El Teatre-Museu Dalí de Figueres suposa la nostra segona visita d’aquest cap de setmana que estem dedicant a recórrer el Triangle Dalí, la ruta que transcorre pels tres escenaris més importants que segueixen la vida i obra de Salvador Dalí, un dels pintors més influents del segle XX i per al meu gust, el més extraordinaris de tots ells després de Caravaggio.
La importància de Salvador Dalí a la història de la pintura és tal que, malgrat estar el Museu Dalí situat a més de 150 quilòmetres de Barcelona (capital catalana i que s’emporta el gruix del turisme que visita la comunitat) es tracta del segon museu més visitat de Catalunya per darrere del Museu del FC Barcelona i per davant de museus de la talla del Museu Nacional d’Art de Catalunya o el Museu Picasso.
LA CREACIÓ DEL TEATRE-MUSEU DALÍ DE FIGUERES.
Salvador Dalí va néixer a Figueres i va viure tota la seva demani vida a l’Empordà. Sobretot a la seva Casa de Portlligat, on va residir durant 52 anys. El vincle amb la ciutat que el va veure néixer, però, va ser sempre molt important, de manera que Dalí va mai va voler trencar el cordó umbilical que l’unia a Figueres. En aquest sentit, el mateix Dalí es va involucrar personalment en el disseny que havia d’albergar el més important de la seva obra. Per a això, es va escollir com a seu del futur museu a l’antic teatre de la ciutat, que presentava un estat ruïnós després de quedar destruït durant la Guerra Civil Espanyola. Més de 20 anys més tard, en la dècada dels 60, el teatre va renéixer de les seves cendres, sent remodelat per complet i adaptat com a temple artístic. No obstant això, l’aprovació dels projectes de realització de l’obra no van ser gens fàcils, de manera que el Museu Dalí no va ser inaugurat fins a 1974 amb el nom de Teatre-Museu Dalí de Figueres.
Dalí no només va oferir al museu bona part de la seva obra, sinó també la seva col·lecció personal (amb quadres d’altres artistes de renom, com el Greco). Però el més important és que el mateix Dalí es va implicar en el disseny del museu que portaria el seu nom des d’un principi. De tal manera que, igual que hem vist al Castell de Púbol, el museu sencer es pot considerar una obra daliniana en la seva màxima expressió.
El Teatre-Museu Dalí està gestionat per la Fundació Gala-Salvador Dalí, encarregada de la promoció de l’obra del genial pintor surrealista. La mateixa fundació és l’encarregada de la gestió dels diferents llocs que formen el Triangle Dalí. És a dir, el museu, la Casa de Portlligat i el Castell de Púbol.
VISITA AL MUSEU DALÍ DE FIGUERES.
El tríptic que es lliura amb l’entrada, on es detalla el pla del museu, ja ens ho adverteix: tot i que les sales estàs numerades a fi de seguir un ordre més o menys establert, això només suggereix una ruta per tal de no perdre’s cap sala. És a dir, el museu Dalí de Figueres no està ordenat ni cronològicament ni seguint cap criteri artístic. Això no ha de sorprendre en una figura com Salvador Dalí, tan poc amant dels convencionalismes.
Amb això, a l’entrar al museu Dalí el visitant es dirigeix de forma gairebé automàtica al pati central del mateix, on s’ubica un enorme Cadillac amb un parell de personatges al seu interior. Un guia que està explicant el museu a un grup de japonesos insereix una moneda en una ranura i a l’interior del Cadillac comença a ploure de valent. Desconec si té algun significat, però això sol ser el de menys en l’obra daliniana.
Les sales d’exposició del museu, que comprenen tres plantes més el soterrani, circumden aquest pati central. Una de les més espectaculars sales és la que va ser l’antic escenari del vell teatre. Una gran tela domina aquesta estada culminada per una bella cúpula, però el quadre més famós és el de Gala nua mirant al mar, que a certa distància es converteix en la figura del president nord-americà Abraham Lincoln.
