No ha estat una tasca gens fàcil obrir al públic la Casa Vicens de Barcelona. El projecte de rehabilitació i adequació museística de l’habitatge, finançat de manera íntegra amb capital privat (el banc andorrà MoraBanc) s’ha demorat més de tres anys. No obstant això, els treballs han resultat reeixits de manera que la amb la incorporació de la Casa Vicens a la Ruta Modernista de Barcelona, la pràctica totalitat dels edificis projectats per Antoni Gaudí podran ser visitats. A excepció, això sí, del Col·legi de les Teresianes, que segueix exercint les seves funcions com a escola i que no està obert a les visites turístiques.
LA CASA VICENS, UNA DE LAS PRIMERES OBRES D’ANTONI GAUDÍ.
Antoni Gaudí va rebre l’encàrrec d’alçar la Casa Vicens de Barcelona el 1883, quan només comptava amb 31 anys d’edat i estava lluny de la fama que aconseguiria en les dècades següents. Va ser Manel Vicens i Montaner, del que poc se sap més enllà que treballava com a agent de canvi i borsa, qui encarregaria el projecte al jove arquitecte. Es tractaria, en qualsevol casa, no de l’habitatge habitual dels Vicens si no d’una residència estival apartada del centre de Barcelona.
Una mica menys de tres anys es van demorar els treballs d’edificació de la Casa Vicens de Barcelona, que es va distribuir en quatre nivells. El soterrani era el dedicat als magatzems; la planta baixa era la destinada a la vida familiar amb el menjador, la sala d’estar, el fumador i les cuines; a la primera planta es van distribuir els dormitoris familiars; i en el sotacorbert, finalment, es van situar les dependències dedicades al servei domèstic.
Curiosament, el que podem visitar a l’actualitat a la Casa Vicens de Gaudí no és només el projecte inicial de l’arquitecte de Reus si no, també, l’ampliació duta a terme el 1925 per Joan Baptista Serra de Martínez, qui va convertir l’habitatge inicial de tres façanes en una mansió a quatre vents seguint, això, sí els consells i l’estil projectat per Antoni Gaudí.
La construcció de la Casa Vicens de Barcelona coincideix en el temps amb l’edificació de Vila Quijano a la ciutat càntabra de Comillas. En realitat, es podria parlar de que les dues obres són cosines germanes ja que les coincidències d’estil són enormes i ben allunyades de les que portaria a Gaudí a ser considerat com el més gran dels arquitectes modernistes catalans amb obres de la talla de la Casa Batlló, la Casa Milà o la Sagrada Família de Barcelona.
VISITA A LA CASA VICENS DE BARCELONA
La visita a la Casa Vicens de Barcelona permet conèixer els 4 nivells en què s’estructura l’obra, així com el pati de la mateixa. De seguida ens adonem que, tot i que es tracta d’un Gaudí que podríem catalogar com a molt primitiu, l’arquitecte ja utilitza bona part dels materials que es convertiran en senyal d’identitat del modernisme: la ceràmica vidriada, els guixos, el ferro forjat o la fusta són alguns d’ells.
La restauració de la Casa Vicens ha permès recuperar l’esplendor de la bonica façana principal, al Carrer Carolines, on les rajoles ceràmiques que es sobreposen als paraments de pedra són els elements més destacats, encara que no menys rellevants són els treballs realitzats en ferro forjat i que decoren tant la reixa d’entrada com les proteccions de finestres i els balcons. La façana és culminada amb una mena de torretes a mig camí entre el medieval i l’orientalitzant, encara que menys esveltes que les que trobem en el Capricho de Comillas, on la torre principal assembla clarament un minaret.
Comencem la visita a la Casa Vicens entrant per la porta principal, de fusta i original. En aquesta planta baixa es distribueix el saló menjador, la sala d’estar i una mena de fumador, d’aires també orientals i que recorda els mocàrabs àrabs. Era aquesta última la zona dedicada, de ben segur, als debats entre homes.
