LES 12 PLACES MÉS BONIQUES D’EUROPA. Europa a través de les seves places.

Les places més boniques d’Europa suposa el repte que aquest mes ens hem proposat amb el Florencio i el Dani, amics amb els que compartim l’afició dels viatges i autors de les bitàcoles Fmanega pel món i Viatges Pedraforca.

Enumerar únicament 12 places europees no és tasca fàcil. Primer, perquè segur que hi ha moltes belles plaçes que no hem tingut l’oportunitat de conèixer. I segon, perquè corríem el risc que entre tres o quatre estats ens mengéssim la llista sencera. És per aquest motiu que hem optat per escollir una sola plaça per país, deixant per a una altra ocasió les llistes sobre les places més boniques d’Itàlia o Espanya, que mereixerien un relat per a elles soles.

La plaça s’ha comportat, des de fa mil·lennis, en l’eix vertebrador de la societat urbana. Des de l’inici de les civilitzacions, a les places de les més importants urbs s’han aixecat els edificis més representatius dels poders polític i religiós. Els ziggurats van ser substituïts pels temples en les àgores gregues o els fòrums romans i aquests, per les grans catedrals a partir de finals del primer mil·lenni. Però rara és l’absència d’algun temple religiós en gairebé totes les places integrants d’aquesta llista de places més boniques d’Europa.

Una cosa semblant passa amb els monuments de caràcter polític. Dels palaus babilonis o sumeris es va passar als perses, àrabs o otomans fins arribar als moderns ajuntaments que ocupen bona part de les places més grans d’Europa. També la població civil ha tingut el seu espai en les places des de fa ja molts anys. Això és així, particularment, des de l’Edat Mitjana i amb la creació dels diferents gremis artesanals que van passar a ocupar no només socs si no també les places més cèntriques de les ciutats (com podem veure a la Grand Place de Brussel·les). Fins i tot, des de fa ja segles, moltes d’aquestes boniques places europees van acabar per convertir-se en la seu del mercat de proveïment setmanal.

Sense més explicació us deixo amb llistat de les 12 places més boniques d’Europa.

LES 12 PLACES MÉS BONIQUES D’EUROPA

Juntament amb la plaça del mercat de Cracòvia, la plaça de la Ciutat Vella de Praga és la nostra favorita. Envoltada de preciosos edificis renaixentista i barrocs, com l’església de Sant Nicolau o el Palau Goltz-Kinsky, seu actual de la Galeria Nacional, el centre de la plaça està dedicat al monument a Jan Hus, que recorda l’execució d’aquest reformista esdevinguda fa ja més de cinc-cents anys. No obstant això l’edifici més emblemàtic de la plaça és l’Ajuntament Vell amb el seu bonic rellotge astronòmic, potser el més famós del món. Ningú hauria de marxar de Praga sense pujar a dalt de la torre de l’ajuntament vell per gaudir de les més belles vista de la ciutat vella de Praga amb la plaça en primer pla.

Un altre espai que ningú pot dubtar que tingui el seu lloc en aquesta llista de places més boniques d’Europa. El seu origen és també medieval i, igual que la de Praga, està envoltada d’alguns bellíssims palaus. Són diverses les esglésies que podem trobar a la plaça. La de Sant Adalberto és la més antiga, ja que el seu origen es remunta al segle X. Però la més bella és, sens dubte, la Basílica de Santa Maria, potser la més important de la ciutat més enllà de la catedral. Dos edificis més s’emporten totes les mirades. El primer, la Torre de l’Ajuntament, que és l’únic que va sobreviure a la demolició de l’ajuntament el 1820 i que amb una alçada de 70 metres suposa la talaia perfecta per a gaudir de la plaça des de les altures. El segon edifici, la renaixentista Llotja dels Draps, centre comercial per excel·lència de la Cracòvia medieval. Una vegada més, els poders polític, religiós i civil es donen cita a la plaça del Mercat de Cracòvia.

Per descomptat, una altra plaça que ocupa els primers llocs en qualsevol llista de places més boniques d’Europa. Tant és així que aquesta plaça medieval està inclosa dins la llista del Patrimoni de la Humanitat. La plaça està envoltada, gairebé per complet, pels diferents edificis gremials de la capital belga, molts d’ells d’estil barroc. No obstant això, els dos edificis més excelsos corresponen al poder polític. D’una banda, la Maison du Roi (casa del rei) que correspon actualment a la seu del Museu de la Ciutat de Brussel·les. D’altra banda, el bellíssim ajuntament, un dels edificis gòtics civils més bells d’Europa.

Un bon moment per visitar la Grand Place de Brussel·les és durant el mes d’agost, quan la superfície de la mateixa es recobreix amb flors, a manera de catifa de 75 per 25 metres.

Són molts els que associen el nom d’aquesta plaça al fet que diversos dels seus edificis estiguin pintats de vermell o, fins i tot, al règim comunista que va imperar a la Unió Soviètica durant dècades. No obstant això, el nom es deu al fet que el terme vermell significava bonica, en rus antic. I aquesta denominació li ve de perles a la que no només és una de les places més boniques d’Europa si no, també, una de les grans, amb unes dimensions de 23.000 metres quadrats.

