A això, se li uneix l’enorme llegat històric de la ciutat, inclosa la Conferència de Potsdam, de 1945, on les grans potències vencedores de la Segona Guerra Mundial van arribar a tot tipus d’acords que incidirien directament en l’esdevenir d’Europa per als següents 50 anys. Vaja, que hi ha molt a veure i fer a Potsdam, de manera que val la pena dedicar un dia a sencer a aquesta visita.
POTSDAM, EN UNA BREU PINZELLADA HISTÒRICA
Encara que se sap que Potsdam hauria estat fundada per la tribu eslava dels Poztupimi durant el segle VII, la població no deixà de ser un petit burg de menys de 2000 habitants fins a finals del segle XVI. Això sí, amb denominació de ciutat des de 1345.
No obstant això, a partir de 1660, la importància de Potsdam augmenta exponencialment quan Frederic I de Brandenburg decideix construir una residència de caça a la població. El mateix Frederic Guillem, rei de Prússia, decreta l’any 1685 l’Edicte de Potsdam on s’explicita que el regnat de Prússia es compromet a acollir els immigrants francesos obligats a exiliar-se del país gal per raons religioses (esgrimides en l’edicte promulgat pel rei francès Lluís XIV el mateix any). El creixement incideix en el floriment econòmic de la població així com en el seu propi creixement.
Durant el segle XVIII, i ja en època de Frederic II de Prússia, fill de l’anterior, la ciutat es converteix en Residència Real. La majoria de grans edificis reals que cal veure a Potsdam pertanyen a aquesta gloriosa època, com els Palaus de Sanscouci i Nou.
És per aquest motiu que alguns dels esdeveniments més importants d’Europa dels últims 150 anys tenen lloc a Potsdam. Per exemple, la declaració de Guerra de 1914, després de l’assassinat de l’Arxiduc Francesc Ferran d’Àustria a mans sèrbies, a Sarajevo o la Conferència de Potsdam de 1945 on els líders vencedors de la Segona Guerra Mundial van decidir el futur dels vençuts i de tota Europa per a les següents dècades.
VISITAR EN Potsdam EN UN DIA
CAMÍ DELS PALAUS REALS
Després d’arribar a Potsdam procedents de Berlín iniciem el nostre trajecte fins a la zona on es localitzen els diferents palaus reals de Potsdam. Abans, però donarem una petita volta pel centre històric de Potsdam. El nostre primer objectiu és el conegut com a Barri holandès o Holländisches Viertel. Un entén de seguida perquè rep aquest nom, ja que els gairebé 130 edificis construïts en obra vista durant el segle XVIII ens recorden els que es poden veure en moltes de les poblacions dels països baixos.
Busquem de seguida el Carrer Brandenburg que és el més animat del centre de la ciutat i que desemboca a la Porta de Brandenburg, homònima de la de Berlín, encara que menys monumental que aquella. No obstant això, encara que el seu color groc ens pot fer pensar que és aquest un Arc del Triomf bastant modern, la seva construcció data de 1770 per ordre de Frederic II. La Porta commemora la fi de la Guerra dels Set Anys, un conflicte on van prendre part multitud de potències europees inclosa, lògicament, Prússia.
PARC DE SANSSOUCI I PALAUS REALES DE Potsdam
Des de la Porta de Brandenburg no triguem ni deu minuts en arribar a l’enorme extensió de terreny que suposa el Parc de Sanssouci, de gairebé 300 hectàrees d’extensió. És aquí on es localitzen la majoria de palaus reals prussians, inclosos el Palau Nou i el de Sanssouci.
És precisament el Palau de Sanssouci el primer que ens trobarem. Era aquest el Palau d’estiu de Frederic II de Prússia. Es tracta, en certa manera, d’un conjunt de pavellons, més enllà del palau principal, que representen un dels moments cim de l’art rococó.
El palau principal, situat a la part alta d’una terrassa, és bell i harmònic encara que molt més simple que palaus com el de Versalles o el de Herrenchiemsee, a Alemanya, per exemple. Es tracta d’un edifici d’una sola planta, amb dues ales laterals, pintat gairebé completament de color groc. La part central està culminada per una cúpula una mica rabassuda. Cal no perdre de vista els bells atlants i cariàtides que decoren la façana principal. Al palau de Sanssouci es localitza una preciosa Galeria de Pintura o Pinacoteca. El nostre quadre preferit és el Dubte de Sant Tomàs, de Caravaggio. Tenim el mal vici d’anar buscant els diferents Caravaggios (i també Vermeers) que hi ha repartits pel món sencer i aquest no podíem deixar de visitar-lo.
