Veliko Tarnovo. Visita a l'antiga capital de Bulgària.

Veliko Tarnovo és una de les ciutats més interessants de Bulgària i una visita imprescindible per a tot aquell que visita aquest país de l’est d’Europa. Encara que no són molts els monuments que cal veure Veliko Tarnovo, la ciutat sí que val la visita, ja que tant a nivell històric com artístic té força importància.

Fundada pels tracis, Veliko Tarnovo va ser capital de l’Imperi Búlgar en el seu moment de major esplendor. Aquest fet dóna fe de la importància que va tenir aquesta bella ciutat situada a la vora de riu Yantra durant l’edat mitjana. Entre els segles XII i XIV, Veliko Tarnovo va ostentar el poder polític, econòmic, religiós i cultural de Bulgària, durant un període que és conegut com Segon Imperi Búlgar. És aquesta una època en què els dominis búlgars no se circumscrivien al que és l’actual Bulgària, ja que la dinastia dels Asen va aconseguir subjugar gran part dels Balcans, inclosos territoris pertanyents avui a Albània, Macedònia, Sèrbia o Grècia.

Era des de la Fortalesa de Tsarevets, la més important del país i les ruïnes de la qual són encara visitables, des d’on es controlava l’Imperi.

Són aquests els moments de major esplendor de Veliko Tarnovo, una ciutat en aquell temps molt cosmopolita, amb desenes d’esglésies i amb importants comunitats armènies, jueves i catòliques, les  quals enriquien culturalment la capital búlgara.

A finals del segle XIV el Segon Imperi Búlgar cau en mans otomanes i la ciutat perd gran part del seu antic esplendor. La fortalesa és destruïda i fins i tot el patriarcat de l’església búlgara ha de partir cap a l’exili. Encara que són èpoques on la cultura búlgara entra en franca decadència, actualment es poden visitar alguns vestigis d’aquella època de dominació otomana.

L’esdevenir de la història li va fer un nou gest de complicitat a Veliko Tarnovo ja al segle XX, quan el 1908, Ferran I de Bulgària, Príncep Regent de Bulgària des de 1887 es converteix en Tsar de Bulgària després de proclamar la independència del país respecte a l’Imperi Otomà , a Veliko Tarnovo.

VISITA DE VELIKO TARNOVO

FORTALESA DE TSAVERETS

Molt probablement sigui la Fortalesa de Tsarevets un dels monuments més importants que cal veure a Veliko Tarnovo, de manera que la nostra visita a la ciutat comença pujant el turó on es troben aquestes venerables ruïnes.

Una costa empedrada ens acosta a les primera portes i fortificacions del que va ser la grandiosa fortalesa de Veliko Tarnovo, una de les majors dels Balcans i des d’on es van ostentar els poders polític, econòmic i religiós durant el Segon Imperi Búlgar. Són diversos les portes, algunes d’elles emmerletades, que anirem successivament superant per pujar fins al capdamunt del turó.

No es pot dir que sigui aquesta una de les més esplendoroses fortaleses que hàgim visitat mai. És cert que la seva mida sí que ho és i que el perímetre emmurallat, jalonat per un bon nombre de torrasses emmerletades, també. No obstant això, després dels diferents saquejos que la fortalesa va suportar (particularment, en època otomana) l’estat de conservació és més aviat baix i la importància de la Fortalesa de Tsarevets l’hem de trobar en la seva vessant històrica, des que Pere IV designés Tarnovgrad com capital imperial i traslladés la cort al turó en qüestió.

Abans d’arribar al cim de Tsarevets es localitzen les ruïnes del que va ser el Palau Imperial. Més enllà de la importància històrica, ens delectem amb les precioses vistes que des del turó es tenen i, en particular, del barri de Asenova que queda als seus peus. La pujada a Tsarevets es culmina en el que és l’Església del Patriarcat, completament reconstruïda, però que ens dóna a entendre la importància que tenia el poder religiós a l’edat mitjana búlgara, ja que la seva Santa Seu compartia espai, al turó de Tsarevets, amb el poder civil de l’estat.

CENTRE HISTÒRIC DE VELIKO TARNOVO

El centre històric de Veliko Tarnovo suposa un lloc ideal per perdre’s per carrers i carrerons, no exempts, sovint, d’una important pendent. Seran desenes els històrics edificis que podrem anar contemplant, molts d’ells anònims, i que corresponen a l’època de dominació otomana, però també a la posterior, quan l’Estat Búlgar va ser restablert. Són diversos els carrers que corren paral·leles al Riu Yantra, que perfora un bell canó al seu pas per Veliko Tarnovo. Els diferents miradors disposats en aquesta zona de ciutat permeten observen la cascada d’habitatges que semblen precipitar-se al estret precipici.

Una de les zones de més interès d’aquest tram de població és el que és conegut com Samovodska Charshiya. És a dir, el vell basar. Encara que l’origen d’aquest basar hem de buscar-lo en els temps de dominació otomana, la majoria dels edificis corresponen al segle XIX, en un moment en què els búlgars prenen, de forma gradual, consciència de la seva pertinença nacional i que acabarà desembocant en diversos disturbis que finalitzaran amb la independència del país. És l’època coneguda com del Ressorgiment Nacional Búlgar.

