FRIBURG. Visita a la capital de la Selva Negra.

Visitar Friburg, la qual es pot considerar capital de la Selva Negra, era un dels nostres objectius principals durant el nostre viatge de Setmana Santa que ens ha portat per les regions d’Alsàcia i la Selva Negra, limítrofs entre França i Alemanya

Friburg és una ciutat de mida més aviat petita (poc més de 200.000 habitants) que val la visita d’un dia sencer. Encara que hi ha suficients monuments per destinar-li un dia sencer, l’habitual pressa del viatger modern ha propiciat que només li puguem dedicar una tarda a aquesta bella ciutat, a la qual hem arribat després d’un plujós dia on hem tingut l’oportunitat de visitar les Cataractes Triberg, una de les cascades més altes d’Alemanya.

Quan arribem a Friburg sembla que la meteorologia ens dona una treva i encara que el sol es resisteix a rebre’ns, almenys la pluja minva fins que podem tancar, per fi, els paraigües.

VISITA DE LA CIUTAT VELLA DE FRIBURG.

La Ciutat Vella de Friburg (Altstadt), veritable objectiu de la nostra visita, es va edificar al voltant de la Catedral de la ciutat, coneguda com Münster. En realitat, els edificis i monuments que cal veure a Friburg es troben ubicats en aquest nucli poblacional, de manera que en arribar a la capital de la Selva Negra, deixem el cotxe fora del centre històric i ens dirigim, sense perdre el temps i a peu, fins al centre històric.

Després de superar un pont sobre el riu Dreisam, prenem Kaiser Joseph Strasse per arribar, als pocs minuts, fins a la Martinstor, una preciosa torre medieval que fa de porta d’entrada a la Ciutat Vella de Friburg. Martinstor és una de les tres portes que han resistit el pas del temps i que formaven part de la muralla medieval de la ciutat, que va ser construïda al segle XIII.

De seguida ens adonem que Friburg és una ciutat ordenada i amb la pràctica totalitat dels edificis del centres històric molt cuidats. Aquí no hi ha parets escrostonades. Els edificis estan pintats, sovint de vius colors, però sempre amb molt de gust. I les finestres solen estar bellament ornamentades amb diferents tipus de flors, tal com veurem en uns dies durant la nostra visita per la Ruta del vi d’Alsàcia.

Abans d’acostar-nos fins a la Plaça de la Catedral ens desviem per Rathausgasse per arribar fins a la Plaça de l’Ajuntament on es troben, no un si no, fins a dos ajuntaments: el nou i el vell. L’Ajuntament Nou es tracta d’un edifici de finals del segle XIX que sorgeix de la reforma d’una antiga construcció renaixentista que havia fet les funcions de claustre de la Universitat. La veritat és que l’edifici, de dos pisos, i amb porxos en la seva part central, és ben bonic. Al primer pis es disposa un preciós balcó a manera, gairebé, de galeria. Coronant l’ala central de l’edifici es troba un rellotge i una torre on cada dia, a les 12 del migdia, sona un carilló. L’Ajuntament Nou, que fa cantonada, disposa també d’una preciosa finestra cantonera, en formi de tribuna, que ens remet al seu origen renaixentista.

Just al costat del Nou, trobem l’Ajuntament Vell, pintat de viu color vermell granatós i que correspon a la unió, a mitjan segle XVI, de diversos edificis més antics. Un pont sobre un arc, uneixen el Nou amb el Vell Ajuntament, que per cert, actualment fa les funcions d’Oficina de Turisme.

A la mateixa plaça trobem la mola de l’església de Sant Martí que sorgeix després de la Segona Guerra Mundial, quan bona part de l’església franciscana del segle XII queda destruïda.

Ara sí, ens dirigim fins a la propera Plaça de la Catedral o Münsterplatz. La Kornhaus és el primer edifici que ens crida l’atenció. Es tracta d’un antic graner de fins a cinc pisos. L’edifici, acabat amb una teulada a dues aigües, té una alçada de fins a cinc pisos, el que dóna una idea de la seva mida. L’original Kornhaus era un edifici del segle XV i va tenir funcions no només de graner, sinó també de saló de ball o escorxador, segons l’època. No obstant això, igual que altres edificacions de l’època medieval, la Kornhaus va ser enderrocada durant la Segona Guerra Mundial i només a partir de 1970 va poder ser reconstruïda.

Altres belles edificacions envolten la catedral de Friburg disposant-se al llarg de la plaça de la Catedral. De totes elles, la més bella i interessant és la Kaufhaus o Magatzems Històrics, una altra de les construccions que cal no perdre’s. Aquesta casa cantonera, dissenyada sobre porxos disposa de dues belles galeries en cadascun dels seus extrems, disposades a manera de torretes. És una de les edificacions renaixentistes més excel·lents de Friburg i amb el seu to granatós, no passa desapercebuda. Les estàtues policromades representant a diversos Emperadors de la Casa dels Habsburg decoren la bella edificació, antiga seu de l’administració financera de la ciutat.

LA CATEDRAL DE FRIBURG

Després d’una ona volta per la Plaça de la Catedral és moment, ara sí, d’entrar al temple. La Catedral o Münster és el gran monument que cal veure a Friburg. Es tracta d’un enorme edifici d’estil gòtic construït en pedra sorrenca vermella (en aquest sentit, recorda a la Catedral d’Estrasburg), la construcció es remunta a principis del segle XII. No obstant això, el temple no accedeix a la categoria de Catedral fins 1827.

Es tracta d’un edifici eminentment gòtic, doncs de la construcció romànica original en queda ben poc. El més espectacular és, potser, la seva façana occidental, que està dissenyada a manera d’una única torre de 116 metres d’altura que domina completament la façana. La Portalada gòtica que trobem a l’entrada principal disposa d’una bellíssima decoració en forma de múltiples estàtues, policromades totes, tant al timpà, com en el brancal i les arquivoltes. Realment sorprenent i que ens pot fer pensar com havien de ser les catedrals més boniques del món, on les estàtues no solen haver conservat la policromia original.

L’interior, de tres naus, és també majestuós, destacant les escultures policromades que trobem en els pilars que separen les naus. Al final de la mateixa, un gran deambulatori que conté múltiples capelles envolta per complet el presbiteri. A l’interior de la Catedral de Friburg també ens crida l’atenció un bonic púlpit de pedra de decoració exquisida així com els vitralls. Alguns d’ells, per cert, es troben entre els més antics d’Alemanya, ja que daten del segle XIII.

Després de la visita a la Catedral de Friburg és hora ja de perdre’ns pels múltiples carrerons de la Ciutat Vella, una mica sense rumb, per anar gaudint dels bonics edificis que aquesta zona de la capital de la Selva Negra ens ofereix.

La visita no ens ha decebut en absolut. Per descomptat hi ha bastant a veure a Friburg, de manera que ha estat un encert incloure-ho en el nostre viatge a la Selva Negra i Alsàcia. És ara el moment de buscar on sopar, per dirigir-nos després al nostre allotjament, doncs Colmar i la ruta del Vi d’Alsàcia ens esperen demà.