FAGEDA D'EN JORDÀ I VOLCÀ CROSCAT. Recorrent el Parc Natural de la Zona volcànica de la Garrotxa.

La Fageda d’en Jordà i el Volcà Croscat són dues de les visites més interessants del Parc Natural de la zona volcànica la Garrotxa que vam tenir la possibilitat de recórrer durant la nostra estada de tres dies per aquesta comarca de Girona.

El Parc Natural de la zona Volcànica la Garrotxa és una àmplia zona que abasta gairebé la meitat de la comarca i que agrupa fins a 11 municipis, 40 cons volcànics, 28 reserves naturals i més de 20 colades de lava. Es tracta de la zona amb major densitat volcànica de la Península Ibèrica.

No espereu aquí grans volcans de 4000 metres d’altura. Es tracta, en tots els casos, de suaus turons que no són més que volcans adormits com pot apreciar-se perfectament en fotografies aèries de la zona, encara que no sigui tan fàcil adonar-se’n des de la base dels mateixos.

Durant la nostra visita a la Garrotxa vam poder conèixer diverses de les Reserves Naturals compreses dins el Parc Natural de la zona Volcànica la Garrotxa com la Fageda d’en Jordà, un dels paratges més estimats pels catalans, el volcà Croscat o el Volcà Montscacopa, que s’alça als peus de la població d’Olot, capital comarcal. També vam poder passejar amb bicicleta pels deliciosos paratges de La Moixina, una zona d’aiguamolls propera també a Olot. De tot això us parlaré en aquest post.

LA FAGEDA D’EN JORDÀ.

La Fageda d’en Jordà és un dels paisatges més excepcionals del Parc Natural de la zona Volcànica de la Garrotxa i, en realitat, de tot Catalunya. No és habitual trobar fagedes a Europa per sota dels mil metres d’altitud sobre el nivell del mar. De fet, la Fageda d’en Jordà, que es localitza a uns cinc-cents metres d’altura, és la fageda europeu que creix a menor altitud.

La popularitat de la Fageda d’en Jordà va créixer de manera exponencial a partir d’un poema que Joan Maragall, un dels poetes més importants del modernisme català, li va dedicar a la fi del segle XIX.

El cert, però, és que la fama de la Fageda d’en Jordà no ha fet més que créixer en els últims anys i cada tardor, en el moment en què les caduques fulles de la fageda comencen a desprendre’s de les copes dels arbres, són multituds les que s’amunteguen a la Fageda per gaudir de l’espectacle. És per això, que val la pena visitar la fageda fora d’aquests períodes de màxima aglomeració. Per exemple, ara a l’hivern, quan el sòl del bosc segueix pobladíssim de fulles seques i la tranquil·litat fa que el passeig sigui molt més plaent que a la tardor.
La Fageda d’en Jordà, per cert, creix sobre la colada de lava del volcà Croscat, en un lloc de suavíssims turons. És aquest un lloc que disposa de diversos senders senyalitzats per tal que cadascú decideixi quin itinerari i quin temps vol dedicar-li a tan bell indret.

Una possibilitat, molt adequada si es visita la Fageda d’en Jordà amb nens, és fer part del recorregut en carruatges de cavalls. Aquests passejos es poden contractar a l’aparcament de Can Serra. Es tracta d’itineraris d’una hora aproximada amb una parada a mig camí per tal de fer part del recorregut a peu i poder fotografiar tan idíl·lic paratge. El carruatge està comandat per una guia naturalista que explica anècdotes sobre la Fageda d’en Jordà així com la seva composició i la importància que té com a hàbitat natural. Francament interessant. En la mateixa àrea de Can Serra ha un quiosc que funciona a manera de Centre d’Informació de la Fageda d’en Jordà i que facilita mapes al senderista que desitgi solcar els diferents senders a peu. La veritat és que ens sembla una idea estupenda fer aquest recorregut en carruatge i tant en Marc com nosaltres ho gaudim.

