SALAMANCA. 10 visites imprescindibles per conèixer Salamanca en 3 dies.

Que veure a Salamanca en 3 dies? Feia ja gairebé 15 anys que havia visitat Salamanca per primera i última vegada. D’ella m’havia portat el record de ser la ciutat més bonica d’Espanya entre les coneixia. En aquest sentit, tornar a Salamanca era un risc. Hauria sobreestimat la ciutat universitària en aquella primera visita? Quedaria decebut en tornar a Salamanca i comprovar que aquell meravellós record no es corresponia amb la veritat? Doncs per sort no ha estat així. Després de visitar Salamanca per segona vegada i amb l’experiència d’haver conegut gairebé tots els països d’Europa (excepte dos) em ratificació en el meu record: Salamanca no només és la més bonica ciutat d’Espanya, si un una de les cinc més belles d’Europa entre les ciutats petites i que no són capital d’Estat.

L’enorme uniformitat que li dóna la pedra arenisca de Villamayor, material en què està construïda gran part de la ciutat, la extraordinària monumentalitat del centre històric de Salamanca, la facilitat que per al passeig troba el viatger, propiciat per la gran quantitat d’espais per als vianants , i el bellíssim espectacle nocturn, amb la pràctica totalitat dels grans monuments que cal veure a Salamanca il·luminats, fan d’aquesta ciutat un espectacle sense igual que mereix ser gaudit en alguna cosa més que una parada d’un únic dia.

En aquest post us explicaré les 10 visites imprescindibles de Salamanca. Aquells monuments, esglésies, monestirs i places que cal veure a Salamanca de manera ineludible. Serà només un petit resum, ja que en algun post posterior parlaré més exhaustivament d’alguna aquestes visites que m’han semblat captivadores.

VISITAR SALAMANCA. LES VISITES IMPRESCINDIBLES DE SALAMANCA.

CATEDRALS DE SALAMANCA. LA CATEDRAL VELLA I LA NOVA.

Salamanca disposa de dues catedrals. És aquest un fet poc comú a les ciutats europees, ja que habitualment la construcció d’un nou temple anava associat a la destrucció del vell. En aquest sentit, era habitual que una nova catedral gòtica s’edifiqués sobre els fonaments d’un temple romànic i que aquesta, al seu moment, ja hagués substituït una església protocristiana.

No va ser així a Salamanca. Quan es va decidir que l’antiga catedral romànica havia quedat petita, en relació a les necessitats de la comunitat cristiana de la ciutat, es va decidir construir un nou temple pràcticament adossat al primer. És per això que actualment conviuen dues catedrals a Salamanca, la Vella i la Nova.

La Catedral Vella de Salamanca és un edifici de finals del període romànic, a mitjan segle XII. Es tracta d’un edifici de creu llatina (el braç nord quedaria eliminat al construir-se la Catedral Nova) de tres naus amb tres absis. Per desgràcia la porta original romànica va quedar taponada per l’afegit neoclàssic, de manera que per entrar a la mateixa ho fem des de l’interior de la Catedral Nova.

A l’exterior de la Catedral Nova hem de fixar-nos en la fabulosa Torre del Gall. Es tracta del cimbori de la Catedral i pren com a model el de la Catedral de Zamora, que va ser la primera d’una sèrie de quatre cimboris semblants (els de la col·legiata de Toro i la Catedral de Plasencia són els altres dos). La Torre del Gall beu d’influències islàmiques i bizantines entre altres i és un dels signes d’identitat de la Catedral Vella de Salamanca.

A l’interior de la Catedral Vella de Salamanca no hauríem de deixar d’admirar els bells capitells decorats amb motius vegetals que trobem en les columnes de la nau així com l’enorme retaule que cobreix l’absis major, obra dels germans Delli, d’origen florentí: Niccola i Dello. Es tracta d’un meravellós retaule, perfectament restaurat, format per 53 taules disposades en cinc pisos i onze carrers, on es relaten la vida de Crist i de la Verge.

