Besalú és una de les visites imprescindibles de la Garrotxa. Tal afirmació no és en va. Parlem del poble que ha estat escollit com el més bell de Catalunya entre els blocaires de viatge d’aquesta comunitat autònoma. Però d’això, us en parlaré més tard.
Arribem a Besalú procedents de la Vall d’en Bas, un altre bell municipi format per diversos poblets, on hem passat part del matí. Arribem disposats a gaudir de les últimes hores a la comarca gironina de la Garrotxa, on hem pogut conèixer un munt de meravelles a nivell natural, monumental i gastronòmic en els tres últims dies.
BESALÚ. QUATRE APUNTS HISTÒRICS.
Situada a una quarantena de quilòmetres de la capital provincial, Girona, la història de Besalú es remunta a un mil·lenni, amb un petit burg que hauria estat edificat al voltant d’un castell que no ha arribat als nostres dies i que es localitzava a la part alta de un petit turó.
Es tractava d’un castell comtal, edificat arran que la població esdevingués en capçalera d’un comtat independent de relativa importància integrat dins de la Marca Hispànica. Era el segle X.
Va ser, precisament, a la fi del segle X i de la mà de Bernat Tallaferro quan el comtat de Besalú adquireix els seus moments de màxima rellevància arribant a convertir-se en seu episcopal, encara que aquest fet perduraria durant únicament tres anys. En aquells moments, Bernat Tallaferro va arribar a dominar bona part del que és la Catalunya històrica, inclòs el comtat de Ripoll o les comarques del Fenollés i el Vallespir, actualment en territori francès. D’aquests moments de màxim esplendor daten alguns dels més importants edificis de Besalú, com la Canònica de Sant Miquel, el Monestir de Sant Pere o el citat castell, que no ha arribat als nostres dies.
A partir del 1111 el comtat de Besalú és incorporat al de Barcelona, tot i que durant bastants segles, la ciutat va continuar comportant-se com un burg de força importància.
BESALÚ CIUTAT JUEVA.
Besalú és, no sols una de les poblacions més belles de Catalunya, sinó que es tracta d’un dels burgs més importants pel que fa referència al pas del poble jueu per la Península Ibèrica.
La comunitat jueva es va establir a Besalú des de gairebé els primers anys de la seva fundació. La seva empremta va perdurar fins a finals del segle XV, quan el poble jueu va ser finalment expulsat de la península per ordre dels Reis Catòlics. Besalú, amb un dels calls més importants d’Espanya, és testimoni d’aquella època de pacífica convivència entre les diferents cultures. Alguns dels més importants monuments de la població fan referència, precisament, al pas dels jueus per Besalú. Els banys rituals o Miqvé és, probablement, el més important de tots ells.
BESALÚ. UN RECORREGUT PER LA CIUTAT MEDIEVAL.
Comencem la nostra visita a Besalú entrant al centre històric a través del monumental pont de pedra. Es tracta d’un pont que té el seu origen a finals del segle XI, tot i que el que podem veure en l’actualitat és fruit de les diferents remodelacions posteriors. És un dels ponts medievals més bells de tota la Península Ibèrica. La seva característica principal és que el seu disseny adquireix una planta angular per tal de salvar el trajecte del riu Fluvià al seu pas per Besalú. Disposa de vuit arcs desiguals, la majoria de mig punt, tot i que el central és lleugerament apuntat.
Pugem pel Carrer del Pont Vell. A dreta i esquerra queden diferents carrerons que ens recorden el passat jueu de la ciutat de Besalú. En realitat, als poc metres ens trobem les excavacions que han donat lloc a una de les antigues sinagogues de la vella Besalú. Va ser el mateix rei Jaume I qui va atorgar a la comunitat jueva el privilegi d’edificar el seu propi temple, en 1264. Eren moments en què els jueus eren part important de la població, sumant fins a una quarta part del total de la mateixa. Entre ells, es trobaven importants metges, així com comerciants. És per això, que el call de la vella Besalú és un dels més importants entre els que s’han conservat a Espanya.
Just al costat de les restes de la vella sinagoga es troba el que és el més important monument que fa referència al passat jueu de Besalú. Parlem del miqvé o banys rituals. S’hi accedeix a través d’una escala de pedra que baixa fins arribar al recinte quadrangular dels banys, gairebé a nivell del riu Fluvià. Això era important, ja que l’aigua del Miqvé havia d’entrar al mateix de forma natural segons el ritu jueu. Es tracta d’una obra del segle XI o XII i és un dels banys rituals jueus més importants de tot Europa. El Miqvé formava part de la vida espiritual dels jueus, donada la importància que donaven a la purificació que s’aconseguia després de la immersió en el bany.
