Ciudad Rodrigo és la segona Ciudad en importància de la província de Salamanca i suposa una excursió de mig dia o un dia estupenda per realitzar des de la capital provincial.
Situada a uns 90 quilòmetres de Salamanca, Ciudad Rodrigo té el seu origen a l’Edat de Bronze, moment en què ja s’ha documentat l’existència d’assentaments humans en aquesta localització. No obstant això, van ser els vetons els primers a colonitzar el que avui és Ciudad Rodrigo allà pel segle IV aC. Pocs vestigis queden d’aquell moment. Si de cas, el verro de pedra que podrem admirar just davant del castell de la població. Posteriorment van ser els romans els que van caminar per aquestes contrades. D’aquell moment, de l’antiga Mirobriga, conserven els vilatans seu gentilici: mirobrigenses.
A partir del segle XII, Ferran II va renovar la població i la dotà de muralles. A més, manà construir la catedral i restaurà la diòcesi. Serà el principi de diversos segles de prosperitat i desenvolupament. D’això en donen fe les diferents mansions que anirem trobant durant el nostre passeig pel centre històric de Ciudad Rodrigo. La plaça tenia certa importància en temps de la Reconquesta per trobar-se en terra fronterera enfront de les possessions islàmiques. En aquest sentit, Enric II Trastàmara va fer construir una fortalesa que, actualment i després de les oportunes restauracions, fa les funcions de Parador Nacional.
A partir del segle XVII Ciudad Rodrigo entra en progressiva decadència. La Ciudad pateix els rigors de la guerra en diferents conteses militars, ja siguin la Guerra de Restauració Portuguesa, la de Successió Espanyola o la Guerra d’Independència Espanyola que es desenvolupa durant les conegudes Guerres Napoleòniques, una autèntica guerra paneuropea que va enfrontar a diverses de les potències del moment, incloses Espanya, Portugal, Regne Unit i França.
VISITAR CIUDAD RODRIGO. UN PASSEIG DE 4 HORES.
Arribo a Ciudad Rodrigo en l’autobús procedent de Salamanca. El viatge ha durat una hora. Només cal pujar una petita costa, de no més de tres minuts per entrar a la Ciudad fortificada per la Porta d’Amayuelas.
Encara que són diversos els edificis que cal veure a Ciudad Rodrigo, la nostra veritable intenció no és més que passejar pel centre històric. No obstant això, no podem resistir-nos a entrar a la Catedral de Santa Maria, el primer gran edifici que surt al nostre pas. Es tracta d’una construcció de transició del romànic al gòtic que es deu a l’obstinació de Ferran II de Lleó de dotar d’infraestructures religioses i civils a la Miróbriga dels romans. Per descomptat no és la més espectacular de les catedrals d’Espanya, però la seva visita val la pena. Especialment pel seu bell claustre, pel delicat cor plateresc del segle XV i pel Pòrtic del Perdó, ornamentat amb frisos historiats que recorden al Pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostel.la. No menys imponent és la Porta de les Cadenes. Per sobre d’un arc escarser apareixen 12 belles figures gòtiques, situades en estretes fornícules, que representen personatges de l’Antic Testament.
Just davant de la Catedral es localitza un petit parc, la plaça de Sant Salvador. Aquí trobem algunes mansions d’interès, com la Casa dels Mirandas o el cantoner Palau de la Marquesa de Cartago, neogòtic i amb tints historicistes. Es tracta d’una obra de finals del segle XIX.
Els nostres passos ens porten ara fins al centre de la urbs. Prenem el Carrer Pacheco, que se segueix de la Sánchez. Abans d’arribar a la Plaça Major trobem, a mà esquerra, una curiosa plaça porticada, la Plaça del Bon alcalde. Porticada, emblanquinada i amb decoracions grogues recorda algunes de les places que vam visitar durant el nostre viatge a Portugal. No desentonaria trobar aquesta bella placeta a Évora, per exemple. I no és estrany, ja que ens trobem a menys de 30 quilòmetres de Portugal.
Ara sí, arribem a la més bella plaça de Ciudad Rodrigo i on convergeixen la majoria de carrerons de la Ciudad intramurs. Es tracta de la Plaça Major, plena d’edificis de pedra (moltes d’elles, cases blasonades) i, com no podria ser d’altra manera, de diversos bars i restaurants. El més imponent dels edificis d’aquesta Plaça Major de Ciudad Rodrigo és el de l’Ajuntament o Casa de la Vila. Es tracta d’un bellíssim edifici de pedra, com gairebé tots en aquesta vil.la, del segle XVI. Els baixos són porticats, gràcies a un conjunt d’arcs rebaixats. Igual de bella és la galeria superior, de tipus renaixentista. A banda i banda de l’edifici s’alcen sengles torres.
Un altre bonic edifici de la plaça és la Casa del Primer Marquès de Cerralbo, del segle XVI també. Es tracta de la que va ser mansió de Rodrigo Pacheco Osorio, I marquès de Carralbo. El fris plateresc és una delícia. I el blasó cantoner, imponent.
Com explicava, d’aquesta Plaça Major parteixen els diferents carrerons que ens portaran a varis dels edificis que cal veure a Ciudad Rodrigo. Prenem el Carrer Sant Joan per apropar-nos fins a la Casa dels Vázquez. És aquest un altre edifici de pedra, cantoner, que va ser propietat de Francisco Vázquez. La veritat és que la portalada cantonera emmarcada per l’arrabà és francament curiós. Com ho és el balcó del primer pis, just a sobre de la portalada en qüestió. Entre tots dos, el blasó dels Vázquez. La particularitat d’aquesta mansió és que exerceix les funcions d’Oficina de Correus de Ciudad Rodrigo, de manera que és visitable durant les hores d’oficina. I val la pena, amb una ornamentació de principis del segle XX, que res té a veure amb el gòtic, a força de rajoles decorades formant els arrambadors de les estances principals.
Tornem a la Plaça Major per prendre el Carrer Sánchez Arjona. De seguida dobleguem per Juan Arias per apropar-nos a un altre dels més bells edificis de Ciudad Rodrigo i que es poden visitar. Es tracta del Palau dels Àguila, que va pertànyer a la família d’aquest llinatge i que va ser construït al segle XVI. Es tracta d’un altre edifici renaixentista-plateresc amb una bella portada amb grans dovelles, on trobem els blasons familiars, i un preciós pati plateresc, de dos pisos. La balustrada del primer pis està decorada amb un treballat fris plateresc, parcialment restaurat. Actualment està condicionat a manera de sala d’exposicions, de manera que el seu interior es pot visitar lliurement. El més bell, per descomptat, el seu pati.
Sortim del Palau dels Àguila i mentre tornem a la Plaça Major ens cau el diluvi universal. Plou com si no hagués demà. Segur que és el senyal de que és hora de dinar, de manera que no ho dubtem i prenem seient en un dels diferents restaurants de la plaça. Aprofito el recés per, a més de menjar, rellegir el post que Carmen ha escrit al seu bloc Viatges i Rutes sobre Ciudad Rodrigo.
Quan acabem de dinar, ha amainat i sembla que el sol vol sortir, tímidament. Prenem aquesta vegada el Carrer Julián Sánchez que se segueix del Carrer Toro i que ens porta a la Plaça del Comte, la segona més bella de la Ciudad i on trobarem diversos dels edificis que cal veure en Ciudad Rodrigo. El més imponent, el Palau dels Castro (també anomenat dels Montarco o dels Ávila y Tiedra, això últim per haver estat Francisco Hernandez d’Ávila i Tiedra el seu promotor). Es tracta d’un altre bell edifici construït en pedra de cadirat, renaixentista, de finals del XV i inicis del XV del que, per desgràcia, només podrem gaudir de la seva preciosa façana plateresca. La portalada adovellada, les belles columnes torses ornamentals i culminades amb la figura de sengles lleons i l’enorme escut central fan d’aquesta façana, un autèntic prodigi. Actualment exerceix les funcions d’hotel. Llastimosament, no podem visitar el seu interior perquè avui se celebra un casament. En aquesta plaça trobem també el Palau de Moctezuma, igualment del segle XVI, i el Palau del Comte d’Alba de Yeltes, del segle XVIII i que va substituir a un altre del segle XVI que, a ben segur, resultava més harmònic amb la resta del conjunt monumental de la plaça.
Gairebé que donarem per acabat el nostre passeig per Ciudad Rodrigo. No obstant això, ens queda fer una última visita. Es tracta del Castell dels Trastàmara, un altre dels grans edificis que cal veure a Ciudad Rodrigo i que és, actualment, seu d’un Parador de Turisme. També anomenat Alcàsser de Enric II per haver estat aquest el monarca que el va manar construir és un dels edificis més imponents de la vila, com no podria ser d’una altra manera. És una obra de 1372 i destaca, sobretot, per la mola de la Torre de l’Homenatge, de tres plantes i envoltada per muralles. Val la pena entrar al Parador de Turisme i, a ben segur, pujar a la torre de l’homenatge, encara que nosaltres no farem això últim.
Just davant de l’Alcàsser de Ciudad Rodrigo trobem un últim monument. Es tracta del verro del Pont, figura zoomòrfica de granit, que ens recorda l’origen celtibèric de la Ciudad. Són desenes els verros que s’han anat trobant en les províncies castellanes així com a Portugal. Encara que no se sap exactament de la seva funció, sí que se sap de la seva relació amb els vetons, el poble que, com hem dir, va colonitzar Ciudad Rodrigo sobre el segle V aC.
I és així com acaba la nostra visita per les places, esglésies i monuments que cal veure a Ciudad Rodrigo, una població que val la pena visitar. Tornem a la bella Ciudad de Salamanca amb bus, tal com hem arribat.
.