ART GÒTIC CIVIL. 12 obres mestres del gòtic civil al voltant del món.

L’Art Gòtic, enllumenat a la fi del segle XII a Europa Occidental, va suposar una autèntica revolució pel que feia referència a les possibilitats constructives. L’estil romànic no permetia l’alçat d’edificis que la nova societat molt més urbana de finals de l’Edat Mitjana requeria.

És en aquest context que neix aquest nou estil artístic les particularitats del qual, com la volta de creueria, l’arc apuntat o l’ús de boterells i contraforts permetrà dissenyar edificis monumentals d’una grandària mai vista fins aquell moment a Europa Occidental.

Encara que quan parlem d’art gòtic de seguida ens vénen al cap un grapat de precioses catedrals, moltes d’elles franceses doncs va ser allà on es va originar aquest estil artístic, la veritat és que el gòtic es va convertir, de seguida, en l’estil predilecte per al disseny de tot tipus d’edificis de la més diversa índole. Grans palaus que la noblesa (però també la incipient burgesia) requeria, noves universitats (que en aquells anys començaven a proliferar pel Vell Món), fortaleses, baluards, ponts, campanars o drassanes van ser un altre tipus d’edificis que van ser dissenyats amb aquest nou estil artístic. És el que anomenem Gòtic Civil, no menys important que el de tipus religiós.

I de Gòtic Civil tracta, precisament, aquesta nou repte que tinc l’honor de compartir amb dos amics viatgers com són Florencio i Dani, autors dels blogs de viatge Fmanega por el mundo i Viatges Pedraforca. Cada un de nosaltres escollirà 12 obres que creu representatives del Gòtic Civil que ha tingut l’oportunitat de conèixer durant els seus viatges.

Com tota llista, quedarà incompleta. No obstant això, en la que us presento a continuació intentaré mostrar-vos fins a quin punt el gòtic civil va ser utilitzat com a estil arquitectònic en pràcticament tot tipus d’edificacions que requeria la societat occidental de finals de l’Edat Mitjana. Es tracta de 12 tipus diferents d’obres que representen a 8 països diferents. El fet d’escollir 12 tipus diferents d’obres m’ha obligat a arraconar països on el gòtic civil va tenir un arrelament enorme, com França.

Sense més dilació us deixo amb la meva llista de 12 obres arquitectòniques representants del Gòtic Civil.

EL GÒTIC CIVIL EN 12 OBRES MESTRES

Gairebé la major part dels palaus alçats a partir de finals del segle XII van utilitzar el gòtic com a estil artístic. Això va permetre la construcció de palaus més grans, més alts i més robustos.

El Palau Ducal de Venècia era la residència del dux, el màxim dirigent de la rica República de Venècia. Encara que la construcció ja existia des del segle X, la major part de la mateixa es deu a les remodelacions dutes a terme des de mitjans del segle XII. Està considerada l’obra mestra del Gòtic Civil Venecià, molt més ornamentat que el que es pot veure en altres latituds.

Grans patis, bellíssimes i decorades finestres, traceria utilitzada fins i tot en les galeries del primer pis de la façana i molt més color que l’utilitzat en el gòtic de la resta d’Europa són algunes de les seves particularitats.

Entre els segles XII i XV són moltes les grans ciutats europees que impulsen la creació d’estudis universitaris. Per això, és necessària la construcció de grans edificis que donin cabuda a una comunitat res petita de professors i estudiants. Molts d’ells, residents a la mateixa universitat.

En aquest sentit, moltes de les Universitats alçades durant la Baixa Edat Mitjana, tenen un disseny que recorda moltíssim el d’alguns monestirs, amb les aules i dormitoris envoltant grans claustres.

Diversos dels college de la Universitat d’Oxford tenen aquesta disposició i es troben entre els més bells exemples de l’estil gòtic civil. Potser l’exemple més paradigmàtic sigui el del Christ Church, el més famós dels colleges d’Oxford.

Amb l’arribada del gòtic, també els castells i fortaleses poden ser molt més altes, grans i robustes que les construïdes a l’Alta Edat Mitjana. El Castell de Malbork, a Polònia i pertanyent a l’Ordre Teutónica, és només un més dels molts castells gòtics que es troben repartits per Europa.

Malgrat tot, hi ha una característiques que el fa diferent al gòtic civil del sud d’Europa i que l’emparenta amb altres castells de l’est d’Europa, com el de Trakai a Lituània. És l’ús del maó, que es converteix el material prínceps i gairebé únic per a la construcció d’aquest castell. És el conegut com Gòtic Bàltic, que podem trobar també en altres obres gòtiques com l’església de Santa Anna de Vilnius. No obstant això, també al castell de Malbork podem reconèixer moltes de les habituals característiques del gòtic com són l’ús de la volta de creueria en moltes de les estances així com en les galeries que envolten els patis, els arcs apuntats que dominen portes i finestres o l’ús de la traceria en part dels finestrals dels patis.

