MODERNISME CATALÀ. 10 obres mestres més enllà de Barcelona.

El Modernisme Català serà l’objecte d’aquest post. Com sabeu, el Modernisme Català ha estat un tema recurrent al qual li hem dedicat més de 20 posts en aquest bloc. No obstant això, en aquesta ocasió es tractarà d’una de les nostres habituals llistes mensuals que compartim amb Dani i Florencio, autors dels blocs Viatges Pedraforca i Fmanega por el mundo, als quals en aquesta ocasió s’unirà una altra excel·lent viatgera, la Cristina, que porta diversos anys il·lustrant-nos sobre el patrimoni mundial, particularment europeu, en la seva bitàcola Ida y vuelta blog de Viajes.

Aquest cop, però, aquest conjunt de 4 posts seran una mica diferents, alhora que complementaris. I crec que pot ser francament interessant ja que mentre en Dani ens parlarà de 10 obres del modernisme a Barcelona, jo ho faré sobre de 10 llocs modernistes de Catalunya més enllà de Barcelona, en Florencio escriurà sobre 10 obres modernistes d’Espanya més enllà de Catalunya i la Cristina farà el mateix amb 10 llocs modernistes d’Europa més enllà d’Espanya.

Aquesta vegada no m’estendré molt en la introducció ja que he parlat llargament sobre el Modernisme Català en els diferents articles que he publicat fins ara. Només comentar que aquest estil es circumscriu en un moviment artístic més ampli sorgit a tot Europa durant l’últim terç de segle XIX (i també a Amèrica) i rep diferents noms a la vegada que té les seves pròpies particularitats i localismes pertanyents a cada país. Modernisme a Espanya, Art Nouveau a França i Bèlgica, Sezession a Alemanya i Àustria o Liberty a Itàlia són estils més o menys superposables, com he comentat, amb les seves característiques pròpies.

Sense més us deixo amb aquesta llista de 10 obres mestres del Modernisme Català.

10 OBRES MESTRES DEL MODERNISME CATALÀ FORA DE BARCELONA.

CRIPTA DE LA COLÒNIA GÜELL a SANTA COLOMA DE CERVELLÓ. D’ANTONI GAUDÍ.

Gaudí va treballar colze a colze amb Eusebi Güell, important empresari i membre de la burgesia catalana. No només va dissenyar el seu habitatge particular a Barcelona, el bell Palau Güell de la Rambla catalana, si no altres moltes obres. Una d’elles va ser la cripta de la colònia Güell, que no va ser si no una més de les moltes colònies fabrils que van sorgir a la calor de la revolució industrial.

Al principi, la cripta no havia de ser res més que la planta inferior d’un temple de dues plantes el disseny del qual recorda al de la Sagrada Família. No obstant això, aquell encàrrec mai va arribar a acabar-se i l’únic que ha arribat als nostres dies és aquesta interessant cripta, que Antoni Gaudí utilitzaria com a banc de proves per a moltes solucions que posteriorment traslladaria a la Sagrada Família, com la revolucionària tècnica del càlcul d’estructures mitjançant la maqueta esteteostàtica o polifunicular. Pots llegir més sobre la Cripta Güell aquí.

INSTITUT PERA MATA a REUS. De LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER

Domènech i Montaner va ser el segon gran arquitecte del Modernisme Català, només per darrere de Gaudí. I curiosament, part de la seva obra la trobem en la que va ser la ciutat natal de l’autor de la Sagrada Família, Reus, que a principis de segle XX era la segona ciutat catalana en importància.

Una de les més belles obres de Domènech a Reus és l’Institut Pere Mata, un psiquiàtric que va ser utilitzat com a banc de proves per a la que seria una de les seves obres mestres, l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. En aquesta obra, estructurada en diferents pavellons de la mateixa manera que l’hospital barceloní, trobem diverses solucions que després utilitzaria a Sant Pau: maó, ceràmica vidriada, vidrieres plomades o belles escultures és el que trobem en aquesta obra cabdal del Modernisme Català. Pots llegir més sobre l’Institut Pere Mata aquí.

