Ravenna, una ciutat de mida mitjana situada a la italiana regió de l’Emilia Romanya, mereix el títol de Capital Mundial dels Mosaics bizantins. Només algunes ciutats com Istanbul, Monreale, Venècia o la pròpia Roma disposen de mosaics bizantins que puguin fer ombra als de Ravenna. No obstant això, és tal la quantitat d’esglésies i monuments a veure a Ravenna, amb l’interior il·luminat amb la presència d’aquests bells mosaics bizantins, que qualsevol de les ciutats anteriors empal·lideix davant la italiana ni que sigui, com dic, en quantitat.
Però, ¿perquè aquesta petita ciutat italiana disposa de més d’una desena de monuments amb mosaics d’impressió? Això és degut al fet de que Ravenna es va convertir, durant un petit període de temps en, ni més ni menys, que la capital de les regions occidentals de l’Imperi Bizantí. Va ser en temps de l’Emperador Justinià, un dels més grans dignataris de la història, moment en què la ciutat va ser conquerida per Bizanci (al 540).
Gairebé 150 anys abans, Ravenna havia arribat a ser, fins i tot, capital de l’Imperi Romà d’Occident, quan l’emperador Honori va fugir de Roma i es va instal·lar en aquesta ciutat.
La qüestió és que amb la conquesta de Ravenna per part de la Bizanci de Justinià, en 540, la ciutat es converteix en la capital bizantina per a les regions occidentals, motiu pel qual serà especialment embellida. Ni més ni menys que 8 monuments d’aquell període han estat inclosos en la llista del Patrimoni de la Humanitat, el que testifica la importància dels vestigis d’aquell moment històric.
Els monuments més importants que cal veure a Ravenna requeririen d’un dia sencer a la ciutat. No obstant això, la nostra visita es va limitar a unes cinc hores, temps suficient per conèixer-ne més de mitja dotzena d’ells, inclosos sis dels presents a la llista del Patrimoni Mundial.
No vam tenir temps, però, de visitar algun monuments que sí que ens hagués agradat conèixer, com el Mausoleu de Teodoric, la Basílica de Sant Apol·linar in Classe i la Domus del Sòl de Pedra. Quedarà per a una altra ocasió.
VISITAR RAVENNA, LA CIUTAT DELS MOSAICS BIZANTINS
SANT VITAL I EL MAUSOLEU DE GALA PLACÍDIA.
La Basílica de Sant Vital és el gran monument que cal veure a Ravenna. Si només es disposa d’un breu lapse de temps per visitar les riqueses de la ciutat cal començar per aquí. Deixem el cotxe en un pàrquing, a 5 minuts a peu de la basílica, que ens assegura l’aparcament sense límit de temps per només 3 euros.
Aquesta basílica suposa un dels moments cim de l’art bizantí. Res fa pensar, amb la seva façana realitzada a força d’obra vista i els seus pesats arcbotants, l’esplendorós interior que atresora Sant Vital. La basílica va ser consagrada el 547, als pocs anys de la conquesta de Ravenna per part de l’Imperi Bizantí. No es tractava, per tant, d’un temple construït de novo sinó de la remodelació d’un temple anterior, que dataria de l’any 527, quan Ravenna formava part dels dominis ostrogods.
Potser siguin aquests de Sant Vital un dels conjunts de mosaics més bells de Ravenna, juntament amb els de Sant’Apollinare Nou, trobant-se, a més, entre els 6 o 7 més bells de tot l’art bizantí. I més, tenint en compte que els mosaics de Ravenna es van salvar de la que és coneguda com Querella Iconoclasta, quan durant els segles VII i VIII gran part de les imatges del món bizantí varen ser destruïdes. Les petites tessel·les, de vius colors, semblen estar tocades per la vara divina.
Amb l’arribada de Bizanci, Sant Vital es converteix en el temple oficial per al governador de la regió occidental de l’Imperi Bizantí, de manera que no és estrany que fos especialment embellit.
A l’intradós trobem un conjunt de medallons on es representen les figures de Crist, els dotze apòstols i els Sants Gervasi i Protasi. A la volta, trobem a un Crist hel·lenitzat, que ofereix la corona del martiri a Sant Vital. Amb la mà esquerra rep la maqueta del temple del bisbe Ecclesio, una cosa molt habitual en els programes decoratius bizantins.
Els mosaics de Sant Vital també mostren escenes de l’Antic Testament, com el Sacrifici d’Isaac, que s’alternen amb escenes realistes on es mostren els Emperadors Justinià (a la paret lateral esquerra del timpà) i la seva esposa Teodora (a la dreta).
