15 DELS POBLES MÉS BONICS D’EUROPA. Les petites joies del Vell continent.

Realitzar un post sobre 15 dels pobles més bonics d’Europa s’ha convertit en un dels reptes més complexos que m’han proposat els meus amics blocaires Dani i Florencio, autors de les bitàcoles Viatges Pedraforca i Fmanega por el mundo. Primer, perquè de petits pobles amb encant a Europa n’hi ha a centenars i, per descomptat, només hem tingut l’oportunitat de visitar-ne una petita part ells. I segon, i més important, perquè més enllà dels nostres recorreguts pels països més propers, molt sovint solem aturar-nos més aviat poc en els petits pobles per passar a visitar les grans i mitjanes ciutats, que són més conegudes, així com els monuments i paisatges naturals més populars de cada país.

Finalment, i després d’una bona revisió de l’arxiu fotogràfic, hem pogut reunir la nostra llista de 15 dels pobles més bonics d’Europa. Alguns d’ells, petits burgs d’uns pocs milers d’habitants. D’altres, però, són pobles amb més població que escapen, això sí, de la categoria del que tots entenem per ciutat.

Sense més preàmbuls, us deixo amb el llistat de 15 dels més bonics pobles d’Europa. Espero que us agradi, que us passeu després per les llistes de Floren i Dani i que em doneu la vostra opinión.

15 DELS POBLES MÉS BONICS D’EUROPA

Localitzat en la bellíssima Costa Amalfitana d’Itàlia i enfilat a un suau turó que parteix des de la mateixa línia de platja, Positano és el que podríem anomenar com “un poblet de postal”. Les seves cases pintades de vius colors, els seus estrets carrerons, els seus restaurants amb encant… tot està disposat perquè Positano sigui d’aquestes poblacions que surt a tots els llistats de Pobles més belles d’Itàlia. Al costat d’altres poblacions properes que s’agrupen sota la denominació de Costa Amalfitana, forma part del Patrimoni de la Humanitat.

Una altra petita població, en aquest cas portuguesa, que ho té tot per ser considerada un dels pobles més bonics d’Europa. Es tracta d’un petit burg emmurallat amb un casc històric d’habitatges pintats d’immaculat blanc i culminats amb teulades de centenàries teules. En un suau turó, ja al final del poble, es disposa el Castell d’Obidos, que es remunta a l’època de la reconquesta.

Un dels pobles de la Ruta del Vi d’Alsàcia, un conjunt de desenes de poblets, a quin més bell, que es localitzen en aquesta regió francesa limítrof amb Alemanya. Difícil triar un sol poble davant tal conjunt, però Eguisheim és un dels més bells sens dubte. Centenars d’habitatges construïts gràcies a la tècnica de l’entramat de fusta, pintats de vius colors i amb una petita quantitat d’entranyables places, com la Plaça del Castell, l’escultura central de la qual ens recorda que el Sant Pare Lleó IX era fill de la localitat.

Una de les més belles poblacions de l’Empordà català que mereix estar també en aquesta llista de 15 dels pobles més bonics d’Europa. Es tracta d’una preciosa població emmurallada, d’origen medieval, amb la pràctica totalitat de les seves edificacions construïdes en pedra, amb estrets i empedrats carrerons per a vianants i amb un bon nombre de notables construccions gòtiques. En aquest post podreu conèixer un recorregut per 7 bonics pobles de l’Empordà.

En realitat aquesta població del sud-oest del Regne Unit, de poc més de 11.000 habitants té la denominació de ciutat (sent la més petita de tot l’estat). I encara que disposi d’una de les Catedrals més boniques d’Europa i un bellíssim Palau Episcopal, la seva petita grandària la converteix en un dels pobles amb més encant del Regne Unit. A la plaça del mercat es pot gaudir d’un petit empori amb productes de la regió, inclosos el famós formatge de Cheddar, població que es localitza a molt pocs quilòmetres de Wells.

