CARTAGENA D'ÍNDIES. Visita a la més bella ciutat colonial de Colòmbia.

Visitar Cartagena d’Índies és un dels atractius principals que proporciona el Creuer Antilles i Carib Sud de Pullmantur. La bellíssima ciutat colonial colombiana és, sens dubte, la visita cultural més important del recorregut.

A més, les 10 hores que el creuer roman atracat al port de Cartagena d’Índies suposa un temps suficient per conèixer el seu compacte centre històric, un dels més rics i interessants de llatinoamèrica.

CARTAGENA D’INDIES. BREU HISTÒRIA.

artagena d’Índies, a la costa est del continent americà era un enclavament habitat per indis Carib quan va ser albirada per primera vegada pels galions espanyols. El seu descobriment per part dels europeus s’atribueix a Rodrigo de Bastidas en 1502. La terra acabada de descobrir va rebre el nom de Cartagena d’Índies el 1503, per assentar-se en una badia que recordava a l’espanyola de Cartagena de Llevant.

Malgrat tot, no és fins a 1533 quan es funda en aquesta localització la ciutat de Cartagena, la qual rep el nom de Cartagena de Ponent per diferenciar-la de la Cartagena de Llevant espanyola. Va ser don Rodrigo d’Heredia qui va rebre l’encàrrec de fundar la ciutat en aquelles terres habitades fins llavors per indígenes.

Cartagena d’Índies no va trigar a convertir-se en un dels ports més importants d’Amèrica. Igual que succeïa en l’actualment panamenya ciutat de Portobelo, era aquí on s’embarcava part de l’or i riqueses diverses que els espanyols requisaven als diferents pobles indígenes que habitaven el continent americà, com per exemple, els inques. L’or era carregat en grans galions que portaven els enormes tresors espoliats fins als ports espanyols de Cartagena, Cadis o Sevilla, convertint a la Corona Espanyola en una autèntica potència d’ultramar. Pitjor encara que l’espoli en forma de béns materials ho var ser pel que respecta a material humà. Lamentablement, Cartagena es va convertir, de seguida, en un dels ports on el comerç d’esclaus estava més desenvolupat. Una veritable xacra que Cartagena patiria durant segles. Ja en la primerenca data de 1538, la Corona espanyola autoritza el repartiment general d’indis entre els veïns de la ciutat recentment colonitzada. No obstant això, un cert reconeixement dels drets humans dels indis sembla que sí hauria existit ja que el mateix fundador de la ciutat de Cartagena d’Índies, Rodrigo de Heredia va ser condemnat a mort pels crims comesos contra el poble Sinú. De Heredia, però, va aconseguir escapar amb vida direcció Espanya, encara que el seu navili va acabar per enfonsar-se en alta mar.

La importància de Cartagena d’Índies com a port de sortida d’incomptables tresors va cridar l’atenció d’alguns dels pirates i corsaris més famosos de la història, de manera que ja en el mateix segle XVI va ser assaltada pel britànic Francis Drake, per exemple. També francesos i holandesos van intentar fer-se amb la plaça després de diverses incursions militars. Tot plegat comporta que la Corona Espanyola encarregui la construcció d’un dels sistemes defensius i de muralles més extraordinaris del continent. Les fortificacions són dissenyades ja a finals del segle XVI, encara que la seva construcció no acaba fins al segle XVIII. Alguns dels més importants enginyers militars de l’època són els encarregats de les obres. Entre ells, l’italià Baptista Antoneli.

Durant els més de 275 anys en què Cartagena va estar sota domini espanyol la ciutat va ser progressivament poblada i embellida, amb palaus i casalots nobles. A més, la majoria de més importants ordes religiosos van fundar els seus convents i monestirs a la ciutat caribenya, com els Jesuïtes, Dominics o Clarisses, per exemple. Cartagena arriba a convertir-se en la ciutat més important del que és conegut com Virregnat de la Nova Magrana.