Sortim per una porta lateral de Sant Vital per trobar-nos amb un petit jardí on es localitza el segon dels monuments que cal veure a Ravenna: el mausoleu de Gal·la Placídia.
El mausoleu, que també forma part del Patrimoni de la Humanitat, ha estat considerat des de fa anys, el lloc d’últim repòs de la germana de l’Emperador Honori, qui fugint de Roma va establir la capital de l’Imperi Romà d’Occident a Ravenna. Malgrat això, els dubtes referent a aquest fet sembla que són més que raonables, de manera que és probable que no sigui Gal·la Placídia qui, efectivament, jegui al mausoleu que porta el seu nom.
Es tracta d’una petita edificació amb planta de creu grega que data de l’any 425. Els mosaics del mausoleu serien, probablement, els més antics de tota la ciutat, suposant un moment de transició entre l’art paleocristià i el bizantí. Probablement, l’edifici hauria estat, en el seu moment, l’oratori d’una església que ja no existeix, l’Església de la Santa Creu.
L’edifici, de la mateixa manera que Sant Vital, està revestit de maó i pedra. A l’interior, tant les parets com la cúpula estan decorades amb mosaics. Els dotze apòstols (vuit d’ells a la cúpula), Jesucrist o Sant Llorenç, formen part del programa iconogràfic del Mausoleu de Gal·la Placídia.
Observem que no és només un si no tres els sarcòfags que trobem en aquesta petita construcció. El del centre és el que, presumptament, hauria albergat en cos de Gala Placídia. Els altres dos tenen diversos pretendents. Pel de la dreta es postulen els Emperadors Valentinià III i Honori, germà de la mateixa Gala Placídia. Pel de l’esquerra sembla que hi ha una mica més de consens en ser atribuït a Constanci III, Emperador i espòs de Gal·la Placídia.
BAPTISTERI NEONIÀ I MUSEU ARCIVESCOVILE
Un passeig de menys de 15 minuts ens porta fins els nostres dos següents objectius. Es tracta del Baptisteri Neonià i del Museu Arcivescoville. Tots dos formen part de les llista de 6 monuments de Ravenna inclosos a la llista del Patrimoni de la Humanitat.
El Baptisteri Neonià és l’edifici més antic dels 8 inscrits a la llista del Patrimoni Mundial i un dels primers exemples de baptisteri que es conserven al món sencer. Segons sembla, abans que baptisteri cristià hauria exercit la funció de banys o termes romanes. No serà aquest l’únic baptisteri que tindrem l’oportunitat de conèixer a la ciutat dels mosaics. Curiosament, són dos els baptisteris que cal veure a Ravenna i tots dos estan inclosos a la llista de la Unesco. No obstant això, mentre el Baptisteri Neonià era utilitzat pels cristians que seguien la branca més ortodoxa del primer cristianisme, el baptisteri dels Ariani era usat per la secta arrianista del Cristianisme, que afirma que Jesucrist va ser creat per Déu Pare i a ell està subordinat, rebutjant la doctrina trinitària que afirma l’existència d’un únic Déu que es manifesta com a Pare, Fill i Esperit Sant.
Igual que altres edificis de Ravenna, el Baptisteri Neonià està construït amb el maó com a material fonamental. Es tracta d’una estructura octogonal edificada a finals del segle IV, com explicava, a l’espai que havien ocupat unes antigues termes romanes. Malauradament no s’ha conservat la gran basílica associada al baptisteri.
Un cop més, aquest monument incrementa la seva espectacularitat en penetrar al seu interior. El bell mosaic de la cúpula ens mostra el baptisme de Crist per part de Joan Baptista en el Riu Jordà. Envoltant l’escena bíblica estan representats els dotze apòstols.
A terra, al mig del baptisteri, trobem la pila baptismal. És de marbre i és aquí on els fidels es batejaven per immersió. Val la pena observar-lo bé, ja que en el Baptisteri dels Ariani falta aquest element.
Les parets laterals del baptisteri, emmarcades per belles columnes amb capitells, estan igualment decorades amb mosaics.
Als pocs metres del Baptisteri Neonià es localitza el Museu Arcivescovile. Són diversos els objectes de valor que es troben al Museu Arquebisbal, com l’extraordinari tron dissenyat en ivori, del segle VI o el poc que es va poder recuperar dels mosaics de l’antiga catedral de Ravenna que va ser destruïda per un sisme. No obstant això, els nostres ulls (i les nostres cames) es dirigeixen a buscar la petita Capella Arquebisbal, que forma part, també, de la llista del Patrimoni de la Humanitat.