Prosseguim el nostre camí donant una mica de volta pel camí de ronda que segueix el recorregut de l’antiga muralla per entrar novament al nucli històric pel carrer del Portalet.
Passem per davant de l’antic Hospital de Sant Julià, utilitzat també com a posada de pelegrins durant l’antiguitat i del qual només ha arribat als nostres dies la seva fabulosa portada romànica del segle XII, que no era més que l’església de l’antic hospital de pelegrins.
Arribem, ara sí, al més monumental dels edificis de Besalú: el Monestir de Sant Pere. Només queda en peus l’església d’aquest important centre benedictí de principis del segon mil·lenni. Va ser consagrada el 1003 per Bernat Tallaferro, comte de Besalú i la més important figura que mai hagi donat la població. Es tracta d’un bonic edifici romànic tot i que no és difícil adonar-se que el seu campanar és un afegit posterior.
En el seu interior trobem un deambulatori, no gaire comú entre els temples del segle XI. Això és degut al fet que l’església albergava les relíquies de dos sants (Sant Prim i Sant Felicià), de manera que els pelegrins podien envoltar el temple, a través del deambulatori, sense interrompre les celebracions. A l’església destaquen algunes làpides situades en el mateix sòl, on estaven enterrats els diferents abats del monestir. També els capitells de les columnes que separen l’altar major del deambulatori tenen el seu interès.
L’església del Monestir de Sant Pere es localitza en la que és la plaça més important de Besalú: la plaça del Prat de Sant Pere. Just a la plaça es troba un petit museu que val molt la pena, encara que res tingui a veure amb el passat medieval ni jueu de Besalú. Es tracta del Museu de les Miniatures. Exposa miniatures, miniminiatures i microminiatures. Per veure aquestes últimes és necessari l’ús d’uns microscopis, ja que els artistes eren capaços de dissenyar, per exemple, una caravana de camells en el forat d’una agulla costurera. Realment curiós aquest museu que no ens portarà més de mitja hora visitar-lo.
El Carrer del Canó ens porta fins a la Plaça de la Llibertat. És aquesta la plaça on cada dimarts es fa el mercat setmanal. Es tracta d’una plaça porticada, amb bells edificis. Entre ells, destaca la Casa de la Vila i l’antic Palau de la Cúria. Aquest últim és un edifici datat al segle XIII que actualment fa les funcions de centre cultural. Tota la plaça està empedrada i és peatonal, cosa que, unit als porxos que dominen tres dels quadre costats de la mateixa, li donen un aire certament majestuós malgrat que es tracta d’una plaça de mida petita.
Des de la Plaça de la Llibertat seguim pel Carrer Tallaferro, que ret honor al més important comte de l’època més gloriosa de la Besalú comtal. Es tracta, també, d’un altre dels molts carrerons estrets i per a vianants que s’obren a petites placetes i que formen part de l’antic call de l’Edat Mitjana. És a dir, el Call de Besalú.
Acaba sent Besalú una població on val la pena vagar sense rumb definit, perdent-se en els estrets carrerons de vianants per tal de descobrir els diferents racons que es troben després de cada cantonada, i fent parada en alguna de les diferents botigues on es venen aquests embotits tan propis de la Catalunya interior i que val la pena dur-se a casa.
Després d’una estona més vagant per la bella Besalú tornem per on hem vingut. El pont medieval de Besalú ens serveix per acomiadar-nos d’aquesta bellíssima població. Abans de prendre el cotxe de tornada a casa, baixem a nivell del riu, per prendre algunes instantànies d’aquest bell pont. Les millors preses del pont amb la població de Besalú al fons s’obtenen des d’aquest punt.
BESALÚ, EL POBLE MÉS BONIC DE CATALUNYA
Fa uns mesos vaig publicar un post titulat Els pobles més bonics de Catalunya. En ell, 21 blocaires que resideixen a Catalunya ens van donar la seva opinió sobre els que, per a ells, eren algunes de les poblacions més belles d’aquesta comunitat autònoma.
Junt això, els vaig demanar que em donessin tres noms de poblacions, per tal d’esbrinar, quin és el més bonic dels pobles catalans. Doncs bé, és ara el moment de revelar quin ha estat el resultat de l’enquesta. Besalú, amb 9 vots, ha estat el més votat dels pobles de manera que podem dir que, segons els blocaires de viatges catalans, Besalú és el poble més bonic de Catalunya.
Aquí va la resta de resultats. I si voleu saber sobre els companys que van votar en l’enquesta aquí els trobareu.
| Besalú | 9 |
| Cadaqués | 6 |
| Siurana | 5 |
| Calella de Palafrugell | 4 |
| Miravet | 4 |
| Beget | 3 |