La Ruta Modernista de Sant Joan Despí segueix, bàsicament, el treball que l’arquitecte Josep Maria Jujol, natural de Tarragona, va realitzar en aquesta ciutat distant, únicament, una desena de quilòmetres de Barcelona.
Josep Maria Jujol no és cap dels integrants del triumvirat del modernisme català (Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch). No obstant això, poca gent coneix que, sent deixeble d’Antoni Gaudí, Josep Maria Jujol va treballar colze a colze amb el genial arquitecte reusenc en alguns dels seus treballs més coneguts, com la Casa Milà o la Pedrera (seves són les fabuloses baranes de la façana principal), el parc Güell (el famós banc de trencadís del parc és obra seva) o la Casa Batlló.
Més enllà de les seves col·laboracions amb Gaudí, Josep Maria Jujol també va destacar com a arquitecte gràcies a la seva pròpia obra, que malgrat no comptar amb els mecenes de Gaudí (i per tant, no tenir el pressupost gairebé il·limitat d’aquell), es va dotar d’una enorme originalitat, producte del seva enorme talent.
Jujol arriba a Sant Joan Despí el 1913 de la mà de la seva tia, Josefa Romeu, una petita burgesa catalana que va trobar en la que aleshores era una petita localitat dedicada a l’agricultura, el seu lloc de descans estival. A partir d’aquell moment, Jujol no deixa de treballar a la població, aconseguint un bon nombre d’encàrrecs, ja sigui dissenyant nous habitatges o remodelant-ne d’altres. I és, precisament, el treball de Josep Maria Jujol allò que permet recórrer la Ruta Modernista de Sant Joan Despí, un itinerari d’unes dues hores i mitja que té el seu inici i el seu final en una altra de les seves obres més destacades: Can Negre.
Aquesta Ruta Modernista de Sant Joan Despí s’uneix a les diferents rutes modernistes que es poden realitzar a Catalunya, com la Ruta Modernista de Reus o la de Terrassa.
RUTA MODERNISTA DE SANT JOAN DESPÍ. TORRE DE LA CREU.
La Ruta Modernista per Sant Joan Despí es pot realitzar amb l’ajuda d’un fullet lliurat per l’oficina de Turisme situada a Can Negre o seguint el recorregut guiat ofert per la mateixa oficina cada darrer diumenge de mes i que té una durada d’unes dues hores i mitja. Així ho fem nosaltres.
Després d’una breu introducció, a la pròpia masia Can Negre, sobre la figura de Josep Maria Jujol, ens acostem a la Torre de la Creu, el primer dels edificis que el genial arquitecte va dissenyar a Sant Joan Despí.
Com he comentat, es tracta d’un encàrrec de la pròpia tia de l’arquitecte, Josefa Romeu, que després de passar diversos estius a la localitat en règim de lloguer va decidir construir el seu propi habitatge.
Per a això, va comprar uns terrenys propers a l’estació de tren i va concedir al seu nebot plena llibertat per desenvolupar el seu projecte. La veritat és que no és fàcil suposar l’impacte que devia tenir una construcció tan trencadora en una societat agrària de fa més de 100 anys.
Aquesta torre d’estiueig, coneguda també com Torre dels Ous, està formada per dos habitatges. Un hauria estat l’utilitzat per Josefa Romeu, mentre el segon, pràcticament igual que el primer, podria haver estat usat per lloguer.
La planta de la Torre de la Creu ens mostra que l’habitatge segueix un disseny configurat amb 5 circumferències en intersecció. Dues d’elles, són les utilitzades per ubicar sengles escales que permeten pujar als pisos superiors, mentre que les tres restants són on s’ubiquen les diferents estances de la residència.
La planta estava dividida gràcies a un eix longitudinal que partia l’edifici en dos habitatges iguals i simètrics. Actualment, però, s’han obert portes en aquest mur divisori.
Alguns dels elements típics del modernisme els podem trobar a la Torre de la Creu, com l’ús del ferro forjat, el predomini de la corba davant de la recta, l’ús ornamental del guix o, molt particularment, el trencadís com a element decoratiu a les precioses i originals cúpules que coronen l’habitatge i que per recordar la forma d’uns ous han originat que la mateixa sigui coneguda com Torre dels ous. Malauradament, els vidres originals han estat substituïts per ceràmica policroma, després d’una de les últimes remodelacions dutes a terme, precisament, per la pròpia filla de Josep Maria Jujol.
La Torre de la Creu, un dels dos edificis més bells de la Ruta del Modernisme de Sant Joan Despí, fa les funcions d’Escola d’Idiomes de la Universitat de Barcelona en aquesta població barcelonina.