EL VOLCÀ CROSCAT DE LA MÀ D’UN MAG NATURALISTA

La majoria de les Reserves Naturals que formen part del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa disten escassos quilòmetres entre si. Des de l’aparcament de Can Serra al de Santa Margarida, on iniciarem la nostra ruta al Volcà Croscat, no hi ha més de tres quilòmetres de bona carretera.

Per visitar el Volcà Croscat comptarem amb l’ajuda del Mag Nani. Es tracta d’un guia naturalista amb formació i àmplia experiència en educació mediambiental. La visita promet perquè més enllà d’alliçonar-nos sobre vulcanisme i concretament, sobre la importància del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa, el Mag Nani ens amenitzarà el matí amb una sèrie de jocs de màgia de proximitat.

El Volcà Crocat és un més de la quarantena de volcans que forma del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa. La particularitat del mateix és que disposa d’un enorme tall que va ser format durant els anys en què el volcà va ser sotmès a l’extracció de greda. Efectivament, aquestes terres són riques en aquest tipus d’argila tan apreciada en terrisseria i amb la qual també es construeixen, per exemple, els camps de tennis de terra batuda.

Per sort, després de molts anys d’extracció minera i, particularment, gràcies a l’esforç de molts grups naturalistes que durant força temps es van manifestar a la zona a fi de poder aturar l’activitat minera, l’empresa encarregada de l’extracció de greda va cessar en la seva activitat . El volcà va ser restaurat a partir de 1995 per tal que no col·lapsés i, des de fa ja uns anys, es pot visitar des de la base a fi de poder observar de prop.

A la colada volcànica del Croscat, per cert, és on creix la Fageda d’en Jordà de la qual ja hem parlat. El con volcànic, queda per darrere de la zona de gredes i està totalment entapissat de vegetació i la colada volcànica, per darrere d’on ens trobem, té una longitud d’uns 6 quilòmetres.

El Mag Nani ens explica que és precisament el Croscat el més jove dels volcans del Parc Natural de la zona Volcànica de la Garrotxa i que ha erupcionat, únicament, en una ocasió, fa uns 11000 anys. Ens explica també sobre els diferents tipus de roques d’origen volcànic i magmàtic que podem trobar a la zona, com el granit o el basalt, a més de diverses particularitats sobre el Croscat.

Una explicació amena que culmina, com explicava, amb una sessió de màgia de proximitat que ens deixa, francament, sorpresos tenint en compte l’enorme habilitat del mag, que és capaç de deixar-nos amb tres pams de nassos amb els jocs de mans practicats davant dels nostres ulls. De veritat que l’experiència amb el Mag Nani ha estat francament espectacular.

AIGUAMOLLS DE LA MOIXINA.

Després de visitar la Fageda d’en Jordà i el Volcà Croscat ens dirigim a Olot, que dista únicament set quilòmetres d’aquest últim destí.

El nostre interès se centra en llogar una bicicleta per tal de recórrer part dels terrenys de La Moixina, uns aiguamolls que es troben a les fora de la capital de la Garrotxa. Prenem prestades les bicicletes del Centre Logístic de Bicicletes, a l’avinguda de l’Estació. Allà mateix ens lliuren un plànol i ens expliquen les diferents possibilitats. La veritat és que són molts els itineraris possibles i n’hi ha de molt interessants. Per exemple, el que acosta els ciclistes fins a la mateixa Fageda d’en Jordà o el que ascendeix al Volcà Santa Margarida.

La nostra idea és la de passejar per la zona d’aiguamolls de La Moixina, que es situa en els ravals d’Olot. Una zona plana, de passejar plàcid, sense complicacions i amb molt poc trànsit motoritzat, la qual cosa ens interessa bastant. El paratge és tranquil, amb diversos senders i desviaments. La nostra ruta durarà aproximadament una hora i quart. A ritme molt suau i amb diverses parades per fer fotografies. No tenim cap pressa i es tracta, únicament, de gaudir del paisatge alhora que realitzem una mica d’esport. Aquests paratges de La Moixina estan declarats Reserva Natural de l’Interès Geobotànic i són el resultat de l’antic llac que anegaba la zona d’Olot i que es va assecar després de les últimes erupcions del volcà Croscat. Com veiem, aquest jove volcà té incidència tant a La Fageda d’en Jordà com en els paratges de la Moixina.

