Visitar Mèrida és, probablement, un dels punts culminants d’un viatge a Extremadura. Això és així, perquè la ciutat atresora un dels monuments romans més extraordinaris de tota la península ibèrica, el famós Teatre Romà de Mèrida, a més de diversos vestigis més d’aquell moment històric.
Mèrida ha estat la nostra base durant el viatge a Extremadura, de manera que hem anat visitant els diferents monuments romans al llarg dels 4 dies en què hem pernoctat en la ciutat.
Tot i que els vestigis de l’antiga Augusta Emèrita romana són bastants més que els que comentaré, aquests són els monuments més importants que cal veure a Mèrida i els que hem tingut l’oportunitat de conèixer.
BREU HISTÒRIA DE MÈRIDA.
Abans de comentar els 6 edificis més importants que cal veure a Mèrida pel que fa referència al seu passat romà, em permeto explicar en quatre línies la història de la ciutat per tal de situar-nos en el context històric.
La Mèrida Romana es funda l’any 25 aC, rebent el nom de Colònia Iulia Augusta Emerita. Durant el període d’expansió de l’Imperi Romà, era habitual la creació de colònies en els diferents llocs que les tropes romanes havien pacificat, com ho anomenaven els propis romans. Amb això s’aconseguia dos objectius: el primer, proporcionar un lloc de retir als soldats que havien lluitat per Roma en pro de l’expansió de l’Imperi i, en segon lloc, romanitzar les regions recentment colonitzades per tal de dotar-les d’una població estable .
Els romans van sotmetre als pobles asturs i càntabres entre el 29 i el 19 aC durant les que són conegudes com Guerres Astur-Càntabres. Els soldats que van lluitar en aquestes conteses i retirats amb honor, van tenir l’oportunitat de romandre en la nova colònia de Mèrida.
Com tota colònia, atès que es tractava d’una ciutat de retir i premi, va ser dotada d’un bon nombre de serveis i atraccions, com ara teatre, termes, amfiteatre o circ. Es tractava que la població establerta a la regió es mantingués contenta i, per tant, estable, per tal de mantenir la zona romanitzada.
La importància de la colònia creix amb el pas del temps, convertint-se ràpidament en capital de la província romana de la Lusitània i en una de les poblacions més importants de tot l’Imperi Romà.
Després de les invasions bàrbares a partir del segle V, Emèrita Augusta cau en decadència progressiva.
QUE VEURE A MÈRIDA A TRAVÉS DE 6 MONUMENTS ROMANS.
Entre els monuments que cal veure a Mèrida, trobem alguns dels més importants vestigis llegats per l’Imperi Romà a la Península Ibèrica.
TEATRE ROMÀ DE MÈRIDA.
Si només es tinguessin un parell d’hores per visitar Mèrida, el conjunt format pel Teatre i l’Amfiteatre serien els dos monuments de visita inexcusable. El Teatre de Mèrida no només és el símbol de la ciutat si no un dels grans monuments que es poden visitar a Espanya.
Es va inaugurar l’any 15 aC i la seva construcció es va deure a l’obstinació del llavors cònsol, Marc Vipsanio Agripa, encara que rebent ordres directes del propi Cèsar August.
Els seus moments de major esplendor acaben quan el cristianisme és adoptat com a religió oficial de l’Imperi Romà, al segle IV. Com ja hem vist en visitar el teatre romà d’Orange o l’Amfiteatre de Nimes, la religió cristiana no concebia aquest tipus d’espectacles i acaben per prohibir-se.
Com la majoria de teatres romans, la càvea es construeix aprofitant un pendent natural, el turó de Sant Albín. La seva capacitat hauria estat d’uns 6000 espectadors, i igual que el Teatre d’Orange, es divideix en tres espais o zones. D’elles, la inferior estava dedicada als nobles de la societat romana i la més superior, als esclaus i estrangers.
L’escenari del Teatre de Mèrida és un dels més ben conservats dins dels teatres romans arreu del món, amb un front d’escena de 63 metres de longitud on trobem dos cossos de columnes corínties. Entre les columnes trobem les còpies de les escultures de diversos déus (Ceres, Plutó, Prosèrpina), els originals dels quals es troben al Museu d’Art Romà de Mèrida.
Per darrere de l’escena, trobem un mur revestit de marbre en què es disposen tres portes que eren les utilitzades pels actors per entrar a l’escenari.
ANFITEATRE ROMÀ DE MÈRIDA
Enganxat al Teatre Romà, l’amfiteatre romà suposa un altre dels vestigis romans de Emerita Augusta que ens recorden l’obstinació que va posar la metròpoli en construir a la colònia tot tipus de recintes per acontentar els colonitzadors que habitaven la capital de la Lusitània
La seva inauguració es produeix l’any 8 aC, de manera que podem considerar que és contemporani del teatre.
