La Passió d’Esparreguera és un dels espectacles més arrelats en la cultura tradicional catalana i un clàssic que es repeteix, any rere any, quan s’acosten les dates de la Setmana Santa.
Es tracta d’una representació teatral on s’interpreten els últims dies de la vida de Jesús. No obstant això, la particularitat de la Passió d’Esparreguera resideix en el caràcter popular de la mateixa, que porta a bona part de la població de la comarca barcelonina del Baix Llobregat a participar-hi, d’una o altra forma.
És la Fundació Privada de La Passió d’Esparreguera, entitat formada per més d’un miler de col·laboradors, l’encarregada de gestionar l’ingent treball que comporta l’organització de La Passió. Una entitat guardonada amb la Creu de Sant Jordi, la més alta distinció civil que concedeix la Generalitat de Catalunya i que basa en l’associacionisme i el voluntariat la seva raó de ser.
La Fundació coordina els gairebé 500 actors que poden arribar a pujar a l’escenari, a més de músics i cor i tot aquell treball de suport que no es veu i que tan necessari és: maquillatge, tramoistes, tècnics de llum i so, encarregats de material i molts altres. Es tracta, no hi ha dubte, d’un treball que dura tot l’any per madurar a les rodalies de la Setmana Santa, quan La Passió és representada fins en 10 ocasions.
LA PASSIÓ D’ESPARREGUERA A LA HISTÒRIA.
La Passió d’Esparreguera és un espectacle que ve representant-se des de fa més de 400 anys. Per descomptat, durant els primers segles d’existència les funcions no es representaven a cap teatre si no a les esglésies de la població, així com en el propi carrer i durant les processons de Setmana Santa.
En aquest context històric es conserven documents que ens parlen de l’existència de la Passió des de la llunyana data de 1588. Eren temps en què es recreaven els coneguts com a misteris, és a dir, passatges bíblics de la vida de Crist, la Verge o algun dels sants. A partir del segle XIX l’impuls de La Passió és cada vegada més notable, coincidint amb un fenomen especialment arrelat a Catalunya: el de l’associacionisme. Ja durant el segle XX les representacions passen a interpretar-se en els teatres de l’Ateneu i de l’Estrella, fins que sengles entitats acaben per fusionar-se en una de sola, que passarà a ser l’encarregada de la gestió de La Passió i d’impulsar la construcció del Teatre de la Passió, que va ser inaugurat finalment el 1969 i que, amb 1787 butaques, és un dels teatres amb més capacitat de tot Catalunya.
LA PASSIÓ D’ESPARREGUERA A L’ACTUALITAT
Una de les singularitats de la Passió d’Esparreguera és que text i música van ser escrits especialment per a l’espectacle, el que el fa únic. El text actual és obra de Ramon Torruella i Satorra, natural d’Esparreguera. Es tracta d’un text de 1960 que, per tant, ve repetint-se de manera ininterrompuda des de fa gairebé 60 anys. Els drets del text van ser comprats per la Fundació als hereus de l’autor.
També la música, interpretada per una orquestra en directe, és pròpia de la Passió d’Esparreguera. Correspon a una partitura estrenada el 1976 i obra d’un altre natural de la població, Josep Borràs. Fins a 50 intèrprets completen en forma de cor a la música interpretada per uns 30 músics.
Una altra particularitat de la Passió d’Esparreguera és que la funció és representada durant tot el dia. Concretament en dues parts de gairebé dues hores i mitja, amb 12 escenes interpretades al matí i 23 a la tarda.
En certa manera, assistir a una funció de la Passió d’Esparreguera és gaudir d’un dia sencer a la població d’Esparreguera, als peus de la muntanya de Montserrat, ja que és necessari quedar-se a dinar per poder seguir amb la representació, després de l’àpat. En aquest sentit, és habitual l’organització d’autocars arribats des de diversos punts de Catalunya per a acudir a aquesta festa popular que, com diem, està fortament arrelada a l’imaginari tradicional català.
LA NOSTRA EXPERIÈNCIA EN LA PASSIÓ D’ESPARREGUERA.
Havia anat a una representació de La Passió d’Esparreguera feia més de 30 anys, acompanyat dels meus pares. Recordo perfectament que vam menjar en un restaurant anomenat La Tina. Aquest cop, seria jo qui acompanyés al meu fill Marc. El meu cunyat i el seu fill Pol, de la mateixa edat que en Marc, ens acompanyen.
