LYON, FRANÇA. Un passeig per la bella Presqu'ile.

La bonica ciutat de Lió segueix acaparant la nostra atenció durant la nostra estada de 2 dies a la que és la tercera ciutat amb més població de França. Si ahir vam tenir l’oportunitat de conèixer els barris del Turó de la Fourvière i el Vell Lió o Vieux Lió, avui li toca el torn a la Península o Barri de la Presqu’île, amb una breu incursió per el Pujol de la Croix- Rousse.

Ens aixequem aviat, per poder aprofitar el dia al màxim. Un autobús ens porta des del nostre hotel (situat a prop de l’estació de tren de Part Dieu) fins a la Place de la Comédie, encaixonada entre els històrics Hotel de Ville i l’Òpera Nacional.

No obstant això, abans de començar el nostre recorregut per la península de la Presqu’île, que queda literalment encaixonada entre dos rius d’impressió (el Saona i el Roine), ens apropem fins el Pujol de la Croix-Rousse, on trobem un dels vestigis de l’antiga Colònia Còpia Claudia Augusta Lugdunum, la ciutat romana que va arribar a ser la capital de les Galias. Tot i que és al Turó de la Fourvière on es troben les restes més importants d’aquell període, en la Croix-Rousse, es troba el denominat Amfiteatre de les Tres Galies. Encara que l’edifici, del segle I dC va ser ampliat posteriorment per donar cabuda a fins a 20.000 persones, l’estat en què es troba per res recorda als preciosos amfiteatres que hem vist a Arles o Nîmes.

Baixem del turó i en pocs minuts ens trobem, novament davant de l’Òpera Nacional. Abans, però, m’acosto al bonic mural dels lionesos cèlebres que es troba en el riberenc Quai Saint Vincent (cantonada amb Rue Martinière). En aquest mural podem reconèixer alguns dels veïns més famosos de la història de la ciutat, com el cuiner Paul Bocuse i els cineastes, els Germans Lumière. Són diversos els murals pintats que trobarem durant el nostre passeig per Lió, com per exemple, el del Mur de la Biblioteca, uns 200 metres més avall, en direcció al Quai de la Pêcherie.

L’Òpera Nacional de Lió és un dels edificis de major importància de la ciutat. Encara que l’edifici inicial correspon al primer terç del segle XIX, durant els últims anys del segle XX, la ciutat de Lió va decidir encomanar la remodelació de l’Òpera a un arquitecte que, per aquell llavors, ja començava a despuntar entre els més prestigiosos del món : Jean Nouvel. El redisseny va ser total, de manera que, pràcticament, només part de la façana original va ser conservada.

Tenim l’oportunitat de realitzar una visita guiada a l’Òpera Nacional, coneguda també com Òpera Nouvel, on ens crida l’atenció que el negre és el color predominant en gairebé tots els espais, sovint, de forma exclusiva. La veritat és que el disseny és original, i durant la visita tenim l’oportunitat de conèixer els secrets del teatre, com les sales d’assajos.

Just davant de l’Òpera Nouvel trobem l’Hotel de Ville, l’ajuntament de la Ciutat de Lió. Probablement sigui aquest l’edifici més important de la Presqu’ile i de tota la ciutat de Lió. La façana principal es troba situada a l’escènica plaça des Terreaux, una de les més belles de la ciutat, on a més de l’ajuntament es troba la bella Font Bartholdi, obra del cèlebre escultor alsacià conegut per ser l’autor de la novaiorquesa Estàtua de la Llibertat. Bartholdi va presentar el projecte a l’Exposició Universal de París i la ciutat de Lió va fer un pagament 100.000 francs per emportar-se la font a la ciutat. En l’obra es presenta la nació de França, representada per Marianne, símbol de la França revolucionària, i quatre cavalls que representen quatre rius francesos.

També es troba a la plaça des Terreaux la façana del Museu de Belles Arts. Com està inclòs a la targeta Lyon Card, aprofitem i li fem una ullada. No és aquesta una pinacoteca que estigui plena dels més grans genis de la pintura universal. Aquí no trobarem Caravaggios i Veermers. No obstant això, sí que trobem peces de cert interès, com les portes d’un temple egipci (de Memadud), alguna bella estàtua d’August Rodin, el dormitori de Madame Guimard (obra d’Hector Guimard, un dels exponents més importants de l’Art Nouveau i autor de les famoses entrades del metro de París) i algunes obres de Veronese, Rubens o Gauguin, per exemple.

