MONESTIR DE POBLET. Visita al monestir cirtercenc més gran d’Europa.

El Monestir de Poblet és el més important dels 3 monestirs que formen la que és coneguda com a Ruta de Cister de Catalunya i, a més, el més gran dins dels monestirs cistercencs de tot Europa. Una autèntica joia medieval que té merescuda la seva inclusió dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat.

El Monestir de Poblet es localitza a la comarca de la Conca de Barberà, una zona rica en patrimoni el que la fa mereixedora d’una estada que permeti conèixer més enllà del propi monestir. I això és el que hem fet (dormint, per cert, a la pròpia hostatgeria del Monestir de Poblet), aprofitant un cap de setmana per les comarques tarragonines on hem tingut l’oportunitat de desvirtualitzar a la nostra amiga blocaire Teresa Trilla, autora del bloc Apunts de viatge, que es va oferir a fer-nos de cicerone per la bella ciutat de Reus, posseïdora d’un dels patrimoni modernistes més rics de Catalunya.

EL MONESTIR DE POBLET A LA HISTORIA. BREU RESENYA. 

El Monestir de Santa Maria de Poblet és, sens dubte, la més important de les abadies cistercencs espanyoles. Va ser Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, ​​qui es va encarregar d’impulsar el primitiu cenobi a mitjan segle XII. El nou monestir va ser lliurat als monjos de l’abadia cistercenca de Fontfreda, al sud de França, la qual va actuar de casa mare del cenobi català. El primer abat del Monestir de Poblet va ser l’abat Guerau, a partir de 1153.

L’Ordre del Cister havia sorgit a la fi del segle XI com un intent d’apropar-se a una vida molt més ascètica i espiritual que la practicada en els monestirs de l’època. Va ser Robert de Molesmes qui va fundar un primer monestir encara que al cap de pocs anys cau, almenys en part, en els mateixos errors que les diferents abadies benedictines. Per això, acaba fundant, el 1098, un nou monestir en un lloc conegut com La Forgeotte que acabarà per convertir-se en l’abadia mare de tota l’ordre del Císter. 21 monjos van acompanyar a Robert de Molesmes en aquell nou ideal de pobresa, ascetisme, eremitisme i obediència.

Va ser la noblesa catalana qui es va encarregar, amb les seves donacions, que el creixement del Monestir de Poblet fora continu durant els primers segles de la seva existència. Molts d’aquells personatges van ser enterrats en el propi cenobi, tal com tindrem l’oportunitat de conèixer en visitar el claustre del monestir. És una època en que el Monestir de Poblet es converteix en referent i casa mare d’altres cenobis de la Península Ibèrica com l’aragonès Monestir de Pedra o el Monestir de la Real a Mallorca.

Però no només la noblesa està enterrada a Poblet. El Monestir va ser adequat a manera de Panteó Reial per ordre de Pere el Cerimoniós, en 1340. D’aquesta manera, van ser diversos els comtes de Barcelona i, posteriorment, Reis de la Corona Catalana-Aragonesa qui van trobar aquí el seu lloc de repòs final. El declivi del Monestir de Poblet arriba després de l’extinció de la Reial Casa d’Aragó. Martí I l’Humà mor sense deixar descendència i, després del compromís de Casp, és la Casa de Trastàmara, de la mà de Ferran I d’Antequera, qui es farà amb el regnat catalanoaragonès.

No obstant això, una relativament important comunitat de monjos va seguir observat l’ordre de Sant Benet des del monestir fins que a principis del segle XIX els monjos han d’abandonar el cenobi. El Monestir de Poblet corre la mateixa sort que gran part dels monestirs i priorats catalans i espanyols producte de la desamortització de Mendizábal i les diferents lluites entre liberals i absolutistes.

No és fins al segle XX quan el Monestir de Poblet renaixerà de les seves cendres. És llavors quan es duen a terme diferents treballs de restauració que permeten refer part de la seva antiga glòria. A partir de la cinquena dècada del segle XX es reinicia la repoblació del monestir gràcies a la presència de quatre monjos de procedència italiana alhora que continuen els treballs de restauració que han portat al Monestir de Poblet a convertir-se en un dels més extraordinaris monestirs cistercencs entre els quals poden visitar-se actualment. Avui en dia, una comunitat de poc més de trenta monjos són els que s’ocupen de mantenir viva la flama del Monestir de Poblet.

