CARAVAGGIO I BERNINI A ROMA. Una ruta gratuïta seguint als 2 genis del barroc.

Caravaggio i Bernini van ser dos dels artistes que més van fer per embellir Roma. Les seves figures queden indissociablement unides a la que és la ciutat del món que presenta més obres d’art de les més diverses èpoques. Art etrusc, romà antic, bizantí, romànic, renaixentista, barroc … cada època va tenir el seu moment en la que és, al meu entendre, la capital mundial de l’art.

Doncs bé, en aquest context, Gian Lorenzo Bernini i Michelangelo Merisi da Caravaggio emergeixen com les dues figures més importants del barroc italià i mundial, en un moment en què convergeixen a Roma el moment polític, històric, econòmic i social que els permetrà desenvolupar el seu enorme talent. El primer, al camp de l’urbanisme i l’escultura i el segon, en el camp de la pintura. És per això que a Roma podem trobar un bon nombre de les millors obres de tots dos artistes. I el que és millor de tot: gran part d’elles es poden visitar de manera lliure i gratuïta. Es tracta de més de vint obres mestres de la història de l’art que en la majoria de grans capitals europees i mundials justificaria, per si sol, la visita a la ciutat.

RUTA DE CARAVAGGIO A ROMA

Michelangelo Merisi, conegut com Caravaggio, va ser un dels pintors més díscols de la història. Busca-raons i amb fama de problemàtic va haver d’escapar de tots aquells llocs on es va establir. Només el seu enorme talent li va permetre seguir treballant en els més importants centres artístics de finals del segle XVI i principis del XVI, inclosa la Roma papal, Nàpols (on va trobar la protecció dels Colonna), Malta (on va ser acollit pels Cavallers de Sant Joan ) o Sicília (on va arribar després de ser expulsat de Malta).

És a Roma, però, on Caravaggio es converteix en el millor pintor del moment, capaç de crear una autèntica revolució pictòrica que serà seguida per molts dels seus coetanis, amb el moviment anomenat el caravaggisme. Probablement sigui Caravaggio el pintor capaç de provocar més emocions en els amants de l’art. O almenys és aquest el meu cas. Això m’ha portat a perseguir gairebé obsessivament l’obra del pintor milanès per gairebé tots els grans museus món, incloses quatre exposicions retrospectives celebrades a Madrid, Barcelona, ​​Londres i Roma. A elles he tingut la sort d’anar-hi amb un viatge d’anada i tornada en el mateix dia, la fi del quan no era més que aprofundir en el coneixement de l’obra de Caravaggio.

No obstant això, són almenys sis les obres de Caravaggio que es poden visitar-se a Roma sense haver de passar per taquilla alguna, de manera que bo serà que el visitant no se les deixi perdre.

La primera parada d’aquesta Ruta de Caravaggio per Roma ens porta a l’església de Sant Lluís dels francesos, situada a escassos metres de la Piazza Navona. En aquesta església obra de Giacomo della Porta es localitzen fins a tres obres de Caravaggio. Se situen en la que és coneguda com Capella Contarelli, italianitzat nom d’una capella que va ser adquirida pel prelat francès Mathieu Cointrel en la que és reconeguda com l’Església Nacional francesa de Roma. Cointrel va voler honrar al seu patró, Sant Mateu, encarregant als millors artistes del moment el disseny de la capella que portaria el seu nom. Mai la va veure acabada, de manera que no va arribar a conèixer l’obra de Caravaggio que és a qui es va encarregar de la part pictòrica de la capella: la Vocació de Sant Mateu, el Martiri de Sant Mateu i Sant Mateu i l’Àngel són les tres obres que es poden admirar a la capella de Contarelli de Sant Lluís dels Francesos.

Molt a prop de Sant Lluís trobem una petita església, Sant Agustí. Es tracta d’una església renaixentista que podria passar desapercebuda fàcilment, tenint en compte la magnitud de molts de les basíliques de Roma. No obstant això, és novament una obra de Caravaggio el que ens ha de fer entrar al temple. Es tracta de la Madonna de Loreto (o dels Pelegrins). Es aquest un llenç de 1604 realitzat per ordre de Ermete Cavalletti, que desitjava embellir la seva capella familiar amb una obra de prestigi. Caravaggio solia utilitzar prostitutes com a models per a les seves obres i aquest va ser el cas de la Madonna de Loreto. Aquest fet li ocasionaria al cèlebre pintor no pocs problemes. En aquest cas, va ser acusat, fins i tot, d’heretge. Ja que es visita l’església, val la pena fer-li un ull a la fresc del Profeta Isaïes, obra de Rafael.

La tercera Església que forma part d’aquesta ruta gratuïta de Caravaggio per Roma és la de Santa Maria del Popolo. A la Capella Cerasi d’aquesta església trobem dues de les obres més famoses de Caravaggio: La Conversió de Sant Pau i la Crucifixió de Sant Pere. El curiós del cas és que les dues obres corresponen a una segona versió de les mateixes, ja que la primera va ser rebutjada en tots dos casos. També a la capella Cerasi es localitza una bella obra del pintor bolonyès Annibale Carracci. A la mateixa església podrem seguir els passos de Bernini (i també de Rafael) com comentaré posteriorment.

