Pujar al volcà Etna és una altra de les activitats pràcticament imprescindibles en un viatge a Sicília. No és estrany, doncs aquesta muntanya, que forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat és el volcà més alt d’Europa, a més de ser el més actiu. Sempre fumejant, no solen passar molts anys entre erupció i erupció, fet que sol estremir Europa sencera i, sovint, obliga a suspendre diverses rutes aèries a causa de la fumera que sol acompanyar els majestuosos focs artificials que el volcà emana.
És per tot això que pujar al volcà Etna es converteix, per a molts dels turistes que visiten Sicília, en una mena de ritu.
Taormina i Catània solen ser bons punts de partida per ascendir al volcà Etna, ja que es tracta de ciutats d’importància turística, amb bons serveis i situades a pocs quilòmetres del gegant volcànic. En el nostre cas, després de visitar Catània i fer nit a la ciutat ens disposem a prendre el cotxe en direcció al gegant adormit.
PUJAR AL VOLCÀ ETNA, UNA EXCURSIÓ GENS BARATA.
Hem tingut el dubte de si contractar un tour al volcà Etna a la mateixa ciutat de Catània o fer l’excursió per lliure. La veritat és que pujar al volcà Etna per compte propi no és gens econòmic com comentaré. Però després de comprovar que la majoria d’excursions a l’Etna des Catània es limiten a donar unes voltes pels diferents camps de lava de les cotes 2000 i 2500 sense arribar a cap dels cràters superiors hem decidit fer la visita al Volcà Etna per compte propi. Si voleu fer una excursió organitzada us recomano aquest post de Turisteando el mundo, on es visiten coves volcànica, camps de lava i un dels cràters inferiors, en el vessant sud del volcà Etna.
Més enllà de l’hora de cotxe, aproximadament, que ens pren el arribar fins al Refugi Sapienza que és l’accés recomanat des de la vessant sud, caldrà comptar amb els 30 euros que costa el funicular que et porta des del refugi (cota 1900) fins a l’estació superior del funicular (cota 2500). A això, cal afegir 30 euros més si es vol prendre algun dels autobusos 4×4 que pugen als turistes des de l’estació superior del funicular fins a la cota 2900 on es localitza un dels cràters més alts i que és la cota superior a la que es permet ascendir sense ajuda d’un guia. Si es vol pujar al cràter superior, a 3323 metres d’altura, s’han de contractar els serveis d’un guia, amb el que el tour s’encareix més si cap.
Nosaltres optem per pujar al funicular i un cop a l’estació superior, fer un treking fins a la cota 2900. Ens estalviem 30 euros per persona que bons són i, a més, el trek no és gens complicat. En qualsevol cas, pujar al volcà Etna, com dic, no és tasca barata, tret que es decideixi fer tot el trajecte caminant des del refugi Sapieza, encara que per a això ja hem d’estar una mica més entrenats en els trekkings de muntanya.
LA NOSTRA VISITA AL VOLCÀ ETNA.
Sortim de Catània de bon matí per tal d’evitar-nos les suposades hordes de turistes que volen pujar el volcà Etna en cap de setmana (avui és diumenge) i, de passada, la sufocant calor del mig dia. La veritat és que, al final, no hi ha cua ni per arribar al refugi ni per agafar el funicular.
Els últims deu quilòmetres d’ascensió fins al refugi Sapieza són excitants. Corba rere corba ens trobem amb enormes camps de lava que donen fe de la virulència del volcà Etna en els moments de major erupció. Ja Homer parla de la Muntanya Etna, però és que la història documenta desenes d’erupcions tant en el primer com en el segon mil·lenni després de Crist, especificant en alguns casos que els rius de lava arribaven fins el mar. Encara que l’erupció que va destruir Pompeia fa més famós el Volcà Vesuvi no cal oblidar que durant el catastròfic 1669, el volcà Etna va destruir fins a 16 poblacions, inclòs bona part de Catània, amb unes erupcions que es van prolongar fins a 122 dies consecutius.
Al arribar a l’altura del refugi aparquem el cotxe en un dels pàrquings condicionats a aquest efecte. N’hi ha alguns amb parquímetre i altres en què una persona ens demana la voluntat. És quelcom que ja hem viscut en altres llocs de Sicília i que ens recorda la manera de treballar dels gorretes sevillans. Li deixem un euro i sembla que es queda convençut.
