La visita al monestir de Ripoll, un dels més importants del romànic català, ha estat l’eix en què s’ha centrat la segona part de la nostra visita a la comarca del Ripollès, que ens ha portat, també, a conèixer un dels paratges més bells de la comarca: la vall de Camprodon, de la qual en un post anterior ja ens hem fet ressò dels seus encants.
No obstant això, aquesta comarca és molt rica en patrimoni cultural, de manera que aprofitant la proximitat a Ripoll, tampoc hem volgut passar l’oportunitat de visitar un altre bell monestir: el de Sant Joan de les Abadesses.
MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL
El Monestir de Santa Maria de Ripoll, o simplement Monestir de Ripoll, és un dels més importants de Catalunya, malgrat que les seves restes romàniques originals es limiten a uns punts concrets que es troben, això sí, entre els més extraordinaris del romànic de la Península Ibèrica.
El Monestir de Ripoll deu la seva fundació, l’any 880, a un dels mites més importants de la història de Catalunya: Guifré el Pilós. Guifré, que va arribar a ser Comte d’Urgell, de la Cerdanya, de Barcelona, de Girona, de Besalú i d’Osona, pertanyia a un llinatge procedent dels actuals territoris de la Catalunya Nord, al Rosselló.
Gufré va ser designat Comte de Barcelona per la monarquia franca i va llegar el seu regnat als seus fills, de manera que el seu és el primer regnat del Comtat de Barcelona de base Patrimonial, que acabarà per convertir-se en un dels gèrmens del que coneixem avui com Catalunya. És Guifré el Pilós qui aconsegueix la independència dels comtats catalans respecte la monarquia gala. Aquest territori, que es troba entre els territoris musulmans, al sud, i carolingis, al nord, és repoblat per ordre de Guifré. És en aquest context que trobem la fundació del Monestir de Ripoll i també el de Sant Joan de les Abadesses. En aquest sentit, Guifré situa al seu fill Radulf com a abat del Monestir de Santa Maria de Ripoll i a la seva filla Emma, com abadessa de Sant Joan.
El monestir es converteix de seguida en un important centre benedictí amb un scriptorium de fama internacional (el volum més important és la coneguda com Bíblia de Ripoll) i a més, en una mena de panteó comtal per als Comtes de Barcelona i Besalú.
El monestir creix de forma gradual, construint progressivament noves dependències a mesura que la comunitat monàstica es fa més nombrosa. I és en temps de l’Abat Oliba, ja a principis de segle XI, quan el cenobi passa per un dels seus moments de major esplendor. Aquesta importància es manté fins a mitjan segle XV quan comença el seu declivi, que s’agreuja a partir del terratrèmol del 2 de febrer de 1428, que deixa uns desperfectes de gran importància en el cenobi que mai serà reconstruït per complet durant la vida del monestir com centre monàstic. La història del Monestir de Ripoll com a centre religiós arriba al seu final el 1835, després de l’exclaustració forçosa producte de la coneguda com desamortització de Mendizábal.
La reconstrucció de l’edifici es porta a terme a partir de finals del segle XIX, quan Elies Rogent, un dels més importants arquitectes de l’època, es posa al capdavant del projecte. Rogent retorna al cenobi part del seu antic esplendor. No obstant això, tot i que Rogent es basa en l’estructura existent en temps dels abats Arnulf i Oliba, les obres no estan exemptes de polèmica per haver afegit a l’església, alguns elements inexistents en el projecte original. Això si, els 7 absis ideats en època d’Oliba i les 5 naus originals de l’època d’Arnulf són retornats a l’aspecte general de l’església de Santa Maria de Ripoll.
PORTALADA ROMÀNICA DEL MONESTIR DE RIPOLL
La portalada romànica del Monestir de Ripoll, dissenyada a manera de gran Arc del Triomf, és un dels dos elements més importants que es conserven del cenobi original (juntament amb un dels costats del claustre) i és motiu suficient per visitar-lo. La importància de la portalada romànica és tal, que fins i tot ha estat proposada per formar part de la llista del Patrimoni de la Humanitat. Malauradament, el mal de la pedra calcària amb què es va construir, que li ha provocat una important erosió, li ha restat part del seu antic esplendor. No obstant això, la Portalada Romànica de Santa Maria de Ripoll segueix sent considerada una de les obres més importants de l’art romànic mundial.