És aquesta una zona bellament empedrada i on, particularment a la tarda, el guirigall comercial és màxim, amb moltes botigues dedicades a l’artesania búlgara. La majoria d’habitatges que trobem en aquest centre històric solen tenir, únicament, una o dues plantes i solen estar pintades en immaculat blanc. És cert que aquest tipus d’edificacions s’assemblen en la seva disposició a les que tindrem oportunitat de conèixer en la bellíssima Plovdiv, tot i que en aquella ciutat la majoria d’habitatges, palaus i edificacions solen estar pintades de colors cridaners.

La Kashta Sarafkina és una de les més interessants edificacions del Centre Històric de la ciutat, i suposa un dels museus que cal veure a Veliko Tarnovo. Es tracta d’una de les diverses edificacions pertanyents a aquesta època que anomenem de Ressorgiment Nacional Búlgar, però que està oberta al públic a manera de casa-museu. Això ens permet conèixer com era una casa senyorial del segle XIX, a més de conèixer la vestimenta típica de l’època. L’habitatge es disposa al voltant del que és un espai diàfan central. Es tracta d’un habitatge de dos pisos per la part anterior (però fins a 5 pel vessant que dóna al riu Yantra), de manera que en el segon pis, una tribuna amb barana permet treure el cap al que és l’espai central del baix. En les diferents habitacions es conserva part del mobiliari de l’època, així com fotografies d’aquell moment històric i com dic, diferents vestimentes i altre material de caràcter etnològic. Tot això ens permet entendre com era la vida d’una vida benestant de finals del segle XIX. En aquest cas, la de la família d’un ric comerciant d’origen turc.

Un altre edifici francament interessant és el que alberga el Museu del Renaixement búlgar i de l’Assemblea Constituent. Es tracta d’una bellíssima construcció de la segona meitat del segle XIX, obra de l’eminent arquitecte Kolyo Fucheto, un dels més grans del renaixement búlgar. En aquest lloc va ser proclamada la primera constitució búlgara després del restabliment de l’estat.

A menys de 15 quilòmetres de Veliko Tarnovo es troba la petita població d’Arbanasi. Es tracta d’una destinació fascinant on es localitzen una bona quantitat d’esglésies ortodoxes que alberguen algunss dels millors frescos d’estil bizantí que es poden trobar en els Balcans, així com precioses cases fortificades d’estil otomà. Una visita imprescindible des de Veliko Tarnovo.

BARRI ASENOVA

El barri d‘Asenova, que queda just als peus de la fortalesa de Tsaverets, amb les seves diverses esglésies bizantines, és un altre dels enclavaments que cal visitar a Veliko Tarnovo. És aquest un barri que va créixer, primordialment, durant l’època en què des del turó es dominava tot el Segon Imperi Búlgar. A Asenova residien gran part dels artesans que prestaven els seus serveis a la fortalesa. En aquest sentit, podríem arribar a dir que és el barri d’Asenova l’autèntica ciutat vella de Veliko Tarnovo, ja que com hem dit, el centre històric que hem estat visitant fins ara correspon més aviat a l’època de dominació otomana.

És aquesta una zona especialment tranquil·la a la ja de per si bastant calmada Veliko Tarnovo. Una zona per passejar sense pressa, descobrint, la miríada de belles esglésies bizantines, alguna d’elles decorades amb bonics frescos, que anirem trobant durant el nostre passeig.

Una de les esglésies més importants que trobem a Asenova és la coneguda com Església dels 40 màrtirs. Encara que molt restaurada en temps recents, el temple es va construir el 1230 per commemorar la victòria del Tsar Ivan Asen II sobre les tropes bizantines. És aquí on Ferran I de Bulgària va proclamar la independència del país el 1908, de manera que el temple té importància històrica no només pel que fa als temps més pretèrits sinó també pel que fa referència a la història del segle XX.

Una segona església d’importància és la coneguda com a Església de Sant Pere i Sant Pau, del segle XIII i que va passar també pel sedàs de la reconstrucció a la fi del segle XX. Sembla ser que, igual que l’Església dels 40 màrtirs, va ser construïda per ordre del tsar Ivan Asen II. En aquest cas, sí que es conserven bona part dels originals frescos bizantins del temple. Els més antics corresponen al segle XII i són, possiblement, els més bells de tot Veliko Tarnovo.

Una tercera església, potser la que té una planta estèticament més bella, és la de Sant Demetri, que queda a l’altra riba del riu Yantra, sent fàcilment accessible gràcies a un pont de fusta. L’església de Sant Demetri està construïda en maó, com moltes de les construccions que hem tingut l’oportunitat de visitar als Balcans, com la de Sant Joan Kaneo a Ohrid, Macedònia o la de Graçanica, a Kosovo. El temple actual correspon al segle XIV ja que el primitiu temple va ser destruït per un terratrèmol. Igual que les dues esglésies anteriors, Sant Demetri va haver de ser reconstruït a la fi del segle XX i la veritat és que deixa una bellíssima estampa a aquest costat del riu Yantra, encara que no tenim l’oportunitat de visitar el seu interior per romandre tancat.

Després de visitar, ni que sigui des de fora, l’església de Sant Demetri és hora de perdre’ns pes  tranquils carrerons que, dit sigui de passada, no porta molt de temps. Les vistes que de la fortalesa de Tsarevets es tenen des d’aquesta zona de la població són realment excepcionals.

Per descomptat, hi ha prou esglésies i monuments històrics a veure a Veliko Tarnovo, una població que mereix estar en qualsevol itinerari per Bulgària.