Encara que Luxemburg és més conegut per les seves finances que pel seu turisme, la veritat és que encants naturals, vells castells i boniques poblacions no li falten al petit ducat. Echternach, és una petita població de poc més de 5000 habitants, de traçat medieval que, tot i que es va veure greument afectada durant la Segona Guerra Mundial, ha estat restaurada amb cura. El seu centre històric amb diverses esglésies i edificis públics d’interès, així com un petit conjunt de places amb encant, fan d’Echternach la més bella de les poblacions luxemburgueses, probablement juntament amb Vianden.

La Costa Dàlmata de Croàcia, disposa d’un bon grapat de petits i grans pobles amb molt d’encant. Primošten podria ser un d’ells, però per a la nostra llista dels pobles més bonics d’Europa ens hem decantar per Trogir, que forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat. Encara que va ser fundada per colons grecs, al segle III aC, amb el nom de Tragurio, ha passat durant els seus més de dos mil anys d’història per mans croats, hongareses o musulmanes. Igual que altres poblacions de la Costa Dàlmata, Trogir va gaudir dels seus millors anys durant l’època que va formar part de les possessions venecianes, de manera que part del seu traçat medieval es remunta a aquella època. Són gran quantitat els palaus gòtics, belles esglésies romàniques i gòtiques, encantadores places o vianants i animades carrerons que el visitant anirà descobrint durant el seu passeig per la bella i emmurallada Trogir.

Aquesta petita població de la regió txeca de Moràvia també forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat. La seva bellíssima plaça central, plena d’edificis renaixentistes, la converteix en una de les visites imprescindibles durant un viatge en cotxe per la República Txeca. Es tracta d’una plaça allargada i porticada amb desenes d’edificis renaixentistes pintats de vius colors i que mantenen una bellíssima uniformitat estilística. A l’extrem de la plaça es localitza el Castell-fortalesa de la població de Telc i en el centre de la mateixa, una font amb la seva corresponent columna mariana que correspon ja a l’època barroca.

Una altra ciutat de la Costa Dàlmata, però aquesta vegada ja pertanyent a Montenegro. Són diversos els petits i encantadors pobles que jalonen la que és una de les més belles costes europees. Budva i Svetli Stefan serien dos exemples. Però és Kotor, al fons de la seva badia, que no és més que un dels fiords més profunds del sud d’Europa el que s’emporta la palma en bellesa. Això que li ha valgut per formar part, també, de la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Igual, que Trogir, la seva fundació es deu a l’època clàssica, fa ja més de 2000 anys, però les diferents cultures que han passat per aquí (com gots, bizantins, serbis, búlgars o venecians) hi van deixar la seva empremta. També aquí va ser la Sereníssima la que va imposar les seves normes a partir del segle XIV i durant més de 300 anys. I a aquella època d’especial esplendor es deuen gran part de palaus, torres i esglésies que el meravellós traçat medieval de Kotor ens anirà descobrint.

Els petits pobles de pescadors de Marken i Volendam, al costat del de Edam, famós per ser el bressol formatge homònim, formen part d’una de les rutes d’un dia més entretingudes i fàcils de fer des d’Amsterdam.

Encara que Volendam no tingui cap gran monument, la seva veritable bellesa resulta en passejar pel casc antic i pel port, prenent alguna cosa en alguna de les seves nombroses terrasses o gaudint del peix fregit o el marisc en algun dels diversos llocs que a això es dediquen.

Les illes gregues i en particular les que formen part de l’Arxipèlag de les Cíclades, tenen un conjunt de preciosos pobles, a quin més bell, però la majoria d’ells tallats per un mateix patró.

Chora, la capital de Mikonos, ha estat l’escollit per formar part de la nostra llista de 15 dels pobles més bonics d’Europa, però podrien haver estat Oia o Fira els elegits, de la veïna illa de Santorini. Els estrets carrerons per a vianants amb habitatges emblanquinats i balcons blaus, la seva olor a mar i a peix, les seves belles esglésies bizantines de retallades cantonades i precioses cúpules, l’extraordinari barri de la Vella Venècia, al vespre, el seu conjunt de vells molins de vent. Tot sembla disposat per al gaudi del viatger. Particularment al capvespre, quan els creueristes han abandonat la qual és una de les més meravelloses illes de la Mediterrània.

