AGRIGENT, SICILIA. Visita a la Vall dels Temples.

Visitar Agrigent i la seva extraordinària Vall dels Temples és un dels majors al·licients d’un viatge a Sicília. És aquesta illa prolixa en jaciments grecs, doncs els antics grecs van escollir les costes de la península italiana i de Sicília per fundar diferents colònies en el que s’ha conegut com la Magna Grècia.

Agrigent i la Vall dels Temples és, en aquest sentit, un dels millors exemples d’art grec que ha arribat als nostres temps, de manera que no és estrany que el jaciment fos inclòs, el 1997, en la llista del Patrimoni de la Humanitat.

El que ara coneixem com Agrigent va rebre en aquell temps el nom d’Akragas. Va ser aquí on, al voltant del 581 aC, els colons d’origen grec procedents de Rodes i Gela s’establissin.

Durant el primer segle de la seva existència, la Akragas grega va créixer de manera exponencial, convertint-se en una de les ciutats més importants del món grec i arribant a albergar uns dos-cents mil colons. A aquest període d’esplendor corresponen la majoria de temples que podem observar a la Vall dels Temples.

No obstant això, amb la invasió i victòria cartaginesa esdevinguda el 406 aC, la ciutat va ser seriosament devastada. Encara que Timoleó recuperaria la colònia el 338 aC, ja mai tornaria a ser l’esplendorosa ciutat d’antany.

Finalment, amb la conquesta romana, a finals del segle III aC, la ciutat passa a formar part de l’Imperi Romà i perd el seu antic nom. A partir d’aquell moment, la vella colònia grega passa a ser coneguda com Agrigentum, de la qual deriva l’actual Agrigentum.

VISITAR AGRIGENTO I LA VALL DELS TEMPLES.

Tot i que el jaciment arqueològic de la Vall dels Temples d’Agrigent és un dels més importants i vasts de la Magna Grècia, per als no especialistes en el tema de la Grècia Clàssica un parell d’hores haurien de ser suficients per a visitar-lo. Aquest és el nostre cas. I més tenint en compte que aquest mateix matí hem visitat Selinunte, una altra de les grans colònies gregues de Sicília. Per si fos poc, a mitjans de juliol, el sol d’aquestes latituds és francament abrasador. I amb això em permeto donar-vos un parell de consells, que encara que obvis no està de més recordar: no us oblideu de la crema solar així com d’hidratar-freqüentment durant la vostra visita a Agrigent (en el jaciment es troben dispersos alguns bars i també màquines expenedores).

Després de deixar el cotxe al pàrquing annex a l’entrada principal i pagar l’entrada ens disposem a visitar Agrigent i la seva famosa Vall dels Temples. Tot i que el jaciment, com he dit, és vast, la seva visita no resulta gens complicada doncs la majoria de temples i llocs que visitar a Agrigent estan disposats en un eix longitudinal d’uns dos quilòmetres de longitud. En aquest sentit, en el mateix pàrquing uns taxis s’ofereixen a portar-nos fins al final del camí per, d’aquesta manera, fer la visita a Agrigent en un sol sentit. Igualment, un cop dins del jaciment, es pot prendre una mena de tren elèctric que té la mateixa funció. Tots dos transports tenen el mateix preu, 3 euros. No sembla una mala opció prendre algun d’aquests transports doncs, en cas contrari, acabes fent el mateix trajecte dues vegades, sota les inclemències d’un sol ardent, ja que la visita a Agrigent no es realitza seguint un recorregut circular si no longitudinal, d’anada i tornada.

Després de caminar durant uns minuts arribem al primer dels temples que tindrem l’oportunitat de visitar a Agrigent. El seu nom és el Temple dels Dioscurs i només es conserva una petitíssima part després de ser destruït, primer pels cartaginesos i, posteriorment, per un terratrèmol. Pitjor sort fins i tot ha patit el Santuari de les Divinitats Ctonias del qual no es conserva ni una sola columna dempeus.

El següent temple amb què ens topem rep el nom de Zeus Olímpic. Antany va ser el més gran dels temples de tota la colònia amb unes mesures realment sorprenents de 112 metres de llarg per 56 d’ample i amb columnes que s’alçaven fins als 20 metres d’altura. També cal posar-li molta imaginació a l’assumpte, ja que igual que l’anterior, el temple de Zeus Olímpic és, avui dia, poc més que un enorme munt de ruïnes.

