És per aquest motiu que mentre preparàvem el viatge a Extremadura teniem clar que la visita al Monestir de Guadalupe no hi podia faltar.
EL MONESTIR DE GUADALUPE. UNA BREU HISTÒRIA.
Hem de trobar l’origen del Monestir de Guadalupe a una primitiva ermita que va ser construïda en el lloc on es va trobar una talla d’una Mare de Déu, a la fi del segle XIII. La història explica que es tractaria d’una talla de força antiguitat que hauria estat amagada uns cinc segles enrere, en els marges del riu Guadalupe, per uns frares que fugien de la pressió musulmana durant els anys de domini àrab a la península ibèrica. Les successives ampliacions del petit temple, durant els segles següents, van donar lloc al que avui coneixem com Monestir de Guadalupe.
El disseny del cenobi respon a una autèntica amalgama d’estils, que no amaga el seu traçat medieval i que ens fa recordar una autèntica fortalesa (fins i tot, amb merlets), encara que també és evident la seva traça gòtica, com podem trobar tant a la façana principal de l’església com a l’interior de la mateixa.
Encara que durant la nostra visita al Monestir de Guadalupe tindrem l’oportunitat de conèixer alguns frares franciscans que l’habiten, no sempre va ser així. En realitat, el rei Joan I lliura l’església en custòdia a l’Ordre dels Jerònims que seran els que salvaguardaran la imatge de la Verge de Guadalupe fins l’exclaustració duta a terme el 1835. Després de diverses dècades de decadència i semiabandonament és l’ordre dels franciscans qui, en 1908, es fa càrrec del Monestir de Guadalupe. Fins i tot ara, una petita comunitat de nou frares segueix vivint al cenobi.
ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE GUADALUPE
Arribem a Guadalupe després de visitar la bella població de Trujillo, després d’un viatge en cotxe d’una mica més d’una hora. Ens unim a una visita guiada que és, en realitat, l’única manera de visitar el Monestir de Guadalupe. Es tracta d’una visita d’aproximadament tres quarts d’hora on visitarem algunes de les dependències que envolten el claustre del Monestir de Guadalupe i que, bastant recentment, han estat museïtzades.
No obstant això, com queden gairebé 25 minuts per a l’inici de la visita, aprofitem per visitar l’església del monestir de Guadalupe, que va substituir la primitiva ermita mudèjar. Es tracta d’un temple gòtic de tres naus i cobert amb volta de creueria, com correspon a l’estil gòtic i com ja hem tingut l’oportunitat de reconèixer a la façana del mateix.
La primera mirada és, sens dubte, per la joia de l’església. Parlem del retaule major, d’estil barroc i del segle XVII, on es troba ubicada l’actual talla de la Verge de Guadalupe, patrona de la Hispanitat. Es tracta d’una preciosa peça de finals del segle XII, que suposa una de les imatges més venerades de tot el territori espanyol i que, posteriorment, tindrem l’oportunitat de conèixer de més a prop.
Per davant de l’altar major crida l’atenció la preciosa reixa de ferro forjat, una obra renaixentista de principis del segle XVI.
Alguns sepulcres, a ben segur de nobles, decoren diverses de les capelles laterals de l’església. El cor queda situat en una tribuna a la part posterior de l’església i tindrem l’oportunitat de conèixer-lo durant la visita al monestir.
VISITA AL MONESTIR DE GUADALUPE
Després de visitar l’església és moment d’iniciar la visita guiada al Monestir de Guadalupe. El primer que ens crida l’atenció és el curiós claustre del monestir, de dos pisos, i els arcs del qual tenen forma d’arrabà, el que ens podria fer pensar en un origen àrab, tot i que la construcció del monestir i del claustre mudèjar es realitza a la fi del segle XIV i inicis del XV. La veritat és que això és una autèntica raresa entre els claustres dels monestirs cristians o, almenys, és ben poc habitual trobar-ho. Nosaltres no recordem haver visitat mai cap claustre d’aquest tipus, que segur que n’hi haurà (i us agrairé si m’ho indiqueu).
Enmig del claustre ens fixem en la bonica glorieta o lavatori, que segons ens explica el guia, té caràcter decoratiu i que està dissenyada en estil gòtic però, també, amb detalls mudèjars.