En el creuer dret, i abans d’entrar al claustre de la Catedral Vella de Salamanca donem una ullada als bells sepulcres dels segles XIII i XIV. Enterraments policromats d’estil gòtic d’una bellesa excepcional.

També val la pena fer una volta pel bell claustre de la Catedral Vella de Salamanca. Destaca la bella portalada romànica d’accés al mateix i, en particular, l’esplendorosa Capella dels Anaya. Va ser aquesta la capella manada construir per Diego de Anaya i Maldonado, un dels religiosos més importants del moment i que va tenir un paper destacadíssim en la vida cultural i política de tot el país. L’escultura jacent del seu sepulcre està considerada una de les més excelses d’aquest període. I l’òrgan de la capella està reconegut com el més antic del món.

Per la seva banda, la Catedral Nova de Salamanca va ser construïda quan la Vella es va quedar petita davant l’avanç demogràfic de la ciutat. Tot i que els treballs van iniciar-se el 1513, la Catedral Nova no va ser consagrada fins 1733 després de no poques vicissituds. Els més grans mestres d’obra de finals del gòtic i del renaixement van treballar en el seu disseny. Entre d’altres, Juan Gil d’Hontañón, el seu fill Rodrigo Gil d’Hontañón i Juan d’Àlaba.

Més enllà de detallar aquesta esvelta catedral voldria comentar un parell d’elements que la fan especialment destacable. Primer la façana. Es tracta d’un dels moments més excelsos del plateresc espanyol. Un autèntic retaule en pedra arenisca que suposa un dels grans monuments que cal veure a Salamanca. La decoració és profusa, com si no volgués deixar-se cap espai sense cobrir. Sembla que va ser el propi Juan Gil d’Hontañón qui l’hauria dissenyat, encara que el seu fill Rodrigo també col·laboraria en els treballs. La restauració duta a terme a finals del segle XX va ser un encert. El visitant buscarà, potser amb ajuda, l’astronauta esculpit en un dels laterals d’aquesta façana-retaule, així com el lleó que menja un gelat.

A l’interior de la Catedral m’agradaria destacar el preciós cor, obra major d’Alberto de Churriguera, del primer terç del segle XVIII.

HIERÓNIMUS

En els últims anys s’ha obert al públic la possibilitat de pujar a la Torre de la catedral de Salamanca. Amb el nom de Hierónimus es coneix al recorregut que transcorre per les entranyes de la torre i que, a més, ens permet visitar les catedrals Vella i Nova des d’una perspectiva diferent. La Vella des d’una finestra i la Nova des d’una balustrada (des de l’anomenada andana interior de la Catedral Nova). A més, el trajecte per la Torre Medieval està museïtzat i ens permet conèixer els espais que van fer funcions de masmorra o la sala de l’Alcaide, per exemple, fins arribar a la terrassa superior des d’on es gaudeixen d’unes visites estupendes de gairebé tota la ciutat. Una mica més avall, des de la Terrassa d’Anaya disposarem d’unes precioses vistes de la Plaça Anaya, la Clerecía o el convent de Sant Esteve. Cal veure Salamanca des de l’aire i tant el Hieronimus com les Torres de la Clerecía ofereixen aquesta possibilitat.

CASA DE LES PETXINES

Es tracta d’un dels edificis platerescs més singulars de la ciutat, situat just davant de l’església de la Clerecía. L’edifici va ser construït a finals del segle XV per ordre de Rodrigo Maldonado de Talavera, conseller de la Universitat i membre del consell Reial entre molts títols.

Per descomptat, el més conegut del palau és la seva famosa façana decorada amb centenars de petxines. No obstant això, no menys interès tenen les boniques finestres de tall gòtic. Curiosament, se sap que les petxines en qüestió van ser un afegit posterior quan el fill de Rodrigo Maldonado, de nom Arias, va casar-se amb donya Juana de Pimentel, dama de la reina i pertanyent a una família d’alt llinatge. Tampoc cal deixar d’admirar els bonics blasons de la façana.

