Visitar Càceres ha estat el pla que ens hem reservat per a la nostra última etapa del viatge a Extremadura i l’Alentejo. Càceres és una de les ciutats més belles de les que hem tingut l’oportunitat de conèixer a la península ibèrica. I encara que sabíem que la Ciutat Vella estava declarada Patrimoni de la Humanitat, la veritat és que no coneixíem que fossin tants els monuments i places a veure a la ciutat.
Una pena que el dia no ens hagi acompanyat i el plugim no ens hagi permès recórrer Càceres amb la tranquil·litat que mereixeria la seva visita.
CÀCERES. UN BREi APUNT HISTÒRIC.
Encara que se sap de l’existència d’un nucli poblacional en forma de castre celtibèric en el que és avui la Ciutat Vella de Càceres i la d’una posterior colònia romana, el que avui coneixem com a centre històric de Càceres correspon a la urbanització duta a terme durant l’Edat Mitja. Abans, visigots i àrabs (tant almoràvits com almohades) també van deixar la seva empremta a la ciutat. Com altres ciutats extremenyes, Càceres va requerir de diverses conquestes per arribar a ser ciutat cristiana. En aquest cas no van ser dos, si no tres, els alliberaments cristians. La primera duta a terme el 1166, la segona, a les mans de Ferran II de Lleó, el 1169 i la tercera, ja definitiva, el 1229, després de la conquesta definitiva a mans de les tropes d’Alfonso IX.
La història que hem conegut a Trujillo o Zafra es repeteix també a Càceres. Després de la conquesta cristiana la zona és repoblada per cristians procedents del nord i part de les noves terres ocupades, són cedides a famílies nobles que seran les encarregades de mantenir l’ordre a la zona. Gran part dels monuments i casalots que cal veure a Càceres es deuen a l’esperit constructor d’aquestes famílies, que pugnaven entre elles per disposar dels més bells palaus.
Durant els segles següents a l’ocupació cristiana la ciutat creix de forma exponencial, encara que durant la Guerra Civil successòria, a partir de 1479, l’alta noblesa de Càceres (i en realitat, de gran part d’Extremadura) va recolzar la causa de Donya Juana la Beltraneja en la seva lluita de poder que l’enfrontava a Isabel. En guanyar Isabel la batalla successòria i com venjança al suport de la noblesa al seu rival, Isabel de Castella mana escapçar les torres de bona part dels palaus de Càceres. Tot i això, a partir del segle XVI la ciutat torna a créixer, completant el seu centre històric i sent el renaixentista, l’estil imperant en el moment, el que domina la majoria de palaus i casalots del recinte monumental intramurs.
PLAÇA MAJOR DE CÀCERES.
Comencem la nostra ruta pel Centre Històric de Càceres per la Plaça Major, la primera de les moltes que cal veure a Càceres. La plaça queda a la ciutat extramurs, just per davant de l’Arc de l’Estrella o Porta Nova, del segle XVIII, que dóna entrada a la ciutat intramurs. Es tracta doncs, d’una plaça el traçat de la qual es dissenya, fonamentalment, a partir del segle XVI, després de la conquesta cristiana.
Mirant al davant, des de la part baixa de la Plaça Major (mirant a l’est) podem observar part de les muralles medievals de l’antiga Càceres, així com algunes de les torres més belles, com la Torre de Bujaco, un dels emblemes de Càceres i que correspon (com gairebé tota la muralla) a l’època de dominació àrab. Poc més enllà, observem una segona torre, també monumental, coneguda com Torre de la Yerba, que també és del segle XII. La Plaça Major és àmplia i molt elegant. Porticada pels seus quatre costats, amb mansions emblanquinades a tres dels seus flancs i amb el quart donant accés a la Ciutat Vella de Càceres. És aquest un lloc ideal per prendre una tapes o menjar, de manera que unes hores més tard, tornarem a ella per dinar.
PLAÇA DE SANTA MARIA I PLAÇA DE SAN JORGE.
Passem per sota de l’Arc de Estrella, que es va construir al segle XVIII en el lloc on s’ubicava la més antiga Porta Nova. Seguim pel Carrer de l’Arc de l’Estrella fins arribar a la Plaça de Santa Maria, una altra de les més important de Càceres i potser, la més monumental de la Ciutat Vella. Portem pocs minuts en la Vella Càceres però de seguida ens adonem de l’enorme monumentalitat del centre històric de la ciutat, així com de l’elegància del conjunt monumental construït enterament en pedra. Realment espectacular. Les diferents cases construïdes per les famílies de la més alta noblesa de Càceres es troben repartides per tots els racons del centre històric, però en aquesta plaça hi ha un edifici que ens crida poderosament l’atenció. Es tracta del Palau dels Golfines de Abajo, la façana del qual combina elements gòtics amb altres de platerescs. Després de pagar l’entrada, accedim al seu interior per gaudir, durant una hora, d’un passeig guiat per aquesta mansió, que ha estat musealitzada, després que l’última de les descendents de la nobiliària família dels Golfines no deixés descendència, però creés una fundació amb la finalitat de preservar tan important patrimoni històric. A l’interior ens sorprenem, ja que el disseny de gran part de les estades respon a una època molt més moderna a la de la construcció del Palau, que data de principis del segle XVI. En aquest palau es van allotjar els Reis Catòlics, de manera que a la seva façana van permetre col·locar el seu escut.