CASA COLL I REGÀS a MATARO, de JOSEP PUIG I CADAFALCH

Josep Puig i Cadafach és el tercer en discòrdia d’aquest triumvirat de grans arquitectes que van situar al Modernisme Català al capdavant d’Europa en aquest nou estil sorgit a finals del segle XIX. Diverses de les obres de Puig es localitzen a Mataró, ciutat natal de l’arquitecte i de la qual va ser arquitecte municipal abans de marxar a Barcelona.

La Casa Coll i Regàs va ser dissenyada per a l’empresari tèxtil del mateix nom. Es tracta d’una obra certament eclèctica, on la línia corba no és tan evident com en la majoria d’obres modernistes catalanes. La balconada de la tribuna té reminiscències gòtiques, la galeria correguda del tercer pis, aires renaixentistes, i la coronació de la façana, de forma triangular, ens recorda a l’arquitectura flamenca. No obstant això, l’ús de la ceràmica, el ferro forjat o l’esgrafiat deixa ben clar que es tracta d’una obra mestra del Modernisme Català. La Filosa, una delicada escultura de la façana, obra d’Eusebi Arnau, és un prodigi. Pots llegir més sobre la Casa Coll i Regàs aquí.

TORRE DE LA CREU a SANT JOAN DESPÍ. De JOSEP MARIA JUJOL.

Josep Maria Jujol va ser un dels grans arquitectes del modernisme català tot i que, malauradament, sempre ha quedat en un segon pla després Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch. No obstant això, convertit en arquitecte municipal a la barcelonina població de Sant Joan Despí, va realitzar aquí algunes de les seves més insignes obres.

Una de les més brillants obres de Jujol és aquest habitatge d’estiueig que la seva tia, Josefa Romeu, li va encomanar alçar. Va ser la seva primera obra a Sant Joan Despí i és un elogi a la línia corba i al trencadís, un dels seus signes d’identitat. Les seves cúpules han donat lloc al fet que aquesta petita mansió sigui coneguda com la Torre dels Ous. Pots llegir més sobre la Ruta Jujol de Sant Joan Despí aquí.

MASIA FREIXA a TERRASSA. De LLUÍS MUNCUNILL.

Bona part de l’obra de l’arquitecte Lluís Muncunill la trobem a Terrassa, ciutat de la qual va ser arquitecte municipal. Una de les obres més interessants és la Masia Freixa, una construcció que combina el que és un habitatge tradicional català amb les innovacions pròpies del modernisme (com testifiquen la proliferació d’arcs catenaris) i un toc bizantí i fins i tot, islamitzant, sobre la base del joc de cúpules, cupuletes i una torre que sembla un minaret. Encara que l’origen del mas no era altre que el d’albergar una fàbrica de filatures, Muncunill la va transformar en l’habitatge de l’industrial Josep Freixa i Argemí. Vam tenir l’oportunitat de visitar-la durant la Fira Modernista de Terrassa.

CATEDRAL DEL VI a NULLES. De CÉSAR MARTINELL.

Una de les obres més importants del modernisme català en la seva vessant industrial i paradigma dels molts cellers cooperatius que es van alçar a finals del segle XIX i inici del XX, després de la terrible plaga de la fil·loxera que va assolar, gairebé per complet, els camps de vinyes de tot Europa.

Es tracta d’un modernisme molt més funcional, allunyat de l’ús més recreatiu i avantguardista dels habitatges aixecats per ordre de la burgesia catalana. Cèsar Martinell va ser l’arquitecte més prolífic en aquest tipus de construccions que fan servir els materials propis del lloc com materials gairebé únics de construcció. En aquest cas, el maó fruit de la pedra argilosa de la comarca i la pedra calcària responsable de les parts més baixes de l’edifici. Els arcs parabòlics, tan típics del modernisme català i particularment de l’obra de Gaudí, esdevenen en els cellers modernistes en un signe d’identitat gairebé universal. Pots llegir més sobre la Catedral del Vi de Nulles aquí.

CASA BARBEY a LA GARRIGA. De MANUEL RASPALL.

Encara que no sigui tan famós com Domènech i Montaner o Gaudí, també Manuel Raspall és una figura destacadíssima del modernisme català. Bona part del seu treball es localitza entre les vallesanes poblacions de Cardedeu i la Garriga, on hi ha sengles Rutes Raspall d’enorme interès.