Aquesta vegada no podem visitar el bell pati interior per estar en obres. Recordo que fa 15 anys vam poder visitar-lo, aprofitant una exposició de fotografia de Robert Doisneau. Actualment, part de la Casa de les Petxines fa les funcions de biblioteca pública.

LES UNIVERSITATS DE SALAMANCA: UNIVERSITAT DE SALAMANCA, ESCOLES MENORS, UNIVERSITAT PONTIFÍCIA, COL.LEGI D’ANAYA I COL•LEGI MAJOR FONSECA

En aquest apartat englobaré les diferents universitats i col·legis majors que trobem a la ciutat de Salamanca i de les que parlaré en un article posterior. Destaca la Universitat de Salamanca, la façana al Carrer Llibreters suposa un dels grans monuments que cal veure a Salamanca de forma indispensable. És, potser, el moment més destacat de l’art plateresc  Espanya. Malauradament, però, la façana, està a hores d’ara sent restaurada pel que queda tapada per una immensa lona. Una pena, de manera que ens hem d’acontentar amb el record de la visita realitzada fa ja tres lustres. Imprescindible buscar la famosa granota que decora la façana en qüestió.

Imprescindible és, també, visitar l’edifici històric de la Universitat de Salamanca, on podrem conèixer la seva bella capella, l’extraordinària biblioteca del primer pis, el famós paranimf on els il·lustres són nomenats doctors honoris causa o la famosa aula Fra Luis de León, on va impartir docència el frare agustí.

No cal deixar de visitar el proper Pati de les Escoles Menors que s’obre al costat meridional del Pati de les Escoles, que es localitza davant de la plateresca façana de l’històric edifici de la Universitat de Salamanca. Abans d’entrar al pati hem de fer una ullada a la bonica façana amb l’escut de la universitat. El Pati de les Escoles Menors és un dels més bells de Salamanca, amb una bonica balustrada del segle XVIII i el conjunt d’arcs mixtilinis que es repeteixen en diversos dels bells patis que cal veure a Salamanca.

Una altra de les Universitats que cal veure a Salamanca és la Pontifícia, que es localitza just davant de la casa de les Petxines i quina església, és la famosa Clerecía, un dels edificis més monumentals de Salamanca. Durant la visita guiada per la Universitat Pontifícia es té la possibilitat de pujar per la seva monumental escala, passejar pel seu preciós pati barroc de tres pisos o visitar l’aula magna de la Universitat, un dels espais més bells de l’antic edifici que va ser seu de la comunitat jesuïta de Salamanca.

Just davant de la Catedral de Salamanca i a escassos metres de la Clerecía (tot a Salamanca es troba proper) trobem el Col·legi Anaya o Col·legi Major de San Bartolomé el Vell. Va ser aquest el primer dels sis col·legis majors que van funcionar a Castella. La seva fundació, el 1401, es deu a la figura de Diego de Anaya i Maldonado, del qual ja hem parlat. No pocs van ser els estudiants del Col·legi d’Anaya que van arribar als llocs més alts de l’administració espanyola, convertint-se en un dels més elitistes. Malauradament, però, l’edifici primitiu va donar pas a una nova construcció de la segona meitat del segle XVIII. El pòrtic neoclàssic és menys interessant que altres edificis de Salamanca. Val la pena penetrar en el col·legi i passejar pel seu pati d’estil neoclàssic i construït en granit, posterior i menys bell que el d’altres patis de Salamanca, però amb cert interès també.