El domini espanyol arriba a la seva fi el 1811 quan Cartagena d’Índies declara, de forma unilateral, la independència respecte a Espanya, seguint els passos de Socorro, primer territori localitzat en l’actual Colòmbia que havia fet el mateix un any abans. Tot i que la Corona encara recuperaria la plaça uns anys més tard, el 1821 l’exèrcit espanyol és derrotat definitivament i els colonitzadors han d’abandonar la ciutat per no tornar-hi mai.

CARTAGENA D’INDIES. VISITA AL CENTRE HISTÒRIC.

Són diversos els barris a veure a Cartagena d’Índies, però la nostra visita es limitarà al més important i històric de tots ells: el Centre o Casc Històric. Amb unes deu hores a la ciutat, tenim temps de sobres per descobrir tranquil·lament la vila. Com no volem caminar sota un sol de justícia, cobrim els prop de cinc quilòmetres que separen el port de creuers de la Ciutat Antiga amb un taxi que prenem en el mateix port i que per 10 USD ens deixarà a escassos metres de la Porta del Rellotge, entrada a la Ciutat Vella.

Hem llegit a internet l’existència d’un Free Tour. Es tracta d’un tour guiat gratuït d’unes dues hores que parteix cada dia del museu naval de la ciutat. Encara que avui és dia de tour en anglès, a l’oficina de turisme ens aconsellen que ens acostem a les 3 de la tarda al lloc d’inici del tour. Segons sembla, si hi ha prou demanda, pot ser que la visita es realitzi també en espanyol. Aquests tours funcionen a força de propines i solen estar bastant ben concebuts, de manera que això farem.

Fins a les 3 de la tarda, tenim més de tres hores per baixar lliurement per la ciutat intramurs i menjar. I això fem, per descobrir un bellíssim casc històric situat enterament a l’interior d’un complex sistema de muralles i baluards restaurats, igual que la pròpia ciutat, amb cura. Tot això ha valgut perquè la ciutat fos inclosa el 1984 a la llista del Patrimoni de la Humanitat.

I no és estrany, ja que la bellesa de la ciutat s’aprecia des del primer segon que un la gaudeix. Es tracta d’una ciutat d’ordenat disseny i amb algunes àmplies places on solen localitzar-se les seus de les més importants instàncies civils o religioses de l’època colonial, com les duanes, la seu de la Santa Inquisició o les diferents ordres religioses ubicades a la ciutat .

El disseny de la ciutat, per cert, és tal que malgrat que el dia és molt assolellat, pràcticament en tots els carrers, almenys una de les voreres se situa a l’ombra, la qual cosa agraïm. Els diferents edificis, molts dels quals es tractava d’habitatges nobles, solen ser construccions de dos pisos, encara que alguns d’ells ho són d’un de sol i altres, de tres. A la planta baixa una gran portalada, gairebé sempre emmarcada en pedra, sol donar pas a un primer vestíbul que se segueix d’un pati obert, moltes vegades porticat, al voltant del qual se situen les diferents habitacions de l’edifici. És possible visitar diversos d’aquests casalots que han estat reconvertits en restaurants o hotels. La majoria d’aquests habitatges són llars d’alts sostres i amb una façana pintada en vistosos colors. És també habitual, que en el primer o segon piss es trobi un bellíssim balcó construït en nobles i pintades fustes i, sovint, decorat amb diferents tipus flors. També cal destacar les precioses finestres que solen ornamentar la façana, ja a la planta baixa i que solen estar decorades amb barrots metàl·lics o de fusta d’indubtable atractiu estètic. Com ja vam poder comprovar a la també bellíssima ciutat d’Antigua Guatemala, les façanes, portes, finestres i balcons dels habitatges són un dels atractius més evidents d’aquest tipus de ciutats colonials.

Després de fer una bona passejada per la ciutat colonial i prendre’ns un raspadito de llimona és moment per buscar algun lloc per dinar. L’Isa té entre cella i cella el capritx de menjar-se unes arepes colombianes de manera que preguntem on es poden menjar les millors de la ciutat antiga. Ens recomanen Mare Serva, a escassos 50 metres de la Torre del Rellotge i la veritat és que encertem. Tres arepes i 3 sucs naturals ens surten per uns 12 USD al canvi. No hi ha cap problema per pagar en moneda nord-americana, encara que ens tornen el canvi en pesos colombians.

FREE TOUR O TOUR GRATUÏT PER CARTAGENA D’INDIES

Després de dinar, és moment de encaminar-nos cap a la plaça de Santa Teresa, just davant del museu naval on a les 3 en punt comença la visita guiada gratuïta (es paga amb la propina, segons el que us hagi agradat el tour) per la Ciutat Vella de Cartagena. Al final, som més de 10 visitants els que desitgem una visita en espanyol, de manera que serà Fernando qui ens farà la visita, d’una mica més de 2 hores, en aquest idioma.

Comencem la nostra visita guiada per Cartagena d’Índies a la plaça de Santa Teresa, davant del Museu Naval, encara que aquesta és una visita breu i introductòria de la ciutat. Aquí ens expliquen part de la història de Cartagena d’Índies des de la seva fundació, la qual ja us he comentat. En aquesta plaça ens sorprenem amb una còpia de la famosa Font de Canaletes de Barcelona, ​​de la qual no dubtem a beure, no sigui cas que, igual que la catalana, sigui el requisit imprescindible per poder tornar algun dia a la població.

Als pocs minuts ens trobem davant de la Plaça de Sant Pere, dominada per una de les esglésies més belles de la ciutat, la de Sant Pere Claver. Es tracta d’un temple de 1765 que en aquests moments està tancat al públic, de manera que l’única manera de visitar-la seria fent el mateix amb el museu adjacent. És aquesta una plaça molt animada, amb diverses terrasses per prendre alguna cosa, alguns venedors ambulants de raspaditos i diverses palenqueres, que amb els seus vestits típics intenten guanyar-se el favor dels turistes per tal de guanyar-se uns dòlars ja sigui venent-los una mica de fruita o posant per una foto. Són aquestes palenqueres un dels personatges més entranyables de Cartagena d’Índies, i objecte de fotografia pels visitants de la ciutat.

En pocs minuts arribem a una altra de les més monumentals places de Cartagena d’Índies. Parlo de la que és coneguda com Plaça de la Duana, per ser aquí on es trobava l’antiga duana. Es tracta d’un edifici soportalat que ocupa pel complet un dels costats de la plaça i que, actualment, exerceix les funcions de Consell Municipal. En aquesta plaça triangular, i al costat de la mateixa, es localitza l’estàtua de Cristòfol Colom, tallada en marbre de Carrara.

Gairebé adjacent a aquesta plaça es troba una altra de no menys monumental: la plaça dels cotxes o plaça de la Torre del Rellotge. Rep aquest últim nom pel rellotge que decora la que era una de les entrades a la vella ciutat intramurs i que, des de fa més de dos segles, disposa d’una bonica torre de característica peculiars, a mig camí entre el barroc i el neogòtic. Era aquesta l’única entrada a la ciutat antiga durant els primers segles de l’existència de les muralles, encara que posteriorment es van obrir altres.

Prenem ara direcció cap a la Catedral de Cartagena d’Índies. La veritat és que roman tancada per reformes, de manera que tampoc en aquest cas podem gaudir de l’interior del temple. Ens hem de conformar amb la seva façana, copada ara mateix per diversos artistes que intenten vendre els seus llenços i on, particularment, destaquen les còpies dels quadres de Fernando Botero. El campanar de la Catedral de Cartagena és un dels monuments més bells de la ciutat i que, per descomptat, no passa desapercebut. La Catedral va ser construïda en la segona meitat del segle XV encara que va ser destruïda en diverses ocasions, de manera que el temple que tenim l’oportunitat de contemplar és bastant posterior. Especialment, el bell i esvelt campanar que és de característiques barroques.