Durant el nostre passeig ens aturem a dues fonts, la Moixina i la Font de la Deu. Malgrat tot, les dues romanen seques.

OLOT I EL VOLCÀ MONTSACOPA

Després del nostre passeig pels aiguamolls de La Moixina tornem les bicicletes i ens dirigim al centre d’Olot a finalitat de de fer una passejada per la capital de la comarca de la Garrotxa a més de reposar forces a La Nevatería, un molt bon lloc per berenar. En Marc gaudeix d’un riquíssim suc de taronges i mandarines amb gingebre i els grans, de sengles capuccinos, el meu amb nata afegida al que en Marc no dubta a ficar-hi mà, no fos cas que durant el nostre passeig amb bicicleta hàguessim perdut massa greix. Deliciosos també estan els entrepans, per cert.

Tot i que no podrem donar un gran passeig per Olot, sí que tenim temps d’acostar-nos fins al Passeig de l’Escultor Miquel Blay on es localitza la preciosa mansió modernista Solà Morales, rehabilitada per Lluís Domènech i Montaner, autor de l’Hospital de Sant Pau i del Palau de la Música de Barcelona. No es pot visitar el seu interior. Al costat de la bonica església de Sant Esteve, es troba també una altra bell habitatge modernista, la Casa Gaietà Vilà, obra d’Alfred Paluzie. També ens crida l’atenció la cantonera Casa Gassiot, també obra de Paluzie.

La veritat és que la visita a Olot donaria per a un dia sencer, amb alguns museus d’interès com el Museu de la Garrotxa o el Museu Can Trincheria, una bella mansió del segle XVIII museïtzada. No obstant això, nosaltres agafem el cotxe per dirigir-nos fins a la falda del Volcà Montsacopa, un dels quatre que es localitzen envoltant la població d’Olot.

L’anomenada Cuina Volcànica, a base de productes que aquesta terra de caràcter volcànic produeix, és el protagonista de LA CUINA DEL MERCAT, un restaurant ubicat al mercat central d’Olot. El nostre menú degustació de 24,90 € consta d’uns aperitius (a destacar la saborosíssima crema de fesols i calçots amb salta de ceps i el ravioli de botifarra i poma), dos primers (el crep de brandada de bacallà és deliciós però la carxofa amb crema de pernil ibèric no li va a la saga) i un segon a escollir (tots dos escollim una riquíssima corvina). La veritat és que tot està deliciós. Disposen de tres menús diferents.

Deixem el cotxe al pàrquing que queda just davant del cementiri. Des d’allà el camí d’ascens no pren més de 5 o 7 minuts per un camí una mica escarpat però res dificultós. Les vistes de tota la ciutat d’Olot són meravelloses des de dalt del Montsacopa, que s’alça uns 100 metres per sobre de la població. Un sender permet envoltar el cràter del volcà que es va formar a causa d’una erupció estromboliana que data de fa uns 100.000 anys. En el seu marge es localitza una església, la de Sant Francesc, que trobem tancada i dues torrasses que daten de l’època de dominació francesa, el 1812. Des d’aquest punt és visible, fins i tot, l’avui nevat Massís del Canigó.

Un altre lloc que recomanem és LA BRASERA, al Carrer Major d’Olot. Cuina de temporada, simple, sense floritures, però molt saborosa. Triem el menú del dia de 11,80 €. La meva albergínia farcida està deliciosa. La Isa gaudeix també amb els seus espàrrecs. De segon, optem pel magret d’ànec. Disposen d’un menú volcànic més car.