Un pont de vianants que passa per sobre de la Via dei Templi ens porta fins a la que és la zona oriental de la Vall dels Temples d’Agrigent i on es conserven tres nous temples. El primer és el Temple d’Hèrcules.

Aquest temple, peristil, proveït de naos, pronaos i opistodomos i dissenyat en ordre dòric, com gairebé tots, manté 8 de les seves 38 columnes originals en peu. No obstant això, la seva visita resulta molt evocadora i només el sol que cau a pic a les quatre de la tarda evita que passegem més estona entre tan sagrades ruïnes.

En uns 10 minuts arribem al més extraordinari dels temples que tindrem l’oportunitat de conèixer en visitar Agrigent i un dels més bells monuments que l’Antiga Grècia ens ha llegat. Es tracta del Temple de la Concòrdia, probablement el més bell i ben conservat no només de la Vall dels Temples, si no de tota Sicília. Va ser aquest un dels últims temples a ser construït a l’antiga Akragas, ja que es va alçar el 430 aC, pocs anys abans de la invasió púnica. I és, per descomptat, el que millor ha arribat als nostres dies, particularment gràcies a la restauració portada a terme ja a mitjan segle XVIII.

Es tracta d’un perípter hexàstil amb tretze columnes als laterals per sis en els frontals. El temple de la Concòrdia està construït damunt d’un basament que anivellava el terreny com la majoria de temples grecs d’Agrigent o d’altres jaciments. La pràctica totalitat de les acanalades columnes es mantenen en peu, de manera que amb gairebé set metres d’altura i amb el frontal coronat amb un frontó triangular, la seva estampa és francament majestuosa. Així mateix s’ha conservat excepcionalment tant l’arquitrau com el fris (amb els tríglifs però no amb les mètopes, de les que desconeixem si es conserven al museu ja que no el visitem) i la cornisa.

Igual que la majoria de temples grecs, a l’interior d’aquest es pot distingir la naos, precedida de la pronaos, així com el opistòdom, que es localitza en l’extrem oposat.

No em quedo curt si comento que només per visitar el temple de la Concòrdia ja val la pena viatjar a Sicília. Si només es disposa de temps per visitar un sol recinte arqueològic a l’illa és precisament la Vall dels Temples d’Agrigent el gran parc arqueològic que cal veure a Sicília.

La Isa decideix acabar aquí la seva visita a la Vall dels Temples d’Agrigent. El dia ha estat esgotador i a més, comença a tenir les cames socarrimades a causa de que, probablement, no s’ha untat amb suficient crema solar. Es queda a l’ombra d’una figuera mentre jo m’encamino fins a l’últim dels temples que cal visitar a Agrigent i que dista uns cinc minuts del de la Concòrdia: el Temple d’Hera.

Menys impressionant que el Temple de la Concòrdia, el d’Hera roman parcialment en peu i és, també, força cridaner. Es conserva parcialment el seu perípter de 6 per 13 columnes i està construït sobre un basament. Les seves columnes d’ordre dòric també disposen del fust acanalat. En aquesta ocasió, però, no es conserva el frontal.

Durant tot el camí de pujada que hem realitzat des del temple d’Hèrcules, el primer que hem trobat a la zona oriental, hem deixat a mà esquerra els murs de l’antiga ciutat grega. El camí, dit sigui de passada, transcorre per una zona ben senyalitzada i jalonada d’abundant vegetació amb bastants ametllers, cactus i figueres que, però, semblen disposats per proporcionar nul·la ombra als visitants. Un passeig que ha de ser bastant agradable més enllà dels mesos d’estiu però que, en ple juliol, avui se’ns fa francament dur.

Desfem el camí caminat, aquest cop de baixada, de manera que en poc més de vint minuts tornem al punt de partida. Visitar la Vall dels Temples d’Agrigent (que dit sigui de pas no se situa en cap vall no a la part alta d’una suau turó) és un dels imprescindibles de tot viatge a Sicília i ha resultat un somni llargament desitjat i, a fi, complert.