Es tracta d’un petitíssim oratori en forma de creu grega, dedicat a Sant Andreu, que formava part del Palau dels Bisbes i que data de finals del segle V o inicis del VI, quan Pere II era l’Arquebisbe de Ravenna.
Una vegada més, els mosaics són el més bell de la capella. Per desgràcia, no ens permeten fotografiar-la. A la volta del que podríem anomenar el transsepte de la creu grega trobem quatre àngels sostenint un crismó, que simbolitza la presència de Crist. Es considera una de les més antigues capelles paleocristianes que han arribat als nostres dies.
ESGLÉSIES DE SANT FRANCESC I DE SANT APOL.LINAR NOU
El nostre següent destí es troba a menys de cinc minuts. Es tracta de l’església de Sant Francesc ubicada a la plaça homònima. A falta de mosaics a la seva cúpula o a les seves parets laterals el més interessant és la seva bella cripta inundada que permet observar els mosaics existents en el paviment de la mateixa. Si no està il·luminada s’ha d’introduir una moneda per tal de que la cripta recobri la llum.
De seguida arribarem a Sant Apol·linar Nou, que és un altre dels grans temples que cal veure a Ravenna i que forma part, també, de la llista del Patrimoni de la Humanitat. Va ser Teodoric el Gran, rei ostrogot, qui va manar construir aquest temple l’any 505. És a dir, es tracta d’un temple anterior a la conquesta de la ciutat per part de l’Imperi Bizantí. Amb l’arribada d’aquests, el temple va patir alguns canvis d’importància començant pel propi culte que passa del ritu arrià propi dels ostrogots al catòlic propi dels bizantins. Això també va comportar que es perdessin gran part dels mosaics originals que feien referència a aquella branca del Cristianisme que era considerada poc menys que heretge.
Un cop més, la façana de maó no permet augurar la bellesa del seu interior, de tres naus. La nau central es separada de les laterals gràcies a un bell conjunt de columnes de marbre amb capitells que sustenten una combinació d’arcs de mig punt. Els mosaics d’aquesta nau central corresponen, com explicava, a l’època ostrogoda i, sobretot, a l’època bizantina, després de la presa de la ciutat per aquest imperi i després de la transformació del temple duta a terme per ordre del bisbe Agnello.
En els mosaics trobem escenes de la vida de Crist o del palau de Teodoric. Potser el més conegut siguin sengles processons dels Sants Màrtirs i les Santes Verges que es localitzen a la part més baixa i que corresponen a l’època bizantina.
BAPTISTERI ARRIÀ
El Baptisteri Arrià o Baptisteri dels Ariani és l’últim dels monuments que formen part del Patrimoni de la Humanitat a Ravenna que tenim l’oportunitat de conèixer. L’entrada és, a més, gratuïta. Queda una mica amagat doncs cal prendre un cap de carrer que parteix de la Via Armando Díaz. Es tracta del baptisteri usat pels cristians que professaven el ritu arrià. És a dir, correspon també a l’època ostrogoda de Ravenna, abans de la dominació bizantina. Va ser Teodoric el Gran, un dels més importants governants de l’antiguitat, qui va encarregar la seva construcció a finals del segle V.
De fora destaca el seu disseny octogonal, un cop més construït amb pedres i maons. En aquesta ocasió no trobarem la pila baptismal que sí que hem tingut l’oportunitat de conèixer en el Baptisteri Neonià. No obstant això, els mosaics de la cúpula són, un cop més, d’impressió. Igual que en el Neonià, en els mosaics del Arrià està representada l’escena del baptisme de Crist per part de Sant Joan Baptista. El riu Jordà està personificat en la figura d’un déu pagà. Envoltant aquesta escena trobem, també aquí, els dotze apòstols guiats per Sant Pere i Sant Pau que desfilen en processó. A diferència del Baptisteri Neonià, les parets laterals estan aquest cop nues de mosaics. No obstant això, se sap que originalment també aquí haurien estat originalment recoberts.
I amb el Baptisteri Arrià acaba la nostra visita per alguns dels monuments més importants que cal visitar a Ravenna i que ens ha ocupat una tarda sencera. La ciutat italiana dels mosaics no ens ha defraudat, encara que la premura del temps ens ha impedit conèixer altres edificis que formen també part de la llista del Patrimoni Mundial com l’Església de Sant Apol·linar en Classe o el Mausoleu de Teodoric.