La pedra sembla ser omnipresent i gairebé el material únic de construcció en un bon grapat de poblacions malteses, des de la mateixa capital, La Valletta, fins a Victoria, capital de Gozo. No obstant això, per formar part d’aquest conjunt de 15 dels més bonics pobles d’Europa nosaltres ens hem decantat per Mdina. Ciutat emmurallada que va arribar a gaudir de la capitalitat del país fins a finals del segle XVI i amb un dels centres per a vianants més interessants de l’arxipèlag maltès. La Catedral de Sant Pau és l’edifici més noble de la ciutat, però cal no perdre’s el Palau de Vilhena o les diferents capelles i esglésies. No obstant això, passejar entre centenaris i nobles edificis de pedra és el millor exercici que es pot fer en aquesta bellíssima població maltesa.

No és fàcil decantar-se per una sola ciutat alemanya que il·lustri el llistat dels 15 dels pobles més bonics d’Europa. No obstant això, durant el nostre viatge a la Selva Negra i Alsàcia vam tenir l’oportunitat de passejar per Schiltach, un petit burg d’empinades pujades, on la pràctica totalitat dels edificis es van construir sota l’art de les bigues entramades i disposen de precioses teulades a dues aigües. És aquest un altre d’aquells pobles que podríem dir que són “de postal”, tot i que Schiltach està ben viu, sent quelcom més que un poble museu. La Marktplatz, és la principal plaça de la població, a més d’on es localitza el seu vell ajuntament. A falta d’un, són dos els rius que creuen la població: el Schiltach i el Kinzig. Els passejos per les ribes dels dos llits són, també, un dels més bells recorreguts que proporciona la visita a Schiltach.

Aquesta petita població, de poc més de dos mil habitants, als Alps suïssos, és coneguda per ser el bressol d’un dels formatges més famosos d’Europa. Es tracta, a més, d’una població de conte, lliure de trànsit rodat i d’aspecte medieval, on la seva plaça central és l’element més distintiu del burg juntament amb el seu preciós castell que va ser residència de fins a nou comtes entre els segles XI i XVI. Actualment, el Castell de Gruyeres és la seu d’un museu que ens explica sobre el patrimoni històric i cultural de la població.

Tot i que la població de Berat supera els trenta mil habitants, el seu nucli històric no deixa de ser el d’un petit poble albanès. És per això que l’hem triat per formar part d’aquesta particular llista de pobles més bonics d’Europa.

Al costat de la també albanesa població de Gjirokastra, Berat ha estat inclosa en la llista del Patrimoni de la Humanitat. Enfilada en una suau turó, els habitatges de dissenys allargats i amb múltiples finestres quadrades que donen a la seva part anterior, han propiciat que aquest poble sigui conegut com el de les mil finestres. Les fotografies preses des del pont sobre el riu Osum que separa en dues la població de Berat, així ho testifiquen.

La població és culminada per un vell castell que és, a més, seu de diferents temples religiosos, com alguna bonica església ortodoxa. Algunes belles mesquites, així com velles tekke i habitatges d’estil turc donen fe del domini otomà que va sotmetre la vella Berat durant més de quatre segles.

I amb Berat acabem la nostra llista. Per descomptat, cadascú té la seva pròpia quan es tracta de triar els 15 pobles més bonics d’Europa. ¿Perquè no Santillana del Mar? ¿I perquè no Hallstatatt, el preciós poble austríac a la vora del llac Hallstätter See, que forma part del Patrimoni de la Humanitat? ¿I qualsevol petit poble de les Cinque Terre italianes? La llista seria interminable, per sort dels que estimem viatjar i descobrir en cada racó de món una petita població de la qual en quedem enamorats.

I us deixo ara amb les llistes dels meus amics Florencio i Dani. Estic ansiós per saber quins han estat els triats per ells entre els 15 pobles més bonics d’Europa.