Gairebé al costat de la Catedral es localitza una altra de les més belles i arbrades places de Cartagena d’Índies. Es tracta de la Plaça Bolívar, el centre de la qual està dominat per una estàtua eqüestre del Libertador, heroi nacional de Colòmbia i Veneçuela, i lluitador i vencedor de la independència. En aquesta plaça es localitza un dels edificis més bells de Cartagena: la seu de la Santa Inquisició. Es tracta d’una monumental construcció que va ser seu d’un dels organismes més infausts de l’època. S’entra a aquest, que actualment és un museu, per una monumental portalada de pedra. No tindrem temps de visitar-lo. Una pena perquè sembla que tant l’edifici com la mateixa exposició mereixen la pena. En un dels costats d’aquest edifici trobem una bústia que era utilitzat per realitzar denúncies anònimes.

La següent parada la fem a la plaça Santo Domingo, on es localitza l’església dels dominics, de 1569 i que, lamentablement, també es troba tancada. On sí que podem accedir és al claustre contigu a l’església i que formava part del monestir dominic. Avui dia és seu de l’Agència Espanyola de Cooperació i, igual que l’existent a Antigua Guatemala, està oberta al públic.

Al davant de l’església, una estàtua crida poderosament l’atenció. Es tracta d’un bronze l’autoria no genera dubte. Fernando Botero, el genial artista colombià va deixar la seva empremta amb aquesta bella estàtua, coneguda com la Grassoneta de Botero. El trajecte està sent molt amè, ja que més enllà de les boniques places i edificis monumentals, són gran quantitat els habitatges colonials que presenten un estat de conservació extraordinari i que se succeeixen un darrere l’altre, fent de Cartagena d’Índies una de les més belles ciutats d’Amèrica que hem tingut l’oportunitat de conèixer.

La següent parada la fem a la Plaça de la Mercè, adjacent a una de les muralles de la ciutat de Cartagena d’Índies. En aquesta plaça s’ubicava l’antiga església de la Mercè, que va ser convertida en teatre a partir de 1906. El Teatre Heredia suposa una de les institucions culturals més importants de la població.

Seguim el nostre trajecte per la Ciutat Vella de Cartagena d’Índies, capficats en la gran quantitat d’edificis d’època colonial, pintats en coloristes tons i amb els ornamentals balcons d’indubtable valor estètic que els caracteritzen, fins arribar a la que és coneguda com Plaça de San Diego. És aquesta una plaça dominada per una bona quantitat de terrasses on vilatans i visitants agraden de prendre’s un descans. En aquesta plaça es localitza el que probablement sigui el més bell hotel de la ciutat, l’Hotel Santa Clara, de la cadena Sofitel, i que està construït en el que era el Convent de Santa Clara. Un allotjament que ofereix confort i història a preus elevats. També en aquesta plaça trobem la seu de la Institució Universitària de Belles Arts i Ciències de Bolívar. Val la pena entrar al seu porticat pati, un dels més bells de l’època colonial espanyola.

Ni cinc minuts vam trigar en arribar a l’últim punt de la nostra visita guiada gratuïta per Cartagena d’Índies. Es tracta de Las Bóvedas. Es tracta d’un conjunt monumental format per 47 arcs i 23 voltes situat entre els forts de Santa Clara i Santa Caterina, i que va suposar un dels últims projectes de l’època colonial, ja a finals del segle XVIII. Les voltes han tingut diferents funcions durant la seva història, des ús militar durant els temps de la colònia, a presó durant la independència fins al seu aprofitament com empori comercial a l’actualitat. Diferents botigues d’artesania i antiguitats, així com alguns bars, es reparteixen l’espai porticat pintat el viu color groc.

I és aquí on acaba la nostra visita guiada gratuïta per Cartagena d’Índies, de la mà de Fernando, expert coneixedor de la història de la ciutat i que ha estat profús en detalls durant el recorregut.

El sol s’està posant, de manera que és hora de pujar, des de les mateixes Bóvedas, a la part alta de les muralles, on es pot gaudir d’un preciós recorregut de Ronda per part dels baluards de la ciutat. Des d’aquí podem gaudir d’una preciosa posta de sol que ens ofereix aquest meravellós ocàs.

Després d’una última volta pel centre històric de Cartagena d’Índies és moment de tornar al nostre creuer, el Monarch de Pullmantur, que cap a les 11 de la nit partirà cap al seu següent destí, l’illa de Curaçao.