També en aquesta plaça, entrem a la Cocatedral de Santa Maria, una altra obra dels segles XV i XVI. Encara que en el seu interior trobem elements romànics, el gòtic és l’estil principal de construcció. El Retaule realitzat en fusta de cedre val, per si sol, la visita a la Cocatedral de Santa Maria. També són espectaculars les vistes que es tenen des de la seva torre campanar i que dominen tota la ciutat vella. No cal si no pujar.
Altres edificis que trobem en aquest espai, com la Casa de Ovando, el Palau Golfín Roco, el Palau de Mayoralgo o el Palau de la Diputació Provincial acaben per tancar aquesta bellíssima plaça de Santa Maria. Es tracta d’edificis del segle XVI, de bellíssima factura i sovint amb belles finestres renaixentistes i blasons a les seves façanes.
Adjacent a la Plaça de Santa Maria trobem una altra plaça, la de Sant Jordi, patró de la ciutat. Trencant, en certa manera, l’harmonia de la ciutat vella que està construïda en pedra en la seva pràctica totalitat, es troba en aquesta plaça, l’Església de Sant Francesc Xavier, del segle XVIII. I dic que trenca una mica l’harmonia del conjunt monumental per les blanques torres campanar, així com per la seva façana lateral, també pintada de blanc. L’edifici, però, és d’un impacte escènic terrible, encara que per desgràcia no tenim temps suficient com per gaudir del seu interior.
PLAÇA DE SAN MATEO I PLAÇA DE LAS VELETAS.
Pugem per la Cuesta de la Compañía que deixa a mà esquerra l’Església de Sant Francesc Xavier fins arribar a la plaça de Sant Mateu. Aquí trobem diverses edificacions de pedra, molt harmòniques. Però és l’església que dóna nom a la plaça, la de Sant Mateu, qui la domina. El temple, que està construït sobre el solar on es va alçar antigament una mesquita, és una construcció iniciada al segle XVI i d’estil gòtic tardà. L’estil plateresc de la portada d’entrada, no passa desapercebut.
Adjacent a la Plaça de Sant Mateu trobem la de Sant Pau, on es troba el Convent de Sant Pau, i just al costat, la Plaça de las Veletas, on ens dirigim a continuació. És en aquesta plaça on trobem un altre dels monuments que cal veure a Càceres. Parlo del Palau de las Veletas, del segle XV que és la seu del Museu Provincial. Però més enllà de les diferents sales del museu, el veritable tresor del Palau de las Veletas el trobem en el seu soterrani. Allà s’hi troba un preciós aljub àrab, un dels més ben conservats del món i veritable joia de Càceres. L’aljub segueix recollint i emmagatzemant l’aigua de la pluja i amb els seus evocadors arcs en ferradura és una visita imprescindible de Càceres. A més, l’entrada a l’aljub (i al museu) és gratuïta.
També en aquesta plaça trobem el Palau de les Cigonyes. Es tracta d’un edifici cantoner del segle XV. La emmerletada torre és una de les poques que no es van escapçar per ordre d’Isabel de Castella, per ser el seu amo partidari de la que va acabar sent la Reina Catòlica.
DEL BARRI DE SAN ANTONIO A LA ESGLÉSIA DE SANTIAGO.
El barri de Sant Antoni queda just per darrere de la plaça de las Veletas de manera que accedim a ell en pocs minuts. És aquí on es trobava l’antic call amb la seva sinagoga. Actualment, l’edifici de la sinagoga acull l’ermita de Sant Antoni. Poc més enllà arribem a una nova porta de les antigues muralles. Es tracta de la Porta del Riu o Arc del Crist, que és l’única de les portes que subsisteixen a la muralla i que té origen romà. Des d’aquí prenem la Costa del Marquès per tornar a la plaça de Sant Jordi i, posteriorment, a la de Santa Maria. Amb aquest recorregut hem completat un passeig més o menys circular i contrari a les agulles del rellotge i que ens ha permès conèixer la majoria de palaus, torres, esglésies i monuments diversos que cal veure a Càceres.
Les hores han passat volant i malgrat que el plugim amb prou feines ens ha deixat, la veritat és que hem pogut gaudir d’una ciutat que, almenys en el seu centre històric, ens sembla realment excepcional.
Abans de tornar a la Plaça Major per menjar, volem fer una última visita. Per això prenem el carrer Tiendas per arribar, de seguida, a l’Església de Santiago, que es troba ja a la ciutat extramurs. Es tracta d’un temple gòtic encara edificat sobre una església anterior. Rodrigo Gil de Hontañón, un dels arquitectes espanyols més importants del segle XVI, va ser l’encarregat de remodelar el temple per donar-li aires renaixentistes. El retaule Major justifica la visita a la Catedral. Es tracta d’una obra d’Alonso de Berruguete.
Tornem, ara sí, cap a la plaça major, parant a mig camí en algunes de les botigues on venen menjar propi de la regió: no podem arribar a casa sense pebre vermell de la Vera, xoriço patatero i un bon formatge de cabra. Extremadura és terra de grans formatges, alguns d’ells amb merescuda denominació d’origen pròpia. Però aquesta vegada optem per un formatge que és desconegut per a nosaltres i que resultarà deliciós. El seu nom: formatge el Cabrón Extremeño.
Càceres ens ha semblat una ciutat monumental on les hagi i amb un munt de monuments a veure. De les més belles que hem tingut l’oportunitat de conèixer a Europa sencera. Amb una història i arquitectura aclaparadora, mereixeria una visita una mica més pausada (i amb sort, amb millor temps) de la qual hem gaudit nosaltres. Hi ha molt a veure a Càceres i marxem sabent que tornarem més aviat que tard per conèixer-la millor.