MONESTERI DE BATALHA, PORTUGAL. El temple votiu de Joan I.

El Monestir de Batalha va suposar la segona visita en aquesta tríada de monuments excepcionals que vam tenir l’oportunitat de visitar en camí entre Lisboa i Coïmbra (junt al Monestirs d’Alcobaça i al Convent de l’Ordre de Crist de Tomar). Els tres formen part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.

L’ORIGEN DEL MONESTERI DE BATALHA

Si a Alcobaça comentàvem que va ser el primer rei lusità, Alfons I, qui va manar edificar el cenobi, en el cas del Monestir de Santa Maria de la Victòria va ser un altre monarca, Joan I, qui va manar la seva construcció. El motiu, no va ser altre que agrair l’auxili diví prestat durant la Batalla d’Aljubarrota. Amb aquella victòria davant els exèrcits castellans, Joan I va consolidar el seu poder a Portugal, sent el primer monarca de la dinastia Avís que regnaria a Portugal durant gairebé dos-cents anys.

Joan I, que era Gran Maestre de l’Ordre militar d’Avís i fill bastard de Pere I es va erigir com a defensor dels valors portuguesos, lluitant contra Castella a fi de mantenir el Regne de Portugal en mans lusitanes. Va ser un període en què els castellans, de la mà de Joan I de Castella, van exigir el tron ​​de Portugal per dret de la seva esposa, Beatriu de Portugal que era filla de Ferran I de Portugal.

La veritat és que els portuguesos es van posar en mans de les hosts del Gran Maestre de l’Ordre d’Avís que, després de vèncer als castellans, va ser proclamat Rei de Portugal en 1385. No és estrany que Joan I s’encomanés a la providència divina i que, davant tanta gesta i després de l’ajuda prestada, li erigís un dels monestirs més importants de la Península Ibèrica.

EL MONESTIR DE BATALHA, OBRA MESTRA A MIG CAMÍ ENTRE EL GÒTIC I L’ART MANUELÍ.

El Monestir de Batalha es va començar a erigir en 1386 i va trigar uns dos segles a ser completat, període que correspon al gòtic tardà. Són moments en què el primitiu gòtic clàssic donar  lloc, a tot Europa, a un gòtic molt més florit i evolucionat que en certes latituds va donar lloc al gòtic flamíger, a Castella el gòtic isabelí i a Portugal, al gòtic manuelí.

En aquest gòtic manuelí, el màxim exponent són el Monestir i la Torre de Belém a Lisboa, trobem profusió de detalls que fan referència a la vida marinera, no en va l’estil retia homenatge als anys en què Portugal es va convertir en potència d’ultramar .

Al Monestir de Batalha localitzem alguns detalls d’aquest gòtic manuelí encara que no en tan gran mesura com en els dos monuments de Belem, ja que la construcció del cenobi es va iniciar gairebé dos segles abans. No obstant això, en altres moments es van utilitzar solucions pròpies del període del gòtic perpendicular anglès o del flamíger flamenc.

Es coneix que el primer arquitecte va ser el lisboeta Alfonso Domingues, encara que aquest va ser només el primer dels gairebé 15 mestres d’obra que va tenir el lloc.

L’església presenta una planta de creu llatina amb 3 naus i transsepte. En la seva façana oriental es tanca per 5 capelles. Es tracta d’un temple de dimensions importants, amb uns vuitanta metres de longitud, però molt menor al de les grans catedrals franceses, per exemple. La nau central es tanca per volta de creueria, com correspon al gòtic i és més alta que les laterals. Des de l’exterior s’aprecia l’ús de boterells i contraforts per tal de contrarestar l’impuls d’aquesta nau central. Un bon nombre de pinacles gòtics decoren també aquest bonic temple.

Al nord de l’església s’alça un preciós claustre, de grans dimensions. La traceria del mateix ens mostra que va ser erigit en un moment  ja final del gòtic, amb detalls manuelins, i fins i tot proper al renaixement. És aquest, en realitat, el primer dels dos claustres de què disposa el Monestir de Batalha, conegut com el Claustre Reial, tot i que per al nostre gust és el més bell de tots dos. El segon claustre, el claustre de Dom Alfons V, és molt més sobri i una mica més petit també.

També mereix la nostra atenció la façana occidental del Monestir de Batalha amb una meravellosa portalada amb arquivolta on es representen 78 estàtues de sants, àngels i reis i reines de l’antic testament.

LES CAPELLES IMPERFECTES DEL MONESTIR DE BATALHA

Les Capelles imperfectes del Monestirs de Batalha (o Capelas Imperfeitas) són un altre moment sublim del cenobi, encara que com el seu nom indica, mai van arribar a concloure’s. Queden per darrere de les capelles absidals i, en realitat, només s’hi pot accedir des de l’exterior del complex. Es tracta d’una mena de rotonda que queda per darrere de la capçalera i que havia d’albergar el sepulcre de Joan I, tal com ell mateix va reflectir en el seu testament. La veritat és que mai es van acabar de tancar aquestes capelles, de manera que es troben a la intempèrie, sense volta.

En qualsevol cas, el Monestir de Batalha es va convertir en Panteó Reial de manera que alberga els sepulcres de diversos monarques lusitans, inclosos Joan I, el promotor del cenobi, o Enric el Navegant, un dels més insignes protagonistes de l’Era dels Descobriments que va consagrar a la pàtria lusitana.

El Monestir de Batalha és una de les visites imprescindibles d’un viatge a Portugal, particularment si es disposa de cotxe propi o de lloguer i una parada obligada entre les poblacions de Lisboa i Coimbra. Si voleu llegir sobre les millors visites que fer a Lisboa us recomano aquest article.

VISITAR EL MONESTIR DE BATALHA. HORARIS I PREUS.

A dades actualitzades de 2017, aquests són els horaris i preus de visita al Monestir de Batalha.

• 16 d’octubre al 31 de març: de les 09h00 a les 18h00 (última entrada 17h30)
• 1 d’abril al 15 d’octubre: de les 9h a les 18h30 (última entrada 18h00)
• Tancat: 1 de gener, diumenge de Pasqua, 1 de maig i 24 i 25 de desembre.

Bitllet individual: 6 € (gratuït per a menors de 12 anys, 3 € per a majors de 65 anys).

Val la pena saber que hi ha un bitllet combinat, anomenat Ruta del Patrimoni i que permet l’entrada a Alcobaça, Batalha i al convent de Crist de Prendre. Té un cost de 15 €.

COM VISITAR EL MONESTIR DE BATALHA.

Per arribar a Batalha gairebé que és necessari disposar de cotxe propi o de lloguer. Si no, les distàncies es poden eternitzar.

Nosaltres vam dormir la nit anterior al preciós poble de Obidos i al matí vam visitar consecutivament els monestirs d’Alcobaça i Batalha i el Convent de Crist de Tomar, per arribar a la tarda a Coïmbra i dormir en aquesta bonica ciutat universitària.

Compteu 1 hora i hora i mitja per a cada un dels tres monuments més unes dues hores i mitja totals de ruta (menys de 200 km) de manera que si partiu de bon matí d’Obidos teniu temps suficient.