BAIXA SILÈSIA. Recorregut d’un dia per alguns llocs més interessants del sud-est de Polònia.

Una ruta d’un dia per la Baixa Silèsia des de Wroclaw ens ha donat l’oportunitat de conèixer alguns dels llocs més interessants d’aquest voivodat o província polonesa la capital de la qual, l’esmentada Wroclaw, és una de les ciutats més belles del país.

Es tracta d’una ruta que ens ha permès recórrer diversos dels punts de més interès artístic, històric i fins i tot industrial de la província. En aquest post us comentaré els 4 llocs que hem pogut conèixer a la Baixa Silèsia, encara que la veritat és que la zona dóna per a molt més.

4 VISITES A LA BAIXA SILÈSIA

ESGLÉSIA DE LA PAU DE SWIDNICA

La primera parada ens porta fins a la ciutat de Swidnica, on es localitza una de les tres esglésies de la Pau que es van construir a la Baixa Silèsia a mitjan segle XVII.

La història ens explica que després de la Guerra dels Trenta anys, veritable guerra paneuropea que va acabar amb la Pau de Westfàlia i la Pau dels Pirineus, l’Emperador va permetre la construcció de fins a tres església de la Pau. No obstant això, diverses condicions van ser imposades. Entre elles, l’obligatorietat d’alçar els temples fora de les muralles de les ciutats, la prohibició de construir campanars i l’obligatorietat, també, d’usar per a la seva construcció materials peribles com fusta o fang. A més, aquestes esglésies havien de ser aixecades en un termini màxim de tres anys.

Com deia, tres esglésies van ser construïdes encara que només dos han arribat als nostres dies: la de Jawor i la de Swidnica. Per desgràcia, la de Glowow va sucumbir després d’un terrible incendi en 1758.

La que ens ocupa, l’Església de la Pau de Swidnica va ser construïda entre mitjans de 1656 i mitjans de 1657 i amb una superfície de més de 1.000 metres quadrats i una capacitat estimada de fins a 7500 feligresos, és una de les església de fusta més grans del món sencer. La veritat és que el temple és una veritable meravella del barroc, amb gran quantitat de pintures murals, escuts i pintura ornamental que cobreix completament la superfície dels murs i les parets. A més, la decoració es completa amb un preciós altar barroc, amb bellíssimes figures de marbre representant alguns dels més il·lustres personatges de l’església, inclosos Joan Baptista, Sant Pere o Moisès, i amb un extraordinari púlpit, dels més bells que es poden trobar a Polònia.

També resulta impressionant l’enorme òrgan d’aspecte barroc construït el 1666 i decorat a més amb múltiples angelets que van ser afegits durant el segle XVIII. No menys imponent resulta la llotja dels Hochberg, una meravella en fusta que va ser ofert al Comte Heinrich von Hochberg, que había donat uns dos terços de la fusta que va ser requerida per alçar l’Església de la Pau de Swidnica.

Tant aquesta església com l’Església de la Pau de Jawor formen part del Patrimoni de la Humanitat. I la veritat és que també ens hagués agradat poder conèixer aquesta última. No obstant això, la mancança de temps ens va obligar a prescindir d’aquesta visita per tal de poder conèixer altres llocs de la Baixa Silèsia.

Aquesta església poc té a veure amb les diferents esglésies de fusta de Petita Polònia que hem pogut visitar fa uns dies, molt més petites i intimistes que aquesta església de la Pau de Swidnica.

CASTELL DE KSIAZ

Després de la visita a l’Església de la Pau de Swidnica ens traslladem fins al proper Castell de Ksiaz, una altra de les meravelles de la Baixa Silèsia. Es tracta del major castell de la regió i un dels més grans de tota Polònia.

El Castell de Ksiaz va ser construït al segle XIII pel duc Bolko I, encara que va passar a mans de la família von Hoberg (o Hochberg, com hem comentat en parlar de l’església de la Pau de Swidnica) que el va ampliar en successives ocasions. El que podem visitar avui és el resultat de les diferents remodelacions dutes a terme a la fortalesa. En aquest sentit, el castell resulta en una barreja d’estil des dels seus fonaments medievals alçats directament a la roca, fins a les seves estades gòtiques, barroques o neorenaixentistes, aquestes últimes alçades durant el segle XX.

La veritat és que durant l’ocupació nazi de Polònia el Castell de Ksiaz va ser confiscat pels alemanys, sent víctima de múltiples saquejos tant durant com després del final de la Segona Guerra Mundial, quedant ben poc de la decoració original.

En les últimes dècades, el Castell de Ksiaz ha estat remodelat, podent-se restaurar el poc o molt que havia quedat en peu, i reconstruint-lo en part. I la veritat és que la visita a la fortalesa resulta d’allò més interessants i ens permet entendre el fastuosa que va haver de ser la vida palatina de la família von Hochberg durant els segles en que va habitar el castell.

De totes les estades que visitem, la més impressionant és el Saló Maximilià, que ha pogut reconstruir-se gairebé del tot i que és la major i més espectacular de totes les estances del palau. Les xemeneies, els marbres, les pintures mitològiques del sostre o les pilastres culminades amb capitells corintis, així com la balustrada des d’on tocava l’orquestra en els dies de festa, són el més bell del palau.

En recorregut pel Castell de Ksiaz també ens porta fins als subterranis del mateix. I és que després de la confiscació per part dels nazis, la fortalesa formà part del projecte Riese. Es tractava d’un enorme i complex sistema de túnels i estances subterrànies que es localitzen en el subsòl del Castell de Ksiaz així com en altres zones de la Baixa Silèsia com tindrem l’oportunitat de visitar posteriorment.