En gairebé tota la Casa Vicens, i aquesta planta baixa no és una excepció, destaquen els extraordinaris sostres, amb precioses decoracions ceràmiques en els entrebigats, sempre amb motius diferents, però entre els que dominen els vegetals.
El menjador és l’espai millor conservat en l’ornamental. S’ha pogut preservar la pràctica totalitat del mobiliari original que queda integrat en la pròpia paret i on destaquen els molts llenços de Francesc Torrescassana, que el pintor va realitzar sobre tela i sobre la pròpia fusta. Els esgrafiats són també d’excepció en aquesta sala, un fet quelcom menys habitual en el modernisme, ja que aquesta tècnica era, bàsicament, l’escollida per l’ornamentació de les façanes.
El menjador de la Casa Vicens dóna sortida a una tribuna que en el seu origen s’obria al jardí, però que després de les rehabilitacions del 1925 es va tancar. Uns porticons basculants permeten tancar l’espai. No obstant això, el més bell de la tribuna és l’original decoració dels sostres de la mateixa.
No menys interessant és el citat fumador que s’obre al menjador del primer pis. Es tracta d’un espai de reduïdes dimensions que disposa d’un preciocista sostre decorat assemblant mocàrabs i pintat en blau i groc. És curiós com Antoni Gaudí, que no havia viatjat més enllà de la Península Ibèrica, va incorporar elements decoratius representatius d’altres latituds per a aquesta i altres obres posteriors. El paper mache, i no la ceràmica, va ser el material escollit per decorar aquesta estança.
A la primera planta es disposa el que podríem anomenar la zona de nit de la Casa Vicens de Gaudí. És a dir, bàsicament, els diferents dormitoris i banys de l’habitatge. Encara que poc s’ha pogut conservar del mobiliari original de la Casa Vicens, els treballs de restauració de sòls, parets i sostres han estat realment encomiables, retornant l’esplendor inicial i la paleta de colors original a un immoble que té 130 anys d’antiguitat.
Cada un dels dormitoris té la seva pròpia decoració, destacant els estucs i esgrafiats de les parets i la decoració ceràmica dels entrebigats. El trompe-l’œil pintat a la petita habitació que se situa just a sobre del menjador és un altre dels punts més destacats d’aquesta meravellosa Casa Vicens de Gaudí.
A la segona planta, el sotacobert, es disposaven les diferents estances dedicades al servei domèstic. Era, per tant, una zona de nul·la ornamentació. No obstant això, l’espai s’ha adequat per donar cabuda a l’exposició permanent que posa en context la Casa Vicens, amb plànols i diferents maquetes de la vivenda, així com les diferents exposicions temporals que estan previstes de programar. Així mateix, un audiovisual d’uns sis minuts de durada s’encarrega, igualment, de contextualitzar el moviment modernista i la construcció de la Casa Vicens a la Barcelona de l’últim terç del segle XX.
Finalment, el soterrani s’ha dedicat als serveis així com la botiga de records.
La veritat és que visitar la Casa Vicens de Barcelona es converteix en una experiència altament recomanable i que no decebrà als admiradors del modernisme. A més, els seguidors de l’obra de Gaudí trobaran aquí una obra diferent als seus altres treballs. Una obra que ens anticiparà el que està per venir, el moment àlgid del modernisme català.
VISITA A LA CASA VICENS DE BARCELONA. PREUS I HORARIS.
La visita a la Casa Vicens de Barcelona s’estructura de forma lliure, sense audioguies. No obstant això, per un petit suplement es pot accedir a una visita guiada.
Horaris de visita:
Obert tots els dies.
De dilluns a diumenge, de 10:00 a 20:00, últim accés 19:20
Dies de tancament: 25 de Desembre / 1 de gener i 6 de gener
Preu de l’entrada a la Casa Vicens:
- General: 16 €
- Reduïda: 14 €
- Menors de 7 anys: gratuita
- Visita guiada: 19 €