Els campanars al sud d’Europa eren gairebé exclusius dels edificis religiosos. No obstant això, al nord de França, Bèlgica i Holanda, eren les autoritats civils les encarregades de la construcció dels campanars. Eren els coneguts com Beffroi, que tant abunden en aquesta zona del Vell Continent. La importància és tal, que molts d’ells tenen el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat.

Potser el més bell de tots ells és el de Bruges, la preciosa ciutat belga el campanar de la qual, situat a la plaça del mercat, és un dels seus elements més recognoscibles. Està considerat una obra mestra del gòtic civil. Es tracta d’una torre reconstruïda d’una anterior que va sucumbir a un incendi i que s’alça fins als 83 metres d’altura. Els campanars civils eren els encarregats de “cantar les hores” en una època en què no existien els rellotges personals. A més, des del balcó del Beffroi de Bruges es proclamaven les lleis que regien la ciutat de Bruges.

Amb l’arribada del gòtic s’aconsegueixen realitzar ponts molts més grans que els existents fins al moment. O millor dit, amb una llum molt més gran que és quelcom així com la distància entre dos punts de suport (i que em disculpin els enginyers de la sala si no són exactes els termes en què m’expresso). Al pont romànic, els arcs deriven de l’arquitectura clàssica, té una llum molt més petita, de manera que o bé només podia salvar lleres de riu més estretes o havien d’utilitzar-se diversos arcs per salvar distàncies grans. Amb l’arc de mig punt s’aconsegueix una llum molt més gran del que permet separar els punts de suport.

Un dels més bells ponts gòtics és el Pont de Besalú, construït a partir de finals del segle XI, encara que remodelat diverses vegades en els posteriors. El pont té vuit trams de manera que l’arc que s’utilitza per salvar la part més ampla de riu té l’arc lleugerament apuntat, el que soluciona la necessitat de salvar una distància més ampla. El traçat del pont és irregular, en angle, el que o fa especialment estètic. Disposa, a més, d’un pilar d’accés fortificat.

El gòtic civil va incidir en molts aspectes de la vida diària. I el de la salut no va quedar al marge d’això. El que potser va ser el més important dels hospitals de la Barcelona Medieval, l’Hospital de la Santa Creu, és un bellíssim edifici gòtic civil situat al barri del Raval de Barcelona que encara, avui dia, es pot visitar. No obstant això, l’antic hospital exerceix ara les funcions de Biblioteca de Catalunya.

L’Hospital va ser concebut per tal d’aglutinar als 6 hospitals més importants de la Ciutat Comtal i es va construir durant el segle XV. Val la pena passejar pels seus patis i per les diferents dependències, en altre temps ocupades per llits i malalts i actualment preses per prestatgeries i llibres.

Amb la societat medieval cada vegada més estructurada i jerarquitzada van ser necessaris nous edificis representatius del poder civil. Als lògics palaus i castells dels diferents comtes i monarques es van sumar les dependències de les institucions regionals i, finalment, de les locals. Son els ajuntaments.

Potser és a la regió de Flandes, a Bèlgica, on podem trobar alguns dels més bells ajuntaments gòtics. Els de Gant i Bruges són bellíssims, però el que és una autèntica obra mestra de l’arquitectura gòtica civil és el de Lovaina, autèntica filigrana traslladada a la pedra. L’estil adoptat és el gòtic brabançó propi d’aquelles latituds. Va ser alçat a mitjan segle XV i sembla un autèntic reliquiari dissenyat en pedra amb gran quantitat de pinacles i fornícules decorades amb sants i representants de la noblesa i aristocràcia local. El seu interior, igualment aclaparador, és visitable.

Un altre ajuntament representatiu del gòtic civil que hauria estat mereixedor de ser inclòs en la llista és el de Tallin, capital d’Estònia.

Les drassanes de Barcelona són un altre exemple més que l’arquitectura gòtica civil va incidir en els més variats aspectes. Actualment formen part del museu marítim de Barcelona, ​​una destinació lògica per a les que van ser una de les drassanes més importants de tota la Mediterrània.

La seva construcció es deu a l’afany de Pere III de millorar la flota naval de la Corona Catalano-Aragonesa a partir del segle XIII. Cal tenir en compte que estem en època de conquestes. De fet, les tropes catalanes havien arribat fins a llocs tan distants com Sardenya, Sicília o Mallorca a mitjan segle XIII.

Les diferents ampliacions d’aquella primera construcció van donar lloc a l’actual estructura gòtica que podem observar si visitem el Museu Marítim i que data de finals del segle XIV. L’edifici està dissenyat en fins a vuit naus de divuit trams separats per pilars. Les teulades a dues aigües, de cadascuna de les naus, estan suportades per arcs torals a manera d’arcs diafragmàtics, una altra característica tant del gòtic civil com del eclesiàstic i que podem observar on és necessari cobrir àmplies superfícies, com en palaus o refectoris i dormitoris de monestirs.

