Amb prou atractius per poder-ne gaudir, Kashan, la bella ciutat a mig camí entre Isfahan i Teheran, resulta una de les nostres últimes parades del nostre viatge a l’Iran.
Kashan mereix una visita reposada. Entre els seus tresors, trobarem diversos habitatges històrics, un interessant basar i un jardí que forma part del Patrimoni de la Humanitat, de la mateixa manera que altres jardins que hem tingut l’oportunitat de conèixer en visitar Shiraz.
No obstant això, la història de Kashan es remunta a l’antiguitat, ja que a les rodalies de la ciutat es troba un dels més antics ziggurats que es conserven, de nom Tappeh Sialk, que hauria estat construït al voltant de l’any 2900 aC. Més antic que el ziggurat, algunes restes arqueològiques properes tindrien una antiguitat d’uns 7500 anys. El que confirma, per si hi havia algun dubte, que aquesta regió va ser fèrtil en civilitzacions pretèrites i que són molts els monuments a veure a Kashan, fins i tot remuntant-se als albors de les civilitzacions.
KASHAN. EL ZIGGURAT TAPPEH SIALK I UNA MICA DE HISTÒRIA.
Abans de visitar el centre històric de Kashan tenim l’oportunitat de visitar el ziggurat en qüestió. És cert que cal posar-hli una mica d’imaginació per entendre que aquest monticle artificial es tracta d’una de les construccions més antigues que han arribat als nostres dies. Però, a falta de poder visitar el ziggurat Choga Zambil, al Khuzestan, que es conserva en molt millor estat, ens conformem en visitar el ziggurat de Kashan, corresponent a la civilització elamita i que, per descomptat, no ens deixa indiferent.
Kashan és una zona relativament fèrtil. Una mena d’oasi enmig d’una zona semidesèrtica que es perllonga al llarg de centenars de quilòmetres. Motiu suficient perquè alguns monarques, com el seljúcida Malik Shah I al segle XI, es fixés en aquesta localització manant construir un fort, de nom Ghal’eh Jalali, que es manté encara en peu. Posteriorment, també els reis safàvides, que van mantenir el control de Pèrsia durant més de dos segles a partir de 1501, van construir a Kashan algunes de les seves residències. En concret, Abbàs I el Gran, un dels monarques de major èxit militar, va fer construir el bellíssim Jardí Fin, que forma part del Patrimoni de la Humanitat com un dels millors exemples de jardí persa que es troben en tot el país.
JARDÍ FIN DE KASHAN, PATRIMONI DE LA HUMANITAT.
És precisament el Jardí Fin, el nostre proper destí a Kashan. Aquí podem descobrir un món de petits (i no tan petits) estanys, delicats sortidors i fonts, zones enjardinades amb arbredes o bells pavellons amb cúpules decorades fent ús de la clàssica delicadesa persa. Conegut és l’art que tenien els perses per al disseny de jardins. Un art, en realitat, no exclusiu dels perses si no de tot el món musulmà. Exemples d’això els tenim a Marràqueix o a Granada, on al Generalife es troba alguns dels més bells jardins del món.
Com he explicat, va ser el Sha, Abbàs I el Gran qui va manar construir tan elegants jardins, encara que els monarques que van seguir al més important dels reis safávidas es van encarregar d’ ampliar-lo. El jardí, per cert, està situat als afores de la ciutat de Kashan, en el ve a ser una mena de fortificació emmurallada amb torres cantoneres incloses.
KASHAN. CENTRE HISTÒRIC.
Prenem, ara sí, camí al centre històric de Kashan. Són diverses les vivendes històriques que cal veure a Kashan. I nosaltres tindrem l’oportunitat de conèixer-ne dues d’elles: les cases Tabatabaei i Borujedis.
La Casa Tabatabaei és un dels més bells habitatges històrics de Kashan. Es tracta de la que va ser la casa d’un ric empresari dedicat al comerç de les catifes. Una mansió construïda a mitjan segle XIX, de 5000 metres quadrats, que disposa de quatre patis dissenyats amb boniques fonts, estanys i parterres. Les diferents estances, que se situen al voltant del pati principal, es troben ricament decorades amb pintures, estucats, fustes nobles i vidres tintats. Fins a 40 habitacions es troben disperses entre les dependències de la Casa Tabatabaei.
Després d’ella, és moment de conèixer un altre dels habitatges històrics que cal veure a Kashan, la casa Borujedis, que es localitza a molt poca distància de l’anterior. És aquesta una mansió construïda a partir de 1857 per a la que era la núvia d’Haji Mehdi Borujerdi, un ric comerciant de Kashan al qual esposarien amb una descendent de la Casa Tabatabaei, precisament. Els Borujedis, per cert, van triar el mateix arquitecte de la Casa Tabatabaei, Ali Maryam Kashani, perquè dissenyés la seva. 150 artesans van trigar 18 anys a completar la tasca.
El disseny d’aquest habitatge és semblant a la Tabatabaei, ja que es disposa al voltant d’un pati rectangular. Les diferents estances estan novament decorades amb extrema subtilesa, com era habitual en art persa de l’època. Una vegada més, no pot faltar l’estany situat al mig del jardí. Les bellíssimes pintures murals són obra de Kamal-ol-Molk, artista de la cort reial.
Un dels elements que han fet especialment famosa aquesta mansió és que presenta tres torres eòliques que s’encarreguen de refrigerar l’habitatge i que estan construïdes en pedra, maó cuit al sol i una massa composta de morter, palla i argila.
Us deixo amb algunes fotos perquè us feu una idea de la bellesa de la mansió.
Os dejo con algunas fotos para que os hagáis una idea de la belleza de la mansión.
MESQUITA AGHA BOZORG DE KASHAN.
La següent parada ens porta a una bellíssima mesquita que fa també les funcions de madrassa, és a dir, d’escola alcorànica. Es tracta de la mesquita Agha Bozorg, una construcció de curiós disseny, ja que al pati central de la mateixa hi ha un segon pis, que queda per sota de planta la principal. Aquest pis inferior disposa d’un estany central de formes poligonals i quatre petits parterres arbrats. Al voltant d’aquest pati central inferior es disposen una sèrie d’estances, a les que no podem accedir i que suposem que són les dedicades als escolars.
La mesquita, construïda a la fi del segle XVIII, disposa de dos grans iwans. El primer és el de l’entrada, mentre que el segon és el que queda davant del minhrab, que es culmina amb una volta de maó i que disposa de dos minarets. Tot i que la decoració no és tan espectacular com la que hem pogut gaudir a les mesquites de Isfahan, la veritat és que és també una petita i delicada meravella. El clàssic vidre esmerilat persa decora part dels iwans i els bells minarets.
Visitada la mesquita madrassa d’Agha Bozorg, encara tenim temps per perdre’ns durant una estona pel basar de Kashan, un dels més bells d’Iran. Per descomptat, amb suficients monuments, basars, mesquites i jardins a veure a Kashan, aquesta ciutat ha de ser inclosa en qualsevol viatge a Iran.