La veritat és que l’obra és realment d’impressió, encara que mai s’ha arribat a saber del cert quins eren els objectius per la seva construcció i desenvolupament. Entre les teories més plausibles que s’estudien hi ha les que expliquen que formaria part d’un complex sistema de búnquers subterranis o de fàbriques d’armament. S’ha parlat, en nombroses ocasions, que el mateix Hitler tenia planejat traslladar el seu quarter general al subsòl del Castell de Ksiaz, fins i tot que aquest hauria estat el lloc escollit per al desenvolupament del programa de la bomba atòmica.

Acabem la nostra visita al Castell de Ksiaz, aquesta meravella de la Baixa Silèsia recorrent algunes de les nostres terrasses de la fortalesa en la qual es disposen bonics i ornamentats parterres.

MINES DE CARBÓ DE WALBRZYCH

La indústria de les mines de carbó ha estat, durant molts anys, una de les més importants i que més suport econòmic han donat a la Baixa Silèsia i, en realitat, a bona part de Polònia. Amb la substitució del carbó per tot tipus d’energies que es consideren més netes a nivell ecològic, la majoria d’aquestes mines de carbó han anat tancant en el transcurs del segle XX i principis del XXI.

Una de les antigues mines de carbó que es poden visitar en l’actualitat és la que se situen a la població de Walbrzych, a només una desena de quilòmetres del Castell Ksiaz. I, encara que el temps ens apressa, no volem deixar de conèixer la que va ser una part importantíssima de la història recent de la regió.

Les antigues mines de Walbrzych avui han estat substituïdes per un extens museu que es localitza a les mateixes instal·lacions de l’antiga mina. Durant la nostra visita tindrem la possibilitat de conèixer com era la vida a la mina, de quina estris disposaven aquells esforçats treballadors i, finalment, baixar als túnels subterranis de la pròpia mina, els que s’han adequat per a la visita turística, on podrem fer una idea de la insalubritat d’aquell tipus de treball.

CIUTAT SUBTERRÀNEA D’OSOWKA

I del turisme industrial al turisme històric. L’última visita en aquesta regió de la Baixa Silèsia ens porta fins a la Ciutat Subterrània de Osowka i a l’època de l’ocupació nazi de Polònia. I és que en aquesta zona es va desenvolupar bona part del programa Riese del qual ja hem parlat, tot i que la veritat és que no molta documentació s’ha pogut trobar al respecte i cada vegada queden menys supervivents que puguin parlar-ne.

La qüestió és que els nazis van crear una tremenda sèrie de corredors i passadissos subterranis que conferien una autèntica xarxa de canals. En realitat, els que els van portar a terme no van ser per descomptat els alemanys, si no els presoners procedents dels camps de concentració propers a aquesta zona com el de Gross Rosen. Per descomptat, les condicions de vida d’aquests treballadors forçats va ser el més inhumana que un pugui arribar a pensar, amb un sol àpat al dia, sovint una miserable sopa, i amb una jornada laboral extasiant. La malnutrició, els accidents i les múltiples malalties van acabar amb la vida de més de cinc mil d’aquells presoners.

La ciutat subterrània de Osowka és només un dels diversos conjunts que s’han pogut trobar en el subsòl de la Baixa Silèsia. Però probablement siguin diverses les que segueixen sense ser descobertes.

A la ciutat subterrània es Osowka s’han arribat a localitzar uns dos quilòmetres de passadissos i la veritat és que la seva visita és molt recomanable. Estem parlant de túnels de diversos metres d’altura i amplitud, fins al punt que diversos d’ells podien acollir, fins i tot, carros blindats, que era el material de guerra més grans.

Es diu que en aquestes ciutats subterrànies podrien haver albergat, també, fàbriques d’armament o, fins i tot, que podria haver estat part del cau on podria haver-se desenvolupat el programa nuclear nacionalsocialista.

En concret, la ciutat subterrània de Osowka és la segona més gran entre les que s’han pogut localitzar, només per darrere de Wlodarz. A les entrades d’aquests complexos es disposaven uns sistemes de defensa que feien gairebé impossible que fossin atacades. La quantitat de formigó que es va requerir per al desenvolupament total d’aquest programa Riese va ser bàrbara, fins al punt que gairebé arruïna el mateix règim nazi.

La veritat que és extraordinari el treball de recuperació de la memòria històrica realitzat a Polònia (com hem vist també en altres llocs d’Europa central). Una cosa del que, per descomptat, hauria d’aprendre moltíssim l’estat espanyol, tan donat a esborrar, tant com sigui possible, tot el que representi el més fosc de la seva recent història.

Les visites a la ciutat subterrània de Osowka són guiades (en diversos idiomes) o audioguiades i mereixen molt la pena.

CIUTAT SUBTERRÀNIA DE OSOWKA. Mengem de meravella al mateix restaurant de la ciutat subterrània de Osowka. És un lloc senzill, però amb un menjar exquisit i molt bé de preu. De primer demanem unes sopes. En el meu cas, el Zurek, una de les més famoses del país, que se serveix en un pa de sègol que li fa de recipient. Patates, salsitxes blanques i ou dur són els ingredients principals d’aquesta delícia. La Isa demana una sopa gulash. De segon gaudim d’un pollastre amanit amb una mena de curri, igualment deliciós.

I amb aquesta visita donem per acabada nostre tour d’un dia per alguns dels llocs més importants de la Baixa Silèsia. És moment de tornar a la seva capital, la sorprenentment bella Wroclaw, que ens serveix de base per recórrer aquesta part de Polònia.