Més enllà d’aquestes 6 pintures de Caravaggio que es conserven a les esglésies de Roma (i que són de visita gratuïta) tindrem la possibilitat de visitar, almenys, 13 obres més del fenomenal pintor en els diferents museus romans (6 a la Galeria Borghese , 3 a la Galeria Doria Pampili, 2 als Museus Capitolins, 1 als Museus Vaticans, 2 al Palau Barberini i 1 al Palau Corsini).

RUTA DE BERNINI A ROMA

Gianlorenzo Bernini va ser a l’urbanisme i a l’escultura el que Caravaggio va ser a la pintura. És a dir, el més gran dels artistes que va treballar a Roma durant el barroc i l’obra del qual ha transcendit aquell moment històric i estil artístic per a ser reconegut com un dels més grans de la Història de l’Art.

Igual que en cas de Caravaggio, podem reconèixer una autèntica Ruta Bernini a Roma, de caràcter gratuït i que ens portarà per un bon nombre de places i esglésies on el genial artista napolità va deixar la seva empremta. La llista seria gairebé infinita, de manera que em limitaré a explicar-vos alguna cosa sobre les obre de Bernini a Roma que, al meu parer, són les més belles i de fàcil accés.

RUTA DE BERNINI A ROMA. EL BERNINI URBANISTA.

Bernini, a diferència de Caravaggio, té diverses facetes. Una d’elles és la d’urbanista. No només com a creador d’algunes de les places més boniques de Roma si no com embellidor, gràcies a les seves famoses fonts, de diverses altres. A més, Bernini va ser també l’arquitecte de diversos palaus romans.

Bernini va rebre diversos encàrrecs de la cort papal, en un moment en què era aquesta qui s’encarregava de l’urbanisme de gairebé la totalitat de l’avui capital italiana.

La més famosa de les places que va dissenyar Bernini és la de Sant Pere, just davant de la basílica. Bernini utilitza la solució de la columnata de forma el·líptica per solucionar l’urbanisme d’una plaça que tenia una àrea trapezoïdal. Molt s’ha parlat d’aquesta famosa columnata que tindria un simbolisme com a braç de la santa mare església que acull als seus fidels. Enmig de la plaça es va aixecar un obelisc egipci. Un més dels diversos que es poden visitar a Roma.

Les fonts van ser també un dels encàrrecs més recurrents que va rebre Bernini. Potser la més cèlebre de totes és la Font dels quatre rius, situada a Piazza Navona. Va ser el Papa Inocenci X qui la va encarregar a Bernini. El conjunt és una al·legoria als 4 grans rius coneguts en aquella època: el Nil, el Ganges, el Danubi i el Riu de la plata. La font està culminada, novament, amn un altre obelisc egipci.

Una segona font en la mateixa Piazza Navona porta també el segell. Encara que en realitat la Font del Moro és obra de Giacomo della Porta, l’estàtua del moro, afegida posteriorment, és obra de Bernini. Una cosa semblant passa amb la Font de les Tortugues de la plaça Mattei. Tot i que el disseny de la font correspon a della Porta, la restauració de 1658, realitzada en temps d’Alexandre VII, van comportar l’afegiment de les tortugues que han acabat per donar nom a la font.

A uns 500 metres de la Piazza Navona i gairebé al costat del Panteó es localitza una altra obra de Bernini. Es tracta del conegut com Obelisc della Minerva, que s’ubica a la plaça della Minerva, just davant de l’església de Santa Maria sopra Minerva. Per descomptat, l’obelisc que corona l’obra de Bernini no és de l’artista sinó que és un altre més dels obeliscs egipcis de Roma. No obstant això el bonic elefant que li fa de pedestal sí que és obra del gran artista del barroc i forma part d’aquesta Ruta de Bernini per Roma. L’obra va ser un encàrrec del Papa Alexandre VII i el disseny de Bernini va guanyar el concurs proposat per escollir a l’artista encarregat de l’obra.

Ens desplacem fins Piazza Barberini per buscar una nova font de Bernini. Es tracta de la bella Font del Tritó erigida en temps de Urbà VIII o, el que els mateix, Maffeo Barberini. Bernini ja havia intervingut en les obres del Palau Barberini, propietat del que acabaria per convertir-se en Urbà VIII per la qual cosa no va ser estrany que es convertís en l’encarregat de dissenyar la font central de la plaça. En aquesta bonica font, Tritó, assegut damunt d’una enorme petxina, és representat mentre un doll d’aigua cau a través d’un cargol.