Els mateixos monjos jerònims, encarregats de la custòdia del Monestir de Guadalupe durant els primers segles de la seva existència, van ser els encarregats de decorar el claustre amb quadres que fan referència als miracles de la Mare de Déu. També trobem al claustre diversos interessants sepulcres, com el de Fra Gonzalo d’Illescas, que no solament va ser prior del monestir sinó que arribà a ser Bisbe de Còrdova i va sol·licitar ser enterrat al cenobi.
Passem a visitar diverses de les dependències del Monestir de Guadalupe. Es fa difícil entendre l’ús que tenien antany ja que han estat museïtzades i no estan decorades com abans (més o menys austerament) devien d’estar. Això marca una clara diferència amb alguns dels monestirs cistercencs que hem tingut l’oportunitat de conèixer, com el de Poblet a Catalunya o el Monestir de Maulbronn a Alemanya, on les diferents estances es conserven, en gran mesura, amb l’aspecte que tenien fa més de cinc cents anys.
Trobem en aquestes sales un Museu dels Brodats, on es custodien belles casulles cerimonials així com frontals d’altar preciosament brodats o el Museu de miniats on trobem força cantorals, alguns del segle XIV i de grans dimensions ja que havien de ser llegits pels monjos ubicats a el cor de l’església, mentre el cantoral es trobava reposat a l’enorme faristol. També trobem en aquest museu, que ocupa l’antiga sala capitular del Monestir de Guadalupe, alguns petits cantorals, que podríem arribar a anomenar “de mà”, malgrat el seu enorme pes. Entre ells, resulta d’excepcional bellesa el conegut com a Llibre d’hores del Prior, que data del segle XVI.
En una altra de les estances que envolten el claustre del Monestir de Guadalupe trobem un petit museu de Belles Arts, dedicat a l’escultura i pintura religiosa i que compta amb alguns interessants llenços de Zurbarán, Goya i El Greco, així com uns bellíssims Cristos a la creu, realitzats en ivori.
Visitada aquestes estances convertides en museu és hora es conèixer dos dels espais més bells del Monestir de Guadalupe i que suposen un motiu suficient per visitar-lo, més enllà dels merament històrics o devocionals. Estem parlant de la Sagristia i del Reliquiaris. La Sagristia del Monestir de Guadalupe, d’enormes dimensions, crida l’atenció pels seus sostres preciosament decorats al fresc. Això ha motivat que sigui coneguda com la Capella Sixtina espanyola. Les pintures murals, obra de Zurbarán, són igualment d’excepció. Posteriorment, passem al reliquiari, on més enllà de les nombroses relíquies de sants així com els exvots, destaca amb una notable decoració mural.
Després de la pujada que representa la visita al reliquiari i la sagristia del Monestir de Guadalupe és hora de conèixer el cor de l’església del monestir, que segons ens explica el guia que ens acompanya, no sempre és possible.
El cor es troba al primer pis de l’església. La veritat és que quedem gratament sorpresos per la bellesa del cadirat, una autèntica obra mestra. També destaca l’orgue, un dels més bonics que es troben a Espanya i que a ningú li passa desapercebut. Segons ens expliquen, durant els caps de setmana ve un músic a tocar durant alguns oficis, la qual cosa pot ser una bona excusa per visitar el Monestir de Guadalupe alhora que es gaudeix d’aquest instrument musical.
Així acaba la visita guiada al Monestir de Guadalupe, o almenys, pel que fa referència a la part més artística del mateix. Dic això, perquè acabada aquesta visita un dels frares franciscans que ocupen el monestir convida el grup a pujar al Cambril de la Mare de Déu, on es troba la imatge de la Verge de Guadalupe. Aquesta bella estança que queda per darrere del retaule major de l’església és també d’una bellesa sobrenatural, dissenyada en època ja barroca i amb forma d’octàgon. La decoració està formada per diversos quadres de Lucca Giordano així com vuit belles escultures barroques conegudes com les “Vuit dones fortes de l’Antic Testament” entre les quals destaca una Judit amb el cap del Holofernes en mà.
El moment cim per als més devots arriba quan el franciscà gira la imatge de la Verge de Guadalupe, patrona de la Hispanitat, una talla de finals del segle XII que ens sorprèn amb la seva pell morena (la qual cosa desconeixíem), fet que el franciscà ens explica que era una pràctica habitual en aquella època, de tal manera que a la península ibèrica (i també fora d’ella) es troben per desenes les talles gòtiques de Verges negres.
Així acaba la nostra visita al Monestir de Guadalupe, una de les més importants i que ningú es pot perdre durant un viatge a Extremadura.