LA PEDRERA, BARCELONA. La Casa Milà, obra mestra del Modernisme.

La Pedrera, nom popular amb la qual es coneix la Casa Milà de Barcelona és una de les obres més importants de la Ruta Modernista del Barcelona i una de les més famoses aportacions d’Antoni Gaudí a aquest estil.

Situada al Passeig de Gràcia de Barcelona, ​​la Pedrera se situa a molt poca distància a peu de la Casa Batlló, una altra important obra del genial arquitecte de Reus. Tant una com l’altra justifiquen per si sol una visita a Barcelona i el fet de què la capital catalana sigui considerada una de les capitals del modernisme europeu.

En el moment en què Gaudí emprèn les obres de la Pedrera, al passeig de Gràcia s’ha convertit en el nou lloc de moda per a la burgesia catalana, que està abandonant poc a poc els més insalubres barris propers a les Rambles de Barcelona per construir els seus nous habitatges a l’eixample barceloní.

Pere Milà i Camps, un ric advocat i industrial (entre altres negocis, era l’empresari de la plaça de toros Monumental de Barcelona) va ser qui va encarregar a Antoni Gaudí les obres de la seva nova residència. En aquella època Gaudí ja estava considerat com el gran arquitecte del moment, ja que era el responsable de les obres de la Sagrada Família, però també d’algunes de les residències més luxoses de la ciutat com la Torre Bellesguard o l’esmentada Casa Batlló.

Com moltes altres obres promogudes per la burgesia catalana, la Casa Milà havia de tenir una planta baixa dedicada a botigues, una planta noble que seria la utilitzada per la família propietària de l’edifici i altres plantes que serien arrendades en règim de lloguer, de manera que les rendes havien d’ajudar en la conservació de l’edifici. Curiosament, més de 100 anys després, alguns dels habitatges d’aquestes plantes segueixen arrendades a diferents inquilins que tenen la possibilitat de viure en tan insigne edifici.

No obstant això, l’execució de les obres no va ser precisament un camí de roses. Gaudí va ser expedientat en diverses ocasions per l’ajuntament de Barcelona per no respectar la directiva existent en quanta o construcció de nous edificis. L’arquitecte va tenir fins i tot problemes diversos amb el promotor de les obres, el senyor Milà, fins a tal punt que el arquitecte va acabar per abandonar el projecte en 1909 no sense abans demandar a Pere Milà, reticent a pagar els honoraris de Gaudí.

LA PEDRERA. FAÇANA.

La façana de 30 metres d’altura de la Pedrera és potser la més destacada de tot l’eixample barceloní (juntament amb la de la Casa Batlló). L’efecte monumental queda multiplicat pel fet de ser un edifici cantoner. Donat el peculiar disseny dels xamfrans de l’Eixample, Gaudí es va haver d’adaptar a aquests, de manera que podríem  considerar que la façana de la Pedrera es dissenya amb tres façanes que no són sinó un continuum: la façana esquerra correspon al Passeig de Gràcia, la dreta al Carrer Provença i la del mig, al xamfrà. Entre les tres seccions en què es divideix la façana s’arriba a més de 80 metres, sent la part més ampla, la que correspon al carrer Provença.

La forma ondulada d’aquesta façana és una de les més originals de la història de l’art, recordant les ones del mar, fent potser referència al mar Mediterrani, si es té en compte que Gaudí considerava a la natura més propera com el veritable referent per a la seva obra. Una sèrie de 33 balcons creats gràcies a l’ús del ferro forjat (Gaudí té predilecció per aquest material, com es pot observar a la Torre Bellesguard o el Palau Güell, per exemple) imprimeixen un especial caràcter a tan bella façana. Com es pot observar, el nombre de finestres quintuplica pràcticament al de balcons. A més, aquestes finestres es disposen es manera més o menys asimètrica sense perdre, però, un ritme compositiu més propi d’una escultura que de la façana d’un edifici.

Si un es retira uns metres (millor fins i tot, des de l’altra vorera del Passeig de Gràcia) es pot visualitzar la bellesa amb que s’acaba, a la part superior, el disseny de la façana de la Pedrera. Des d’aquesta posició es pot albirar també una altra de les característiques fonamentals de la Casa Milà: el preciós terrat amb les seves característiques xemeneies.

TERRAT DE LA PEDRERA

Des de fa uns quants anys, la Pedrera es pot visitar. Això permet, no només conèixer com era una de les plantes nobles de l’edifici, sinó també pujar al terrat. Allà es pot gaudir d’unes enormes vistes del Passeig de Gràcia i de tot Barcelona, ​​però sobretot, del propi terrat. Gaudí considerava els terrats dels seus edificis (i això també val per a, per exemple, la Casa Batlló) com una part tan important com la resta de l’habitatge. Gaudí havia comentat, en més d’una ocasió, sentir vergonya aliena en veure com estaven dissenyats els terrats dels altres edificis del Passeig de Gràcia, de tal manera que va decidir dotar de personalitat pròpia els terrats de les seves construccions sense deixar de banda, això sí, el funcionalisme que no havien de perdre.

