LES MESQUITES MÉS BONIQUES DEL MÓN. 10 belles mesquites al voltant del món.

Quines són les mesquites més boniques del món? Suposo que és aquesta una pregunta sense resposta possible tenint en compte la gran quantitat de belles mesquites que podem trobar arreu del món.

He llegit aquests dies diverses llistes que feien referència a les 5, 10 o 15 de les mesquites més boniques del món i la veritat és que, encara que algunes d’elles surten referides a tots els índexs, en general, aquests rànquings acaben per no posar-se mai d’acord.

Com no podria ser d’altra manera, la nostra sèrie de mesquites més boniques del món farà referència a la nostra pròpia experiència. És per això que quedaran fora de la llista mesquites tan belles com les modernes Mesquita de Cristall de Kuala Terangganu a Malàisia o algunes de les noves mesquites d’Àsia Central o les més antigues mesquita de l’Emperador de Lahore (al Pakistan), mesquita blava de Hazrat Alí (a l’Afganistan) o algunes de les belles mesquites d’Uzbekistan, país que encara no tinc el plaer de conèixer.

El que sí que hem intentat, en la mesura del possible, és parlar de diferents tipus de mesquites, des de les més clàssiques a les més modernes i donar cabuda a 10 països diferents. En fi, que us deixo amb les que per a nosaltres són les 10 mesquites més belles del món, dins la nostra experiència.

10 DE LES MESQUITES MÉS BONIQUES DEL MÓN.

Són diverses les mesquites d’Isfahan que podrien estar incloses en la llista de les mesquites més boniques del món. Es fa difícil escollir entre la mesquita del Xa o la de Lotfollah, per exemple. Totes dues situades a la plaça del Emam d’Isfahan, suposen un dels moments cims de l’art persa.

A la mesquita del Xa trobem bellíssimes cúpules preciosament decorades, amb predomini dels colors blavosos, uns iwanes d’impacte que envolten el pati central i uns minarets esvelts que semblen solcar el cel, invariablement blau en aquestes latituds.

Les rajoles esmerilades decoren tant l’exterior com les sales d’oració, sent una de les característiques més habituals de l’arquitectura persa i que va ser exportada a altres països, gràcies a la labor dels seus artesans, com l’Afganistan o l’Uzbekistan.

Es tracta d’una de les mesquites més boniques del món negre i la màxima representant de l’arquitectura sudanesa. És a dir, amb l’ús de la tova com a material gairebé únic de construcció. Es tracta, en realitat, de l’edifici de tova més gran del món i que, per cert, ha de ser reconstruït cada any després de l’època de pluges. Tota la població de Djenné col·labora en aquest menester ja que la mesquita és el gran orgull d’aquesta població.

Una mesquita similar, també molt bella la vam visitar a la burkinesa ciutat de Bobo Dioulaso.

No va rebre poques crítiques la mesquita de Hassan II quan es va decidir la seva construcció. Les dimensions desmesurades i, particularment, l’alt cost del temple, van centrar gran part dels retrets.

Es tracta, per descomptat, d’un temple que no passa desapercebut i que es va convertir, de seguida, en emblema de la ciutat marroquina. Milers d’artesans van ser cridats per participar en la construcció d’una mesquita el cost de la qual es va elevar fins als 500 milions d’euros. Els millors materials van ser portats des de diferents latituds. Els millors marbres, fusta o granit, per exemple. Res es va deixar a l’atzar per a una mesquita que se situa a la riba de l’Oceà Atlàntic i el minaret de la qual, que s’alça fins als 200 metres d’altura, és el més alt del món.

La capacitat de la mesquita de Hassan II és de més de 100.000 persones, de les quals unes 20.000 podrien ser ubicades a la sala d’oració i les restants en els patis exteriors.

crédito de la foto

La Cúpula de la Roca no és estrictament una mesquita tot i que sí que és un dels llocs de culte més importants del món musulmà. De manera que, en certa manera, no s’hauria d’incloure en aquesta llista de les mesquites més boniques del món.

En aquí on Mahoma va ascendir als cels i està situada a la Muntanya del Temple, el mític lloc on antany es localitzava el temple de Jerusalem, sagrat per al poble jueu. La Cúpula de la Roca va ser construïda l’any 687, en època del novè califa, Abd al-Malik. També va ser aquí on va tenir lloc el bíblic sacrifici d’Isaac.

Té forma octogonal, preciosament decorada per l’ús de rajoles vidriades, amb predomini de colors blaus i verdosos, i està culminada per una impactant cúpula daurada, dissenyada en coure daurat i que data del segle XI. Els mateixos mosaics vidriats decoren també el tambor sobre el qual s’alça la cúpula.

La cúpula domina, des de dalt de la Muntanya del Temple, tota la ciutat de Jerusalem. A l’interior del temple es localitza la roca des de la qual, Mahoma va ascendir als cels. Al seu voltant, se situen dos deambulatoris.

Probablement sigui la mesquita Sheikh Zayed d’Abu Dhabi la més impressionant entre les mesquites modernes. No es va escatimar en despeses per a la construcció d’aquest temple. Les obres es van començar el 1997 i la inauguració es va celebrar el 2007. El cost total, d’uns 600 milions de dòlars, ens pot fer comprendre que els millors artesans van disposar dels materials més sublims a fi de poder completar l’obra. Les fustes més nobles van ser utilitzades al costat dels més bells marbres i a una infinitat de pedres precioses i semiprecioses utilitzades per decorar les múltiples incrustacions en l’immaculat blanc que és el color que predomina en aquest temple. 1200 dones iranianes van treballar per confeccionar la catifa persa més gran del món, que té una superfície de 5627 metres quadrats.

A més de ser la mesquita més bonica del món àrab, almenys en el que fa referència a les mesquites modernes, la mesquita Sheikh Zayed d’Abu Dhabi és també la tercera del món en grandària.

Són diverses les mesquites de Brunei que podrien estar presents en aquesta llista de les mesquites més boniques del món. Totes elles modernes. La bellesa de la Mesquita d’Omar Ali Saifuddien va ser superada segons el criteri de molts experts, per l’opulència de la novíssima mesquita Hassanil Bolkiah. El responsable de la seva construcció va ser l’actual Sultà de Brunei, que no va dubtar a malbaratar tot el que fos necessari per tal de construir un temple encara més magnífic que el que havia construït el seu pare.

Fins vint-i-nou cúpules daurades, de diferents mides, culminen aquesta obra. Un nombre, per cert, que fer referència a l’ordre que ocupa l’actual sultà com a sobirà de Brunei. Aquesta mesquita disposa de dues sales, completament separades, per a home i dones. No obstant això, una de les zones més espectaculars és l’habilitada per a les ablucions.

Només per poder visitar aquesta mesquita, i la d’Omar Ali Saifuddien, ja val la pena viatjar a Brunei.

Xi’an disposa d’una important comunitat musulmana. Aquest és el motiu pel qual en aquesta mil·lenària població podem trobar una de les més belles mesquites del món i, sens dubte, la més bonica de totes les construïdes en estil xinès.

La mesquita de Xi’an té una llarga història darrera seu , que es remunta a gairebé 1300 anys, doncs encara que el temple ha estat diverses vegades reformat, el seu origen es deu a l’any 742. El disseny és un compendi xinès-àrab, amb predomini del primer, el que ens podria fer suposar que es tracta d’un altre més dels molts temples budistes del país, inclòs un bellíssim minaret que bé podria semblar una pagoda.

crédito de la foto

Qui aquest article escriu no sap, amb certesa, quin ha estat el destí de la mesquita de Damasc després de la cruel guerra que està assolant Síria. Però sí que recorda l’impacte emocional rebut en posar els peus, per primera vegada, a la bellíssima Mesquita dels Omeia de Damasc.

Es tracta d’una altra mesquita imperial, doncs va ser el temple més destacat de la capital omeia durant molts segles. La seva importància és tal, a més, que està considerat el quart lloc més sagrat de l’Islam després de la Meca, Medina i Jerusalem.

Al-Walid I, tercer califa omeia de la branca marwánida, va ser seu constructor l’any 705. Ho va fer sobre els fonaments d’una antiga catedral bizantina dedicada a Sant Joan Baptista. I en realitat, una petita capella del temple, alberga, el cap de Joan Baptista. O això diu la llegenda. La mesquita dels Omeies va ser el destí final, també, del cap de Huséin Bin Ali, fill d’Alí i nét de Mahoma, un personatge especialment venerat pels musulmans xiïtes. El mausoleu de gran sultà Saladí també es disposa en un jardí adjunt.

Per a la seva construcció es van utilitzar carreus i columnes d’antics temples grecs i romans. Particularment, pel que fa referència a la seva sala d’oració, construït a manera de sala hipòstila, aprofitant diverses columnes d’època romana. Mestres bizantins van ser els responsables dels bells mosaics que podem visualitzar a la part sud del pati.

Diverses de les mesquites imperials d’Istanbul es poden incloure en la llista de les mesquites més boniques del món. Certament, he dubtat de si incloure la mesquita de Suleymaniye, obra del més gloriós arquitecte otomà de la història, Mimar Sinan, o la mesquita de Sultanahmet, obra de Mehmet Aga, deixeble de Sinan. Finalment, he optat per la segona.

Es tracta d’una mesquita imperial, construïda a principis del segle XVI. És un compendi del millor de l’art otomà, fidel hereu de l’obra de Sinan que, al seu torn, s’havia inspirat en la Basílica de Santa Sofia, a fi de definir la línies mestres del que seria conegut com gairebé un estil nacional imperial.

El joc de cúpules i semicúpules, caient en cascada, és d’una delicadesa incomparable. La esveltesa dels seus bonics i ornamentats minarets, l’amplitud del bells pati amb la seva bella font per a les ablucions o l’extraordinària decoració de la sala de les oracions, fruit del treball dels artesans d’Iznik, responsables de les vint mil rajoles el color de les qual ha donat lloc al sobrenom pel qual es coneix el temple, mesquita blava, fan d’aquest temple una de les més belles mesquites de tot el món.

Jama Masjid és, potser, la més bonica de les mesquites de l’Índia, un país de majoria hindú. Cal recordar, però, que durant l’època de dominació mogol va ser l’islam la religió que va ser considerada d’estat. Sha Jahan, responsable també de la construcció del Taj Mahal, va traslladar la capitalitat imperial des Agra fins a Delhi. De seguida va manar construir un palau digne de la seva figura així com una enorme mesquita, davant del mateix. La pedra sorrenca vermella va ser la utilitzada per al seu disseny.

L’amplíssim pati de la Mesquita del Divendres de Delhi pot donar cabuda fins a 25.000 fidels, sent la seva sala d’oracions molt més reduïda. La portalada principal i les tres belles cúpules en forma de bulb de ceba són alguns dels elements més significatius d’aquest bellíssim temple. No li van a la saga els seus esvelts minarets, que s’alcen a les cantonades de la construcció.

Aquesta mesquita és molt semblant a la Badshahi Masjid de Lahore, al Pakistan. No és estrany, doncs també la pakistanesa va ser obra d’un emperador mogol, Aurangzeb, tercer fill de Sha Jahan.

I amb aquesta de Delhi acabem la llista de 10 de les mesquites més boniques del món. Moltes s’han quedat en el tinter, per descomptat. La majoria, perquè no hem tingut l’oportunitat de visitar-les. I moltes altres, per la necessitat de limitar a 10 la llista de temples.

I per a vosaltres, quin és la mesquita més bonica del món?