CURAÇAO. Platges i patrimoni a la perla de les Antilles Holandeses

Curaçao suposa la segona escala del nostre Creuer Antilles Holandeses i Carib Sud que estem realitzant a bord del Monarch de Pullmantur.

I la veritat és que esperàvem especialment aquest moment ja que tindrem l’oportunitat de conèixer Willemstad, la capital de Curaçao, una bella ciutat colonial que forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat i, així com alguna de les boniques platges de blanca sorra que es troben als voltants de la ciutat.

BREU HISTÒRIA DE CURAÇAO.

L’illa de Curaçao va emergir de l’oceà fa més de 100 milions d’anys i té un origen volcànic. Els seus primers habitants, haurien estat els indis Caquetíos. No va ser, igual que la resta del Carib, fins fa poc més de 500 anys quan aquesta illa va ser descoberta a ulls europeus. Va ser Alonso de Ojeda, en 1499, el primer europeu que va posar els seus peus a Curaçao. Com moltes altres colonitzacions per part espanyola, tampoc aquesta va ser pacífica, ja que la major part dels indis capturats van ser presos i esclavitzats.

No obstant això, a partir de 1634 són els holandesos els que es fan amb la plaça després de derrotar als ocupants espanyols. Son ells els que transformen l’illa en un centre comercial d’importància i, especialment, pel que fa al comerç d’esclaus.

Els esclaus procedien d’Àfrica i després de ser portats a Curaçao eren redistribuïts per tot el Carib, encara que alguns d’ells es quedaven a treballar en les plantacions agrícoles de l’illa. No va ser fins el 1863 quan es va abolir el comerç d’esclaus a les antigues colònies holandeses.

La sobirania de les illes no ha estat sempre sota ordres holandeses. Els britànics es van fer amb Curaçao a principis de segle XIX (encara que la seva singladura a Curaçao va durar pocs anys) i durant la Segona Guerra Mundial, novament el Regne Unit i, posteriorment, Estats Units es van fer amb el control de l’illa durant algun temps.

En qualsevol cas, des de 1934 l’autonomia de Curaçao respecte als Països Baixes ha augmentat gradualment, sent pràcticament completa des de 1954 tant pel que respecte a Curaçao com per a la resta de les anomenades Antilles Holandeses. No obstant això, aquesta denominació d’Antilles Holandeses va ser abolida en 2010, quan Curaçao es converteix en un país independent dins del Regne dels Països Baixos. Exactament la mateixa consideració que tenen Aruba, Sant Marteen i Holanda mateixa.

WILLEMSTAD. UN PASSEIG PER LA CAPITAL DE CURAÇAO.

Willemstad és la capital de Curaçao. Es tracta d’una bellíssima població de caràcter colonial que forma part del Patrimoni de la Humanitat. Va ser la possibilitat de visitar Willemstad un dels motius que ens van fer triar aquest creuer entre els diversos que solquen el mar Carib. No és fàcil visitar Curaçao (ni barat) si no és a través d’un creuer i tant la seva capital com les platges properes a la mateixa són un atractiu francament poderós.

El nostre creuer atraca al port de Willemstad a les 8 del matí, de manera que abans de les 8.30 ja hem desembarcat. El centre històric es troba a menys de 10 minuts a peu del port de creuers.

El casc antic de Willemstad es divideix en 4 barris: Otrobanda, Punda, Sharloo i Pietermaai. El primer d’ells, Otrobanda, es localitza abans de creuar el pont de la reina Emma. En aquest barri recorrem la pintoresca zona que és coneguda com Kura Hulanda. Aquí ja podem observar els caracteríscs habitatges de dos o tres pisos, pintats de vius colors, i que són el senyal d’identitat de la ciutat. Tots ells rememoren els habitatges i construccions que podríem trobar a molts dels barris de les diferents ciutats holandeses, lloc de procedència dels colons que les habitaven. Gairebé tots aquests habitatges van ser construïts a mitjan segle XIX i formen part del bonic llegat neerlandès a Willemstad, capital de Curaçao. La majoria d’aquestes construccions són, ara mateix, seu de bancs, hotels amb encant o apartaments per llogar. Algunes d’elles segueixen sent habotatges particulars, encara que el seu preu és francament elevat.

Després de visitar Otrobanda prenem camí al famós pont de la Reina Emma. Es tracta d’un pont de vianants que s’obre cada vegada que alguna gran embarcació demana pas.

