Els Emberá són un dels 7 grups ètnics que es troben distribuïts per Panamà i un dels més interessants de visitar. Es tracta d’un poble amerindi que es distribueix majoritàriament entre Colòmbia i Panamà, encara que uns pocs centenars ho fan a l’Equador. En total, la població de Emberá és d’uns 70 o 80 mil persones.
Encara que pel que fa a Panamà, la majoria d’Emberá procedeixen de la més remota zona del Darien (a la comarca coneguda com Emberá-Wounaan), limítrof ja amb Colòmbia, són diverses les comunitats que en els últims 40 anys han emigrat cap a zones més pròximes a Panamà City. Diferents han estat els motius d’aquest èxode, sent un d’ells el d’escapar del clima de tremenda inseguretat que viu la Província del Darién, presa sovint pels narcotraficants colombians. A més d’aquest extrem, la recerca d’un millor avenir, amb major facilitat per als estudis així com les possibilitats laborals que la proximitat a la gran ciutat ofereixen, han donat lloc al fet que cada vegada siguin més les comunitats Emberá que es distribueixin al districte de Panamà.
Ens expliquen els propis Emberá que són nou les comunitats que es troben actualment distribuïdes en el districte de Panamà i, concretament, a les conques dels rius Chagres i Gatún. De les 9 comunitats existents, quatre d’elles no accepten al turisme i cinc d’elles, no només ho accepten, sinó que han vist com les visites turístiques suposen assegurar una sèrie de recursos econòmics importants per al seu desenvolupament com a comunitat.
En concret, la comunitat que nosaltres tindrem la possibilitat de visitar, coneguda com Emberá Quera, va ser fundada el 2007 amb finalitats turístiques. Van ser 6 famílies procedents del Darién les que van comprar 9 hectàrees de terreny adjacents al riu Gatún per tal de desenvolupar un projecte turístic. Es tractaria d’una cosa així com d’un poblat Emberá on mostrar la cultura, artesania, vestimenta i manera de viure d’aquest grup ètnic a aquells visitants interessats en el projecte.
D’aquelles 6 famílies promotores del projecte són 3 les que segueixen habitant el poblat, a la qual s’han unit 12 famílies més. Actualment, per tant, són 15 les famílies que conviuen en el poblat Emberá Quera del riu Gatún. En total, una seixantena d’habitants dels quals uns 15 són nens.
Un podria pensar que això desvirtua la visita turística. I la veritat és encara que l’afirmació és parcialment certa, tot té els seus matisos. Els mateixos Emberá ens comenten que al seu lloc d’origen, el Darién, on hauríem de trobar els Emberá més purs i menys sotmesos als envits de la globalitat, és on la seva cultura té més risc de perdre’s. No només la llengua Emberá està en perill, sinó també la vestimenta pròpia d’aquesta comunitat, l’artesania que des de fa anys desenvolupen o les danses tribals cerimonials que han passat de pares a fills, generació rere generació. És per això, que aquestes comunitats del riu Chagres i Gatún són, sovint, les més interessades a preservar la seva cultura ja que d’això depèn el seu modus vivendi.
Encara que al principi els va ser una mica difícil incorporar-se als circuits turístics que els visitants demanaven a Panamà, cada vegada són més els viatgers que s’interessen pels Emberá. D’aquesta manera, els Emberá Quero ens comenten que la seva comunitat ha aconseguit ser autosuficient. A les petites llaurades que diverses famílies conreen i que no és més que economia de subsistència s’ha unit una senzilla organització de tipus comunal on la pràctica totalitat dels integrants de la comunitat tenen la seva comesa en la feina que suposen les visites turístiques que gairebé a diari arriben a la població. Mentre uns s’encarreguen de confeccionar les canoes i d’anar a buscar els viatgers riu Gatún avall, altres son els responsables de la confecció i venda d’artesania, altres d’elaborar el menjar que s’ofereix als viatgers i altres de mostrar les danses tribals a els viatgers.
VISITA A LA COMUNITAT EMBERÀ QUERO
Després d’un viatge de poc més d’una hora per carretera arribem a les ribes del riu Gatún, on un parell de Emberá ens esperen a seva canoa. Després de les presentacions oportunes solquem el riu per buscar el llogaret, que es troba a uns vint minuts de distància. La sequía ha estat important aquest any, de manera que el cabdal del riu és molt baix. Sovint, l’Emberá situat a la proa de l’embarcació ha d’ajudar-se d’una llarga perxa per canalitzar el bot i fins i tot, baixar-ne per empènyer la canoa. Durant el trajecte pel riu Gatún tenim l’oportunitat d’albirar bastants aus, una tortuga i, el que ens fa més il·lusió, una parella de micos aranya que s’acosten fins a menys de cinc metres de la nostra canoa. Després d’haver gaudit dels micos caputxins i els udoladors durant l’expedició pel Llac Gatún és aquest el moment de conèixer els micos aranya.
En arribar ens rep un dels Emberá més joves de la comunitat que ens explica els orígens i motius fundacionals de la mateixa, que com he explicat, són turístics i de buscar un futur millor per als seus integrants. La xerrada és molt entretinguda i oberta a tot tipus de preguntes. És així com ens expliquen que els Emberá es poden aparellar lliurement sense imposicions familiars ja sigui entre nois de la pròpia comunitat o d’una altra. En aquest sentit, anualment se celebra un Congrés Emberá que ajunta a més de 3000 persones d’aquesta ètnia i on és fàcil que els més joves trobin parella. Ser bon caçador (tot i que cada vegada practiquen menys aquesta art) o saber construir bons habitatges es troben entre les arts més demandants per les joves, més enllà de l’atractiu físic, és clar. Se’ns explica que tot i que la religió Emberá era en un origen d’estil animista són bastants els que han abraçat el catolicisme o, en els últims anys, el credo evangèlic. Ens expliquen, també, que cada vegada és més el respecte que el Govern panameny té per als grups indígenes i que, d’aquesta manera, no només se’ls permet viure i vestir segons la seva manera tradicional al mateix districte de Panamà, sinó que la seva llengua està sent protegida. A més, des de fa uns anys han aconseguit que una mestra imparteixi classes per als més joves de la comunitat, en el propi poblat. D’aquesta manera, cada matí, els Emberá van a buscar a la mestra a l’embarcador del riu Gatún. Després de les lliçons, la mestra és retornada a l’embarcador, ja que és resident a Colon.
Després de la xerrada de presentació ens presenta al botànic del poble, un vell però vital Emberá que ens explica que té 65 anys d’edat. Durant el recorregut per part dels dominis de la comunitat tindrem oportunitat de conèixer algunes plantes de les que desconeixíem la seva existència i que tenen caràcter medicinal. El botànic ens explica la importància de les plantes medicinals en la cultura Emberá. També coneixem part de les plantacions dedicades a la pròpia subsistència de la comunitat. Els cultius dedicats a les pinyes, mango, papaia o plàtans seran alguns dels arbres que reconeixerem.
Durant el recorregut al costat del botànic ens ensenya també l’escola de la comunitat Emberá, que no és més que una classe, atès que són només 15 els nois que acudeixen a ella. També podrem veure diversos habitatges Emberá, construïts tots a base de fusta i palla, materials sostenibles i que han estat els que històricament ha utilitzat el poble Emberá per construir els seus habitatges. Aquestes morades solen estar construïdes sobre pivots de fusta. Com comentava, és el propi fet que sigui el turisme el motor econòmic de la comunitat el que propicia que l’arquitectura Emberá es preservi en aquestes comunitats tan llunyanes al seu origen. No obstant això, en el Darién, cada vegada són més les comunitats que renuncien a la manera de viure tradicional Emberá darrere de la comoditat del ciment, el formigó i la xapa.
És agradable visitar la comunitat Emberá i poder prendre les fotografies que un desitgi sense ser requerit econòmicament. Amb l’entrada al poblat Emberá ja van incloses les fotografies. També podem observar com s’ha construït una barraca de dimensions una mica més importants, disposada a ser ocupada pels grups de visitants que desitgin pernoctar a la comunitat. Ens comenten que això permet una major interacció amb els Emberá, al mateix temps que fa possible realitzar algunes agradables caminades per zones properes al poblat, fins arribar a una bonica cascada i, fins i tot, veure cocodrils a la nit.
Després d’un petit esmorzar que les dones Emberá han preparat i que es compon de peix fregit (tilapia) amb patacons ens disposem a gaudir d’un petit espectacle on un grup d’una quinzena d’Emberá ens mostren algunes de les danses tribals pròpies d’aquest grup ètnic . Al ritme de la música que cinc Emberá fan tocar dels seus instruments tradicionals acabarem sent requerits per compartir ball amb els joves amerindis.
Havíem vist fotografies d’Emberá amb el tors nu, però sembla ser que cada vegada són menys els que ho porten. Els homes porten una mena taparrabos o una petita faldilla dissenyada a força de comptes. Les dones, però, es vesteixen amb una tela a manera de pareo. En la seva part superior, porten una peça decorada amb monedes i comptes. Alguns dels Emberá, tant ells com elles, porten part del tors o els seus braços tatuats amb motius geomètrics, tot i que es tracta d’un tatuatge que té una durada d’uns deu dies i que és producte de la tinta negra que produeix la llavor del jagua , un arbre local. Sembla que aquests tatuatges no només tenen motius ornamentals sinó que procuren certa protecció contra els insectes.
I així transcorre la nostra visita al poblat Emberá, un dels grups ètnics més interessants de Panamà i del que podem recomanar la seva visita. Els Emberá estan fent un gran esforç per preservar la seva cultura, llengua i tradicions i, al nostre entendre, val la pena visitar-los i que puguin continuar realitzant aquesta tasca.