Arribem uns 20 minuts abans que comenci la sessió matinal, a les deu i mitja, pel que ens acostem al bar de la cantonada per prendre un cafè ben carregat. Allà em confirmen que aquell restaurant que ens va servir el dinar fa ja tres dècada ha estat convertit en discoteca des de fa diversos lustres.
Comença la sessió i en Marc i en Pol estan expectants. Els més grans, no menys. La veritat és que des d’un primer moment quedem impressionats amb la qualitat artística de tots i cadascun dels personatges de l’obra. Per més que sapiguem que es tracta d’aficionats que res cobren per aquesta feina, no podem sortir de la nostra sorpresa. Alguns dels quadres representats ocupen la totalitat de l’enorme escenari, gràcies a la interpretació de diverses desenes de figurants. De veritat que és sorprenent.
L’enorme llustre de la representació no se cenyeix a la qualitat dels artistes sinó a tot l’entramat que l’envolta. Els decorats semblen més propis d’una representació operística a un dels grans temples de la lírica universal que d’un teatre de poble gestionat per una fundació sense ànim de lucre i no professional.
Igualment d’excepció és el treball dels músics, interpretant una partitura que combina la música religiosa amb un lirisme d’especial emoció. Tot això acompanyat per un cor que no veurem en cap ocasió i que sabem format per cinquanta intèrprets.
Durant tot el matí són gairebé dues hores i mitja, amb un intermedi a mig matí, dedicades a la Vida Pública de Jesús. En Marc segueix la funció sense parpellejar i francament meravellat.
Després de l’obligada pausa per menjar, per la tarda seguim amb la representació, que aquesta vegada versarà sobre la passió, mort i resurrecció de Crist. És a dir, des de l’entrada triomfal a Jerusalem fins a la resurrecció, tres dies després de ser crucificat.
Tot això, en un ambient de realisme i emoció que, francament, ens deixa sorpresos. Es tracta d’un espectacle fantàstic, fet amb el cor i apte per a majors i nens. Pensava que no seria fàcil mantenir a dos nens, durant cinc hores seguides, enganxats a les butaques. I així ha estat. La veritat és que les enormes expectatives s’han complert amb escreix.
VISITA AL TEATRE DE LA PASSIÓ.
Acabada la funció és hora de visitar, per dins, els secrets del teatre. És aquesta una tradició pròpia de La Passió d’Esparreguera de manera que ens unim a un dels grups existents (ens hem apuntat en una llista, durant el descans) a fi de ser acompanyats per l’escenari, guarda-roba o la sala de maquillatges del teatre. El tour és gratuït per a tots els assistents a La Passió.
I de pas, el nostre guia, que és un dels voluntariosos tramoistes del teatre, ens explica sobre la història d’aquesta tradició i el complex treball que comporta, any rere any, dur-la a terme.
En Marc i en Pol gaudeixen igualment d’aquest passeig entre bastidors. Especialment, quan una de les responsables del guarda-roba no dubta a vestir-los de romà, casc mitjançant.
Aquesta visita dura aproximadament mitja horeta i suposa el complement ideal de la representació de La Passió d’Esparreguera, una de les més boniques tradicions de Catalunya.
Nota: atès que durant la representació no està permès tirar fotografies, les d’aquest reportatge són propietat de la Fundació de La Passió d’Esparreguera.
Comments:
17 thoughts on “LA PASSIÓ D’ESPARREGUERA. Una fabulosa tradició per Setmana Santa.”
Curiosa esta representación de la Pasión. Y que se lleve a cabo varías semanas y no sólo en Semana Santa.
Así es. Y con 400 años de historia a sus espaldas.
Y conocido. Yo no he asistido, pero si he escuchado mucho de esta curiosa representracion. Me encantaría vivirlo algún día.
Aquí te esperamos Cristina.
Recomiendo a todo el mundo,que vaya haber,este gran,espectaculo,es tan real, que llore,la passio de esparraguera
Así es Vicente. Nosotros también lo recomendamos. Nos encantó como lo había hecho hace más de 20 años, cuando había sistido a una representación junto a mis padres.
Un saludo y gracias por comentar.