Paral·lel als rius Saona i Roine es troben dos dels carrers comercials més importants de la Presqui’le: la rue du President Édouard Herriot i la Rue de la République, que arriben fins a les places des Jacobins i de la République, respectivament.

Prenem la Rue du President Édouard Herriot per arribar, primerament, fins a l’Església de Sant Nizier, una de les més importants de la ciutat de Lió. Es tracta d’un temple d’estil gòtic flamíger (o flamboyant, com es diu a França). És a dir, d’un moment més tardà del gòtic. Les obres del temple comencen a principis del segle XIV. No obstant això, el cor i transsepte no es donen per finalitzats fins 1417 i la façana, fins 1585. Es tracta, certament, d’un temple espectacular, de tres naus amb transsepte i tancat per un absis i dues absidioles. Les belles capelles laterals i les escèniques vidrieres el converteixen en un temple superb. A la façana, com deia, acabada a la fi del segle XVI, trobem una original portalada d’estil renaixentista.

En lloc de seguir per Rue du President Édouard Herriot prenem un dels carrers (Rue Grenette) que porten fins la paral·lela Rue de la République, arribant de seguida fins a la Place de la Bourse. Per cert, no cal deixar de fer una ullada al bonic cafè Le Grand Café des Negociants, que es troba fent cantonada entre President Édouard Herriot i Grenette. Luxe vuitcentista en un ambient de certa exclusivitat.

Aquí es troba un dels edificis més bells de la ciutat de Lió, el Palais du Comerce (o de la Borsa), la façana principal es troba a la Place des Cordeliers. Es tracta d’un enorme edifici de mitjans del segle XIX que actualment fa les funcions de Cambra de Comerç. Per desgràcia, ens vam quedem sense poder accedir al seu interior, que se suposa sumptuós.

A la mateixa Place des Cordeliers trobem una altra església: la de Sant Bonaventura, un sobri temple gòtic, al qual accedim amb cert respecte, ja que s’està celebrant missa en aquests moments.

Seguim per Rue de la République fins a arribar a la plaça del mateix nom. Aquest tram d’avinguda és un dels més comercials de la ciutat i és, a més, per a vianants. Es tracta d’una de les zones més animades de la ciutat i per on els lionesos més els ve de gust passejar. L’elegant plaça de la República ens sorprèn amb un curiós cavallets que recorda els vells cavallets de principis de segles XX i una mena de font, anomenada la Fontana dels Jocs d’Aigua.

No obstant això, la nostra preferida és la propera Place des Jacobins, a escassos 100 metres de l’anterior, que rep aquest nom perquè, antigament, aquesta ordre religiosa ocupava un dels edificis de la plaça. Molt elegant, a la plaça destaca la bellíssima i marmòria font central, obra de Gaspard André, que honora a alguns prestigiosos artistes francesos.

Dobleguem per Rue Fabré per arribar a una altra petita plaça on es troba el bellíssim edifici del Teatre dels Celestins. Per desgràcia, al mig de la plaça han muntat, avui mateix, una mena de carpa. I dic avui mateix, perquè durant la meva passejada nocturna (d’ahir), no vaig trobar la carpa en qüestió, pel que us deixo la foto nocturna de la façana del bonic teatre dels Celestins, que té més de dos segles d’història i que rep aquest nom per estar construït sobre dels fonaments de l’antiga Església dels Celestins.

El nostre passeig per la Presqu’île va arribant al seu terme. Pocs minuts són necessaris per arribar fins a una de les places més grans (en grandària) de tot Europa: la Place Bellecour. Les seves mesures són certament d’impacte, amb 310 metres de llarg per 200 d’ample, però, la veritat és que em sembla una mica falta de caràcter, preferint, per exemple, les places des Terreaux o la petita dels Jacobins.

És hora de dinar. Ja anem tard, però la veritat és que a Lió és possible menjar a (gairebé) totes les hores possibles. M’acosto a Rue des Marroniers. En aquesta petit i encantadora carreró, trobem múltiples opcions per a totes les butxaques. La veritat és que el bon menjar s’escriu a Lió amb lletres majúscula.

Amb això donem per acabada la nostra visita a la Presqu’île, altres de les zones històriques de Lió, i que igual que el Vieux Lió i el turó de la Fourvière, formen part del Patrimoni de la Humanitat.