El nostre següent objectiu és el Palau de l’Orangerie. Tota aquesta zona del Parc de Sanssouci té un caràcter eminentment romàntic amb el que vindrien a ser reproduccions de ruïnes antigues així com de paisatges bucòlics amb molins de vent de fusta inclosos. El Palau de l’Orangerie va ser construït a mitjan segle XIX, en ple romanticisme, per ordre de Frederic Guillem IV. L’estil recorda als palaus renaixentistes italians, com si el monarca prussià voldria emular als Médici.
Abans d’acostar-nos al segon dels grans palaus de Sanssouci ens arribem a un altre dels edificis que cal veure a Potsdam. Es tracta del petit i delicat Pavelló Xinès. Va ser construït a manera de casa de te xinesa a mitjan segle XVIII en un moment que el gust per allò xinès estava bastant en voga. En no pocs palaus reals de l’esplendorosa època del barroc hem trobat petits pavellons d’aquest tipus i fins i tot també, estades a l’interior dels propis palaus decorades a l’estil de la chinoiserie.
Ara sí, ens encaminem fins al Neues Palais o Palau Nou, el segon dels grans palaus reals que cal veure a Potsdam.
Va ser també Frederic II qui va manar construir el Palau Nou. Els treballs d’edificació van durar de 1763 a 1769. Es tracta del clàssic palau barroc que gairebé tots els grans monarques de l’època anhelaven construir-se. El monarca estava exultant pel final de la Guerra dels Set Anys de la qual Prússia havia sortit vencedora de manera que no va reparar en despeses per la construcció del seu humil estatge.
La façana de dos-cents metres d’ample i tres pisos d’alçada acaba amb dues ales situades a banda i banda de l’edificació. El disseny és una barreja de classicisme i barroc. La façana, de color vermellós, és culminada per una enorme cúpula que no passa desapercebuda.
Cal dir que només podem visitar els exteriors del palau així com els seus jardins ja que el dia en què ens acostem a Sanssouci està tancat. Mala sort aquesta vegada.
EL NEUER GARDEN I EL CECILIENHOF
Un llarguíssim passeig ens portarà des del Palau Nou al Parc de Sanssouci fins al Palau de Cecilienhof que s’ubica al Parc Neuer, a la vora d’un conjunt de llacs. Són gairebé cinc quilòmetres que ens prenem amb calma.
Abans, però parem en la que és coneguda com la Colònia Russa de Potsdam o Alexandrowka. Se sap de la relació d’amistat entre Frederic Guillem III i el tsar Alexandre de Rússia. D’aquesta relació va sorgir aquesta petita colònia russa que compta amb una bella i vistosa església ortodoxa amb cúpula de ceba. Cal comentar que tota aquesta zona forma part, també, de la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco. La veritat és que ja pocs russos viuen en aquesta colònia, però passejar per aquí, entre aquestes boniques casetes d’estil rus amb el seu propi jardí, és una delícia.
De seguida entrem de ple en el Parc Neuer passant per davant del Palau de Marbre que no visitem. El nostre objectiu està gairebé al final del parc i és l’anomenat Cecelienhof. És aquest un altre dels edificis que cal veure a Potsdam ja que el seu significat històric és més que rellevant. Va ser en aquest palau, amb tints de gran casa enmig del camp, l’últim dels palaus que va construir la poderosa família dels Hohenzollern que va controlar els designis del país durant segles i de la qual ja us en vam parlar en el nostre post sobre el Castell d’Hohenzollern. El seu estil està influenciat per l’arquitectura Tudor i va ser acabat el 1917. Però si per alguna cosa té importància el Cecilienhof és perquè va ser aquí on va tenir lloc la Conferència de Potsdam durant la segona quinzena de juliol de 1945. Els líders mundials guanyadors de la Segona Guerra Mundial, Stalin, Churchill i Truman es van reunir per decidir temes tan importants per als següents 50 anys com el repartiment d’Alemanya entre les potències vencedores o els termes de la rendició japonesa. El que no va explicar Truman és que menys d’una setmana després d’acabada la conferència, Estats Units llançaria sengles bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki, posant fi a la participació de la ja molt debilitada Japó i perpetrant un dels assassinats massius més vergonyosos de la història de la humanitat.
El Palau de Cecilienhof està actualment museïtzat, tot i que també funciona com a hotel. El lloc és francament idíl·lic i per descomptat, forma també part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.
Aquesta visita posa fi al nostre passeig per aquesta ciutat. Per descomptat, són molts els llocs a veure en Potsdam, de manera que l’excursió des de Berlín mereix d’un dia sencer. Us emplaço ara a aquest post, on us expliquem les visites més importants que es poden fer a Berlín.