Es tracta d’una gran portalada que es remunta al segle XIII, i que té unes mesures de 11.60 metres d’ample per 7.25 d’alt. Set franges horitzontals divideixen el programa iconogràfic de la portalada. A la part superior, dominant l’entrada a l’església, trobem el Crist en Majestat o Pantocràtor. La figura, tan representada al món romànic, està envoltada del tetramorf, és a dir, els símbols dels 4 evangelistes (l’àngel, el lleó, el bou i l’àguila). Històries de l’Apocalipsi (també en les dues franges superiors) o de la vida de David i Salomó, i Moisés (conduint al poble jueu, separant les aigües del mar mort o rebent les taules de la llei) estan igualment representades a la portalada. En els brancals podem identificar les estàtues de Sant Pere i Sant Pau, tot i que no es troben en bon estat. I en les franges més inferiors de la portalada, diversos animals mitològics.
En les 7 arquivoltes de què disposa la portalada es combinen l’ornamentació vegetal, geomètrica i també diverses històries de l’Antic Testament (vides dels apòstols Pere i Pau, el somni de Nabucodonosor o Caín i Abel, per exemple).
L’extens programa iconogràfic de la Portalada del Monestir de Ripoll té el seu origen en la coneguda com Bíblia de Ripoll, el més important dels manuscrits procedents del scriptorium del cenobi que ha arribat als nostres dies.
NAU DE L’ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL
La nau de l’església té molt menys interès que la bonica portalada. Les obres dirigides per Elías Rogent van recuperar les 5 naus originals del temps de l’Abat Oliba, així com els seus 7 absis i absidioles.
No obstant això, s’han recuperat les restes funeràries d’alguns dels Comtes de Barcelona (en època posterior, van ser enterrats al Monestir de Poblet). Entre ells, destaquen les tombes de Ramon Berenguer IV i de Guifré el Pilós, personatge heroic i gairebé mític per al poble català, al qual se li atribueix, fins i tot, el disseny de la Senyera, en una llegenda que explica que va ser amb la seva pròpia sang amb les que va dibuixar les 4 barres sobre el seu escut daurat, després de ser ferit de mort.
CLAUSTRE DEL MONESTIR DE RIPOLL
Un altre dels punts que ningú s’ha de perdre al Monestir de Ripoll és el de la visita al seu claustre de dos pisos. Més enllà del seu preciós disseny, de forma trapezoïdal, el punt culminant és la galeria nord, que és l’única que es conserva de l’original i que presenta uns capitells romànics de gran bellesa i importància.
El claustre s’inicia en l’últim terç del segle XII i les obres duren fins al XV. La galeria adossada a l’església (la nord) ha estat recentment restaurada, pel que presenta un estat excepcional. Així, podem gaudir d’un complet programa ornamental que combina, com en la Portalada, els motius vegetals, els geomètrics i els historiogràfics. Éssers monstruosos amb cap de simi i potes de felí, animals mitològics, àngels i figures humanes, per exemple, s’alternen és un dels conjunts de capitells més notables del romànic català.
El passeig pel claustre completa la nostra visita al Monestir de Ripoll, una de les visites més importants del romànic català.
MUSEU ETNOGRÀFIC DE RIPOLL
Per completar la visita al Monestir de Ripoll val la pena visitar també el proper (es troba a la mateixa plaça) Museu Etnogràfic de Ripoll, el més antic de Catalunya sobre aquesta matèria i que ha patit una gran remodelació en els últims anys. Després d’uns 10 anys tancat, el museu va reobrir el 2011 per convertir-se en un autèntic referent en aquest tipus d’espais museístics, no només a la comarca si no a tot Catalunya.
El Museu d’Etnologia de Ripoll és l’autèntic guardià de les tradicions d’aquestes valls pirinenques i prepirinenques, que poc a poc semblen diluir-se en l’actual modernitat. La veritat és que val la pena dedicar-li una hora a aquest museu, que està organitzat amb moltíssim afecte, i les peces del qual han estat aportades per centenars de vilatans conscients de la importància de que no es perdi aquell llegat històric i patrimonial.