Alguns dels edificis més excelsos del país es localitzen en aquesta plaça, com la Catedral de Sant Basili, una de les catedrals ortodoxes més belles del món o el Museu Estatal d’Història de Rússia, la façana de color vermell del qual no deixa indiferent a ningú. També es localitza a la plaça el mausoleu de Lenin així com els famosos magatzems GUM, empori comercial des de temps de la Unió Soviètica i que han estat reformats en l’època postcomunista, per ser seu del més extrem consumisme.

Que difícil és escollir una sola plaça d’Itàlia. Ni tan sols de Roma, la ciutat de les places per excel·lència. No obstant això hem seleccionat la Plaça Navona per formar part d’aquesta llista de les places més boniques d’Europa (com podríem haver-nos decantat per la plaça Espanya o la del Capitoli).

La plaça s’assenta on, fa més de dos mil anys, es va aixecar l’Estadi de Domicià. D’aquí la seva planta allargada. Tres són les fonts que dominen l’eix central de la plaça. La Font dels Quatre Rius, al centre, és una obra sublim de Gianlorenzo Bernini, un dels més grans artistes del barroc. En els extrems, s’aixequen la Fontana di Nettuno, projectada per Giacomo della Porta, i la Fontana del Moro, el disseny de la qual també correspon a della Porta, encara que part de la seva estatuària va ser realitzada per Bernini.

Innocenci X, en 1652, va encarregar a Girolamo Rainaldi la construcció de l’església de Santa Agnès. No obstant això, el projecte va ser realitzat, finalment, per Francesco Borromini. L’església en qüestió està dedicada a Santa Agnès, una de les primeres màrtirs de l’església cristiana, i que va ser obligada a despullar-se en públic i a renunciar a la seva fe just al bordell localitzat sota de les grades de l’estadi de Domicià. Són diversos els palaus que envolten aquesta bellíssima plaça, lloc de reunió de pintors de carrer que intenten vendre la seva obra als milions de turistes que la visiten any rere any.

Reconec que he estat dubtant entre la plaça Major de Salamanca i la plaça d’Espanya de Sevilla com a representant d’Espanya en aquesta llista de places més boniques d’Europa. M’he decantat, però per aquest espai el·líptic que va ser construït amb motiu de l’Exposició Iberoamericana de 1929. Està considerada una de les joies de la l’arquitectura regionalista andalusa i és obra d’Aníbal González, encara que després de diversos anys d’iniciat el projecte va acabar per abandonar-lo, producte de les contínues retallades a què es va veure sotmès. Es tracta d’una de les places de majors dimensions de tot Espanya amb 50.000 metres quadrats i el seu disseny simbolitza l’abraçada d’Espanya a les seves antigues colònies.

Els diferents edificis que formen la plaça estan construïts amb la tècnica del maó vist, el que l’apropa al modernisme català, qui també va usar aquest material en repetides ocasions. No obstant això l’estil és molt més eclèctic, amb dues torres d’inspiració barroca o diferents construccions d’inspiració neomudèjar. Cal no perdre detall dels bancs que representen a cadascuna de les províncies espanyoles amb escut, mapa i episodi històric inclòs.

Una altra plaça d’origen medieval a la que és una de les ciutats més boniques d’Europa. Antiga seu del mercat de la població, la plaça de l’ajuntament està envoltada per bellíssims i harmònics edificis pintats de vius colors.

El poder polític està representat a la plaça amb el vell ajuntament que li dóna nom. Es tracta de l’únic ajuntament gòtic que es localitza en el nord d’Europa i encara que l’edifici actual és de principis del segle XV, se sap de l’existència d’un ajuntament anterior en aquesta mateixa localització. Igual que en al de Praga, es pot pujar a dalt de la esvelta torre (d’agulla barroca, per cert) de 61 metres d’altura per gaudir d’unes vistes fenomenals de la ciutat.

Un altre edifici que ens cridarà l’atenció és la vella farmàcia que segons expliquen per aquí és la més antiga d’Europa. És clar que aquesta llegenda l’hem sentit ja en diverses poblacions. En qualsevol cas, val la pena fer una ullada a aquest antic edifici de 1422 que des de llavors no ha deixat de prestar les seves funcions als ciutadans de Tallinn.

La plaça suposa un bon lloc per a esmorzar o prendre una cervesa, amb les seves múltiples terrasses que la converteixen en un dels punts de major activitat de la ciutat.

És la plaça més emblemàtica de la capital d’Armènia i suposa el cor de la ciutat. Els harmònics edificis que envolten la plaça estan construïts amb toba volcànica armènia, el material amb què van ser construïts, també, els vells monestirs que es troben repartits per tot el país i que suposen un dels seus signes d’identitat. Aquí es localitzen la Galeria Nacional Armènia i Museu d’Història de Armènia, però l’estrella indiscutible de la plaça és la font màgica, que ens presenta un espectacle de llum i so nocturn de visita obligada per a tots els turistes (i molts locals).

