Pàdua (o Padova, com es coneix en italià) té moltes més visites interessants que la Basílica del Sant, que és un dels llocs de peregrinació més importants del món catòlic. No obstant això, la meva primera visita a aquesta ciutat, fa ja 22 anys, es va limitar a la visita d’aquesta basílica i a la de la meravellosa Capella dels Scrovegni. Són aquestes dues, els, les úniques fites que, de forma gairebé única, es fixen la gran majoria de viatgers que anualment s’acosten a Pàdua. I això és veritablement una pena, ja que Pàdua és una ciutat encantadora i amb un bon nombre de places, monuments i museus dels que val la pena gaudir-ne en calma.
És per això, que aquesta vegada li he dedicat gairebé un dia sencer a auesta ciutat que és una de les poblacions amb més quilòmetres lineals de porxos de tot Itàlia. Molts són els monuments que cal veure a Pàdua però dos són els inconvenients. El primer, que la Universitat de Padova (on no hauria de deixar de visitar-se el seu preciós teatre anatòmic) no obre els diumenges (el dia en que he realitzat la visita a la ciutat). El segon, que la capella dels Scrovegni, veritable obra mestra del gòtic i fruit del geni de Giotto, requereix de reserva prèvia per poder ser visitada. Jo no he sigut previngut i quan a les 10 del matí m’he plantat davant de la taquilla de la capella m’he trobat que no hi havia bitllets disponibles fins a l’endemà.
Pàdua, a la regió italiana del Vèneto i a pocs quilòmetres de Venècia, és una ciutat mitjana d’una mica més de 200.000 habitants. Pocs vestigis queden de la seva època romana, quan era coneguda com Patavium. No obstant això, els seus majors moments de glòria van succeir entre els segles XIV i XV. En aquells moments, la Universitat de Pàdua ja s’havia posicionat com una de les més importants i prestigioses del món sencer. La seva fundació el 1222 la converteix també en una de les més antigues. Alguns dels millors artistes del moment com Donatello, Mantegna o Sansovino van treballar a Pàdua.
No obstant això, va ser el franciscà portuguès Antoni qui va donar fama mundial a aquesta ciutat italiana. Al costat de Francesc d’Assís, són dos dels sants més populars entre l’ordre franciscana. Sant Antoni va predicar, sobretot, al sud de França i al nord d’Itàlia, establint-se a Pàdua, ciutat en la qual moriria quan només tenia 35 anys d’edat. Poc van trigar a atribuir-li miracles diversos al frare en qüestió, de manera que en menys d’un any (352 dies), Antoni va pujar als altars. En aquell moment va ser el sant que menys temps havia requerit per a ser proclamat com a tal, encara que en el mateix segle sant Pere Màrtir de Verona va batre el seu rècord, amb només 337 dies.
Des de llavors, la veneració del sant no va deixar de créixer, convertint la ciutat i el seu lloc de repòs en un dels llocs de peregrinació més importants del món catòlic.
VISITAR PÀDUA EN 1 DIA
Com explicava, no és només la Basílica de Sant Antoni el que cal visitar a Pàdua. La ciutat té suficients atractius com perquè la seva visita mereixi d’un dia sencer. Fins i tot, a Pàdua es localitza un monument (un jardí, en realitat) que forma part del Patrimoni de la Humanitat.
PIAZZA DELLE ERBE I PIAZZA DELLA FRUTA
Són diverses les places de caràcter monumental que cal veure a Pàdua. Dues d’elles estan contigües i separades, en realitat, per un únic i magnífic edifici, el Palazzo della Ragione. Estem parlant de les places delle erbe i della fruita. És a dir, de les herbes i de la fruita, el que dóna a entendre el caràcter de mercat que, des de fa segles, han tingut aquestes dues places.
El Palazzo de la Raggione (és a dir, de la raó) es va edificar a partir de 1218, encara que les modificacions posteriors es van succeir al llarg del temps. Les seves dimensions criden molt l’atenció i el seu disseny també, amb un primer pis on descansa una galeria porticada a la qual s’arribava per alguna de les dues escales que té l’edifici.
