La visita de Zafra, a mig camí entre Sevilla i Mèrida, ha suposat la primera parada durant el viatge que ens ha portat a conèixer algunes de les ciutats més belles d’Extremadura i de l’Alentejo portuguès.
Es tracta d’una ciutat que es remunta a l’època romana quan era coneguda com Restituta Iulia Imperial. Posteriorment, com moltes altres poblacions extremenyes va passar a mans àrabs, trobant-se la localitat en un punt fronterer entre els regnes taifes de Sevilla i Badajoz. Després d’un primer intent de cristianització, la ciutat passa a les mans dels regnes lleonesos el 1241, quan les tropes de Fernando III es fan amb la plaça.
En un intent per dotar de certa estabilitat a les noves zones colonitzades pels regnes cristians es cedeixen importants dominis a part de la noblesa existent en altres punts del regne. En aquest cas, és la família dels Suárez Figueroa, senyors de Feria, els que seran els encarregats de controlar la zona recentment pacificada. Amb el pas dels anys, els Senyors de Feria seran ascendits a comtes i, posteriorment, a Ducs, fet que ens permet entendre la importància que adquireix aquesta família a la localitat de Zafra i en tota Extremadura.
Els senyors de Feria manen construir l’Alcàsser de la ciutat, així com les muralles que l’envoltaven. A més, son els encarregats de patrocinar algunes de les obres més importants de la vila, tant a nivell civil (com un hospital per a pelegrins) com religiós (com el convent de Santa Clara).
Curiosament, el títol de ciutat no li arriba a la població Zafra fins a finals del segle XIX. És Alfons XII qui signa l’edicte de nomenament, el 1882.
Zafra, capital de comarca, és una de les poblacions més atractives d’Extremadura, i en particular de la que es coneix com a Baixa Extremadura. És per això, que visitar Zafra ens sembla imprescindible si un pretén conèixer alguns dels racons més bonics d’aquesta comunitat autònoma, tan rica en història.
VISITA A ZAFRA. EL CENTRE HISTÒRIC.
Comencem la nostra visita a Zafra pel carrer Sevilla, potser el més comercial de la ciutat, que ens sorprèn, a mig matí, per l’enorme ambient que presenta. Serà perquè és època de rebaixes o perquè a la gent de la comarca li agrada d’apropar-se a Zafra per visitar-la i anar de compres.Un edifici a mà esquerra ens crida l’atenció. Es tracta del Convent de Santa Clara, el patrocini del qual es deu als Senyors de Feria, motiu pel qual a l’església del convent trobarem els monuments funeraris de Don Lorenzo i Doña Maria, primers Comtes de Feria. El convent roman actualment en actiu, encara que diferents dependències són visitables ja que ha estat convertit en un Museu d’Art Sacre. És d’interès, també, el bonic retaule barroc que presideix l’església conventual.Seguim uns metres més enllà, pel mateix carrer Sevilla fins a arribar a una de les places més belles de Zafra, la Plaza Grande. Es tracta d’una preciosa plaça porxada que data del segle XVI i que és escenari, des de fa segles, de les més importants manifestacions i celebracions que en Zafra es celebren. Adjacent a aquesta, trobem una segona plaça, també porticada, més petita però no menys interessant, de nom Plaza Chica. Per passar de la primera a la segona, hem de passar pel que és conegut com Arquillo del Pa. En una de les columnes d’aquesta Plaça Chica trobem esculpida una antiga vara de mesurar castellana, de 83 centímetres de longitud. A la plaça es troba també l’actual seu del Palau de Justícia que va ser Antic Ajuntament. La veritat és que tant la Gran com la Chica formen dos bells conjunts arquitectònics que ningú s’ha de perdre a Zafra i suposen, a més, un bon lloc on fer una parada en el camí per prendre, perquè no, unes tapetes.El nostre següent punt a visitar és el de l’església de la Candelera, que va arribar a ser col·legiata a partir de 1609. Es tracta d’un edifici tardogòtic de mitjans del segle XVI, el disseny del qual sembla estar a mig camí entre una església i una fortificació defensiva . No visitarem, però, el seu interior. A la part alta del campanar, una parella de cigonyes han trobat la seva llar. Curiosament, les cigonyes de la localitat ja no emigren. Els zafrenses comenten que a Zafra es viu tan bé que ni les cigonyes volen marxar.Sí que visitem, uns metres més enllà (Zafra és una ciutat petita pel que fa al seu centre històric pel que recórrer-la a peu és fàcil), el Convent del Roser, un altre dels edificis més imponents de la població i que es troba ja a la ciutat extramurs. Es tracta d’un temple de tres naus que disposa d’una bella creueria i d’un notable retaule.De les antigues muralles de Zafra són diverses les portes que han sobreviscut al pas dels segles. Potser una de les més belles és la que és coneguda com Porta del Cub o de Badajoz per la torrassa sobre el qual descansa la porta en qüestió. En una petita fornícula en la mateixa porta hi trobem una deteriorada imatge de Santiago Matamoros.Tornem sobre els nostres passos per acostar-nos fins a la Plaça del Pilar Redondo. Es tracta d’una bella placeta de disseny triangular on es troba un dels edificis més destacats de la ciutat de Zafra i que és de visita obligada. Es tracta de l’Ajuntament o Casa de la Vila que ocupa l’edifici del que va ser el Convent de la Creu, del segle XVI. El claustre de dos pisos és un dels més bells d’Extremadura.Finalment, prenem el carrer Governador per apropar-nos al que és un dels edificis més important de Zafra i probablement, el més conegut. Parlo de l’Alcàsser dels Ducs de Feria, que està actualment ocupat per les dependències del Parador de Turisme de Zafra.Van ser els segons senyors de Feria, Don Lorenzo i Doña María qui van encarregar la construcció de tan magna obra. Es tracta d’un edifici de plana quadrangular que destaca per les seves vuit torrasses (les quatre frontals s’alcen fins als 24 metres d’altura) i per una extraordinària torre de l’homenatge que arriba fins als 28 metres.L’edifici, que va ser remodelat en diverses ocasions i ampliat pels descendents dels constructors és el resultat d’una amalgama d’estils. No passa desapercebut el preciós pati renaixentista, a manera de claustre de dos pisos, i amb una senzilla font al mig, que tot i formar part de les dependències del parador, és de lliure accés.A la mateixa plaça on es troba l’Alcàsser dels Ducs de Fira, es troba també una altra de les portes de les antigues muralles de la ciutat: la porta del Acebuche.Així acaba la nostra visita a Zafra, una encantadora ciutat extremenya que bé mereix una visita. Arriba ara el moment de gaudir d’un altre dels plaers que aquesta terra ens regala: el bon menjar. No deixem l’oportunitat de provar les migas extremenyes així com el bacallà daurat. Tots dos passen l’examen amb nota.
SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ESPANYA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!