Probablement sigui aquesta la més important i escènica de les places de tot Portugal. Aquí se situava, fins que el cèlebre terratrèmol de 1755 el destruís, el Palau Reial de Lisboa. És per això que es coneix a aquest lloc amb el nom de Terreiro do Paço.

El centre de la plaça està dominada per l’estàtua eqüestre de Josep I, el monarca que va viure el citat terratrèmol. No obstant això, les nostres mirades es dirigeixen a l’original Arc Triomfal de Rua Augusta, que encara que no el vam incloure en la nostra llista dels arcs del triomf més bells del món, bé podríem haver-ho fet. L’arc se situa al nord de la plaça, just a l’inici de la Rua Augusta del que pren el seu nom. És una obra de Santos de Carvalho que celebra la reconstrucció de Lisboa després de ser devastada pel sisme de 1755. Algunes de les figures més importants de Portugal estan representades en aquest arc triomfal, com el cèlebre navegant Vasco de Gama i el Marquès de Pombal.

La plaça del Comerç s’obre pel seu flanc sud, a l’estuari del Tajo.

Per descomptat, dos edificis superbs converteixen la de Sultanahmet en una de les places més boniques d’Europa. Parlem de l’antiga basílica de Santa Sofia, que va ser el temple més gran de la cristiandat durant mil anys, i la mesquita de Sultanahmet, obra Mehmet Ağa, i més coneguda com a mesquita blava. Aquesta mesquita, una de les més sublims de l’època daurada de l’Istanbul otomà pren com a referència les obres mestres del Mimar Sinan, el més cèlebre dels arquitectes otomans que, al seu torn, es va inspirar en la pròpia Santa Sofia per desenvolupar el seu estil arquitectònic com a constructor de mesquites imperials.

Mesquita i basílica (avui, rebaixada a museu) s’enfronten una a l’altre, només separades per un bell parc amb fonts i on els venedors de simit, el pa circular turc, ofereixen la seva mercaderia als turistes.

Els Banys de Roxelana, obra de Sinan, tanquen la plaça de Sultanahmet pel seu costat est.

Marienplatz és el centre neuràlgic de la capital de Baviera i, per a nosaltres, la plaça més bonica d’Alemanya.

Tot i que la història de la plaça ens recorda el seu passat medieval, el més emblemàtic dels edificis de Marienplatz no és tan antic. Es tracta de l’Ajuntament Nou, un edifici neogòtic construït durant la segona meitat del segle XIX, amb una façana excelsa i una torre de gran altura que domina tota la plaça. Cal no perdre’s el carilló de l’ajuntament, un dels elements més característics de Munic. Més enllà del Nou Ajuntament, cal no oblidar que a la mateixa plaça es conserva també l’Antic Ajuntament de la ciutat, d’estil gòtic i que ens rememora el passat medieval de la plaça. En aquella època, tot tipus de celebracions es donaven cita en aquesta plaça dedicada a la Mare de Déu. Ja fossin execucions, tornejos o mercats, gairebé tot tenia cabuda a Marienplatz, el cor de Munic des de fa segles.

Al centre de Marienplatz es localitza un altre de les construccions més antigues de la plaça, la Columna de Santa Maria, que es va aixecar el 1638 per celebrar la fi de la invasió sueca, però també la victòria enfront de la guerra, la pesta, l’heretgia i la fam.

Lviv és una de les ciutats més belles d’Ucraïna i, alhora, una de les menys ucraïneses. Amb el seu passat formant part del regne de Polònia, Lviv compta amb un bon nombre d’esglésies catòliques, la qual cosa la diferència del centre del país.

Al centre històric de Lviv es localitza a la Plaça del Mercat (Ploshcha Rynok), una plaça molt semblant a les seves homòlogues de Polònia (i en particular a la Rynok de Cracòvia). Com aquella, els edificis històrics, perfectament restaurats, envolten completament la plaça del mercat de Lviv. Amb els seus múltiples cafès i restaurants, es tracta també d’un dels llocs més animats de la ciutat. L’edifici de l’ajuntament, coronat amb la seva torre del rellotge, es localitza al bell mig de la plaça. Aquesta, suposa una estupenda talaia on gaudir de les millors vistes sobre tot el centre històric, tot i que durant la nostra estada a la ciutat, la torre estava en obres i no vam poder pujar-hi.

I amb la plaça del mercat de Lviv acaba la nostra llista de les 12 places més boniques d’Europa. Segur que ens n’hem deixat diverses que per a molts lectors estan entre les més belles. No podria ser d’altra manera en una llista tan reduïda. No obstant això, per a nosaltres, estan són les 12 més belles i emblemàtiques de tot el continent.

I us deixo ara amb les eleccions de Florencio i Dani, que sempre ens sorprenen amb algun lloc desconegut. I per a vosaltres, ¿quines són les places més boniques d’Europa?