Arribem al terrat amb ascensor, després de passar per un bellíssim vestíbul que es localitza a cel obert, just en un dels dos patis interiors al voltant dels quals s’estructura la Pedrera. Una bellíssima escala (no heu de deixar d’admirar el sostre de l’espai que correspon a l’escala) porta a l’espai del primer pis dedicat a les exposicions temporals, mentre un ascensor situat al costat de la botiga puja fins a les golfes. Des les golfes, unes últimes escales porten fins al terrat de la Casa Milà.

Per descomptat, el més característic del terrat de la Pedrera és el conjunt de xemeneies, torres de ventilació i sortides d’escala a quina més original i que suposen una de les senyes d’identitat de l’obra gaudiniana. La majoria d’aquests elements tenen formes contorsionades i algunes, com les sortides d’escala, decorades amb l’ús del famós trencadís gaudinià. Les xemeneies de la Pedrera suposen, en si mateix, autèntiques obres d’art, funcionals però decoratives al mateix temps, com si de precioses escultures abstractes es tractés. Fins a 30 xemeneies es trobem disseminades al llarg del terrat, a més de dues torres de ventilació i 6 sortides d’escala.

El disseny de les 30 xemeneies, pintades de color ocre, donaria per escriure una tesi sencera, tenint en compte la gran quantitat d’interpretacions possibles sobre la seva inspiració. La realitat és que semblen cascos de guerrers i, a qui més i a qui menys, els recordaran a alguns dels personatges de l’aclamada sèrie cinematogràfica de La Guerra de les Galàxies. Qui sap si George Lucas podria haver-se inspirat en les xemeneies de la Pedrera per dissenyar el casc d’alguns dels soldats imperials d’aquells films.

Un passeig pel terrat de la Pedrera ens permet, a més, comprovar la disposició general de l’edifici amb els dos patis interiors al voltant dels quals s’articula la resta de la construcció.

GOLFES.

Després de visitar el terrat baixem a les golfes de la Pedrera, actualment ocupades per l’Espai Gaudí, que no és més que una exposició sobre diferents obres d’Antoni Gaudí, amb diversos panells explicatius i algunes maquetes. No obstant això, el que ens crida l’atenció és el disseny mateix de les golfes.

Aquí trobem una llarga sèrie de 270 arcs catenaris construïts en maó. Aquest tipus d’arc, ja l’hem vist en altres obres de Gaudí com a la Casa Batlló (també el trobem en el col·legi de les Teresianes) i suposa una manera de construir que Antoni Gaudí popularitza a occident, encara que se sap de l’existència de construccions orientals que ja el van utilitzar diversos segles enrere.

EL PIS DE LA PEDRERA

Després de la visita a les golfes baixem a una de les plantes de la Casa Milà que està condicionada tan i com era en els temps en què la burgesia catalana vivia en aquest tipus d’apartaments. És la quarta planta la que s’ha condicionat per a les visites.

Abans de passar a conèixer el que és el pis en si, un audiovisual de pocs minuts de durada ens introdueix en la Barcelona de principis de segle XX, quan els tramvies eren els únics mitjans de locomoció que poblaven el Passeig de Gràcia.

En aquesta quarta planta de l’edifici s’ha intentat recrear com seria la vida domèstica d’aquelles famílies. Per a això, s’ha condicionat el pis fent ús del mobiliari de l’època. La recreació és francament interessant i li afegeixen un plus a la visita, que fins a l’obertura d’aquesta planta es limitava a l’espai expositiu del primer pis i al terrat. Es tracta d’una decoració elegant, d’estil modernista, com correspon a l’època, però allunyada del luxe extrem. Podem conèixer les diferents estances del pis, com són el menjador familiar o el dormitori. Us deixo una sèrie de fotografies perquè us sigui una mica més fàcil fer-vos a la idea de com és el Pis de la Pedrera.

GAUDÍ. LA PEDRERA. Una obra d’art total. Editorial TRIANGLE POSTALS. Més que una simple guia de la Pedrera, aquest llibre de mida petita ens proposa un preciós recorregut per una de les més emblemàtiques obres de Gaudí.
L’edició està profusament il•lustrada amb fotografies de bellíssima factura, alguna d’elles desplegables, que ens ensenyen els secrets de la Casa Milà. La façana, el pis interior, el terrat, les golfes i fins i tot vistes aèries estan incloses en aquesta bonica obra.

Amb la visita al Pis de La Pedrera acaba la nostra visita a la Pedrera o Casa Milà, una de les més interessants de Barcelona i un dels emblemes, a més, de la Ruta del Modernisme de la Ciutat Comtal.