En aquest museu trobarem com ha estat la vida en aquestes valls al llarg dels últims segles, tant pel que fa referència a l’agricultura i ramaderia, que durant segles van ser el motor d’aquestes valls, com pel que suposa la progressiva industrialització d’aquestes comarques.
MONESTIR DE SANT JOAN DE LES ABADESSES
El Monestir de Sant Joan de les Abadesses es troba a la localitat homònima a una desena escassa de quilòmetres de Ripoll. Suposa un segon punt important dins de la Ruta del Romànic de la comarca del Ripollès (i en realitat, de tot el Romànic català).
Igual que el Monestir de Santa Maria de Ripoll, el de Sant Joan va ser fundat per ordre de Guifré el Pilós en un intent per repoblar aquestes terres que quedaven a mig camí entre els territoris carolingis i els sarraïns. En aquest cas, va fundar l’any 885 un monestir per a dones, situant la seva filla Emma com abadessa del mateix. Curiosament, Emma va ser cedida al monestir sent una nena, de manera que fins que aquesta va créixer no va poder fer-se càrrec de la comunitat en primera persona. El abadiat d’Emma, que va durar fins al 942 es correspon amb l’època de màxima esplendor del cenobi.
El monestir va seguir sent exclusivament femení fins al primer terç del segle XI. El llavors comte de Besalú, Bernat Tallaferro, va denunciar una suposada vida relaxada i luxuriosa de la comunitat monàstica, el que va acabar amb una butlla papal que va suprimir la comunitat. El veritable motiu de Bernat Tallaferro era el de annexionar-se els territoris subordinats de Sant Joan, fet que va aconseguir després de la butlla papal. El Monestir va ser confiat llavors a una comunitat de frares i les monges mai van tornar a controlar el monestir.
L’església que podem visitar a l’actualitat correspon a una construcció romànica del segle XII. Crida poderosament l’atenció l’original planta amb què així es va construir , probablement a causa d’una manca d’espai, però potser també, a causa d’un pressupost escàs. Es tracta d’una església d’una única nau, on el transsepte té unes mesura més grans que la pròpia nau. La capçalera disposa de cinc absis, dels quals els dos més extrems estan oberts al transsepte, però els tres més centrals s’obren a la girola que queda després del transsepte.
Encara que són diversos els retaules que podem trobar a l’església, la peça fonamental és la que trobem en l’absis central. Es tracta d’un Davallament tallat en fusta a mitjans del segle XIII que suposa una de les obres més importants de l’escultura romànica catalana. Coneguda també com Santíssim Misteri, destaca no només per l’extraordinària bellesa i delicadesa amb què es va tallar si no també per l’excel·lent estat de conservació (molt millor que el també bell Davallament d’Erill la Vall). Les 7 figures que componen el davallament suposen un motiu suficient per visitar el Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Fins i tot ara podem observar com a part de la policromia original de s’ha conservat.
El claustre del monestir es correspon a una època posterior, doncs va ser edificat al segle XV seguint els cànons del gòtic. Es tracta d’un claustre senzill però elegant i de dos pisos.
Després de visitar el Monestir de Sant Joan de les Abadesses, fem una volta per aquest bell poble, visitant el Palau Abacial, on destaca el seu petit però preciós claustre gòtic de dos pisos. El Palau és seu de l’Oficina de Turisme i del Centre d’Interpretació de Comte Arnau, una altra de les figures mitològiques de més importància a la Catalunya medieval. Abans de tornar a Ripoll ens apropem fins al bonic Pont Vell de Sant Joan sobre el Riu Ter. Tot i que ja és fosc, podem comprovar la bellesa d’aquest pont. El seu arc de mig punt ens indica que el pont va haver de ser reconstruït després del terrible terratrèmol que va assolar la comarca en 1428. Es tracta del segon pont gòtic amb més llum de tota la península y suposa un bon punt final a la nostra visita a la població de Sant Joan de les Abadesses.