Encara que l’estat de conservació res té a veure amb els amfiteatres d’Arlés o Nimes, per exemple, no és difícil entendre la importància i magnificència d’aquest recinte en els moments de màxima esplendor. Al costat del teatre romà, suposa l’altre gran monument que cal veure a Mèrida.
Com era habitual en els amfiteatres, el de Mèrida es va dissenyar de forma el·líptica amb un radi major de 126 metres de longitud, dels quals, 64 corresponen a la sorra. Igual que el Teatre Romà, la càvea es divideix en tres sectors, dels quals l’inferior era el destinat a les gents més importants de la colònia. En concret, les autoritats se situaven en unes tribunes situades a les primeres files del sector oest.
Es conserven força bé els dos nivells inferiors, tot i que el tercer ha desaparegut gairebé del tot. També ha desaparegut el perímetre, encara que se sap que 16 portes s’obrien a l’exterior. Part de l’amfiteatre es va utilitzar com a pedrera, motiu pel qual no es conserva en tan bon estat com altres amfiteatres.
A l’amfiteatre romà es representaven lluites de gladiadors, però també contra feres i altres espectacles. Es calcula que fins a 15.000 espectadors podien donar-se cita en els espectacles programats.
CIRC ROMÀ
Un altre dels recintes que ens donen a entendre la importància que per als romans tenia l’oci. Es tracta d’una enorme construcció inaugurada al segle I, ja en època de Tiberi. Els 400 metres de longitud i els 100 d’amplada són testimoni de la magnificència del recinte, que era l’encarregat d’albergar les carreres de quadrigues.
Durant la visita al Circ Romà de Mèrida, no només es pot baixar al mateix recinte, sinó que es pot pujar a una petita talaia on es té una preciosa vista de tot el circ, podent gaudir, a més, d’un petit audiovisual introductori que ens explica què eren les carreres de quadrigues.
PONT ROMÀ
El pont romà de Mèrida, sobre el riu Guadiana, és un dels més ben conservats de tota la península, potser al costat del també extremeny Pont d’Alcántara.
El pont es conserva en gairebé la seva totalitat (s’han conservat 721 metres dels 755 metres originals i 60 dels 62 arcs). Al costat dels altres monuments romans de Mèrida forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat i es troba situat just al costat de l’alcassaba d’origen àrab.
La construcció del pont es deu, igual que el teatre i amfiteatre, als primers moments de la fundació de la ciutat, és a dir, durant el segle I aC. Per descomptat, el pont ha estat reconstruït en diverses ocasions, l’última de les quals al segle XIX, encara que això li resta ben poc del seu enorme poder evocador.
TEMPLE DE DIANA
Per desgràcia, no són molts els vestigis de l’antic fòrum municipal d’Augusta Emèrita que han arribat als nostres dies. Però un dels que sí que es conserven i que cal veure a Mèrida és el conegut com Temple de Diana.
Igual que els edificis anteriors, la seva construcció es deu a la primera època de colonització de la ciutat, durant el segle I aC i està construït amb la roca granítica autòctona de la zona. Es tracta d’un temple dedicat al culte imperial, de manera que la seva denominació de Temple de Diana no s’ajusta a la realitat.
El temple es disposa sobre un podi construït amb carreus. Avui en dia podem gaudir de part del seu perípter amb sis columnes acanalades d’ordre corinti en la seva façana frontal. El seu frontó, que se situa damunt d’una cornisa, té forma d’arc de mig punt i no triangular, a diferència del que és habitual.
No es conserva el criptopòrtic que hauria envoltat el complex, però si dos estanys que se situen a banda i banda del temple.
ZONA ARQUEOLÒGICA DE LA MORERÍA.
Es tracta d’una zona arqueològica excavada en el subsòl del que, actualment, són diverses conselleries de la Junta d’Extremadura. Se situa al costat del riu Guadiana, a escassos metres del pont romà i ens pot fer entendre com era la disposició urbanística d’Augusta Emèrita, però també durant èpoques posteriors, ja que el raval va seguir ocupat durant els temps de la invasió visigoda i, posteriorment, musulmana.
I amb aquest recinte acabem la nostra llista de 6 monuments romans que cal veure a Mèrida. Per descomptat no són els únics, però nosaltres no vam tenir prou temps per visitar els recintes de la Casa de Mitreo, la basílica de Santa Eulàlia o el Columbari, per exemple, encara que sí que vam poder passar pel Aqüeducte dels Miracles, l’encarregat de portar l’aigua a la ciutat romana.