Els Mass Games o Arirang Games són un dels espectacles més curiosos que poden presenciar-se a Corea del Nord. La traducció literal dels Mass Games seria el de Jocs de Masses i no deixa de ser una actuació gimnàstica protagonitzada per gran quantitat d’artistes (particularment, milers de joves gimnastes i acròbates actuant a l’uníson) alhora que desenes de milers de coreans formen una enorme pantalla pixelada gràcies al maneig d’un conjunt de cartrons de colors amb els quals formen uns mosaics francament sorprenents.
La veritat és que val la pena fer coincidir el viatge a Corea del Nord durant l’època de representació dels Mass Games, que solen esdevenir-se des de mitjans de juliol a finals de setembre. En algunes ocasions, la temporada s’allarga durant el mes d’octubre, encara que això no sempre és així.
Els Mass Games de Corea del Nord es desenvolupen a l’Estadi Primer de Maig, un dels més grans del món i amb una capacitat superior als 100.000 espectadors (algunes fonts parlen de fins a 150.000 espectadors, encara que aquests números podrien resultar una mica inflats).
Aquest espectacle ve desenvolupant-se des de 2002 i commemora el naixement del pare de la nació, Kim Il-Sung, l’avi de l’actual mandatari, Kim Jong-Un. No obstant això, cal tenir en compte que aquest tipus d’espectacles de masses ja s’havien celebrat en altres països de l’òrbita socialista, com per exemple en la Romania de Ceaucescu.
Per a la celebració dels Mass Game de Corea del Nord milers de nois i noies són reclutats any rere any. Els entrenaments poden durar diversos mesos per tal que la compenetració entre els participants sigui màxima. Dia rere dia, durant aquests mesos, els participants dediquen diverses hores al dia a preparar l’espectacle. La disciplina és màxima, per descomptat. No cal dir que ho fan de forma voluntàriament obligatòria, com és norma en el règim nord-coreà. Les xifres de participants varien segons les fonts consultades, però entre el grup de gimnastes i tota mena d’acròbates que fan la seva aparició en el camp de joc de l’estadi i els milers de participants que ocupen tota la tribuna de l’Estadi Primer de Maig podem parlar d’una xifra d’entre 60.000 i 80.000 joves. Una cosa impensable a occident, per descomptat.
La propaganda i la Ideologia Juche és el que presideixen els Mass Games. Les diferents coreografies representades en l’espectacle fan referència al naixement de la nació, la lluita contra l’imperialisme japonès i nord-americà i la tasca dels màxims dignataris de la pàtria, especialment Kil Il-Sung, al qual es representa com a indiscutible i estimat líder que va donar la seva vida per la nació coreana.
MASS GAMES DE COREA DEL NORD. LA NOSTRA EXPERIÈNCIA.
Malgrat que visitem Corea del Nord a l’octubre tindrem l’oportunitat d’acudir a una representació dels Mass Games. Els jocs s’han allargat aquest any fins a finals d’octubre i podrem viure en primera persona aquest curiós espectacle.
Quan arribem a l’Estadi Primer de Maig ja s’ha fet de nit. La veritat és que l’estadi impressiona. Són diverses les infraestructures de Corea del Nord que no tenen res a envejar a les millors d’occident i l’Estadi Primer de Maig és una d’elles. Al davant de l’estadi, una font dansaire, que balla al ritme de la música coreana mentre s’il·lumina per una infinitat de focus de colors, fa les delícies dels assistents als Mass Games de Pyongyang. Per moments, podríem arribar a pensar que ens trobem a Las Vegas.
La vintena de turistes que acudirem a la representació dels Mass Games d’aquesta nit hem pagat uns 80 euros al canvi per poder gaudir de l’espectacle. Una xifra alta i desproporcionada tenint en compte el valor real de la moneda nord-coreana, tot i que les autoritats del país mantenen el canvi del won en nivells absurdament elevats. Per descomptat, la pràctica totalitat dels viatgers que tenim l’oportunitat de visitar Corea del Nord durant l’època on es representen els Mass Games paguem la xifra requerida sense dir ni piu.
Malgrat que visitem Corea del Nord a l’octubre tindrem l’oportunitat d’acudir a una representació dels Mass Games. Els jocs s’han allargat aquest any fins a finals d’octubre i podrem viure en primera persona aquest curiós espectacle.
Quan arribem a l’Estadi Primer de Maig ja s’ha fet de nit. La veritat és que l’estadi impressiona. Són diverses les infraestructures de Corea del Nord que no tenen res a envejar a les millors d’occident i l’Estadi Primer de Maig és una d’elles. Al davant de l’estadi, una font dansaire, que balla al ritme de la música coreana mentre s’il·lumina per una infinitat de focus de colors, fa les delícies dels assistents als Mass Games de Pyongyang. Per moments, podríem arribar a pensar que ens trobem a Las Vegas.
La vintena de turistes que acudirem a la representació dels Mass Games d’aquesta nit hem pagat uns 80 euros al canvi per poder gaudir de l’espectacle. Una xifra alta i desproporcionada tenint en compte el valor real de la moneda nord-coreana, tot i que les autoritats del país mantenen el canvi del won en nivells absurdament elevats. Per descomptat, la pràctica totalitat dels viatgers que tenim l’oportunitat de visitar Corea del Nord durant l’època on es representen els Mass Games paguem la xifra requerida sense dir ni piu.
Mentre la graderia es comporta com la pantalla pixelada més gran del món, en el terreny de joc de l’estadi es desenvolupa una completíssima coreografia protagonitzada per diversos milers d’acròbates i gimnastes. Les arts marcials estan també representades en l’espectacle així com diversos balls interpretats per centenars de dones abillades amb el hanbok, el vestit tradicional coreà. També quedem gratament sorpresos pel nivell d’excel·lència que mostren aquests joves. Fruit, tot això, de les hores i hores de fèrria disciplina a la qual són sotmesos milers de joves durant els mesos previs als Mass Games. La coordinació és veritablement sorprenent i, en certa manera, forma part també de la ideologia proposada pel Juche. És a dir, el col·lectiu per davant de l’individu.
El públic es mostra, en tot moment, més respectuós que exultant. Una cosa sorprenent tractant-se d’un espectacle que podria semblar més aviat festiu i que podria motivar els crits dels assistents.
La veritat és que la nostra sorpresa és màxima durant l’hora i mitja que dura l’espectacle que culmina amb un castell de focs artificials. Un cop acabats els Mass Games som conscients d’haver acudit a una representació que difícilment seria reproduïble en qualsevol país democràtic la població no estigués sotmesa a una política de continu terror. Malgrat això, acudir dels Mass Games de Pyongyang és quelcom que tot aquell viatger que visiti Corea del Nord no hauria de passar per alt.