PALAU DEL BARÓ DE QUADRAS, BARCELONA. Un nou palau modernista visitable a Barcelona.

La visita al Palau del Baró de Quadras de Barcelona suposa una de les novetats que ens ofereix la Ruta del Modernisme de Barcelona el 2016. Es tracta d’un preciós edifici modernista la remodelació del qual, a principis del segle XX, va ser portada a terme per un els tres grans arquitectes catalans d’aquest estil, Josep Puig i Cadafalch.

Des que els hereus del Baró de Quadras van vendre l’immoble a l’ajuntament de Barcelona, ​​l’edifici ha estat la seu de diferents organitzacions. Des de 2003 fins 2013 ho va ser de la Casa Àsia de Barcelona, ​​la base de la qual ha estat traslladada actualment al Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau. Des de llavors, va ser l’Institut Ramon Llull qui va rellevar la Casa Àsia. Des d’aquell moment, el Palau del Baró de Quadras és la seu principal d’aquest organisme públic encarregat de la promoció internacional de llengua catalana.

Els diferents usos pels quals ha passat al Palau del Baró de Quadras han suposat la pèrdua de gran part de la decoració original a diferència, per exemple, de la Casa Amatller, també de Josep Puig i Cadafalch, que manté en gran mesura la seva inicial ornamentació gràcies a la feina portada a terme per la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. No obstant això, durant els últims mesos s’han realitzat algunes reestructuracions per fer possible les visites guiades, que es realitzen en petits grups i tots els dimecres, gràcies a la iniciativa de Cases Singulars, una jove empresa que pretén difondre part de l’enorme patrimoni barceloní.

VISITA AL PALAU DEL BARÓ DE QUADRAS.

FAÇANES ANTERIOR I POSTERIOR.

El primer que ens crida l’atenció al Palau del Baró de Quadras és l’existència de dues façanes, una anterior (la que dóna a l’Avinguda Diagonal, que és la principal) i una altra, posterior (que dóna al Carrer Rosselló). Això és degut al fet que l’edifici original només presentava la façana posterior, sent l’espai que ocupa actualment la part anterior del Palau el pati del darrere d’aquell primer edifici. Quan el Baró de Quadras va comprar l’immoble va confiar en Puig i Cadafach perquè s’encarregués de les obres d’un edifici que es convertís en digne de la seva persona. L’arquitecte ja havia treballat per al Baró de Quadras a la seva residència estiuenca d’Hostalric.

Amb la remodelació portada a terme per Puig i Cadafalch es va ampliar l’espai dedicat als habitatges, així com un preciós vestíbul al qual es pot accedir tant des de la seva façana anterior (per l’Avinguda Diagonal) com per la posterior.

Malgrat tot, va ser a la façana anterior on Puig i Cadafalch va poder donar curs al seu geni. A la façana posterior, en canvi, les seves intervencions es van limitar a la construcció d’una tribuna de fusta que abasta tot el cos de l’edifici al primer pis però només la part central en els pisos superiors. Recorda bastant a l’etil Secessió vienès. Cal no perdre’s, tampoc, els esgrafiats florals policromats d’aquesta façana.

La façana anterior, en canvi, suposa un altre dels grans moments del modernisme català. No passa desapercebuda una exuberant tribuna construïda en pedra i que abasta gran part dels dotze metres del front de l’edifici. En ella podem suposar una certa inspiració plateresca. Eusebi Arnau, un dels grans escultors del modernisme català i estret col·laborador tant de Puig i Cadafalch com de Domènech i Muntaner (dissenyador del Palau de la Música Catalana), va ser l’autor de bona part del programa escultòric d’aquesta fantàstica tribuna. Cal no perdre’s detall de les diverses figures representades, però especialment d’un preciós Sant Jordi que decora un dels angles de la mateixa. Alfons Jujol, un altre dels grans de l’escultura modernista, va col·laborar igualment en el disseny de la tribuna.

La porta principal d’aquesta façana queda situada a l’esquerra de la mateixa, de manera asimètrica. Les seves dimensions ens indiquen la possibilitat que els carruatges poguessin entrar a l’interior de l’edifici, encara que aquest no disposava de cotxeres.

El modernisme no va deixar de ser un compendi de diferents estils anteriors amb, a més, gran profusió de detalls relacionats amb la natura. Així, per sobre de la tribuna principal d’aquesta façana destaquen quatre finestres amb cert regust neogòtic. Més amunt, una galeria correguda que recorda l’estil renaixentista és qui pren protagonisme (també la podem trobar a la Casa Amatller). La teulada inclinada està ornamentat gràcies a l’ús de la ceràmica vidriada, material molt habitualment utilitzat en aquest període.

