Visitar Évora, amb un dels centres històrics més compactes de Portugal, és realment interessant. Cal tenir en compte que el seu traçat ha estat inclòs per la Unesco, en la llista del Patrimoni de la Humanitat.
Hi ha bastant a veure a Évora i en els seus voltants, de manera que hagués estat interessant poder gaudir d’un dia sencera per recórrer-la. I és que en pocs quilòmetres a la rodona, trobem alguns dels vestigis neolítics més interessants d’Europa, com el Crómlech de los Almendros (la importància se situa a l’altura del Stonehenge) o el Dolmen de Aguiar. No obstant això, encara que acostar-nos al Crómlech era un dels nostres objectius, el temps se’ns va tirar a sobre i finalment, no vam poder visitar-lo.
Com en altres de les poblacions visitades al’Alentejo i a Extramadura, també els romans van ocupar aquí la ciutat, com ho mostren alguns dels monuments més importants que cal veure a Évora. En aquesta època, Évora rep el títol de municipi i el nom de Ebora Liberalitas Julia. Igual que altres municipis extremenys i de l’Alentejo, Évora va passar a mans visigodes i àrabs, sent a mitjan segle XII quan la plaça és ocupada per les tropes cristianes. La ciutat prospera fins a esdevenir la segona més important de tot el regne portuguès, a mitjan el segle XVI. A aquesta època d’esplendor corresponen alguns dels edificis més importants que cal veure a Évora i en concret a diverses esglésies i convents que van ser edificats a partir de finals del segle XII. La Universitat d’Évora va tenir una importància cabdal en la florida de la ciutat. No obstant això, després de l’expulsió dels jesuïtes el 1759, la Universitat va ser clausurada, resultant un cop dur per a la que era la segona ciutat portuguesa en importància.
Durant el nostre recorregut pel centre històric de la ciutat podrem descobrir, en aquesta freda i plujosa tarda de gener, d’alguna de les esglésies, convents, places i edificacions més importants que cal veure a Évora. Iniciarem la nostra visita al turó on es troba el Temple Romà de Évora i, posteriorment, anirem baixant fins a la plaça del Giraldo, per acabar sortint a la ciutat extramurs a la recerca del preciós aqüeducte medieval.
VISITAR ÉVORA EN 1 DIA.
TEMPLE ROMÀ D’ÉVORA
Deixem el cotxe al petit turó que s’alça enmig d’Évora i on es troba el més important vestigi romà que cal veure a Évora. Es tracta d’un temple del segle I, és a dir, corresponent a la primera època d’ocupació romana. Curiosament el temple va formar part, durant molts anys, del vell escorxador municipal fins que el 1871 va ser restaurat. El temple es trobava en el que era el fòrum de Ebora Liberalitas Julia i hauria tingut funcions de culte imperial, encara que sovint és conegut com Temple de Diana.
El Temple Romà de Évora està edificat sobre un pòdium de granit. Es tractava d’un temple hexàstil (és a dir amb 6 columnes en el seu pòrtic, avui desaparegudes). No obstant això, encara es mantenen dempeus catorze columnes que ens donen fe de la bellesa que va haver de tenir el temple en el seu moment. Si bé el fust de les columnes està realitzat en granit, tant en les bases com en els capitells corintis es va utilitzar marbre d’Estremoz.
BIBLIOTECA PÚBLICA D’ÉVORA
Un edifici que gairebé ens passa desapercebut i del qual no teníem notícies ens proporciona una de les millors sorpreses del viatge. La biblioteca pública d’Évora es troba a escassos metres del Temple Romà, al turó que domina la població. Es tracta d’una construcció del 1805.
Està considerada una de les biblioteques amb un major patrimoni de tot el país, incloent-664 incunables i més de 6000 llibres del segle XVI. No obstant això, nosaltres ens quedem amb la bellesa de les dues sales de lectura que tenim l’oportunitat de recórrer i que estan plenes d’estudiants de la propera Universitat. L’edifici de la Biblioteca és anterior a la fundació de la mateixa, ja que data de mitjan el segle XVII.
Més enllà de la història de la biblioteca us deixo algunes fotos de la mateixa.