L’última institució universitària que cal veure a Salamanca és el Col·legi Major Fonseca. Sent la d’Anaya una figura de vital importància en la història de la ciutat, no menys ho és la de l’Arquebisbe Alonso de Fonseca, controvertida figura, humanista reconegut, mecenes amant de l’art, faldiller d’excepció i promotor de l’escola més gran que porta el seu nom, l’igual que les de Santiago i Toledo. Sense ser la façana de l’Escola Major Fonseca tan excepcional com la de la Universitat de Salamanca, no ens ha de passar per alt. Construïda en granit i pedra destaquen els medallons amb els blasons dels Fonseca. El pati és, però, el més bell entre el que podem visitar a l’escola. Es tracta d’un bonic espai de dos pisos. La galeria baixa és obra de Diego de Siloé i compta amb arcades de mig punt. Les vuit arcades de cada costat del primer pis són, però, d’arcs carpanells o rebaixats. Excepcionals són les figures resoltes en els medallons de les eixutes, que representen a 128 homes il·lustres. S’atribueixen a Juan d’Àlaba. Tampoc cal deixar de visitar la capella, que s’obre a la dreta del vestíbul d’entrada, i que va ser obra de Rodrigo Gil de Hontañón, del qual ja hem parlat.

CEL DE SALAMANCA

El Cel de Salamanca és una curiosa pintura al fresc que podem visitar a una de les dependències que s’obren al Pati de les Escoles Menors. És aquesta la part que queda d’una pintura mural atribuïda a Fernando Gallego que estava situada a l’antiga biblioteca de les Escoles Majors. Quan es va construir la nova capella de l’edifici, més alta que la vella, aquesta es va emportar la biblioteca en qüestió i, amb això, part d’aquesta decoració mural que representa, com diu el seu nom, el cel a la ciutat de Salamanca. La qüestió és que la part que va poder conserva-se va ser traslladada a aquestes dependències, que és on es pot visitar sota unes estrictes mesures d’humitat i temperatura. Encara que només es conservi un terç de l’original Cel de Salamanca és aquesta la gran pintura mural que cal veure a Salamanca.

TORRES DE LA CLERECÍA

Les Torres de la Clerecía no són més que les Torres de l’Església dels Jesuïtes que correspon a l’actual capella de la Universitat Pontifícia. Encara que l’església es visita durant el recorregut per la Universitat, la pujada a les Torres barroques es realitza en un recorregut diferenciat. Durant la visita se’ns explicarà part de la història dels Jesuïtes a la ciutat de Salamanca abans que aquests fossin expulsats d’Espanya. Ja a la part alta de les Torres de la Clerecía es pot gaudir d’una de les millors vistes de la ciutat castellana. En particular, de la Catedral Nova de Salamanca. Val la pena pujar o bé al HierÓnimus o bé a les Torres de la Clerecía. O a les dues, com va ser el nostre cas.

CASA LIS. MUSEU DEL MODERNISME DE SALAMANCA.

En un moment en què el Modernisme semblava imposar-se com el nou estil artístic de moda, el ric industrial Miguel de Lis va voler tenir també la seva mansió modernista. Va ser l’arquitecte Joaquín de Vargas l’encarregat de dissenyar aquest bonic habitatge que ha estat reconvertit en Museu d’Art Nouveau i Art Déco.

La veritat és que es tracta d’un lloc deliciós. Un habitatge de dos pisos on el més destacat és el meravellós pati central que es tanca amb una esplendorosa cúpula vidriada. Sovint és conegut com El segon Cel de Salamanca. No menys espectacular és la façana nord, construïda gràcies a l’ús del ferro i el vidre, que dóna al Riu Tormes i que, amb la llum de la il·luminació interna, a la nit vesteix les seves millors gales. La veritat és que als designis modernistes es van unir alguns dels referents de l’arquitectura industrial, com l’ús del ferro. El resultat és un edifici excepcional que ha d’esdevenir una de les visites imprescindibles de Salamanca.

La Casa Lis és rica en detalls modernistes, com alguns bells estucs. Actualment, és la seu del Museu d’Art Nouveau i Art Déco, amb moltes peces d’aquests estils artístics tan relacionats. Ens van agradar, especialment, el conjunt d’escultures crisoelefantines així com alguns mobles dels millors ebenistes del moment, inclòs Gaspar Homar, potser el millor ebenista del modernista català.

CONVENT DE SANT ESTEVE.