No voldria acabar aquest passeig per la Roma de Bernini sense comentar el Pont de Sant Angelo, que creua el Tíber just davant del Mausoleu d’Adriano i que va ser construït en temps d’aquell emperador. Bernini va ser l’encarregat de dissenyar dos dels deu àngels que Climent IX va manar construir. No obstant això, per veure els originals caldrà traslladar-se fins la també romana església de Sant’Andrea delle Fratte.

RUTA DE BERNINI PER ROMA. L’ESCULTURA ECLESIÀSTICA.

Com comentava, Bernini va treballar colze a colze amb diferents Papes del segle XVII. No és estrany, per tant, que rebés també bastants encàrrecs per decorar diverses esglésies romanes. Dos dels més cèlebres estan a la pròpia Basílica Sant Pere de Roma. Ens referim al famós Baldaquí de Sant Pere i la Càtedra de Sant Pere. El Baldaquí de Sant Pere, al més pur estil barroc, està realitzat en bronze massís, de color negre. Les quatre columnes salomòniques que el sostenen són d’impressió. Se situa en el lloc més important de Sant Pere. Enmig del creuer, just per sota de la cúpula i directament sobre de la cripta on es localitza la tomba de l’apòstol. La mida del baldaquí permet que al seu interior s’ubiqui l’altar major de Sant Pere.

La Càtedra de Sant Pere és una meravellosa obra barroca realitzada entre 1656 i 1666. A l’interior del tron ​​daurat es conserva la cadira de fusta que es considera la utilitzada pel propi Sant Pere.

Més enllà d’aquestes dues famoses obres, convé no deixar de banda una tercera obra que Bernini té a Sant Pere. Em refereixo a l’estàtua de Sant Longinos, el soldat romà que va llançar la llança sobre el costat de Jesús i que va veure la llum en morir aquest. Els plecs de la roba del centurió i l’expressió de la cara és el més destacat d’aquesta bellíssima escultura.

És a l’església de Santa Maria de la Victòria on es localitza la més extraordinària de les obres que podem trobar a les esglésies de Roma. Es tracta de l’Èxtasi de Santa Teresa, un fabulós grup escultòric que va trigar quatre anys a acabar-se (entre 1647 i 1651). Es tracta d’un dels moments culminants de l’escultura barroca i de la Història de l’Art. Bernini representa el moment de la transverberació de Santa Teresa de Jesús. És a dir, el moment en què la santa aconsegueix l’èxtasi o unió íntima amb Jesús. Va ser el Cardenal Cornaro qui va contractar els serveis de Bernini per a la que havia de ser la seva tomba, a la Capella Cornaro de l’esmentada església. Un moment certament sublim i per al meu gust, l’obra més bella d’aquesta Ruta de Bernini per Roma. I no només per la imatge de Santa Teresa i de l’àngel que travessarà el seu cor amb un dard d’or, sinó també pels alts relleus de la família Cornaro que es localitzen a les parets laterals i que simulen estar presenciant l’escena.

No menys espectacular és la composició de l’Èxtasi de la Beata Ludovica Albertoni, també de marbre, i que es localitza a l’església de Sant Francesco a Ripa. Es tracta d’una obra bastant posterior a l’anterior, ja que va ser realitzada entre els anys 1671 i 1674. La beata representada va ingressar a l’orde franciscana a l’enviudar i dedicà la resta de la seva vida al servei dels més necessitats. Gairebé 150 anys després de la seva mort, Ludovica va ser beatificada i la família Altieri li va dedicar una capella a la mateixa església on havia estat enterrada, contractant els serveis del més brillant dels escultors barrocs. L’expressió facial de Ludovica en el moment de comunió amb Déu és realment emocionant. No menys virtuós resulta la resolució de la roba de la beata. Bernini es va encarregar tant de l’escultura com de la mateixa organització arquitectònica de la capella que l’acull.

Ens traslladem ara a Santa Maria del Popolo, on ja hem comentat l’existència d’algunes brillants pintures de Caravaggio. La Ruta de Bernini a Roma segueix en aquesta església on trobem dos marbres de gran virtuosisme, encara que sense arribar a l’excepcionalitat dels dos treballs anteriors. Es tracta de Daniel i el Lladre i Habacuc i l’Àngel, que es localitza a la Capella Chigi de Santa Maria del Popolo.

Un últim passeig ens portarà fins a la Basílica de San Lorenzo in Lucina on tindrem l’oportunitat de visitar la Capella Fonseca, dissenyada pel genial artista napolità. Gabriel Fonseca va ser el metge del papa Innocenci X. D’origen portuguès, el metge va contractar a Bernini perquè dissenyés la capella i de passada, un bust en honor seu.

I així acaba la nostra Ruta de Bernini per Roma, encara que cal tenir en compte que més enllà de les obres citades, l’artista va deixar la seva empremta en altres llocs de la capital papal. A més, qui vulgui aprofundir en l’obra de Gian Lorenzo Bernini no hauria de deixar de visitar la Galeria Borghese, on es localitzen algunes de les seves més famoses escultures..