LA CASA SERRA-XAUS I LA CASA ROVIRA
Seguim amb la Ruta del Modernisme de Sant Joan Despí passant per davant del taller del ferrer Josep Oliver, col·laborador de Jujol a les obres que aquest va realitzar a Sant joan Despí. A diferència d’Antoni Gaudí, que solia portar-se amb si als artesans de la seva confiança allà on els requerís, Jujol solia treballar amb els artesans de la mateixa població on se li oferia un encàrrec. Josep Oliver va ser el ferrer amb qui va col·laborar el genial arquitecte tarragoní. No hem de perdre’ns el detall del paó i la serp, que fa funcions de tirador, en aquesta bella porta.
De seguida arribem a la intersecció entre els carrers Verdaguer i Llobregat on trobem fins a tres obres de Josep Maria Jujol: la Torre Jujol, la Torre Serra-Xaus i Can Rovira.
Potser és la Casa Serra-Xaus la més bella de totes elles, encara que la corba hagi deixat pas a la recta en la pràctica totalitat de l’edificació. Els esgrafiats, amb un disseny basat en els ànecs, sí que ens recorda al modernisme. No obstant això, la superposició de diferents espais gairebé cúbics l’acosta més a altres estils, inclòs el mateix cubisme, un moviment contemporani del modernisme i que va tenir en la pintura la seva més famosa expressió, però que també va tenir les seves aportacions en l’escultura, l’arquitectura i, fins i tot, a la literatura. Es tracta, d’una obra de 1921.
Al seu costat es localitza la Casa Rovira la remodelació va ser duta a terme per Jujol. Les seves intervencions, sembla que es van limitar a la creació de la façana principal, dedicada a Sant Antoni Abat.
I just davant de la Casa Serra-Xaus, separada pel Carrer Llobregat, es localitza la Torre Jujol, posterior a totes elles, ja que es tracta d’un edifici del 1932. En aquest cas, es tracta de l’habitatge que el mateix Jujol va construir per al seu ús. Cal tenir en compte, que en aquest moment, Josep Maria Jujol s’ha convertit en una mena arquitecte municipal in pectore, de manera que decideix construir-se una finca en forma de L, composta de dos habitatges adossats. Una, per al seu ús i una altra, probablement, per ser llogada.
CAN NEGRE, L’ALTRA JOIA DE LA RUTA MODERNISTA DE SANT JOAN DESPÍ.
Seguint amb la Ruta del Modernisme de Sant Joan Despí tornem a què ha estat el punt de partida: Can Negre.
Com molts altres edificis atribuïts als grans arquitectes modernistes (com l’esmentada Casa Batlló de Gaudí o la Casa Amatller de Puig i Cadafalch), el encomanat als artífexs d’aquesta autèntica revolució estilística va ser la remodelació de vells edificis.
I per vella, la Masia Can Negre, ja que es tracta d’una construcció del segle XVII el propietari, l’advocat Pere Negre, va encarregar a Josep Maria Jujol seva reforma i adaptació com a finca d’estiueig. En aquell temps, Jujol ja havia realitzat la seva obra més ocurrent a Sant Joan Despí, la Torre de la Creu, de manera que Pere Negre estava sobre avís de fins a quin punt podia portar Jujol aquella vella masia.
Durant 15 anys va estar reformant l’habitatge. No només es va tractar d’adaptar la vella masia sinó que Jujol va edificar un tercer pis, a manera de golfes, que se sumava als dos existents. Alguns dels elements més notables els trobem a la façana principal, amb els esgrafiats típics del modernisme català i amb diverses finestres a manera de tribuna d’excepcional bellesa, particularment la que queda per sobre de la porta principal que està dissenyada a manera de carruatge. No obstant això, la rematada de la façana principal podria remetre al barroc. Cal no oblidar, que sovint, el modernisme es comporta com la reinterpretació de diversos estils artístics.
Especial interès té la bella escala que puja al primer pis i el sostre està decorat amb especial delicadesa, amb barreja de blau i blanc que rememora el cel, incloent un querubí barroc, de ben segur reaprofitat.
Al primer pis de la Masia Can Negre visitem diferents estances, però de totes elles la més espectacular és el petit oratori, decorat de manera extrema i allunyant-se del modernisme per acostar-se al barroc més pur. Això no impedeix que alguns dels elements sí que siguin d’inspiració modernista com la llum realitzada el ferro forjat.
Finalment, a la planta baixa ens espera una petita sorpresa. Es tracta del petit tríptic de Santa Tecla, del segle XV, que es protegeix amb les dues fulles de fusta que s’obren gràcies a un curiós mecanisme dissenyat pel mateix Jujol.
I amb la visita a Can Negre acaba el cercle que ha suposat la Ruta Modernista de Sant Joan Despí, una veritable sorpresa que ens ha arribat a conèixer part de l’obra de Josep Maria Jujol.