La Casa Barbey és la més interessant de totes la seva obres. La trobareu a la Garriga, al costat de tres més de les seves edificacions, en una mateixa illa. Es tracta de la més destacada obra de la que és coneguda com arquitectura modernista d’estiueig, sorgida en un temps en què la burgesia benestant passava els estius en poblacions properes a la capital catalana, de clima més benigne i, particularment, d’aires més purs que els de la industrial Barcelona.

Per desgràcia no és habitual poder visitar el seu interior (aquest habitatge, per cert, està en venda), encara que en algunes ocasions sí que ho és passejar pels seus jardins. La ceràmica, el mosaic, el trencadís i el domini de la corba, elements habituals en el modernisme català es donen cita en aquesta formidable mansió. També les contínues al·lusions a Catalunya i el seu imaginari, inclosos dracs i Sant Jordis, quelcom gairebé universal també en les obres modernistes de Catalunya.

JARDINS ARTIGAS a LA POBLA DE LILLET. D’ANTONI GAUDÍ.

En aquesta ocasió no es tracta d’una obra arquitectònica si no paisatgística. Gaudí va agrair l’hospitalitat de la família Artigas que li va donar aixopluc mentre treballava al proper Xalet de Catllaràs, una petita vila que havia d’albergar als treballadors de la mina de carbó d’aquesta població, que suposava el combustible més important per al funcionament de la cimentera Asland, propietat d’Eusebi Güell, principal mecenes de Gaudí.

Es tracta d’una de les obres més importants del modernisme català pel que fa a paisatgisme i urbanisme, només per darrere del Park Güell de Barcelona. Ponts amb arcs, fonts, cascades o boniques pèrgoles es donen cita en una de les escasses obres que Gaudí va realitzar fora de Barcelona. Pots llegir més sobre els Jardins Artigas aquí.

SANTUARI DE LA VERGE DE MONTSERRAT a MONTFERRI. De JOSEP MARIA JUJOL.

La segona de les obres de Josep Maria Jujol que incloem en aquesta llista 10 de les millors obres del Modernisme Català fora de Barcelona és una de les més originals. Aquest santuari, que Jujol mai va veure acabat, té una evident semblança amb la Sagrada Família de Gaudí. I no és estrany, doncs Jujol va ser mà dreta del reusenc, amb qui va treballar colze a colze al llarg de la seva vida.

El santuari va ser alçat durant la dècada dels anys 20 del segle passat, però es va interrompre per manca de recursos. Només es va reiniciar a partir de 1987 seguint els plànols de Jujol així com els materials, poc nobles, que havia disposat l’arquitecte. I la veritat és que s’ha convertit en una de les obres més originals del Modernisme Català.

CASA DOMÈNECH I MONTANER a CANET DE MAR. De LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER.

Tot i que les obres més importants de Domènech hem de buscar-les a Barcelona, ​​també a Canet de Mar, a 40 quilòmetres de la capital catalana, trobem diversos exemples del seu geni. Això és degut al fet que el fenomenal arquitecte va estiuejar durant molts anys en aquesta petita població marinera fins al punt de construir-se una bonica mansió cantonera on Domènech havia decidit retirar-se junt amb la seva família després de la seva jubilació.

Domènech va rehabilitar un habitatge ja existent (cosa molt habitual en el Modernisme Català) dotant-la dels atributs que l’havien convertit  en una de les grans figures de modernisme. L’arquitecte va decorar aquesta mansió amb diversos dels models utilitzats per ornamentar algunes de les seves obres més emblemàtiques, com la barcelonina Casa Lleó i Morera o la Universitat Pontifícia de Comillas. La Casa Domènech està estupendament museïtzada i suposa un dels més bells exemples del Modernisme Català fora de Barcelona.

I amb aquesta obra acabem aquesta llista de 10 de les obres més importants del Modernisme Català fora de Barcelona. És ara un bon moment per fer una ullada al que ens proposen els nostres companys:

• Dani de Viatges Pedraforca: el Modernisme a Barcelona.
• Florencio de Fmanega pel Món: el Modernisme a Espanya.
• Cristina de Ida y vuelta blog de viajes: el Modernisme a Europa.