El Convent de Sant Esteve és un altre dels grans monuments que cal veure a Salamanca. Es tracta d’un extraordinari complex edificat a partir de 1534. Potser el més espectacular del Convent i Església el trobem abans d’entrar a aquest. Parlem de la fenomenal façana, una altra obra mestra del plateresc que, igual que la façana de la catedral i la de la Universitat, s’encén en caure el sol.

Va ser Juan d’Àlaba qui va dissenyar aquest bell retaule en pedra que és la façana de Sant Esteve. El Martiri de Sant Esteve és només una de les diferents escenes representades en aquesta obra tan descomunal. L’interior de l’església de Sant Esteve, tot i ser d’impressió, empal·lideix davant la façana.

Potser és el cor, situat al primer pis, per sobre d’un gran arc rebaixat, el més bell que trobem a l’església de Sant Esteve. El cor en qüestió està format per un cadirat amb 118 setials, d’espectacular disseny. També té el seu interès el retaule de l’altar major, considerat una obra important dins el barroc, dissenyada per un dels principals artífexs d’aquest estil a Espanya: José de Churriguera.

La visita es completa (en realitat és el primer que vam visitar) amb el bellíssim claustre gòtic tardà (plateresc ja en la seva part exterior). Una obra de mitjan el segle XVI.

PLAÇA MAJOR.

Per descomptat, la Plaça Major és el gran espai a l’aire lliure que cal veure a Salamanca i una de les més belles places de totes Espanya. No s’entendria la ciutat de Salamanca sense la seva plaça. Sent aquesta una ciutat rica en preciosos passejos de vianants sembla que, d’una manera o altra, tots ells acaben desembocant a la plaça Major.

És aquesta una plaça de disseny harmònic com poques i construcció barroca, sota un disseny d’Alberto Churriguera, germà de l’encarregat dels treballs del retaule major de Sant Esteve, del qual ja hem parlat.

Encara que podria semblar que es tracta d’un quadrat gairebé perfecte, en realitat no ho és. Les seves mesures són d’uns 82 metres en el costat més llarg per uns 76 el més curt. L’edifici principal i que dóna presència a la plaça correspon a l’ajuntament de la ciutat. Tota la plaça està emporxada amb un total de 88 arcades. Diverses portes s’obren als diferents carrers que acaben per desembocar en aquest bell espai.

La Plaça Major és plena de restaurants. Alguns d’ells ideals per a degustar les tapes de Salamanca. Un dels locals més famosos és el Cafè Novelty, amb més de cent anys d’història i amb una estàtua de l’escriptor Torrent Ballester que ens rep en una de les primeres taules doncs, pel que sembla, freqüentava el cafè.

CONVENT DE LAS DUEÑAS

L’última de les visites que comentaré en aquesta llista dels llocs que cal veure a Salamanca (que en realitat han estat diversos més si comptem les 2 catedrals i les diferents universitats). Es tracta del convent de les germanes dominiques que se situa just davant del Convent de Sant Esteve.

Tot i que es tracta d’un convent de clausura, ja fa uns anys que el seu fabulós claustre és visitable, sent aquesta un dels més meravellosos patis de Salamanca. Es tracta d’un claustre de dues plantes edificat en el primer terç del segle XVI que destaca tant per la seva irregularitat (és pentagonal, però amb uns costats molt més llargs que els altres) com per la bellesa de les seves formes. El pati inferior està decorat amb arcs rebaixats de tipus escarser. El superior està dissenyat mitjançant llindes. Els capitells, amb gran quantitat de figures grotesques, estan considerats entre els més originals del país. La veritat és que anar.los descobrint un darrere l’altre suposa un dels moments més especials de la ciutat.

I amb aquesta ressenya del convent de les Dueñas, acabo aquesta explicació sobre les 10 visites imprescindibles que cal veure a Salamanca, una ciutat que, igual que la primera vegada que la vam visitar, ens ha encantat i a la qual esperem tornar-hi ben aviat.