ibèrica, particularment en el seu terç nord, és rica en patrimoni romànic. No obstant això, en comptades ocasions es va arribar a la perfecció que reflecteixen els capitells d’aquest meravellós claustre. Un espai, per cert, que té una disposició ben curiosa a l’haver-se situat just per sota d’una enorme mola rocosa que és el que, al cap i a la fi, dóna nom a aquest Monestir de Sant Joan de la Penya.

El nivell de conservació dels capitells d’aquest claustre de Sant Joan de la Penya és, a més, òptim en dos dels 4 corredors. Concretament, en els costats nord i oest on el conegut com a Mestre de Sant Joan de la Penya va aconseguir a nivells de virtuosisme difícilment superables.

En els diferents capitells del claustre de Sant Joan de la Penya identificarem, sense problemes, alguns moments de l’Antic i Nou Testament. Entre els primers, reconeixerem amb facilitat diverses escenes com la de la Creació d’Adam i Eva o el Pecat Original. Entre les escenes referents al Nou Testament identifiquem el cicle de l’Anunciació, la Visitació o l’Anunci als Pastors i cèlebres moments com la Matança dels Innocents. Diversos dels més famosos episodis de la vida pública de Jesús estan també representats en els capitals del claustre, inclosos la Pesca Miraculosa, les Noces de Canà o la Curació de Llàtzer.

Es tracta d’un conjunt excepcional com pocs, que situa al Monestir de Sant Joan de la Penya com un dels més sublims moments de la història de l’Art.

Després de visitar el claustre donem per acabada la visita al cenobi. La veritat és que no deixa indiferent aquest Monestir de Sant Joan de la Penya que, amb tot mereixement, s’ha de considerar com una etapa imprescindible en tot recorregut per les comarques d’Osca.

Tornem a Jaca, on tenim l’allotjament. Encara disposarem de temps per relaxar-nos una mica abans de sortir a prendre unes últimes tapes per la capital dels Pirineus aragonesos.

NOTA: si vols aquesta zona t’aconsellem aquest post sobre els llocs imprescindibles que cal veure a Jaca.