El Saló interior és realment d’impressió. No només per la seva grandària, en una única sala de 81 metres de llarg per 27 d’amplada, si no pels seus més de 200 metres de frescs que envolten completament l’estada. Es tracta d’un conjunt de frescos de mitjans del segle XV. Per desgràcia, res queda dels originals, una mica anteriors i atribuïts a Giotto, ja que van ser destruïts pel foc, el 1420.
Altres palaus envolten les places de les herbes i de la fruita, com el Palazzo degli Anziani, del segle XIII. Impressionant és també la Torre degli Anziani, de 1215.
PIAZZA DEL DUOMO. CATEDRAL I BAPTISTERI.
En aquesta plaça trobem la Catedral de Pàdua i, sobretot, un altre dels grans monuments que cal veure a Pàdua i que podria passar desapercebut: el seu meravellós baptisteri. Se sap de l’existència d’un temple catòlic en aquesta localització des de principis del segle IV, tot i que la catedral actual correspondria al segle XVI. Es tracta d’un temple renaixentista que, per descomptat, no és dels més bells que hem conegut. Tot el contrari que el baptisteri, que és una autèntica meravella. Està dedicat a Sant Joan Baptista i correspon a un disseny del segle XIV. Exteriorment està construït amb el mateix maó terrós que la façana de la catedral. Però el que el fa esplèndid és el cicle de frescos, obra de Giusto dei Menabuoi, que decora completament l’interior del monument i que narra part de la vida de Sant Joan Baptista i de la vida i Passió de Crist.
A la dreta de la plaça de la Catedral (mirant a la mateixa) es localitza un altre edifici monumental, el Palau del Mont de Pietat, del segle XVI, del qual no es pot visitar el seu interior. Diverses terrasses situades a la zona oposada a la catedral permeten realitzen un descans abans de seguir amb el recorregut per Pàdua.
PIAZZA DEI SIGNORI
Una altra de les més monumentals places que es poden visitar a Pàdua i on trobem un monument i un edifici que val la pena conèixer. Comencem pel rellotge astronòmic de Pàdua, que encara que no és tan famós com el de Praga és, fins i tot, més antic que aquell, doncs data de 1344. Si voleu conèixer alguns dels rellotges astronòmics més bonics del món us recomano aquest article.
Mirant al rellotge, a mà esquerra, trobem un edifici que és conegut com la Lògia de la Gran Guàrdia o del Consell. És un edifici renaixentista que va ser edificat com a seu del Consell, a partir de 1496. La seva visita és gratuïta i val la pena, ja que el conjunt de frescos del seu primer pis, obra de Pier Antonio Torri, són d’impressió. A més, la visita és gratuïta. El que sí que enlletgeix alguna cosa l’edifici és que en aquesta primera planta es celebren exposicions, com l’actual que està dedicada a joguines antigues, que tapen una mica el conjunt pictòric. La plaça es tanca pel flanc oposat amb l’Església de Sant Climent. Tots dos costats de la plaça són, com molts dels carrerons de la població, porticats. Una cosa que s’agraeix en dies una mica plujosos, com el que hem tingut durant la nostra visita a Pàdua.
BASÍLICA DEL SANT
Per descomptat, la Basílica del Sant és el gran monument que motiva l’arribada de la immensa majoria de visitants que acudeixen any rere any a la ciutat. Fins i tot per sobre de la Capella dels Scrovegni, autèntica obra mestra del gòtic, o del Jardí botànic, espai inclòs dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat.
A la basílica s’honra la figura de Sant Antoni, un dels sants més importants del Cristianisme i que segueix ostentant la segona plaça pel que fa a rapidesa en ser elevat als altars. Aquí es troba enterrat el Sant, un dels més venerats del món i que converteix la ciutat en una de les meques del pelegrinatge mundial.
El temple es va edificar a partir de 1238. Té una original façana gòtica construïda en maó, amb una curiosa galeria correguda amb múltiples arcs apuntats. La façana acaba en una mena de frontó triangular on es disposen arcuacions cegues, amb dues finestres geminades i una rosassa central. Diverses cúpules li donen un cert aire bizantí.
L’interior de la Basílica de Sant Antoni és fastuós. Particularment a la zona més oriental de la mateixa, a mesura que t’acostes a la girola. Hi ha una ruta de peregrinació interior que és seguida per centenars de milers de devots, anys rere any. Nosaltres ens conformem a fer una volta per l’església i entrar a la capella lateral (al nord de la basílica) on està enterrat el Sant. La Basílica de Sant Antoni disposa també de tres claustres, pels quals es pot passejar lliurement. Als voltants de la Basílica de Sant Antoni de Pàdua podem trobar algunes botigues on es ven material religiós. En particular, petites estàtues del franciscà.
JARDÍ BOTÀNIC
El Jardí Botànic de Pàdua es localitza en ple centre històric, a cinc minuts escassos de la Basílica del Sant. No es tracta del més gran dels jardins botànics que hem tingut l’oportunitat de conèixer ni tampoc del més espectacular. No obstant això és el més antic dels jardins botànics universitaris que segueixen en peu, doncs data de 1545. Aquest motiu ha estat suficient perquè el Jardí botànic de Pàdua hagi estat inclòs dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat.
Tot i que el dia ha estat plujós, a primera hora de la tarda el cel sembla obrir-se de manera que aprofitem per visitar-lo. El jardí està dividit en seccions on es localitzen les diferents col·leccions botàniques. Els cartellets estan escrits a mà, com correspondria a un jardí botànic d’antany. Podem trobar diferents tipus de plantes, com algunes aquàtiques, medicinals, insectívores o medicinals. No més de 30 minuts són suficients per recórrer el jardí tret que un sigui un expert en la matèria o pretengui ser-ho.
El jardí tindrà el seu mèrit, particularment si tenim en compte els gairebé cinc segles d’existència però, com he comentat, no és dels més espectaculars que hem vist.
I LES VISITES QUE NO VAIG PODER REALITZAR: LA CAPELLA DELS SCROVEGNI I LA UNIVERSITAT DE PÀDUA.
Dues són les visites que se’ns van quedar al tinter. La veritat és que la visita de Pàdua no l’havíem preparat especialment, de manera que no vam reservar amb antelació la visita a la Capella dels Scrovegni. La reserva és gairebé obligatòria per assegurar-se la visita, que es realitza en petits grups. Sabíem també que tampoc seria possible visitar la Universitat de Pàdua i, en concret, el famós teatre anatòmic. Una pena, però les visites es restringeixen als dies laborables i nosaltres hem visitat Pàdua en diumenge.
Comentar només que a la Capella dels Scrovegni es poden admirar un dels conjunts de frescos més importants de la història de l’art. Corresponen al gòtic i el seu autor va ser Giotto di Bondone. La capella, que en realitat es diu Capella de Santa Maria de la Caritat, va ser erigida a principis del segle XIV. Va ser Enrico Scrovegni qui va manar construir la mateixa amb la missió d’expiar els pecats del seu pare, un conegut usurer del segle XIII. Curiosament vaig poder visitar la capella fa més de 20 anys sense cap reserva prèvia. La popularitat de la mateixa, la democratització del turisme i les necessàries mesures de conservació (es permet l’entrada a grups de 20 persones) han convertit la visita a la Capella dels Scrovegni en missió gairebé impossible si no es disposa de reserva pròpia.
La Universitat de Pàdua és la segona visita que no vam poder realitzar. Es tracta d’una de les més antigues universitats del món ja que la seva fundació data de 1222. La seva seu principal es localitza al Palau de Bo, des 1539. Com a curiositat, comentar que va ser la de Pàdua la primera Universitat a titular a una dona. Va ser el 1678, i la veneciana Elena Cornaro Piscopia va ser qui va tenir aquest honor.
Més enllà de poder visitar algunes de les dependències de la Universitat, el que més ens hauria agradat és poder accedir al Teatre Anatòmic de Pàdua, un dels més famosos del món (hem pogut conèixer els de Bolonya o Barcelona, per exemple). Es tracta del més antic Teatre Anatòmic d’Europa i va ser construït el 1595. Al teatre, els alumnes podien aprendre les tècniques de dissecció així com els diferents òrgans del cos humà que era disseccionat pel catedràtic d’anatomia.
Per descomptat, el Teatre Anatòmic és un dels edificis que cal veure a Pàdua, de manera que haurem de donar-li una tercera oportunitat a la ciutat per poder conèixer-lo.
I amb això acaba la nostra revisió de Pàdua, la ciutat on està enterrat Sant Antoni, gran centre de pelegrinatge del Cristianisme, però a més, una ciutat amb moltíssim interès que mereix la visita d’un dia sencer.