Aquesta façana principal era la usada pel Baró de Quadras i la seva família per tal d’entrar a l’edifici, que feia ús també del primer pis. En canvi, la façana posterior de Roselló era la que donava entrada a l’escala de veïns sent utilitzada pels arrendataris que feien ús dels diversos pisos que la família propietària llogava.

A prop del Palau Del Baró de Quadras, es localitza el Palau Macaya, una altra obra de Puig i Cadafalch oberta al públic. Forma part de l’Obra Social de la Caixa i actua com a centre d’interpretació del Modernisme Català. La seva visita és gratuïta i val la pena.

INTERIOR DEL PALAU DEL BARÓ DE QUADRAS.

Entrem al Palau del Baró de Quadras des de l’Avinguda Diagonal després de superar una fabulosa porta dissenyada en ferro forjat per Manuel Ballarín, un dels materials fetitxe del modernisme català. El vestíbul està preciosament decorat amb un fabulós arrambador, dissenyat en ceràmica vidriada per una fàbrica sevillana que encara avui roman en actiu. Per sobre del arrambador, són els esgrafiats que prenen el protagonisme a la planta baixa. Un cop més, i com podem observar en la majoria de vestíbuls modernistes de Barcelona, ​​arrambador de ceràmica vidriada i esgrafiats estucats es donen de la mà.

L’elegant escala és, sens dubte, l’element més destacat d’aquest vestíbul. Era la utilitzada pels senyors del palau per pujar al pis principal, que era l’ocupat per la família del Baró de Quadras. El treball de la pedra en aquesta escala és realment excepcional i un dels punts més destacats de tot el palau. Els motius vegetals, tant a l’escala com en els capitells que sostenen els arcs rebaixats del vestíbul estan tractats amb molta delicadesa. A l’espai central que ocupa el buit de l’escala se situa una bella font. El pis és de mosaic i els arrimadors, com hem comentat, de ceràmica vidriada. La veritat és que el conjunt és summament harmònic.

La llaurada escala es culmina amb una mena de balustrada, decoradíssima també, que dóna pas a l’entrada al pis principal. Per sobre dels grans finestrals que donen a la planta noble, destaca un conjunt escultòric on pren especial rellevància l’escut familiar de la família del Baró de Quadras, que queda situat just per sobre de la porta d’accés.

La primera planta o planta principal del Palau del Baró de Quadras era la utilitzada per la família del baró com a residència familiar. Els diferents usos a què ha estat sotmesa en els últims 30 anys ha donat lloc a una pèrdua de la pràctica totalitat del mobiliari original, així com part de la decoració primitiva. Malgrat tot, una acurada rehabilitació per al seu ús com a espai museístic ens permet conèixer com era el Palau del Baró de Qaudras en els seus moments de màxim esplendor.

Els salons principals són dos: el primer és el que dóna a la tribuna d’Avinguda Diagonal; el segon, el que dóna a la façana de Roselló. Cal no perdre’s detall en aquests dos salons. Precioses columnes de marbre rosat culminades amb bellíssims capitells, arcs entrellaçats que rememoren l’estil arabesc i que donen fe de l’eclecticisme de l’arquitectura modernista de Puig i Cadafalch, terres de parquet o uns enteixinats d’impacte on l’ús de la fusta s’alterna amb el de l’esgrafiat formen part d’allò més destacat de les dues sales.

Uns estrets passadissos, decorats també amb esgrafiats, connecten els dos salons principals del pis noble. A la sala posterior, la que dóna a Roselló, ens trobem amb un element d’excepcional bellesa. Es tracta d’una xemeneia dissenyada en metall on l’escut familiar pren especial rellevància. A banda i banda de la xemeneia, la decoració en ceràmica de color blau ens recorda la del celobert de la Casa Batlló. Finalment, dos marmòries columnes amb bellíssims basaments i capitells, emmarquen aquesta llar de foc, que és un dels elements més significatius de la sala noble. Un segon conjunt de columnes se situen just davant de la tribuna que dóna al Carrer Rosselló. Com ja hem vist en altres edificis similars, com la Casa Batlló, aquestes tribunes servien no només per poder contemplar la vida exterior, si no, també, per ser vistos pels transeünts.

No acabem la visita al Palau del Baró de Quadras sense pujar abans al terrat. Per descomptat, el treball de la terrassa no és el mateix que el realitzat per Gaudí a la Casa Batllló, la Pedrera o el Palau Güell. No obstant això, les vistes des d’aquest lloc ens permeten gaudir de dues meravelles de la Ruta del Modernisme de Barcelona. Es tracta de la Casa Terrades o de les Punxes, una altra obra magna de Josep Puig i Cadafalch i la Casa Comalat, un edifici projectat per Salvador Valeri i Pupurull i que se situa just davant del Palau del Baró de Quadras.