URBINO. La capital italiana del Renaixement.

Visitar Urbino ha suposat el nostre següent objectiu després d’haver pogut conèixer San Marino. Aquest petit enclavament que correspon a la regió italiana de les Marques, es reconegut com una de les fites mundials del Renaixement.

Es tracta d’una petita ciutat emmurallada, de poc més de 20.000 habitants, quina grandesa heretada dels temps en què la família dels Montefeltro es va fer amb el control de la ciutat li ha valgut el títol de Ciutat Patrimoni de la Humanitat.

A més, Urbino ha vist a néixer a diverses figures de fama mundial en diferents àmbits. El més important, per descomptat, el grandiós pintor Rafael Sanzio. No obstant això, per als més joves potser és tan important com aquell el famós motorista Valentino Rossi. El múltiple campió de MotoGP és, també, fill d’Urbino. Finalment, el Sant Pare Climent XI, nascut Giovanni Francesco Albani, també va néixer a Urbino.

Sabut és que el concepte d’Itàlia és modern i desenvolupat després de la unificació italiana del segle XIX. A l’Edat Mitjana, la península italiana estava constituïda en diferents estats, encara que la pràctica totalitat del centre de la mateixa estava sota control papal al segle XVI. Urbino, en canvi, estava dominada per la família Montefeltro, que va ser qui va ostentar el senyoriu i, posteriorment, el ducat d’Urbino. Els Montefeltro van embellir aquesta petita població fins convertir-la en una de les capitals del Renaixement italià o, el que és el mateix, mundial. A principis del segle XVI, en morir el darrer Montefeltro sense successor directe, Urbino passa a mans de la família Della Rovere. Finalment, a partir de 1631 és l’església qui es fa amb els dominis d’Urbino, encara que la ciutat mai recuperarà la brillantor d’abans.

VISITAR URBINO EN 1 DIA.

DELS ORATORIS DE SAN GIOVANNI I SAN GIUSEPPE FINS LA CASA NATAL DE RAFAEL.

Visitar Urbino no requereix, en realitat, d’un dia sencer. O almenys, pel que fa als imprescindibles d’Urbino. 4 o 5 hores semblen suficients per fer un bon recorregut per aquesta bella ciutat renaixentista i conèixer alguns dels monuments, palaus i esglésies que cal veure a Urbino.

La nostra visita a Urbino comença després de deixar el cotxe a l’aparcament del Borgo Mercatale, als peus de la població, ja que no és possible entrar el vehicle dins de la ciutat intramurs. Des d’aquesta posició, el petit burg es mostra espectacular. Si a San Marino dèiem que la ciutat estava construïda en pedra, a Urbino és el terrós maó qui li dóna el seu característic color a terra. Des d’aquí ja observem la façana del Palau Ducal, dominant Urbino amb les seves dues torres bessones. Una pena que el sol ens vingui de cara i no sigui possible treure una bona fotografia.

Entrem a la ciutat intramurs per la Porta Valbona i comencem a ascendir les empinades costes de Via Mazzini. La ciutat és bastant tranquil·la. Malgrat ser dissabte al matí, es pot passejar en calma i sense aclaparaments.

De seguida trenquem a mà esquerra per buscar algun dels estrets carrerons que ens acostaran fins als Oratoris de San Giovanni i San Giuseppe. Es tracta de dues esglésies de petita grandària però bellíssimament decorades.

Particularment San Giovanni, que és un dels monuments més importants que cal veure a Urbino. Curiosament, malgrat ser aquesta ciutat un punt culminant del Renaixement Mundial, l’oratori de Sant Giovanni ho és del gòtic. Podem observar aquí alguns dels frescs gòtics més bonics que mai s’hagin pintat i que són obra de dos germans: Lorenzo i Jacopo Salimbeni.

Biaxem per Via Barocci fins arribar a una de les places més importants d’Urbino, la Piazza della Repubblica. Envoltada d’alguns imponents palaus, com l’Albani, és aquesta plaça una de les més animades de la ciutat, amb diverses terrasses i restaurants. Just al costat es localitza la Plaça de Sant Francesc amb l’església homònima.