El refugi Sapienza es troba a 1923 metres d’alçada. Com explicava, esperàvem molts turistes ja que avui és diumenge de juliol, però la veritat és que no hi ha molta gent per aquí. Un termòmetre marca una temperatura de 24 graus que ens fa suposar que, encara que el nostre destí es trobi 1000 metres més amunt, pujar al volcà Etna no requerirà de jaqueta com aconsellen diverses guies i altres blocaires. Després comprovarem que hem encertat.
En aquesta cota 1900 no només es localitza el refugi que dóna nom a la zona si no també un bon nombre de paradetes dedicades a la venda de souvenirs i diversos bars i restaurants. A més, qui no vulgui pujar a un dels cràters superiors (i estalviar-se així uns bons diners o més de cinc hores de dur trekking), pot optar per visitar un dels dos cràters que es troben en aquesta zona (un a cinc minuts de passeig i el segon, a uns vint minuts d’ascensió). Els visitarem després de pujar al volcà Etna. Qui vulgui pot contractar aquí l’ajuda d’un guia de muntanya que l’acompanyi fins al cràter superior al cim del volcà. És aquesta l’única forma d’arribar al cràter superior, ja que l’ascens de forma individual està prohibida.
Després de pagar els 81 euros per dos bitllets d’adult i un de nen, pugem al funicular que en poc més de 10 minuts ens porta a la cota 2500. A mesura que pugem descobrim els dos cràters de la cota 1900 i que són producte de les erupcions de 2001. El paisatge és desolador però bellíssim al mateix temps. Lava de diferents tonalitats des de la més negra a la rogenca s’alternen amb alguns matolls. Als pocs minuts la vegetació ha desaparegut del tot. Alguns agosarats han decidit pujar al volcà Etna pel sender que segueix el mateix funicular. Una tasca molt dificultosa, d’acord amb la lentitud amb què es mouen els braus esportistes.
Un cop a l’estació superior és moment de començar el nostre minitrekking. En certa manera hi ha dues possibilitats per pujar al volcà Etna en aquest tram final (més enllà dels autobusos 4×4 dels que ja hem parlat). La primera manera és pujar seguint la sinuosa carretera utilitzada pels propis autobusos. El trajecte és una mica més llarg però amb menys pendent, i el sol és ferm. La segona forma és pujar per un sender més o menys traçat que va escurçant les distàncies. El pendent és més acusat i el pis menys ferm, sent en la part final una mica més dificultós perquè les sabatilles tendeixen a enfonsar-se en la sorra. L’avantatge d’aquest sender és que al estar allunyat del pas dels autobusos no et vas empassant el fum i la pols que aixequen al seu pas. Optem per aquesta opció i en una hora i 10 minuts ens plantem a la cota 2900 on hi ha un enorme cràter que es pot vorejar. Cal comentar que pujar no té massa dificultat i que tant la Isa, que és més aviat poc esportista, com en Marc, que té vuit anys, pugen amb escassa dificultat. Això sí, emporteu-vos aigua i crema de protecció solar.
L’objectiu s’ha complert i la veritat és que val moltíssim la pena. El paisatge és esfereïdor però molt bell. Pujar al volcà Etna és una de les activitats que cal fer a Sicília.
Estem una mitja hora fent fotos i envoltant el cràter i posteriorment emprenem la tornada. Com comento, qui vulgui pujar fins als 3323 metres d’altura, on hi ha el més alt dels cràters, ha de contractar una excursió amb un guia de muntanya del propi parc. Es poden contractar a la cota 1900, encara que aquí a la cota 2900 tenen també hi ha una caseta, per la qual cosa podria ser que també es pogués contractar aquest últim tram.
La baixada es fa bastant més curta, ja que en 50 minuts hem tornat a l’estació superior del funicular. Després de descendir en funicular fins a la cota 1900 ens acostem al cràter Silvestri, que dista tot tot just 10 minuts del Refugi Sapienza. Com dic, val la pena si un no vol pujar fins al cim (o gairebé) de l’Etna o vol estalviar-el cost del funicular.
La veritat és que l’excursió ha valgut molt la pena. Pujar al volcà Etna és una de les més meravelloses experiències que un pot tenir a Sicília, de manera que tot i l’alt preu del funicular, no ens penedim d’haver gaudit del moment.