Igual que els anteriors, el Monestir d’Alcobaça forma part del Patrimoni de la Humanitat.
ORÍGENS DE L’ORDE DEL CISTER I FUNDACIÓ DEL MONESTIR D’ALCOBAÇA
L’Orde del Cister es va fundar a finals del segle XI a França. El seu origen l’hem de trobar en l’Abadia de Citeaux fundada per Robert de Molesmes en 1098. Curiosament, el mateix monjo abandonaria Citeux per tornar a l’Abadia de Molesmes, d’on procedia, dos anys després (el 1100), quedant l’Abadia de Citeaux sota la direcció d’Alberic, que es va mantenir com a abat fins a la seva defunció el 1008.
En aquest sentit, el Monestir d’Alcobaça és fundat a mitjan segle XII. La història explica que va ser el primer rei lusità, Alfons I de Portugal qui va prometre fundar un cenobi consagrat a l’Orde del Cister en cas de conquistar Santarem, que aleshores era una plaça dominada per les tropes morisques. En realitat, moltes de les poblacions properes a Santarem presenten una toponímia que ens recorda el seu passat sarraí, com Almoster, Almeirim o Alpiarça.
La veritat és que la promesa va ser complerta i amb això, el rei donava gràcies a Déu per l’ajuda rebuda, al mateix temps que s’assegurava que les zones recentment conquistades fossin ocupades, quelcom no poc important. Les donacions reals no feien referència, únicament, al lloc on havia d’alçar-se el monestir. Era habitual que els cenobis fossin dotats d’importants terres que els permetés autogestionar-se i desenvolupar-se de forma autònoma. Aquest va ser el cas també del Monestir d’Alcobaça, que va rebre no poques prebendes reals.
VISITA AL MONESTIR D’ALCOBAÇA. EL PANTEÓ REIAL I EL CLAUSTRE.
En arribar al Monestir d’Alcobaça ens crida bastant l’atenció la façana de la seva església. Això és així perquè, a diferència d’altres esglésies i catedrals portugueses gòtiques que estan dissenyades a manera de fortalesa, amb merlets incloses, l’església de Alcobaça sembla respondre més al model francès de gran església o catedral.
L’església va ser reformada en diverses ocasions, de manera que només part de l’original roman en peu. Però és especialment rellevant el seu portal gòtic així com el seu bell rosetó. Les torres, així com la culminació central del frontispici són posteriors i ja corresponen a un disseny barroc.
L’interior de l’església del Monestir d’Alcobaça es mostra francament austera, com correspon a l’Orde del Cister, especialment interessada en fugir de tot allò que resultava superflu. És de destacar, que igual que el monestir de Poblet, que es va comportar com Panteó Reial de la Corona Catalana-Aragonesa, el d’Alcobaça acull també les tombes reials de Don Pedro i Donya Inés de Castro, que estan considerades entre els més bells sepulcres del país. Les dues tombes, tant la del monarca com la seva dona, noble d’origen gallec pertanyent al important llinatge de la Casa de Castro, són d’una bellesa excepcional. Podem trobar els sepulcres reals en el creuer de l’església.
Més interessant és el claustre del Monestir d’Alcobaça, conegut com Claustre del Silenci o de don Dinis i que conserva les característiques habituals dels claustres cirtercencs, inclòs el teu templet on es troba el lavatori. Aquest, sempre solia quedar just davant del refetor, doncs era utilitzat per rentar-se les mans just abans de començar a menjar. Es tracta d’un claustre de dos pisos. No obstant això, si bé l’inferior presenta una traceria gòtica, el superior és ja posterior, doncs va ser construït a partir del segle XVI. La majoria de monestirs de l’Orde del Cister segueixen el pla de l’Abadia de Claravall i el d’Alcobaça no és una excepció.
Podem visitar diferents estada que envolten el claustre del Monestir d’Alcobaça, incloses la cuina, el refectori o la sala Capitular.
Per descomptat, la visita al Monestir d’Alcobaça, ha de ser una de les parades indispensables durant la ruta que uneix Lisboa amb Coimbra.