Des d’aquesta gran sala de la planta baixa s’accedeix a una sala més petita on es presenten diversos dels quadres de mitjà format més famosos de Salvador Dalí. Meravella el realisme de la cistella de pa i el sorprenent onirisme de la Leda Atòmica o l’Espectre del Sex-Appeal.
Seguim el recorregut pel museu arribant a una de les sales més curioses, coneguda com la Sala Mae West. Es tracta d’un projecte de col·laboració entre l’arquitecte Oscar Tusquets i el mateix Salvador Dalí, de 1975. El mobiliari de la sala reprodueix el quadre Retrat de Mae West que es conserva a l’Institut d’Art de Chicago. Si una cortina fan les funcions de pèl, dos quadres formen els ulls, una curiosa xemeneia es converteix en nas i un dels famosos sofàs dalinians, en la boca. Tot això es pot observar des de l’altura, donant lloc a la coneguda imatge que rep el nom de Retrat de Mae West que pot utilitzar-se com a apartament suerrealista.
Una altra es les sales més espectaculars del Museu Dalí és la que alberga l’obra Palau del Vent, de 1972. Es tracta d’una gran pintura realitzada al fresc i amb oli sobre tela, encolada al sostre, de més d’onze metres de longitud per 6 d’amplada que domina tot el sostre d’una de les estances del museu que, per cert, era on s’ubicava al Foyer del vell teatre. En aquesta obra tan poc convencional, Dalí representa com s’imaginava la cerimònia del seu enterrament i com la pluja deixaria caure l’obra daliniana en el moment del seu traspàs. Millor no buscar tres peus al gat i quedar-se amb l’impacte visual de l’obra.
A banda i banda d’aquest saló noble s’obren dues sales més. En una d’elles trobem un curiós mobiliari. En l’altra destaca un altre impactant quadre, Galatea de les Esferes, on la imatge de la musa de Dalí, Gal·la, està reconstruïda a partir d’esferes confluents en un punt central de la tela. Dalí pinta aquesta obra en un moment de màxima fascinació pel món de la ciència.
Són moltíssimes les obres de Dalí exposades en aquest Museu Dalí de Figueres i seria absurd enumerar-les totes. No obstant això sí que voldria comentar l’existència d’unes curioses pintures on Dalí experimenta amb el món de l’estereoscòpia. En mirar amb els dos ulls una parella de quadres confrontats amb un mirall s’obté una imatge en tres dimensions del quadre en qüestió. Tal és l’efecte en la seva obra Dalí d’esquena pintant Gala d’esquena eternitzada per sis còrnies virtuals provisionalment reflectides a sis miralls vertaders.
Després de visitar la major part del museu, amb bona part de l’obra daliniana, pugem al segon pis, on s’ubica l’obra d’Antoni Pixot, pintor també de Figueres, que va ser col·laborador i amic de Dalí i director de la Fundació Gala Dalí. Sorprèn el seu estil, a base de figures antropomorfes inspirades en composicions de pedra. Podem veure aquí diverses desenes de les seves pintures. Segons sembla, Pixot construïa l’obra a manera d’escultura de pedres i, posteriorment, la traslladava a les seves teles. Sorprenent, com dic.
Finalment, al tercer pis del Museu Dalí de Figueres ens trobem amb quadres de la col·lecció personal de Salvador Dalí. Destaquen La filadora de Dou i un Sant Pau d’El Greco.
LES JOIES DE DALÍ.
La visita al Museu Dalí de Figueres no seria completa sense visitar l’exposició Dalí-Joies. Per a això cal sortir del museu i entrar per la part posterior del mateix. Aquí s’exposen un conjunt de joies dissenyades per Salvador Dalí al llarg de gairebé 40 anys. La veritat és que en aquesta col·lecció sembla com si Dalí hagués traslladat el seu món a les tres dimensions. L’exposició és apassionant i val la pena no perdre-se-la.
Dalí no només va dissenyar les joies sinó que va escollir cadascun dels materials que s’havien d’utilitzar. Fruit del geni de l’artista podem gaudir d’un dels conjunts de joies més extraordinaris que existeixin. Aquesta exposició suposa el punt culminant a la nostra visita al Museu-Dalí de Figueres.