VISITA AL MONESTIR DE POBLET 

La primera impressió que dóna el monestir de Poblet és el de tractar-se d’una gran fortalesa. Això és així perquè quan el cenobi es va convertir en Panteó Real van ser necessàries unes reformes a fi de garantir la seva seguretat. D’aquesta manera, abans d’arribar al conjunt monàstic en si, es passa successivament per un conjunt de portes i patis. La primera porta és la Porta de Prades i la segona, la Porta Daurada. En aquest gran pati es disposen les antigues dependències del Palau de l’Abat (en un edifici en ruïnes), l’antiga església romànica de Santa Caterina (era la utilitzada pel poble durant l’edat mitjana, ja que l’església de l’abadia estava reservada a la comunitat) i l’actual Hostatgeria del Monestir de Poblet, on nosaltres hem passat la nit.

Al davant, queda la gran portalada de l’església del monestir. Es tracta d’una monumental entrada barroca que ens indica que el resultat final del cenobi és producte d’una evident successió d’estils.

A l’esquerra d’aquesta porta barroca es troba la que és coneguda com a Porta Reial, que recorda realment a la d’una gran fortalesa. A aquest nivell, trobem el perímetre de muralles que envolta el monestir. Es tracta de més de 600 metres de muralles defensades per 12 torrasses.

Passem aquesta monumental porta i abans d’endinsar-nos en el monestir en si, observem que a dreta i esquerra es localitzen diferents construccions. Les escales que surten a la dreta porten al Palau del Rei Martí I l’Humà, l’últim dels monarques de la corona catalanoaragonesa. Es tracta d’una construcció gòtica que acull, actualment, un petit però interessant museu d’art litúrgic. A les parets del palau podem observar el blasó reial. No obstant això, a l’esquerra d’aquest primer atri porta a les que van ser les habitacions dels conversos.

Una porta romànica ens obre al monumental claustre del Monestir de Poblet. Ja podem observar que el pla del cenobi es basa en el que és conegut com a pla bernardí i que ja hem tingut l’oportunitat de conèixer en altres monestirs de l’Ordre del Císter, com el Monestir de Maulbronn, a Alemanya.

El claustre és certament monumental i ens dóna fe, novament, de la barreja d’estils en què està construït el monestir. Algunes galeries són gòtiques, mentre que les més primitives, són romàniques. A les parets del claustre es localitzen les tombes dels diversos nobles que van finançar la construcció del cenobi. Totes elles estan documentades i corresponen a les famílies de major importància a la Catalunya medieval. El pati del claustre està bellament ornamentat amb un parterre de flors i uns alts xiprers. Però la construcció que es porta totes les mirades és el preciós lavatori o lavabo, d’estil gòtic i que correspon al segle XIV. És aquest un dels més bells elements del Monestir de Poblet, potser el més emblemàtic. Els lavabos eren habituals en els monestirs cirtercencs de planta bernardina i se situaven, com aquí, davant del refetor. Eren utilitzats, per tant, per rentar-se les mans abans dels àpats, encara que actualment la seva funció és purament decorativa. A les voltes de creueria del templet observem restes de la policromia original.

Els capitells de les diferents columnes del claustre són extraordinàriament austers, com correspon a l’Ordre del Císter. Només alguns motius vegetals decoren aquests capitells. Cap d’ells està historiat.

Al voltant del claustre del Monestir es distribueixen les diferents estances que són o han estat utilitzades pels monjos durant la història. Alguna d’elles fan, actualment, una funció merament decorativa, com les cuines, situades al costat del costat del refectorium o el parlatorium, que antany era l’únic lloc on els monjos se’ls permetia mantenir una conversa. No obstant això, altres dependències continuen realitzant la funció original com la preciosa sala capitular, on quatre columnes s’obren en paraigua per formar les seves voltes de creueria. És en aquesta sala capitular on se segueix llegint la regla de Sant Benet que és per la qual es regeix la comunitat. També aquí es discuteix sobre temes d’importància al monestir. Alguns abats estan enterrats en el sòl d’aquest sala capitular com testifiquen les làpides.

No podem entrar, però al refectorium, ja que segueix sent l’utilitzat actualment per la trentena de monjos que habiten el Monestir de Poblet. El podem observar des de fora. Una mena de púlpit és l’utilitzat per un dels monjos que és l’encarregat de llegir algun passatge bíblic mentre la resta de la comunitat esmorza en silenci. Es tracta d’una sala allargada, amb volta lleugerament apuntada, però sòbria i amb sól de fusta. Les taules on es disposen els monjos se situen en el perímetre de la sala.

Una altra estança fa les funcions de biblioteca o scriptorium, com ha vingut fent des de fa anys; i una altra més, les feia de celler, encara que actualment es lloga per a tot tipus d’actes.

Al pis superior tenim l’oportunitat de passejar pel sobreclaustre, que antigament va ser un segon claustre situat al pis de dalt. Des d’aquí podem entrar al que van ser els antics dormitoris monàstics. Es tracta d’una sala allargada amb arcs en diafragma que es recolzen sobre mènsules i que es tanca amb una teulada de fusta a doble vessant. Actualment fa les funcions de segona biblioteca, de manera que la comunitat disposa de cel·les individuals que no tenim l’oportunitat de visitar.

ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE POBLET

Podem entrar a l’església del Monestir de Poblet a través de la porta barroca monumental que dóna a l’exterior del recinte o mitjançant el propi claustre com així fem. Es tracta d’un temple de planta basilical de tres naus amb transsepte.

La construcció de l’església s’inicia durant els regnats de Ramon Berenguer IV i Alfons II d’Aragó, en l’estil romànic imperant en aquell moment. Per descomptat, la construcció del temple es va perllongar per l’espai de bastants centúries com així ho testifica el fenomenal cimbori gòtic que hem tingut l’oportunitat de conèixer des del claustre, les diferents capelles també gòtiques, la portalada barroca, de la qual ja hem parlat , o la sagristia, també barroca.

El més extraordinari de l’església del Monestir de Poblet són el bellíssim retaule en alabastre, una obra cimera de Damià Forment que data del primer terç del segle XVI i el Panteó Reial de Poblet, on descansen alguns dels sobirans de la Casa Catalana-Aragonesa com Pere IV el Cerimoniós o Jaume I el conqueridor. Va ser precisament Pere el Cerimoniós qui va dur a terme l’obra del conjunt sepulcral, encara que la idea primordial havia estat d’Alfons II el Cast, qui ja va mostrar la voluntat de ser enterrat a Poblet i el desig de que el cenobi es convertís en panteó reial.

La nostra visita al Monestir de Poblet acaba amb la del petit museu adjacent que, com hem comentat, es localitza en el que era el Palau Reial de Martí I l’Humà. La veritat és que no és d’estranyar que el cenobi formi part de la llista del Patrimoni de la Humanitat, ja que es tracta d’un dels monestirs més majestuosos de tot Europa i, probablement, el millor conservat de l’ordre del Cister, dins els que segueixen exercint la seva funció.

HOSTATGERIA DEL MONESTERI DE POBLET.

Ens feia especialment il·lusió poder allotjar-nos a l’hostatgeria del Monestir de Poblet.

Es tracta d’un edifici modern situat en el que eren les dependències de l’antic hospital de pobres i que uneix la cèlebre hospitalitat monàstica amb una comoditat digna del segle XXI. Aquí poden allotjar les famílies, a diferència de l’hostatgeria interna en què només poden allotjar-se els homes.

Allotjar-se a l‘hostatgeria de Poblet permet, més enllà de visitar el monestir, poder recórrer la zona circumdant, molt rica en patrimoni. Nosaltres vam tenir l’oportunitat de visitar l’interessantíssim museu del Vidre de Vimbodí (població a la qual pertany el monestir) on Marc en va poder conèixer com treballa un mestre vidrier.

També l’Espluga de Francolí posseeix alguns museus d’interès, com el de la Prehistòria, ubicat en unes coves mil·lenàries o el del Vi, que es localitza en un dels cellers modernistes més belles de Catalunya.

Al dia següent ens apropem a la Serra de Prades, on vam poder gaudir del que és un dels pobles més bonics de Catalunya, Siurana. Les vistes des dels cingles que circumden la població són d’una excepcional bellesa i no aptes per vertiginosos. Finalment, passem la tarda a la població de Montblanc, que disposa d’una muralla que l’envolta per complet i que és una de les viles de caràcter medieval més boniques de Catalunya.

Menció a part mereix el restaurant de l’hostatgeria del Monestir de Poblet. Vam tenir l’oportunitat de sopar-hi, on vam poder escollir entre dos completíssims menús de 15 i 20 euros. La Isa es va conformar amb en de 15 euros i jo em vaig decidir pel de 20 euros. En Marc va escollir el menú infantil.

Entre els 5 plats de primer i 5 de segon jo em vaig decantar per una amanida de fruits secs i formatge de cabra amb vinagre balsàmic i cuixa de xai guisada en caldereta amb les seves verdures i parmetnier de patata. Estava certament deliciós, com també ho estava la el pastís de tiramisú que vam escollir entre les 5 possibilitats per a les postres.

Les habitacions són àmplies i còmodes i amb una decoració austera com correspon a una hostatgeria monàstica que convida a la tranquil·litat. Allotjar-nos aquí ens va permetre, per cert, acudir a la salvi que els monjos de Poblet celebren cada dia a les 20.30h (l’horari canvia segons la temporada) i que acaba amb un de bonics càntics en llatí.

La veritat és que allotjar-se a l’hostatgeria de Poblet va ser un autèntic encert que ens va permetre visitar el Monestir de Poblet a primera hora del dia, així com conèixer els voltants del mateix.