Les naus havien de ser altes, igual que les portes de sortida, que en aquella època donaven directament al mar, ja que en elles s’havien de construir els navilis. També València disposava d’unes drassanes gòtiques d’estructura similar a les de Barcelona, ​​encara que més petites.

L’edifici gòtic estrella de València és la seva fabulosa Llotja de la Seda que, amb tot mereixement, forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat. Correspon a un període bastant posterior a diversos dels edificis que hem comentat. Concretament, a finals del segle XV. La llotja de València va prendre com a exemple a un altre edifici de similars característiques i que exercia la mateixa funció, la també gòtica Llotja de Mallorca amb la qual té grans semblances. També Barcelona disposava de la seva llotja, una mica anterior a les dues comentades, el que ens indica la importància que tenia el comerç a la Corona Catalano-Aragonesa durant al segle XV.

La llotja suposava un autèntic empori per a les transaccions comercials en un moment en què la indústria, particularment la tèxtil, havia arribat a un moment de gran esplendor. La part més destacada de la Llotja de la Seda és la sala de contractació on vuits esvelts pilars helicoïdals sustenten una bella volta de creueria situada a gran alçada. Es tracta de tres naus de cinc trams que suposen un dels moments de major esplendor del Gòtic Civil de l’arc mediterrani.

Com correspon a la fi del gòtic, la Llotja de València presenta un art molt més desenvolupat que el primer gòtic, amb un estil molt més proper al gòtic flamíger.

foto con licencia

La Torre de Belem de Lisboa també va ser construïda a la fi del gòtic. La seva construcció s’inicia el 1516 en un moment en què al país lusità triomfava la variant manuelina de l’art gòtic. Aquest estil que pren el nom del monarca Manuel I és pròdig en motius iconogràfics marins, el que ens recorda la importància de la corona portuguesa pel que fa a les seves aventures d’ultramar. Estem en plena època dels descobriments. Cargols de mar, àncores, esferes armilares i cordes o nusos són propis de l’art manuelí que arriba al seu zenit en el proper claustre del monestir dels Jerònims de Belém.

La Torre de Belem va ser construïda a manera de baluard a fi de ser utilitzada com a part de la defensa de la capital lisboeta davant de possibles invasors que arribessin des del front marítim. Posteriorment, va exercir altres funcions com les de presó o duana. Motius naturalistes, com alguns rinoceronts, i islàmics decoren també aquest bell baluard a la vora de la desembocadura del Tajo.

Encara que actualment no sembli més que una bella torre aïllada situada enmig de la ciutat de Praga, la Torre de la Pólvora va ser una de les tretze portes de la muralla medieval de la ciutat.

Va ser construïda el 1475 tot i que, després de ser devastada en un aterridor incendi, va haver de ser reconstruïda a mitjan segle XV. El nom el rep arran que fos utilitzada com a magatzem de pólvora.

Una gran obertura dissenyada amb l’inevitable arc apuntat permetia el pas de vianants i carruatges. La decoració de l’exterior de la torre és pròdiga en arcs conopials. Aquesta porta, dissenyada a manera de torre, és culminada amb una cuculla gran i 4 de menors situades en cadascuna de les cantonades de la terrassa de l’últim pis.

L’últim dels edificis d’aquesta llista representativa del gòtic civil és l’únic que no està ubicat a Europa. Es tracta de la fortalesa de Sant Joan d’Acre, la ciutat localitzada a la regió històrica de Palestina.

Sant Pau va passar per aquí de camí a Jerusalem i això va ser motiu suficient perquè els europeus la incloguessin en la seva llista de llocs a conquerir durant les croades. Durant dos segles la ciutat va canviar de mans en diferents ocasions. Testimoni del pas de les hosts creuades és l’enorme fortalesa de l’Orde Hospitalaria de Sant Joan d’Acre. Es tracta d’un dels edificis gòtics civils més grans mai construït. Va exercir diferents funcions, entre les que destaquen la d’hospital per a pelegrins però també les pròpies d’una fortalesa de caràcter defensiu.

Es tractava d’un enorme edifici de tres pisos articulat al voltant d’un pati de 1200 metres quadrats que disposava, a més, de diferents soterranis i dipòsits d’aigua. Una de les sales més belles de la fortalesa de l’Orde Hospitalari de Sant Joan d’Acre és la del menjador o la sala de Columnes, on tres enormes columnes situades al centre articulen la volta de creueria que sustenta tot el complex.

I amb l’aquesta fortalesa de Sant Joan d’Acre tanquem aquesta llista de 12 de les obres més destacades del Gòtic Civil. Espero que, després d’ella, quedi clar que el gòtic no era un estil que es limitava a la construcció d’esglésies i catedrals, doncs tot tipus d’edificacions van ser alçades durant els gairebé cinc segles d’esplendor d’aquell art que va canviar per sempre la manera de construir.

I ara us deixo amb la llista que ens han preparat Florencio i Dani en els seus respectius blocs.

.