LA MOLINA. Esquí a una estació pionera de l’esquí alpí.

La Molina és una de les estacions d’esquí amb més solera de tot Espanya. I a més, la seva excel·lent situació, en plena comarca de la Cerdanya, la fa ideal per poder gaudir d’un cap de setmana en un entorn natural excepcional.

Aquest, doncs, ha estat el nostre objectiu per a un dels primers caps de setmana de 2017: poder gaudir d’una ruta pels diferents pobles de muntanya de la Cerdanya i, de passada, gaudir d’una jornada d’esquí a les pistes de la Molina .

LA MOLINA. UNA ESTACIÓ D’ESQUÍ PIONERA.

La proximitat a la ciutat de Barcelona i la seva situació, en un entorn natural tan bell com és la Cerdanya, fan de la Molina una de les estacions d’esquí més estimades pels catalans. La construcció del Túnel del Cadí, que salva la serra homònima, va apropar l’estació d’esquí de la Molina (i també la veïna de la Masella) a unes dues hores de la ciutat comtal, el que permet pujar a esquiar i tornar a la capital el mateix dia.

A més, el bellíssim entorn natural de la Cerdanya ha propiciat que un bon nombre de catalans tinguin una segona residència en aquesta preciosa comarca, el que els permet accedir amb més facilitat si és possible, a aquesta meca de l’esquí del Pirineu que és La Molina. Es calcula l’existència d’unes 20.000 segones residències a la Cerdanya, sent aquest un aspecte que no s’ha limitat als últims anys si no que ve desenvolupant-se des de fa gairebé un segle.

I és que va ser aquí, a La Molina, on els primers esquiadors de la península van començar amb aquesta pràctica que, fins aquell moment, era desconeguda a Espanya. El butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, explica que els primers practicants van arribar a La Molina a la llunyana data de 1908. Malgrat tot, va ser l’arribada del tren, durant la dècada dels 20 del segle passat, el que va propiciar la popularització d’aquesta pràctica esportiva entre la societat benestant del moment. Ja el 1924 es va celebrar a La Molina la primera competició d’esquí, inclosos uns incipients campionats de Catalunya. I l’any següent es va construir el primer allotjament de muntanya a l’estació d’esquí de La Molina.

La Molina va seguir sent pionera en diferents aspectes de la pràctica de l’esquí de muntanya. Per exemple, va ser aquí on es va instal·lar el primer telesquí, el 1943, i el primer telecadira, el 1946. El primer telecabina, per la seva banda, va arribar el 1954, el que va popularitzar, més si és possible, l’estació d’esquí de La Molina.

L’ESTACIÓ D’ESQUÍ DE LA MOLINA, UNA EMPRESA PÚBLICA.

Malgrat l’enorme popularització de l’esquí durant els vuitanta del segle XX, les empreses que gestionaven la Molina van haver de vendre els seus actius a la Generalitat de Catalunya, de manera que, des de 1985, aquesta històrica estació d’esquí és gestionada de forma pública a través de l’empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, encarregada també de fer el mateix amb altres estacions d’esquí catalanes com Vallter 2000 o la Vall de Núria.

Això no va acabar amb el caràcter innovador de la Molina, doncs va ser aquesta la primera estació d’esquí de la Península a disposar de sistemes de creació de neu artificial, per exemple, o en ser seu de la Copa del Món d’Esquí Alpí, el 2008 (en realitat, la primera estació dels Pirineus a tenir aquest honor).

En aquest sentit, podem parlar de que esquiar a La Molina no és fer-ho a qualsevol lloc. Es tracta d’una estació d’esquí històrica, probablement la més important en aquest aspecte de tot el país. Per si fos poc, la possibilitat d’adquirir un forfet conjunt (l’Alp 2500) amb l’estació de la Masella, converteixen el domini Molina-Masella en el segon major de tota la Península Ibèrica, amb uns 140 quilòmetres totals de pista.

LA NOSTRA JORNADA A LES PISTES DE LA MOLINA.

Arribem a primera hora del matí a peu de pistes. Hem pernoctat en el proper hotel Alp-Masella que dista només una desena de quilòmetres de les pistes d’esquí de la Molina. Els últims dies han estat freds a la Cerdanya i les nevades, copioses. Això ens assegura una qualitat excel·lent de la neu, tot i que a La Molina el 54% de les pistes romanen innivades gràcies a l’enorme xarxa de producció de neu artificial de la que l’estació disposa. Per descomptat, aquesta vegada no serà necessari el seu ús.

Avui, més del 90% de les 63 pistes de les que disposa l’estació resten obertes. El comunicat de neu parla d’un gruix de la neu d’entre 60 i 160 centímetres. El dia és fred i ennuvolat, de manera que ens hem abrigat bé, incloses malles per sota del nostre equipatge d’esquí.

El matí transcorre entre pistes blaves i verdes. La Isa és molt (massa) previnguda i no permet a en Marc que provi amb les vermelles malgrat que després d’haver pujat a esquiar ja en força ocasions, ha millorat molt el seu estil i, com gairebé tots els nens, baixa les pistes amb força facilitat i seguretat. Les nostres pistes favorites son la Volta a la Muntanya Sagrada i Quatre Camins, que baixem una i altra vegada, de vegades al costat de la Isa i en ocasions, sense ella.

Per cert, a la carpa Cacaolat situada a la sortida de l’estació superior del telecadira Fontcanaleta, ens ofereixen un reconfortant batut de xocolata ben calentet. Es gratis, de manera que després d’un parell de baixades més, repetirem experiència, aquest cop, amb un cacaolat amb gust de cafè que mai havíem provat.

Quan la boira puja una mica pugem fins al Puigllançada, a 2406 metres d’altura, gràcies al Telecadira Torrent Negre. Les vistes des d’allà solen ser excepcionals, però avui la boirina ens permet gaudir més aviat poc de l’espectacle. I és una pena, perquè una de les característiques d’aquesta estació d’esquí és l’enorme presència de flora alpina que circumda les pistes i que la fa especialment atractiva. Una altra particularitat és que al pujar a gairebé tots els telecadires es pot optar per baixar per una pista més fàcil (blava) o per una més difícil (vermella o negra), de manera que la família pot retrobar-se després del descens, si ho prefereix així. Nosaltres baixem junts, aquest cop per la pista Torrent Negre que se segueix per la Volta a la Muntanya Sagrada, el que ens assegura més de 10 minuts continus de descens que ens porten des de la cota 2400 a la 1700. Molt divertit.

Després del dinar, uns clàssics entrepans, pugem amb el telecadira Trampolí. Allà ens trobem amb una sorpresa que no havíem vist en cap altra estació d’esquí. Es tracta de l’Eslàlom 4 Motion, una pista d’eslàlom de nova instal·lació i única a la península on qualsevol esquiador de nivell mig es pot sentir com Alberto Tomba baixant un eslàlom, amb una dotzena de portes i sent cronometrat. A més, en arribar a casa, et pots descarregar el vídeo de la baixada i veure el depurat del teu estil. I posar-te a plorar… La veritat és que és una activitat curiosa i oberta a tots els esquiadors.

El nostre dia d’esquí a l’estació de La Molina és un èxit, com no podia ser d’una altra manera en una de les millors estacions d’esquí dels Pirineus.