Seguim per Via Raffaello per buscar una altra dels monuments que cal veure a Urbino. Es tracta de la casa natal de Rafael Sanzio. Tot i que la família del pintor no era oriünda d’Urbino, fins a aquesta ciutat es va desplaçar el patriarca de la família, Giovanni, de manera que va ser a la casa situada al 57 de Via Raffaello on el que es convertiria en un dels pintors més importants de la història va veure la llum un dia de 1483. Val la pena comentar que la figura de Giovanni Sanzio ha estat revaloritzada en les darreres dècades, de manera que valdria la pena considerar que es tracta d’algú més que el simple pare del famós pintor.

A l’habitatge hi trobem un fresc del jove Rafael, però sobretot ens serveix per conèixer com era una llar del segle XV amb els seus múltiples salons, cambres i avantcambres. És una visita que val la pena, més enllà de retratar la seva façana.

Prenem ara la Via Bramante que baixa fins a la Porta de Santa Lucia, una altra de les entrades monumentals d’Urbino. Abans, passem per davant d’altres grans palaus com el Palau Albani, del segle XV, que actualment alberga un museu.

LA CATEDRAL I EL PALAU DUCAL D’URBINO

El centre urbà és petit, de manera que de seguida arribem a la Piazza Duca Federico on es localitzen dos dels grans monuments d’Urbino: la Catedral i el Palau Ducal. Per arribar fins aquí hem seguit per Vittorio Veneto, passant per alguns palaus com el Corboli o el Comunale.

La Catedral d’Urbino és el gran temple de la ciutat, encara que la seva espectacularitat és més evident per fora que per dins. La neoclàssica façana actual és el resultat de les múltiples modificacions que el pas del temps ha portat, ja que la catedral original es remunta al segle XI. Criden l’atenció, especialment, les set estàtues de sants que semblen custodiar el temple, just davant del mateix.

Visitada la catedral ens acostem fins al contigu Palau Ducal d’Urbino. Actualment és la seu d’un museu d’art, la Galeria Nacional de les Marques, tot i que antany va ser la residència dels ducs d’Urbino. Construït amb el mateix material que la gran majoria dels edificis d’Urbino, és a dir, el terrós maó, el Palau Ducal és un dels més importants del primer Renaixement. Cal tenir en compte que venim dels temps de l’obscurantisme del gòtic, de manera que aquest nou disseny va suposar un canvi radical. Per descomptat, el camí per davant era llarg, de manera que no hem d’esperar l’ornamentació que trobarem al ple Renaixement ni, molt menys, en el barroc. El palau és d’una magnitud descomunal, com a signe del mandat de Federico de Montefeltro, que va ser el dignatari que va manar alçar la residència. Passem desenes d’estances una rere l’altra. Com dic, actualment es tracta d’un museu d’art, particularment de pintura i tapissos, de manera que poc queda del mobiliari original. La residència ducal s’articulava en dos pisos, al voltant d’un pati a manera de claustre. Els sostres són alts i la majoria de cambres disposen de la seva pròpia llar de foc. Com museu, destaquen algunes peces menors de Tiziano i d’altres pintors italians i, com a obra més important, un Rafael, el fill més il·lustre de la ciutat d’Urbino.

La zona estèticament més espectacular del palau és la que és coneguda com Façana de les Torres, que queda just per darrere de la plaça en què es troba l’entrada actual del palau. Per arribar-hi ens fiquem per un carreró que es localitza entre la catedral i el Palau Ducal i que ens portarà fins a Corso Garibaldi. Dues esveltes torres serveixen de marge per una mena de lògia de tres pisos.

Abans, però, no ens hem de perdre l’obelisc que es troba just davant del palau, entre la seva façana lateral i l’església de Sant Doménico. És originari d’Egipte, com no podria ser d’una altra manera. Encara que la majoria dels 12 obeliscs egipcis presents a Itàlia es localitzen a les diferents places de Roma, a Urbino també en podem trobar un.

Al Corso Garibaldi, just davant de la façana de les torres del palau Ducal es troba el vell teatre que porta el nom del fill més important que ha donat la ciutat: el Teatre Sanzio. I just per sota d’aquest, es localitza la famosa rampa helicoïdal que ens portarà, novament, fins al Borgo Mercatale, on hem deixat aparcat el cotxe i hem començat el recorregut.

I així acaba la nostra visita d’un matí sencer pels edificis i monuments més importants d’Urbino, ciutat Patrimoni de la Humanitat i una de les capitals mundials del Renaixement.