CATEDRAL DE SANTA MARIA
Amb aspecte de fortalesa, com moltes de les catedrals portugueses, la Catedral de Évora és el temple medieval més important dels que cal veure a Évora. Es tracta d’un temple construït a partir de principis del segle XIV en un moment de transició entre el romànic tardà i el gòtic. Dedicada a Santa Maria cal destacar el seu cimbori gòtic, el bell pòrtic esculpit i el claustre. Part de la decoració interior correspon ja a una època bastant posterior, com testifica el preciós retaule de la Capella Major, una de les obres més importants del barroc portuguès.
PRAÇA DO GIRALDO
Si bé en l’època romana, el fòrum es trobava al suau turó que domina la ciutat, ja en època medieval, el centre històric es va desplaçar al que avui és la plaça do Giraldo, que al segle XIII rebia el nom de Plaça Gran.
Enmig de la plaça destaca la font Henriquiña, de 1571, que va substituir l’original del 1537 i que era l’encarregada de rebre l’aigua que l’aqüeducte Água do Prata portava al centre de la ciutat.
La Praça do Giraldo és la més àmplia de la ciutat i el seu veritable centre neuràlgic. Part de la plaça es troba porticada, sent ací un bon lloc per prendre un cafè i algun pastís en alguna de la múltiples pastisseries que jalonen el centre històric d’Évora. Els pastissos, per cert, ens recorden molt als pastéis de Belem típics de Lisboa. Aprofitem per apropar-nos a l’Oficina de Turisme, que ens proporciona uns mapes de la població.
ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC I CAPELLA DELS OSSOS.
Si des de la Praça do Girardo prenem direcció sud buscant la Rua do República de seguida ens trobarem davant de l’Església de Sant Francesc.
Es tracta de l’església del convent homònim que data de principis del segle XVI. El convent té també la seva importància històrica ja que aquí es va instal·lar la cort d’Alfons V durant les seves estades a Évora. L’església també va ser la seu del casament reial entre Pere I amb Constança Manuel de Villena. L’estil del temple és gòtic manuelí, com correspon a l’època, encara que amb molts retocs posteriors. Bona part dels retaules de les capelles laterals, però, corresponen a una època posterior, com en donen fe el seu estil eminentment barroc. El més bell de tots els retaules corresponen a la capella de l’Ordre Tercera de Sant Francisco de la Penitència, on el barroc es mostra en tot el seu esplendor.
Però probablement sigui l’adjacent Capella dels Ossos (per entrar-hi cal sortir de l’església i envoltar-la) el més interessant de l’església i un dels monuments més importants que cal veure a Evora. En aquesta capella trobem milers d’ossos procedents de l’església del convent però també d’altres cementiris de la ciutat. La construcció de la capella obeeix al desig de tres frares franciscans del segle XVI que van dissenyar l’espai a manera de reflexió sobre la brevetat de la vida humana. En algun sentit ens ha recordat l’ossera de Kutna Hora, a la República Txeca, encara que aquella és més macabre si cap.
AQÜEDUCTE D’ÉVORA
És curiós perquè en aquest viatge a Extremadura i Alentejo hem tingut l’oportunitat de conèixer fins a tres aqüeductes: el de Mèrida, el d’Elvas i aquest d’Évora. L’aqüeducte Água do Prata (Aigua de Plata) té una longitud total de 19 quilòmetres i encara que en el seu trajecte intramurs s’han conservat en alguns dels seus arcs, on millor es pot apreciar la bellesa d’aquesta construcció és sortint a la ciutat extramurs per la Porta da Lagoa. La veritat és que la vista de l’aqüeducte des d’aquesta zona adjacent a les muralles em sembla certament espectacular.
Es tracta d’una obra d’enginyeria medieval ja que es va construir a partir de 1533 en època de Joan III. No obstant això, se sap de l’existència d’un aqüeducte anterior, d’època romana, del que l’actual va prendre el seu recorregut. L’aigua procedent de les fonts de Divor va recórrer per primera vegada el trajecte complet el 29 de març de 1537, arribant a la font existent a la plaça do Giraldo que, per desgràcia, no és l’original.
I amb la visita de l’aqüeducte acaba el nostre recorregut per la ciutat i que ha passat pels monuments i places més importants que cal veure a Évora. Més enllà d’ells, Évora és un bon lloc per passejar sense presses per tal de gaudir d’aquest centre històric que forma part del Patrimoni de la Humanitat.