A l’altra banda del pont trobem el més bell dels barris de Willemstad, Punda. La façana de Handelskade que treu el cap a l’Sint Annabaai, el profund canal que divideix en dos la capital de Curaçao, és el més cridaner de tota la ciutat. No obstant això, haurem d’esperar a la tarda per tenir el sol d’esquena i poder gaudir en plenitud de les diferents construccions de vius colors que converteixen aquesta ciutat en una de les més pintoresques del Carib. És aquesta la zona més antiga de la capital i és coneguda com “La Amsterdam del Carib“. Més enllà d’aquesta primera façana que dóna al canal, val la pena gaudir també del carrer Breedestraat, igualment amb el mateix tipus de construccions i que ens porta directament fins al Wilhelmina Park. Allà es localitza el Fort Amsterdam, amb la seva lluent façana en color crema, el més important dels 765 monuments declarats patrimoni nacional i que li han valgut a la ciutat ser inclosa dins la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Altres edificis d’interès a Punda són la vella Sinagoga, una de les més antigues d’Amèrica i que presta els seus serveis de forma ininterrompuda des de 1732, o el Tempel, que va ser una bonica església. Passem també pel mercat flotant, que es localitza al Waaigat. Les petites embarcacions de fusta encallades en aquest port serveixen d’habitatge als comerciants del mercat. La mercaderia arriba diàriament des de Veneçuela, que dista poc més de 50 quilòmetres de Curaçao.

Un petit pont d’estil holandès ens porta fins al barri de Sharloo, que era el vell barri jueu sefardita. Molts d’aquells jueus procedien de famílies acabalades. És per això que trobem aquí preciosos habitatges, pintats també en vius colors, de dos pisos la majoria de les vegades i més amplis que alts gairebé sempre, a més de tenir un propi jardí que sol estar tancat per una reixa. Gairebé de manera invariable, a la petita mansió s’acostuma a accedir després de superar una escala, de vegades doble.

Algunes d’aquestes construccions són avui seus de bancs o altres grans empreses i corporacions, encara que altres ho són de museus o altres oficines governamentals. També algunes ambaixades, com la representació diplomàtica d’Holanda es troben en aquesta llarga filera de precioses mansions que suposa Sharloo, particularment pel que fa a Sharlooweg, el carrer més bell del barri.

Després de visitar Sharloo prenem novament direcció sud fins arribar a Pietermaai, l’últim dels barris que visitarem a Willemstad, capital de Curaçao. Es tracta d’un barri menys glamurós que l’anterior, però on trobem també un bon nombre de construccions protegides, pintades també en vius colors i que han estat transformades en petits hotels amb encant, cafès i restaurants. La Catedral és l’edifici que més crida l’atenció aquí, pintada també en color crema i que és l’edifici més alt entre els d’origen colonial. Es tracta d’una construcció consagrada el 1882. Per desgràcia, no podem visitar el seu interior per trobar-se tancada.

Reprenem direcció oest per tancar el recorregut gairebé circular pel centre històric de Willemstad, fins a arribar, novament fins al pont de la Reina Emma.

La destil.leria del famós licor de Curaçao té la seu a l’illa, encara que una mica allunyat de la capital. És de visita gratuïta. Després de visitar Willemstad, vam contractar un tour (a la capital) que ens va portar a diverses localitzacions de l’illa com la Badia dels Espanyols i la destil.leria, i que ens va deixar, finalment, a Mambo Beach.

PLATGES DE CURAÇAO. EL CARIB EN ESTAT PUR.

Després de visitar Willemstad, capital de Curaçao, és moment de prendre rumb a alguna de les platges de prístines aigües que es troben repartides a l’illa. Ens decantem per una de les més properes a Willemstad que és, a més, una de les més populars. Es diu Mambo Beach i es troba a poc més de 6 quilòmetres de la capital, just al costat del famós Sea Aquarium on s’ofereixen espectacles de dofins i també, sessions per a donar de menjar als taurons i lleons. Banyar-se amb els cetacis també forma part de les activitats ofertes pel Sea Aquarium.

Mambo Beach es tracta d’un conjunt de 4 o 5 platges contigües de blanques sorres i transparents aigües. De nou, com ja hem pogut gaudir en aquest viatge pel Carib són diverses les tonalitats de blau que podem trobar a la mateixa platja.

Mentre la Isa tomba seva tovallola a la sorra (som d’utilitzar poc les gandules), en Marc i jo explorem el conjunt de platges. Al poc temps, no dubtem a prendre el nostre equip de busseig per explorar el fons marí i gaudir d’una bonica sessió de snorkel, tenint en compte la bellesa del fons marítim.

I entre explorar el mar, gaudir dels banys de sol i uns quants passejos per les diferents platges de la zona ens acaben passant volant les més de dues hores que gaudim de Mambo Beach. Una zona, per cert, plena de serveis, de manera que qui vol gaudir de la seva caipirinha o el seu margarida només ha de sol·licitar-ho en algun dels locals del complex.

La veritat és que el creuer ens està donant l’oportunitat de combinar belles platges caribenyes amb algunes de les més fascinants poblacions colonials d’Amèrica, com Cartagena d’Índies o Willemstaad, incloses les dues dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat.